Església de Santa Maria de Talló, coneguda antigament amb el nom de 'Santa Maria Cabanària'. Viquipèdia - (Ampliar)

Bellver del segle XV al XVIII. La batllia de Bellver i sotsvegueria del Baridà va estar sota domini de la família Torrelles des del segle XIV al XVIII. Com a enclau estratègic en una zona fronterera, a Bellver les lluites d'Espanya amb França varen ser una constant en el decurs dels segles. Va ser ocupada sovint entre els segles XV i XVIII (guerres de 1654-1658, 1691-1997, 1701-1713, 1793-1795...). La Cerdanya, com tota la Catalunya Nord, era cobejada pels reis de França, sota el regnat dels borbons, i les incursions eren freqüents. L'actual muralla data d'aquesta època, que és una bona mostra de l'arquitectura militar francesa.
Durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), el lloctinent general Joan de Beaumont adreçà una lletra a Pere Joan Ferrer, capità i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya, ordenant-li que als castells de Bellver, Querol i Bar i a la Torre Cerdana es recollissin tots els homes, amb llurs béns i vitualles, de tots els altres castells, a fi que no se'n poguessin emprar els enemics del senyor rei. Durant la guerra dels Segadors, el 1654 Bellver va ser ocupada pels francesos; segons un memorial del 1658 dels habitants de Bellver, es diu que essent abans una vila gran i populosa, aleshores hi havia a penes vint-i-cinc cases miserables. Pel tractat dels Pirineus, el rei de França es comprometé a tornar al rei d’Espanya part del comtat de Cerdanya, dins la qual hi havia Bellver, Puigcerdà, Querol i el castell de Cerdanya. La frontera va quedar gairebé totalment indefensa, i s’expressa en el fet que tres anys després el castell de Bellver, amb una guarnició de 70 homes, era un dels escassos punts fortificats que la podien defensar.

Plan de Belver. 1692. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Els enfrontaments entre nyerros i cadells al llarg del segle XVI i la primera part del XVII, tingueren en els bellverencs principals protagonistes. De la marcada presència cadell al municipi, en queda una casa de pagès fortificada, prop de Beders, anomenada La Torre de Cadell, un casal fortificat documentat el 1222. El 1665 el polvorí del castell explotà i el castell i bona part de la població va ser destruït. Amb la recuperació de les restes dels fonaments de la fortificació se'n pot veure el dipòsit d'aigua, en l'entorn del passeig arqueològic municipal.
Bellver va ser ocupat encara altres vegades pels francesos, del 1691 al març del 1698, en què va ser retornada a Espanya per la pau de Rijswijk, i el 1701 durant la guerra de Successió, pel duc de Noailles. Durant la Guerra Gran, els francesos ocuparen la vila el 8 d’agost de 1794 i dotze dies després fortificaren Monterrós, Torrelles i Talltendre, i no en foren foragitats fins el 27 de juliol de 1795.

Carte particulière des Cerdagnes, baillie de Belver et partie du pays de Barida, le long de la rivière de Sègre. 1710. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

El segle XVII deixà una història llegendària, la de l'Aldonça Rossa, la bruixeta de Bellver, que amb dotze anys el seu pare l'envià a Puigcerdà a vendre una gallina i llavors de cànem. Pel camí va trobar dues dones, una de les quals es deia Juanga, de les que va aprendre les arts de la bruixeria, així com la de guarir malalties com el xarampió o les galteres. Quan va tornar al poble, es dedicà a curar malalts. Arribada la seva fama de guaridora a la Santa Inquisició, se la jutjà i se li prohibí continuar la pràctica de les seves "arts ocultes" de guarició.

Camí del Talló, amb el poble de Bellver al fons. 1890. Lluís Marià Vidal i Carreras. Viquipèdia - (Ampliar)

Bellver al segles XIX i XX. A mitjan segle XIX, Bellver va rebre la visita perllongada d'un il·lustre personatge, en Gustavo Adolfo Bécquer, que visqué a l'antiga fonda de cal Patanó durant mesos. Inspirat pels paisatges i les llegendes locals, hi redactà una coneguda història, "La cruz del diablo", en escenaris com el barri antic de Bellver o Sant Martí dels Castells.
La Guerra Civil de 1936 tingué un marcat episodi el 27 d'abril de 1937, quan alguns habitants de Bellver s'enfrontaren als grups de la CNT-FAI i POUM procedents d'altres pobles de la Cerdanya i de La Seu d'Urgell, encapçalats pel belvisenc Antonio Martín Escudero, al que alguns anomenaven "Cojo de Málaga". En començar l'atac, en passar pel pont sobre el Segre, des d'algun punt elevat del poble dispararen a Martín Escudero, causant-li la mort i fent retrocedir les columnes foranes.

Homes amb bous tirant d'un carro en un carrer de Bellver de Cerdanya. Ca. 1927. Lluís Estasen i Pla. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

L'obertura del Túnel del Cadí a principis de la dècada dels 80 del segle XX suposà el final d'una etapa d'aïllament històric del municipi i de la comarca. La facilitat de comunicacions va modificar l'economia del poble. El sector primari tradicional del país es va anar substituint per activitats turístiques o per la construcció i els seus derivats. Avui es troben poques cases de pagès i no es produeix, com també en d'altres municipis, un relleu generacional de les explotacions.

Evolució demogràfica de Bellver de Cerdanya. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 100 focs; 1515, 136 focs; 1553, 132 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"El castell de Bellver de Cerdanya. Una fortalesa de frontera entre França i Espanya". Joan Blasi Solsona. 2002. Editorial Farell. ISBN 84-9569-514-6.
"Bellver de Cerdanya, 1879-1979, història gràfica d'un segle". Joan Pous i Salvador Vigo. 2000. Ajuntament de Bellver de Cerdanya. ISBN 84-6062-990-0.
"Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939). El 'Cojo de Málaga' i els fets de Bellver". Joan Pous, Josep Maria Solé. 1991. Abadia de Montserrat. ISBN 84-7826-212-0.

---

Notes
(1) El nom de Baridà, subcomarca de l'alta vall del Segre situada entre Sant Martí dels Castells, a l'est, i l'Estret de Mollet, deriva del castell de Bar, que va ser el centre de la sotsvegueria del Baridà, formava part de la vegueria de la Cerdanya, amb seu a Puigcerdà, però en el castell de Bellver va ser on residia el sotsveguer. La sotsvegueria incorporava el pagus de Talló, base del que va ser una important batllia. Actualment es considera per separat la Batllia i el Baridà. - (Tornar al text)

(2) Els sobirans posteriors confirmaren i fins i tot ampliaren aquests privilegis. Així, Jaume II de Mallorca, el 1277, va confirmar les consuetudines et libertates que havia atorgat el seu pare. Sanç de Mallorca va concedir a la universitat, ja organitzada, el municipi amb cònsols i prohoms, l’escrivania pública de la vila. Pere el Cerimoniós va prometre als seus habitants l’exercici de la jurisdicció civil o criminal dins la vila, a més de confirmar les antigues franqueses, el 1344. Joan I també les va ratificar. - (Tornar al text)

---

www.bellver.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Església de Santa Eugènia de Nerellà. Viquipèdia - (Ampliar)