Gombrèn. El castell de Mataplana

Poal. Part superior amb vidrat. Segle XIV. Procedent del Castell de Mataplana. Museu-Centre d'Interpretació del Comte Arnau de Gombrèn - (Ampliar)

Interior de la capella del Castell de Mataplana. 2011. Anna Aguilar. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Guillem de Berguedà (Ca. 1138 – Ca. 1196). Viquipèdia - (Ampliar)

Escut de la família Urtx.

Cavaller amb 'capell de fer'. Mitjan segle XIII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Lateral d'altar de Sant Joan de Mataplana. Actualment al MNAC. Viquipèdia - (Ampliar)

Restes del castell de Mataplana. Antoni Grifols. Viquipèdia - (Ampliar)

18 d'agost 1219. Relació dels deutors i creditors de Guillem d'Horta, entre els quals hi ha el rei Jaume I de Catalunya i Aragó, Guillem Ramon de Montcada i Hug de Mataplana. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El castell de Mataplana. 1986. Eudald Picas Viñas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Mataplana. Font: Alt Ter - (Ampliar)

Ferradura oxidada amb pedres incrustades. M. Riu, J.F. Cabestany - (Ampliar)

El castell de Mataplana. 1986. Eudald Picas Viñas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Gombrèn

El castell de Mataplana.

Història del castell. El castell termenat de Mataplana és documentat el 1076. El llinatge Mataplana (1), que s'hi troba instal·lat al segle XI, sembla que procedeix d'Hug Dalmau, baró del comtat de Cerdanya durant la segona meitat del segle. El comtat de Cerdanya no trigà a esdevenir propietat dels comtes de Barcelona. Els vescomtes de Berguedà eren, al segle XII, vassalls dels Mataplana per diversos dominis. Cap el 1185, Huguet de Mataplana casat amb Sança, inicià una altra branca de la família Mataplana. Hug de Mataplana i la seva muller Guillema de Sales (Ca. 1200) reproduïren en el seu castell les famoses Corts d'amor de la Provença. Així s'hi refereix un poema del trobador Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?). El moment més esplendorós del casal dels Mataplana s'esdevingué en aquestes dates, quan la mansió era centre de reunió de dames i cavallers, de trobadors i joglars. Duraren aquestes festes fins que el baró Hug acompanyà el rei Pere a les guerres de Tolosa i va morir per les ferides rebudes a la batalla Muret.

Recreació del castell de Mataplana. Segle XII. Cartell del mirador del Castell - (Ampliar)

El 1246, el rei Jaume I va vendre a Galceran d'Urg (o d'Urtx), casat amb Blanca de Mataplana, el domini alodial que tenia el rei en aquest castell i que havia adquirit d'una germana de la referida Blanca. Al llarg del segle XIII, la família Mataplana habità al castell i el 1278 instà la població del lloc de Gomsen (Gombrèn). Cap al 1320, els senyors de Mataplana abandonaren definitivament aquesta residència castellana, i passaren a residir a la Pobla de Lillet.
Les restes de l'antic castell es troben a la Vall de l'Espluga, al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, prop de la capella de Sant Joan de Mataplana. Les excavacions arqueològiques iniciades l'any 1986 sota la direcció de Manuel Riu varen posar al descobert el conjunt fortificat. A la primera meitat del segle XI es va bastir una torre de planta circular, amb pedra escairada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre, i es calcula que uns 9 d'alçada, aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn cap a Castellar de N'Hug.
El segon castell data del segle XI i XIV i té com a peça bàsica la gran torre rectangular del costat oest, de 16,5 per 4,35 m, amb una superfície de 80 m2, amb dues plantes sobreposades. Posteriorment, l'espai interior a la muralla es va anar omplint d'edificacions afegides als costats nord i sud. Entre la torre i l'aula-capella es construí una quadra de 10,2 per 5 metres, coberta amb volta de canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp.

Recreació del castell de Mataplana. Segle XIII. Cartell del mirador del Castell - (Ampliar)

La capella. L'església de Sant Joan de Mataplana es troba isolada, davant de les restes del castell del qual n'era la capella. És un edifici d'una sola nau trapezoïdal coberta amb volta de canó i absis semicircular ultrapassat amb volta de quart d'esfera, orientat a llevant. La porta oberta a la façana de ponent és amb arc de mig punt i a damunt hi ha un campanaret d'espadanya. Els murs són de carreus vistos a l'exterior, i l'interior ha estat repicat però resten visibles petits elements de decoració mural pintats al fresc.
A la vegada que es construïa el castell, a la darreria del segle XII, a extramurs i a la part sud del castell es formà un barri que constava d'una desena de cases, d'una sola planta. Entre aquestes hi ha una casa d'un ferrer, amb una fornal i un dipòsit de cendres.

3 d'abril de 1319. Sibil·la, comtessa del Pallars i senyora de Cervelló, amb el seu espós, Huguet de Mataplana, confirmen a Guerau de Clariana totes les permutes que va realitzar. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Sant Pere de Mogrony. Juntament amb el seu castell, era propietat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. D'estil romànic, la seva supervivència pot ser deguda a la devoció i ús dels habitants dels masos propers. La capella va ser restaurada el 1969, i conserva pintures a l'absis. Procedents d'aquesta església es conserven dues taules pintades, una al Museu Episcopal de Vic i l'altra al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona. Va ser restaurada el 1970, i en l'actualitat depèn de Mogrony i té culte un cop l'any.

Estances interiors del castell de Mataplana durant el segle XIII. Cartell del mirador del Castell - (Ampliar)

Excavacions del primer castell. La situació de les restes del castell de Mataplana fins a 1986 es creia que eren sota els fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. El 1986, a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueològics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicació i a descobrir unes restes arqueològiques de gran valor: el castell on havien viscut Ponç de Mataplana, tan vituperat per Guillem de Berguedà, Hug de Mataplana, i on va sojornar el trobador Ramon Vidal de Besalú.
Les restes del castell varen ser localitzades vora del torrent de l'Espluga, a pocs metres de distància de la capella romànica de Sant Joan de Mata, en una mota artificial, coronada d'espessa vegetaciói situada a 1.160 metres d'altitud. Sota aquest monticle hi havia una base formada per materials margocalcaris que sobresortien de les margues que l'envoltaven, que havien estat retocat i tallat en diversos punts per tal d'aconseguir una plataforma suficientment plana i aïllada. El nom de Mataplana obeeix a la transformació artificial del turó de pedra calcària aplanat.
En aquest lloc es varen trobar en successives campanyes arqueològiques (1986–1998) el pati enllosat del castell del primer terç del segle XI, i bona part de les parets de la planta baixa dels edificis que l'havien constituït i la muralla que protegí el recinte, i l'escala que accedia a la planta noble del pati. Les excavacions arqueològiques varen permetre descobrir una superfície edificada d'uns 550 metres quadrats.

Restes del castell de Mataplana. 2011. Anna Aguilar. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Excavacions del segon castell. Les restes descobertes en les campanyes arqueològiques varen posar al descobert els elements del segon castell dels segles XII i XIII, d'estil corresponent al segon romànic.
La peça bàsica és la gran torre rectangular del costat oest, de 16,5 per 4,35 metres, amb una superfície de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de canó seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un arc de descàrrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besalú en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que és possible endevinar que devia estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completat amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula àrab. A aquesta torre s'adossà pels extrems nord i sud una muralla recta d'1,40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 m. Aquesta muralla s'obria a l'exterior mitjançant una porta situada a l'est.
Posteriorment, l'espai interior a la muralla es va anar omplint d'edificacions afegides als costats sud i nord. Entre la torre i l'aula-capella es construí una quadra de 10,2 per 5 metres, coberta amb volta de canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp. La capella romànica de Sant Joan de Mata, situada fora del recinte emmurallat, no va ser edificada fins a la primera meitat del segle XIII, encara que les dues peces d'aquesta església conservades al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, estiguin datades a la darreria del segle XII.
A la part septentrional de la muralla s'adossà una saleta o magatzem de 5,9 per 3,4 m. Sobre aquesta sala hi hagué una estança arrebossada i decorada. Més tardanament, a la primera meitat del segle XIV, cal situar l'escala de pedra sense barana que permetia pujar des del pati a la planta noble, situada al segon pis de la torre. A la part nord de la muralla es va bastir una avantmuralla damunt de la qual es construí un forn exterior per coure el pa.

Restes del castell de Mataplana. 1986. Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Bibliografia
"Intervenció al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès)", Manuel Riu. 1987. Tribuna d'Arqueologia, vol. 1986-1987. ISSN 1130-7781.
"Memòria de les tres primeres campanyes d'excavacions arqueològiques a la Mota-Castell de Mataplana". Manel Riu, J.F. Cabestany i altres. 1988. Generalitat de Catalunya.
"El castell de Mataplana i del comte Arnau". Diversos autors. 1999. Signament Edicions. ISBN 84-9213-816-5.
"Informe de la cinquena campanya d'excavacions arqueològiques al castell i Barri de Mataplana". Manel Riu. 1990. Generalitat de Catalunya.
"Reploblacions i enfranquíments a la baronía de Mataplana"Josep Maria Font i Rius. 1992. Revista de Girona, núm. 152.
"Mataplana, un castell senyorial emblemàtic". Manel Riu,

Notes
(1) Mataplana era una saga feudal de les més transcendentals de Catalunya, políticament, literàriament i arquitectònicament. Entre els que van ser senyors del castell cal destacar Hug V de Mataplana, que va lluitar al costat del rei Pere a la batalla de les Navas de Tolosa (1212) i a la de Muret (1213); de les ferides rebudes a Muret va morir dos mesos després. Els Mataplana també van intervenir en la conquesta de Mallorca, Múrcia i Sardenya. Una de les filles de la princesa Làscaris de Grècia, governadora del castell, es va casar amb Hug VIII de Mataplana, fill de Ramon d’Urtx, cavaller i baré de Mataplana. A principis del segle XIV els Mataplana van abandonar aquest castell i es van construir un palau a la vila de la Pobla de Lillet. - (Tornar al text)

Gombrèn------Història del municipi.

www.gombren.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Gombrèn.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Gombrèn.

Interior del Castell de Mataplana. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escut de la família Mataplana.

El rei Jaume I (1208-1276). Viquipèdia - (Ampliar)

Noble amb armadura completa. Mitjan segle XIII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Interior del Castell de Mataplana. 1993. Francesc Busquets, Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Díptic de Mataplana (del Àngels o de l'Anunciació). Peltre. Segle XI-XII

Díptic de Mataplana (del Àngels o de l'Anunciació). Anvers i revers. Peltre. Segle XI-XII. Dibuix de M. Riu. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

17 d'agost 1718. Esborrany d'un dictamen sobre la disputa que mantenen les viles de Bagà i la Pobla de Lillet amb la baronia de Pinós i Mataplana en el repartiment de la contribució dels anys 1713-1715. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El castell de Mataplana. Font: Alt Ter - (Ampliar)

Bol de ceràmica esmaltada amb decoració blava. M. Riu, J.F. Cabestany ("Memòria de les tres primeres campanyes d'excavacions...") - (Ampliar)

El doctor Eudald Maideu rep la Creu de Sant Jordi el 2015 de mans del MHP Artur Mas. Ajuntament de Gombrèn - (Ampliar)

		Localització
		42º 15' 44" N 2º 03' 39" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 12/07/2023

Gombrèn------Història del municipi. www.gombren.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Gombrèn.

Gombrèn------Història del municipi.

www.gombren.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Gombrèn.