La Bíblia de Ripoll (1015-1020). Biblioteca Apostòlica Vaticana. - (Ampliar) Cap de lleó. Procedeix de la base del baldaquí de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) Guifrè el Pilós (Ca. 840-897). Rotlle genealògic del Monestir de Poblet, 1399. - (Ampliar) La Bíblia de Ripoll (1015-1020). Biblioteca Apostòlica Vaticana. - (Ampliar) Pica baptismal de Santa Maria de Ripoll. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) Crist de Sant Pere de Ripoll. Segle XIII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) Base del baldaquí de Ripoll. Segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) Tropes de la Catalunya emergent. Infant. Segona meitat del segle XI. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) Sepulcre de Guifré el Pilós a Santa Maria de Ripoll. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) 15 de desembre 1714. Certificació de les despeses tingudes per la vila de Ripoll amb motiu de l'allotjament de tropes. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar) Monestir de Santa Maria de Ripoll despré:s de l'atac i incendi durant les Bullangues de 1835. Viquipèdia. - (Ampliar) Sepulcre de Ramon Berenguer III a Santa Maria de Ripoll. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Sometent de la Guerra del Francès. 1809. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) Processó al monestir de Santa Maria de Ripoll, en el moment de la inauguració de les obres. 21 de març de 1886. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Milicià de la CNT. 1936. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) La plaça de l'Ajuntament de Ripoll en un dia de festes. 1893. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) Museu Folklòric de Ripoll. Vella filant cànem. 1920-1930. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) |
Ripoll Història. Portalada de Santa Maria de Ripoll. Generalitat de Catalunya. - (Ampliar) Els segles X i XI: l'inici de la població.
Amb la reconquesta del comte Guifré el Pilós (840-897) del territori entre la Cerdanya i el Barcelonès, es va començar la població de la zona a partir de l'any 879, utilitzant com a element d'atracció dos cenobis: Santa Maria de Ripoll i el monestir de Sant Joan de les Abadesses (887). Signatura del bisbe Oliba. Comissió del Patrimoni del Bisbat de Vic. - (Ampliar) Els segles XII i XIII: teixits i mercat.
Al segle XII es documenta l’existència de diversos molins fariners, drapers i torcedors. A la fi del segle XIII hi havia unes 170 persones dedicades a la preparació i al teixit de llana, lli i cànem. La proximitat dels Pirineus, amb els grans ramats, va propicià la indústria de la llana, que tinguŕ un important gremi i més de 30 obradors, els quals subsistiren fins al principi del segle XIX.
26 de setembre de 1192, Monestir de Ripoll. Concòrdia entre el monestir de Ripoll i Vedell (Vitulum) de Malla per les batllies, les pagesies i els censos de Malla, Montar, Taradell, Tona i Balanyà. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)
El mercat setmanal de Ripoll data del segle X; la tradició diu que va ser concedit per l’abat Oliba, i es va començar a desenvolupar al segle XIII, quan, alhora, començà a prendre importància la indústria de la draperia, que va fer famoses les estamenyes de Ripoll. A la fi del segle XIII esclataren les primeres dissensions entre els vilatans i el monestir; la primera coneguda, el 1296, que va donar lloc, segons la tradició, a la festa popular coneguda com el Gall de Santa Caterina (1), en la qual la mainada matava a cops de sabre de fusta un gall, emblema de la vila i escut seu derivat de l’etimologia popular Rivi-pullo, que per al poble representava l’opressió del monestir. 18 de setembre de 1327. Dot. Margarida, filla de Ramon Novell, mercader de Ripoll, dóna al seu espòs Pere de Sala, 4.000 sous barcelonesos de tern i una renda de 100 sous sobre propietats a Ripoll i altres llocs. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar) Els segles XIV i XV: moviments demogràfics.
Al segle XIV va aparèixer un nou enfrontament al el monestir, quan els vilatans volgueren crear un consell municipal de jurats o regidors; aquest conflicte obligà; prop d’una vintena de caps de casa a exiliar-se a Vic l’any 1353. Pistola de pany de pedra foguera amb la marca del panyetaire Valls i l'encep recobert amb planxa de llautó repussada. Segle XVII. Museu etnogràfic de Ripoll. - (Ampliar) Els segles XVI i XVII: les fargues i les armes de foc.
Ripoll va ser una vila molt destacada en la manufactura del ferro i de les armes de foc. Ja al segle XVI es fabricaven a Ripoll armes amb pany de roda, de gran qualitat. S'hi documenta una important indústria armera centrada en la producció de pedrenyals, armes curtes amb panys de roda o percussió (2). A principis del segle XVII l'expansió de fargues en l'entorn pirinenc va accelerar la producció ripollesa. El filó ripollès era suficient per alimentar la incipient indústria del moment. Els canons de les armes fabricades a Ripoll eren especialment valorats ja des de finals del segle XVI, per l'acer de gran qualitat i per la seva manera de fabricar, que els feia molt més resistents i difícils de rebentar. Pistola amb clau i encep de transició i pany del tipus miquelet. Primers del segle XVIII. El canó porta la marca d’una de les més importants famílies d’armers ripollesos: els Deop. El pany és fet per Joan Prat. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. - (Ampliar)
Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econòmic excel·lent gràcies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires, serrallers, ferrers, etc, malgrat els desgavells que implicaven els conflictes bèl·:lics que varen afectar la vila: la Guerra dels Segadors, la presència continuada de l'exèrcit francès a Ripoll i la Guerra de Successió. Ripoll a finals del segle XVIII. Arxiu Històric de Girona. - (Ampliar) Els El segle XIX: la Guerra del Francès i les Guerres Carlines.
A l'inici de la Guerra del Francès, el 24 de juny de 1808, l'Ajuntament de Ripoll va acordar la constitució d'una Junta de Defensa i va aixecar una companyia de 300 voluntaris per defensar la vila de l'amenaça napoleònica. Els comandaments eren com a capità, tinent i alferes, respectivament, Eudald Dou, Antoni Peresteve i Josep Masdéu. El combat de Ripoll durant la Guerra del Francès. 1827. Langlois-Engelmann, "Voyage pittoresque et militaire en Espagne". Bibliothèque nationale de France. - (Ampliar)
El 6 d'agost de 1811 els ripollesos aconseguiren independitzar-se del règim senyorial del monestir sobre la vila, al qual estaven subjectes des del segle IX. El monestir de Santa Maria de Ripoll després de la destrucció de 1835. Viquipèdia. - (Ampliar)
Però per als ripollesos el moment més dolent arribà al maig de 1839, quan el comandant carlí Charles d'Espagnac atacà la població. Després de durs combats, el 27 de maig els carlins ocuparen la població i, no prou satisfets amb la victòria, incendiaren i aterraren cases, volaren ponts i altres construccions. A Ripoll hi havia uns 3.200 habitants abans de 1839; en acabar la guerra només eren un miler. Finalitzat el conflicte, alguns dels habitants tornaren i van emprendre la tasca de reconstrucció de les seves cases amb material, pedres i fustes, que en alguns casos anaren a buscar als edificis abandonats que integraven el monestir. Alhora, l'Estat procedí a la venda per subhasta de dependències monàstiques entre els anys 1844 i 1850. La guerra, a més d'aquests canvis, en l'aspecte econòmic va fer de frontera entre un passat metal·lúrgic i un futur que vindria marcat pel predomini del sector tèxtil. Bombardeig a Ripoll el 5 de febrer de 1939. Ajuntament de Ripoll. - (Ampliar) El segle XX.
La vila de Ripoll, fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936), experimentà un cert dinamisme. Hi va haver millores en diversos àmbits de la societat; en l'aspecte arquitectònic, la construcció d'edificis d'estil modernista, alguns obra de Joan Rubió, col·laborador d'Antoni Gaudí. La connexió fèrria entre Ripoll i França es materialitzà amb el ferrocarril transpirinenc inaugurat el 1929. En l'àmbit cultural també es viuen moments de bonança, amb la constitució de nombroses associacions, orquestres, grups de teatre, societats corals, publicació de periòdics, creació de l'Arxiu-Museu de sant Pere (1929), etc. Aquesta prosperitat es veié estroncada amb la guerra i les seves conseqüències: la desaparició de qualsevol manifestació de catalanitat i la imposició d'un nou tipus de règim polític. Plan de la vila de Ripoll revisat per l'Ajuntament. 1908. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). - (Ampliar)
A l’inici de la guerra, un gran nombre de ripollesos van ser assassinats per la seva ideologia, de dretes, o per formar part del clero. Aquests assassinats no van ser compartits per tots els membres del comit` antifeixista de Ripoll, el que va provocar fortes discussions i algunes dimissions. Molts edificis van ser confiscats per a instal·lar-hi les seus dels partits polítics i sindicats, així com “indústries de guerra”, i a mesura que la guerra anava avançant, un gran nombre de soldats i forces d’ordre píblic es van anar instal·lant a la ciutat. Evolució demogràfica de Ripoll. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497: 163 focs; 1515, 207 focs; 1553, 270 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar) Bibliografia
Notes
(1) Es crearen un gran nombre de fargues, que proveïen de ferro els obradors d’arcabussos, mosquets, pedrenyals, escopetes i pistoles. Alguns d’aquests tallers es perpetuaren durant generacions en una mateixa família, com els armers i serrallers Deop, en els segles XVI-XIX. Al darrer terç del segle XVIII, quan Ripoll tenia un cens de 3.716 habitants (any 1787), hi havia unes 400 persones dedicades a la fabricació i al transport d’armes, entre les quals 44 mestres canoners, 77 mestres panyeters i 20 mestres encebadors. Canoners, panyeters i encebadors formaven gremis diferents dins de la confraria comuna de Sant Eloi. També tingueren molta importància els clavetaires; els claus, igual com les armes, foren exportats a molts indrets de la península Ibèrica, portats per traginers especialitzats. La fabricació d’armes començà a decaure a la fi del mateix segle XVIII per la competència de la nova indústria armera creada a la regió d’Astúries, i es pot dir que havia desaparegut pràcticament del tot cap al 1840, quan la farga catalana fou substituïda per l’obtenció de ferro amb els alts forns. - (Tornar al text) (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut de Ripoll. Situació del municipi de Ripoll dins la comarca del Ripollès Dolmen de la Pardinella. Viquipèdia - (Ampliar) Comte de la Catalunya emergent, segona meitat del segle XI. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) Base del baldaquí de Ripoll. Segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) Dovella de l'antic monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) Monument a Berenguer IV al monestir de Santa Maria de Ripoll. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) El cardenal Guillem Ramon, del títol de Sant Marcel, dit vulgarment de Vic, notifica a l'abat Jaume, del monestir de Ripoll, haver nomenat vicari general de Vic a Bartomeu Ferrer. Segle XVII. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar) Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya (1775 - 1839). Viquipèdia. Monestir de Santa Maria de Ripoll. 1925-1935. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Cibori del altar de Santa María de Ripoll. 1920-1930. Jesús Mauri Rado. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Soldat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) Sant Benet de Ripoll durant la Guerra del Francès. 1827. Langlois-Engelmann, "Voyage pittoresque et militaire en Espagne". Bibliothèque nationale de France. - (Ampliar) Començament de les obres de reconstrucció de Santa Maria de Ripoll. 1886. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Els gegants Duifré i Winidilde. 1953. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). - (Ampliar) La Mare de Déu del Roser (Llimona). Claustre de Santa Maria de Ripoll. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Museu Folklòric de Ripoll. Objectes obrats per pastors. 1920-1930. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Museu Folklòric de Ripoll. 1920-1930. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Capella de Sant Miquel de la Roqueta. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |