Via romana de Capsacosta. Viquipèdia - (Ampliar) 3 de març de 1523. Venda atorgada per Esteve Piquer, àlies Collferrer, blanquer d’Olot, senyor útil del mas Esparc Sobirà de Sant Andreu de Socarrats de la Vall de Bianya, a favor de Gabriel Femada, blanquer d’Olot menor d’edat, d’una peça de terra erma situada a la parròquia de Socarrats. Ajuntament de Girona. - (Ampliar) El rei Martí l'Humà. Detall del retaule de Sant Sever, 1542. Museu Diocesà de Barcelona. Viquipèdia Balconada del Farró de Sant Salvador de Bianya. 1914-1936. Josep Danés i Torras. Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Dona amb nens a l'escala de la Canova a la Vall del Bac. 1932. Josep Danés i Torras. Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Capitell de l'entrada de l'esglé romànica de Sant Salvador de Bianya, del segle XII - (Ampliar) Església de Sant Salvador de Bianya i cases al voltant. 1902. Cèsar August Torras. Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Església de Sant Salvador de Bianya. - (Ampliar) Homes treballant les terres davant la façana del Molí de Solà de Sant Pere Despuig. 1914-1936. Josep Danés i Torras. Font Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) La Rectoria de Sant Salvador de Bianya. - (Ampliar) Interior de l'església de Sant Martí del Clot. 1920. Josep Danés i Torras. Font Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) Pica baptismal de l'església de Sant Salvador de Bianya. Segle VIII. Viquipèdia - (Ampliar) Rectoria de Sant Pere Despuig. Amador Álvarez. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Andreu de Socarrats. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Andreu de Socarrats. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Andreu de Socarrats. Viquipèdia - (Ampliar) |
La Vall de Bianya Història de La Vall de Bianya.
Les primeres referències i la via romana.
Al terme municipal de la Vall de Bianya s’han localitzat diversos jaciments del període Neolític (5500 - 4000 aC), a la Coromina, Llongarriu, la Coma, la Bedosa, les Corominotes) (1). Nou gegant de la Vall de Bianya, en Farrus Tremendus. Tavi Algueró i Àngel Rigall. 04/10/2012. Jordi Casas Figueras. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Al llarg del seu recorregut es poden observar els trams empedrats de la via amb els elements relacionats directament amb la seva construcció, com els desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la construcció, ponts, reservoris d’aigua, hostals... Conserva gairebé intactes més de sis kilòmetres d'empedrat, juntament amb els murs de contenció, voreres i trencaaigües. Sortia de Llocalou i, per la Riba i Ca l'Enric, arribava a la casa de la Coromina. A partir d'aquest tram la carretera actual s'allunya del primitiu traçat romà, per la qual cosa el seu estat de conservació és òptim. Discorre per la Pineda, Can Pere Sastre, Can Climent i el Callís i s'enfila cap al Capsacosta (2). Traçat de la via romana del Capsacosta. Font: Wikiloc. - (Ampliar)
L'època medieval.
L'actual municipi de la Vall de Bianya va formar part del Comtat de Besalú. La implantació del comtat va provocar l'organització del territori en districtes rurals, on es van construir grans cases senyorials, i en grans masies (villare), destinades a pagesos. La família Bianya, que vivia en una casa senyorial a prop de l'església de Sant Pere Despuig, disposava d'un franc alou en l'actual territori de la Vall de Bianya. Aquesta família va construir l'església de Sant Pere Despuig, consagrada l'any 964. Posteriorment, la casa senyorial dels Bianya va ser venuda a la família Soler de Camprodon, després al monestir de Camprodon, i finalment, el monestir la va vendre a la família Corona l'any 1396, qui va edificar la Torre de Sant Pere. Sant Salvador de Bianya - (Ampliar)
Del segle XVI al XX.
El Consell General de la Vall de Bianya va ser el precedent de l'actual municipi, format a partir de la fusió de les antigues parròquies a Capsec, degut a diferents reformes administratives. El 1553 Avellana Corba es va unir a Capsec. El Decret de Nova Planta de l'any 1716 va crear les noves estructures municipals, permetent la formació de vuit municipis autònoms en l'actual territori del municipi: Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Martí del Clot, Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Vall del Bac, Sant Salvador de Bianya i Socarrats. En comparació amb les antigues parròquies, l'únic canvi va ser la desaparició de les parròquies de Sant Andreu de Porreres, Sant Martí de Solamal i Santa Maria Sacot, que van quedar integrades als mencionats municipis acabats de crear. Vista d'unes voltes del mas Pladebeia que pertanyia a l'antic municipi de Sant Salvador de Bianya. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
Durant la Guerra Civil es van incendiar moltes de les esglésies dels antics municipis de la Vall de Bianya (Capsec) i Sant Salvador de Bianya. També es va perdre la documentació històrica i els antics registres parroquials a excepció dels de Sant Salvador, Sant Martí de Capsec, Santa Maria de Castellar de la Muntanya i Vall del Bac. La imatge de Santa Margarida de l'església del mateix nom i el retaule barroc de l'església de Santa Magdalena del Coll es van poder salvar, però no així nombroses peces de valor historicoartístic com les ubicades al temple de Sant Salvador de Bianya, que fins i tot fou utilitzat com a escorxador. El municipi de Sant Salvador de Bianya va canviar el nom al dels Hostalets de Capsacosta en el context revolucionari contra l'hagiotoponímia, i hi va haver colçlectivitzacions de serveis i indústries. Església de Capsec. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
Estructuració territorial. Vista del mas La Coromina, de Sant Martí del Clot, propietat de la família Pujador, resident habitualment al mas Puig, de Sant Salvador de Bianya. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
Castellar de la Muntanya i La Canya.
L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és romànica del segle XII, amb un absis semicircular, la porta a migdia i el campanar de torre damunt la façana de ponent. Va ser donada pels vescomtes de Bas al monestir de Sant Joan les Fonts. Les ruïnes de l’antic castell de Castellar, que havia estat propietat dels comtes de Besalú i després passà als vescomtes de Bas, són situades a sobre mateix de la parròquia de Castellar. El 1698 l’indret pertanyia al comte de Montagut. A la capçalera de la ribera de Colldecarrera hi ha la pairalia de Colldecarrera, amb galeria porticada i oratori de la Mare de Déu del Carme. Mas Soberes de Sant Andreu de Socarrats. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
Sant Andreu de Socarrats, Llocalou, Santa Margarida de Bianya i Sant Miquel del Mont.
Al poble de Sant Andreu de Socarrats hi ha l’església parroquial reedificada i consagrada el 1117; aleshores era parròquia dels monjos de Santa Maria de Besalú, però l’edifici primitiu havia estat fundat el 953. Posteriorment s’independitzà de Besalú i esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts. Sant Andreu conserva l’estructura romànica, d’un sol absis, amb un porxo folgat, possiblement reedificada després dels terratrèmols del segle XV. La sagristia posterior emmascara l’exterior de l’absis. Pel febrer es fa un aplec a l’ermita de Sant Valentí, i el Dilluns de Pasqua s’hi celebra la festa del Roser. Església de Sant Pere Despuig de la Vall de Bianya. 1980. D. Terol. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Sant Pere Despuig i Sant Martí de Bianya.
El poble de Sant Pere Espuig, o Sant Pere Despuig o de Bianya, ja existia el 858, any en què va ser cedit al monestir de Ridaura. El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, Sant Pere, que va ser reedificada diverses vegades en temps posteriors. De l’edifici romànic conserva un tros de campanar amb un fris i una finestra i algunes restes de murs de l’absis. A la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de la Torre de Sant Pere. L’heretat dels Bianya passà posteriorment als Soler, als monjos de Camprodon i a mans de Roger de Montcada, camarlenc reial de Martí I, que el 1396 la vengué a la família Corona, oriünda de Camprodon. Guillem Corona, àlies Crespià, bastí l’edifici de la Torre de Sant Pere. L’edifici romànic era l’antiga residència dels Bianya i dels Soler. La Torre de Sant Pere o, també, Torre de Bianya, manté la fesomia original del segle XV, amb una torre de defensa de quatre pisos situada en un angle de la casa. El seu terme aplega els masos de la Vila, amb la capella de la Mare de Déu dels Dolors, la Bossa, la Sala, el Carrer, el Llac, el Molí de la Bossa, etc. Les festes més importants del poble són la de Sant Antoni, al gener, i la festa de la Puríssima, al desembre. Església de Sant Martí de Solamal de la Vall de Bianya. 1980. D. Terol. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Sant Salvador de Bianya. L’església de Sant Salvador és un edifici romànic consagrat el 1170 pel bisbe de Girona Guillem de Monells. L’arc de la porta principal i els capitells de les columnes són obra d’una restauració efectuada a la primeria del segle XX, que va ser subvencionada pels capdavanters locals de la Lliga Regionalista, amb la qual havia col·laborat el rector d’aleshores, en agraïment per haver obtingut el triomf electoral. La parròquia tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Ponç d’Aulina i de Sant Martí del Clot. Les tres esglésies van ser possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. La de Sant Salvador, que anteriorment a la consagració esmentada és citada en un document del 1090 situada in valle Biania , conserva a l’interior una pica baptismal. Església de Santa Margarida de Bianya. 1890-1923. Cèsar August Torras. Font Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)
Sant Ponç d'Aulina, l'Abella i els Hostalets de Capsacosta.
Sant Ponç d’Aulina i els masos de l’Abella havien constituït un municipi propi. L’església de Sant Ponç, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, és d’origen romànic, modificada posteriorment. De planta rectangular, a la faç:ana de ponent hi ha la porta amb arquivolta i timpà llis i una llinda ornamentada amb una creu dins un cercle. A la façana de migdia hi ha una finestra de doble esqueixada. Algunes masies del seu terme d’interès històric o arquitectònic són les de Pinoses, el Pedrós i el Molí de les Planes. També la Ferreria, amb conreus excavats als marges. Ases davant de l'hostal de la Vall del Bac i la Coromina al fons en el Montmajor. 1914-1936. Joaquim Danés i Torres. Font Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)
Porreres i Sant Miquel de la Torre.
A la Vall del Bac, antic terme i municipi, annex a Capsec el 1843, hi havia la parròquia de Sant Andreu de Porreres, de la qual depenien les dels altres llocs del terme: Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i l’església de Santa Magdalena del Coll. D’aquest antic terme, l’any 1979 només eren habitades 5 masies, on residien 22 habitants: la Vedosa de Baix, la Coma, el Diumal, Maibosc i el Mas de l’Om. El 2005 encara constava amb 35 habitants. A la vall del Bac hi ha l’Hostal i Cal Ferrer, antiga pairalia dels Danés d’Olot. Cabanya de La Torra de la Vall del Bac i l'església. 1931. Joaquim Danés i Torres. Font Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)
Llongarriu, Santa Magdalena del Coll i Sant Feliu del Bac.
Llongarriu és una antiga masia i església romànica, que va ser restaurada el 1672; l’obra primitiva és del segle XII. Havia sigut coneguda com Santa Maria Sacot.
El Ferró.
La masia del Ferró és una de les més grans i característiques del municipi. és esmentada per Francisco de Zamora, que hi passà en un dels seus viatges per Catalunya a la segona meitat del segle XVIII; en parla com la casa del ric Ferró de Bianya, pagès opulent. Té una galeria porxada. Aquesta casa, a la primeria del segle XX era, encara, molt important. Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Descobreix la Vall de Bianya". Video de Turisme Vall de Bianya. Evolució demogràfica de La Vall de Bianya. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 88 focs; 1515, 81 focs; 1553, 80 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut de La Vall de Bianya. Situació del municipi de La Vall de Bianya dins la comarca de la Garrotxa Mapa del municipi amb la situació dels diferents nuclis de població. En el cas dels nuclis disseminats, s'ha agafat com a punt l'església que dona nom al poble, i en el cas particular de la Vall del Bac, l'Hostal de la Vall del Bac. Base: Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Martí de Bianya. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Capitell de l'entrada de l'esglé romànica de Sant Salvador de Bianya, del segle XII - (Ampliar) Capitell de l'entrada de l'esglé romànica de Sant Salvador de Bianya, del segle XII - (Ampliar) Interior de l'església de Sant Andreu de Socarrats. 1922. Josep Salvany i Blanch. Font Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) Interior i altar major de l'església de Sant Salvador de Bianya. 1922. Josep Salvany i Blanch. Font Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) Altar major i retaule de l'església de Sant Salvador de Bianya, projectat per l'arquitecte Rafael Masó el 1911. Fundació Masó - Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Miquel del Mont. Segle XII. Fotografia Ramon Esteban Pagès. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Sant Salvador de Bianya. - (Ampliar) La Torre de Bianya. Antoni Grifol, Viquipèdia - (Ampliar) Església romànica de Sant Martí de Capsec. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Ponç d'Aulina. Miquel Solé. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Santa Margarida de Bianya. Héctor Rubio. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Martí de Solamal. Amador Álvarez. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Martí de Solamal. Amador Álvarez. Viquipèdia - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |