Portal d'entrada de l'església de Sant Martí de Surroca, d'una arcada amb grans dovelles i remarcada per un guardapols - (Ampliar)
Campanar de l'església de Sant Martí de Surroca - (Ampliar)
Camí vora l'absis de l'església de Sant Martí de Surroca. 1939-1955. Antoni Maymó i Duarte. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)
Absis de l'església de Sant Martí de Surroca - (Ampliar)
Finestral de la nau de l'església de Sant Martí de Surroca - (Ampliar)
Campanar de l'església de Sant Martí de Surroca - (Ampliar)
Ogassa Església de Sant Martí de Surroca (segle XI)
Església parroquial romànica situada a uns 1.300 metres d'altitud, al vessant sud de la serra Cavallera i a la capçalera de la riera de Malatosta, sota uns cingles de roca, "Sots-roca" (Su-roca o Sota la roca), d'on deriva el nom.
El lloc de Sant Martí de Surroca és documentat des de l'any 913. L'església ja existia l'any 1090, i devía ser un edifici força vell, perque pocs anys després, el 1104, va ser reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla, bisbe de Vic (1102-09), a petició del prior Adalbert i de la priora Elisabet, superiors, respectivament, de les comunitats masculina i femenina, que els monjos marsellesos havien establert a Sant Joan de les Abadesses (1), al que pertanyia l'església i la parròquia.
Absis de l'església de Sant Martí de Surroca - (Ampliar)
L'edifici, en la seva part inicial, és considerat un bon exemple d'aplicació de les formes constructives i decoratives de l'arquitectura llombarda del segle XI i del principi del XII, en una obra rural, la qual ha patit succesives reformes al llarg de la seva història.
L'any 1410 es documenten importants obres de consolidació de l'edifici, per a les quals en dóna permís el bisbe Alfons de Tous. Malgrat les reformes fetes des de la darrera consagració fins al segle XV continua mantenint les seves característiques romàniques.
A començaments del segle XVI, s’hi va afegir una estructura a manera d’ample campanar a la part de ponent i es va obrir un rec per a desviar l’aigua que entrava a la nau. Les darreres obres importants es realitzaren el 1774, molt semblants a les de Sant Martí d'Ogassa, amb els afegits de capelles laterals anomenades del Roser, Sant Sebastià, Sant Antoni de Pàdua, Sant Isidre i Sant Pius V; i també obres fetes a la sagristia, que ocultava una part de l’exterior de l’absis.
Façana de l'església de Sant Martí de Surroca - (Ampliar)
Un fenòmen destacable de les esglésies de la vall d’Ogassa, Sant Martí d'Ogassa, Sant Martí de Surroca i Santa Maria de Vidabona, és que totes tres tenien l’absis i la nau de la mateixa alçada exterior, per la qual cosa les seves cobertes tenien una singular disposició.
La planta de l'església de Sant Martí de Surroca és d'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, cobert amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment l'absis ha estat ornamentat amb un fris d'arcuacions llombardes. La finestra dels absis, de doble exqueixada, queda desviada i el seu eix és força descentrat respecte al corresponent fris d'arcuacions.
Campanar i façana de l'església de Sant Martí de Surroca - (Ampliar)
El campanar, que presenta senyals d'haver estat afegit a l'extrem de ponent, com a prolongació de la nau, és de planta regular, de dos pisos, amb dos ulls a cadascuna de les cuatre cares. El seu aspecte, tot i ser sobri, imposa per la seva solidesa i harmonia amb la resta de l'edificació.
Les últimes obres de restauració han tingut com objectiu suprimir els apèndixs, deixar les façanes laterals senceres i diferenciar les cobertes de la nau i la de l'absis. La reconstrucció ha estat respectuosa, tot i que les dues finestres de doble exqueixada de la façana de mitjorn han estat fetes novament. Actualment aquesta església té adjunt el terreny del cementiri municipal.
La cinglera de la Serra Cavallera que dóna nom a l'església - (Ampliar)
Vista general de Sant Martí de Surroca. 1890-1923. Cèsar August Torras. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)
Vista general de Sant Martí de Surroca. 1890-1936. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)
Bibliografia "Catalunya Romànica. Volum X. El Ripollès". Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1987.
"Ogassa", Agustí Dalmau i Font, 2011. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.
Notes
(1) L'abadia de Sant Víctor de Marsella va tenir molta influència a les terres de Girona gràcies als comtes de Besalú. En un document del 1106 es confirma la donació d’un alou per part del Bisbe de Girona a l’abat del cenobi de Sant Víctor de Marsella, que contenia les esglésies de Sant Joan les Fonts, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Cristòfol les Fonts i Santa Eulàlia de Begudà. En un altre del 1127, es confirma la donació de les esglésies de Sant Joan les Fonts inferiors per part del Bisbat de Girona als monjos de la mateixa abadia marsellesa. (Treballs publicats l'octubre del 2014 pels investigadors Gaspar Guardiola i Jesús Culebras) - (Tornar al text)
(Imatges base capçalera: Viquipèdia)
Escut d'Ogassa.
Situació del municipi d'Ogassa dins la comarca del Ripollès
Finestra dels absis de Sant Martí de Surroca - (Ampliar)
Portal i campanar de l'església de Sant Martí de Surroca. 1939-1955. Antoni Maymó i Duarte. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)
La cinglera de la Serra Cavallera que dóna nom a l'església - (Ampliar)
