Sant Joan les Fonts. Història

Capitell del monestir de Sant Joan les Fonts. Segle XII. Ajuntament de Sant Joan les Fonts - (Ampliar)

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall. Església de Sant Joan les Fonts, La Garrotxa. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Façana de l'església del monestir de Sant Joan les Fonts. 1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Crucifixió. Pere Gascó. Primera meitat segle XVI. Pintura sobre fusta. Priorat de Sant Joan les Fonts. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Capbreu del priorat de Sant Joan les Fonts. 1561. Arxiu de la Corona d'Aragó - (Ampliar)

Sometent de la Guerra del Francès, 1808. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Crist en Majestat a l'església parroquial de Sant Joan les Fonts. 1920-1938. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Interior de l'església de Sant Joan les Fonts. 1889-1916. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Capgrossos Cosme i Eulàlia de Begudà. 1993. Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Santa Eulàlia de Begudà. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Constitució de l'Ajuntament de Les Fonts de Begudà. 1936. Centre Documental de la Memòria Històrica - (Ampliar)

Ermita de Sant Cosme i Damià de Begudà. Viquipèdia - (Ampliar)

Pont medieval i església parroquial de Sant Joan les Fonts. Ajuntament de Sant Joan les Fonts - (Ampliar)

Porxo i porta de Can Rovira (La Rovira), segle XIII. 1890-1936. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Vista aèria de Sant Joan les Fonts. 1991. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) - (Ampliar)

Sant Joan les Fonts

Història de Sant Joan les Fonts.

Les primeres referències. L'àrea de l'actual municipi ja era poblada en èpoques reculades, com demostren les troballes de la cinglera de Fontfreda, els "camps dels ossos" a la zona de Mulleres, on es va localitzar indústria lítica recollida en la superfície dels camps de conreu, i en especial, el poblat neolític de La Prunera, al collet de Sant Cosme, ocupat fa uns 4.300 anys. Romans i visigots també hi havien tingut presència; pel terme hi discorria part de la via romana del Capsacosta i l'església de Santa Eulàlia de Begudà va ser fundada en l'època visigòtica (1).
Un document del 951 esmenta la zona volcànica d'Aqua Nigra (Aiguanegra), i un altre del 958, parla del mas Ipsa Kalmo (La Cau) de Sant Joan les Fonts.

Castell de Juvinyà. Segle XII-XIV - (Ampliar)

L'època medieval. Durant el segle X, la vila de Sant Joan pertanyia als senyors de Vilademuls. El 958, el bisbe de Girona Arnulf consagrà el temple anterior a l'actual monestir de Sant Joan les Fonts, dedicat a Sant Esteve. Tot i això, el 1127 l'església ja s'anomena "de Sant Esteve o Sant Joan les Fonts" i hi constava Sant Joan com a patró, malgrat que l'altar major corresponia a Sant Esteve. El 1079, els vescomtes de Bas Udulard de Milany i la seva Esposa Ermessenda varen fer donació de la vella església i terres de Sant Esteve a la abadia Benedictina de Sant Víctor de Marsella.
El 1191 es documenta la primera notícia de l'Stadium Juvinya, actualment l'edifici romànic civil més antic de Catalunya; el 1247, la primera referència escrita del pont medieval, i del 1281, consta el primer molí fariner datat (Molí del Pont); anys més tard tots els molins fariners passaren a fabricar paper o filats.
Històricament, el municipi ha estat dividit tant eclesiàsticament (parròquia) com civilment (universitat) en dues unitats independents: Begudà i Sant Joan les Fonts, que formaven part, abans del segle XV, de la jurisdicció del castell de Mont-ros, que pertanyia al comtat de Besalú. La jurisdicció civil i militar era dels vescomtes de Bas, mentre que la criminal era dels comtes de Besalú.

Pica baptismal del monestir de Sant Joan les Fonts. Segle XI. Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

El terratrèmol del 15 de maig de 1427 va enderrocà el convent dels monjos, una part de l’Estada de Juvinyà, un dels quatre arcs del pont medieval, va malmetre el campanar romànic, i va aterrar total o parcialment tots els masos del terme. Amb l'arribada de la Pesta Negra a finals del segle XV, les universitats de Begudà i Sant Joan van prometre de construir una capella a Sant Sebastià si l'epidèmia remetia; en finalitzar l'epidèmia, la promesa es va complir. El temple va estar dempeus fins als anys trenta del segle XX, quan l'Ajuntament va decidir enderrocar-lo per permetre el pas de camions que es dirigien a la fàbrica Torras. Després de l'epidèmia va començar una recuperació de la població, que va ser frenada per les guerres contra França i la Guerra dels Segadors.
El 1462, durant la Revolta Remença, pagesos de Sant Joan varen participar en l'assalt del castell de Bestracà (Camprodon), entre d'altres el fill de Marunys, el fill de Fontfreda, el fill de Castanyer, en Plançó, el fill d’en Casademont de Librella, i el fill d’en Pere de Massanella. El segle XVI es començà a fabricar paper en el molí de draps d’en Collferrer.

Monestir de Sant Joan les Fonts. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Del segle XVII al XIX. El 1716, amb els decrets de Nova Planta, les universitats van ser suprimides i convertides en corregiments. El 1811 es creà el municipi de Begudà, que també integrava Sant Joan les Fonts. La capitalitat va recaure, doncs, en Begudà, fins que degut al continu increment demogràfic i econòmic de Sant Joan respecte a Begudà van fer que el 29 d'agost de 1946 el municipi es passés a denominar Sant Joan les Fonts, i s'hi va traslladar l'Ajuntament.
Durant el segle XVII es va viure una època de crisi, i la Guerra de Successió Espanyola la va agreujar. No hi va haver un creixement demogràfic fins a finals del segle XVIII, amb la incorporació de nouvinguts al terme d'Olot i rodalia. La Guerra Gran va significar un altre descens de la població, que es va anar fent progressiu durant el segle XIX. Els 1808, durant la Guerra del Francès, el Sometent de sant Joan les Fonts i de Begudà va ser cridat als setges de la ciutat de Girona. Les epidèmies de còlera de 1854 i 1885 varen fer estralls al municipi.
El 1890 va arribar l’electricitat a Sant Joan les Fonts pel funcionament de la fàbrica de paper Germans Torras; sis anys més tard arribava a tot el municipi

Màquina de vapor instal·lada en una indústria de Sant Joan les Fonts. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El segle XX. El 1902 l'Associació de Plomistes instal·là la xarxa d’ aigua potable al poble. El 1909 s'edità la primera publicació d’una revista o butlletí al poble, anomenada L'Estalvi publicat pel col·legi dels Germans de la Salle.
La Guerra Civil va ser especialment dura al municipi: el mossèn Joan Figueres va ser assassinat i es va convertir en el primer religiós del bisbat gironí, els dos vicaris també varen ser assassinats, i el convent de les monges va ser saquejat i es va convertir en refugi de guerra. Durant el conflicte, el poble de Sant Joan les Fonts va passar a anomenar-se les Fonts de Begudà. El 1937 el Consell municipal de Begudà edità paper moneda per valor de vint-i-cinc cèntims, cinquanta cèntims i una pesseta, i la Cooperativa Santjoanense encunyà moneda de valor de 5 i 10 cèntims.

Vista general de Sant Joan les Fonts. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El febrer de 1939, davant la imminent entrada de l'exèrcit franquista, les tropes republicanes varen volar el pont del Salt. Acabada la guerra, les religioses van poder tornar al convent i reprendre les tasques docents, que van durar fins a l'any 1993, quan van marxar degut a la reforma educativa. El dia de Sant Lluc de 1940 el Fluvià va pujar i va haver una gran riuada que s’endué el pont, un carrer de cases, i va malmetre totes les indústries que hi havia a les ribes del riu.
Malgrat ser un municipi fortament industrialitzat, l'Ajuntament va apostar pel turisme per donar valor als tres elements patrimonials més importants del municipi: les tres colades volcàniques, els monuments històrics i les més de 250 fonts que donen nom al poble. El 2016 es va descobrir al municipi l'únic blíster volcànic de la península Ibèrica.

El pont medieval del segle XIII sobre el Fluvià - (Ampliar)

El monestir de Sant Joan les Fonts. L'esgl&eacutue;sia &eacutue;s documentada el 958, en què va ser consagrada amb la triple advocaci&oacutue; de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel. El 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l'abadia de Sant V&iacutue;ctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedict&iacutue;. Aquesta donaci&oacutue; va ser confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.
El nou monestir va ser dotat inicialment amb les esglésies veïnes de Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts i de molts altres béns en la contrada. El primer prior, Guanarri, va ser nomenat el 1079. Els bisbes de Girona confirmaren la donació el 1106 i hi consagraren una nova església, l’actual, el 1117. Va ser un priorat de pocs monjos; cinc als primers segles i només dos a partir de la segona meitat del segle XIV. El 1424 el priorat passà a dependre del Sant Pere de Besalú, i del 1592 a la desamortització de 1835, de Sant Pere de Camprodon. Des del segle XV pràcticament ja no tenia comunitat i era només una església parroquial regida per un vicari perpetu, que feia de rector.
Va fer funcions de parròquia fins al 1936, però després de la guerra la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble. L'edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat ja entrat el segle XIII, per la qual cosa la consagració del 1117 correspon a un edifici anterior.
Va ser declarat monument nacional el 1981. El 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col·locat sobre l'antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle XX. Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l'església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal.

Castell o Estada Juvinyà. Segle XII-XIV - (Ampliar)

El castell medieval Estada Juvinyà. L’edifici més important de Sant Joan les Fonts, fora del priorat, és l’antiga casa forta de Juvinyà, romànica, situada prop del Fluvià i del nucli vell del poble. És un dels monuments civils d’època romànica, del segles XII i XIII, més ben conservats del Principat. És formada per dos cossos: la torre, la part més antiga, i la casa del segle XIV. Originàriament va ser dels Vilademuls i després dels vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan. A finals del segle XIII el molí es cremà i sobre les restes els nous propietaris, els cavallers de Juvinyà, construïren la seva residència permanent: l’estada de Juvinyà. Els últims descendents de la nissaga de cavallers, Gueraua de Juvinyà i Pere d’Hortal, marxaren de la casa forta a finals del segle XIV.
Després de diferents canvis de propietat, el 1735 la compraren els Trinxeria i modernament va passar a la família Masllorens. El 1972 fou declarada monument historicoartístic, el 1985 va ser comprada pel consistori i el 2003 va ser restaurada.

Colada de lava volcànica de Sant Joan les Fonts. Ajuntament de Sant Joan les Fonts - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Sant Joan les Fonts. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 39 focs; 1515, 42 focs; 1553, 41 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Sant Joan les Fonts". Xavier Valeri i Coromí. 2002. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-9518-743-4.
"La força hidràulica a Sant Joan les Fonts: construccions, utilització i desenvolupament". Josep Oliveras i Manel Soler. 2017. Ajuntament de Sant Joan les Fonts. ISBN 84-8067-157-6.
"El comerça del poble. Els establiments i la seva gent". Dolors Anglada. 2014. Ajuntament de Sant Joan les Fonts.
"El monestir benedictí de Sant Joan les Fonts". Manuel Soler i Viñolas. 1990. Ajuntament de Sant Joan les Fonts. DL B. 11448-90.
"El Stadium Juvinyà". Miquel Oliva i Prat. 1971. Revista de Girona número 56.

Notes
(1) Esmentada el 1034 amb motiu de l'acta testamentària atorgada per un personatge anomenat Duran, que llegà al seu fill Beremund diversos alous i possessions entre els quals ipsa ecclesia Sancta Eulalia de Baguda cum decimas et primitias et primorum oblationibus. Posteriorment l'església passà a formar part de les propietats dels vescomtes de Bas. El 1079, el vescomte Udalard i la seva muller Ermessenda, en fer donació de l'església de Sant Joan les Fonts a l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella per tal que hi establissin un priorat, el dotaren amb les rendes de diverses esglésies, entre els quals Sancte Eulalie Bagudani. En la ratificació de 1106 apareix com a Sancte Eulalie de Bacgudano. Des de final del segle XI, el temple de Santa Eulàlia va ser possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i la jurisdicció compartida amb els vescomtes de Bas en el decurs de l'edat mitjana. Es creu que la primitiva església s'enderrocà a principis del segle XII i s'alçà un nou temple consagrat el 1118 pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau que concedí delmes, primícies, oblacions dels fidels i l'espai de trenta passos al voltant del cementiri. Hug, vescomte de Bas el 1175 llegà a l'església deu sous. El 1191, el també vescomte de Bas Ponç de Cervera concedí als monjos i clergues de Sant Joan les Fonts i parròquies el dret de moldre en els seus molins. El 1198, per una concòrdia entre Hug, vescomte de Bas i Pere de Cervera, el primer donà a Pere de Cervera en feu els béns que posseïa en diverses parròquies, entre elles Sancte Eulalie de Bagudano. - (Tornar al text)

www.santjoanlesfonts.cat---Web oficial de l'Ajuntament de Sant Joan les Fonts.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Sant Joan les Fonts.

Situació del municipi de Sant Joan les Fonts dins la comarca de la Garrotxa

Capitell del monestir de Sant Joan les Fonts. Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Sant Esteve. Pere Gascó. Primera meitat segle XVI. Pintura sobre fusta. Priorat de Sant Joan les Fonts. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Porta d'accés a una torre de Sant Joan les Fonts. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Carta dels cònsols i consell de Sant Joan les Fonts al comte de Santa Coloma. 1639. Arxiu de la Corona d'Aragó - (Ampliar)

Interior del monestir de Sant Joan les Fonts. Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Capitell del monestir de Sant Joan les Fonts. Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido. 1771. Archivo histórico nacional - (Ampliar)

Dansa del Balla-balla de Sant Joan les Fonts. 1993. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Santa Eulàlia de Begudà. 1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Estada Juvinyà. Interior museïtzat. Viquipèdia - (Ampliar)

Escuts municipals de Begudà. Publicats a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó, 1908

Església parroquial de Sant Joan les Fonts. Viquipèdia - (Ampliar)

Magestat del segle XII, Sant Joan de les Fonts. 1905. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice