Muralla formada per la fulla vertical original del segle XIII i posterior afegit exterior atalussat del segle XIV a la zona coneguda com de "l'antic transformador". - (Ampliar) Portal d'accés al nucli emmurallat d'Ullastret. - (Ampliar) 1271, juny 6. Lluïció; 1271, juny 6. Afranquiment. Dos pergamins relacionats i cosits junts. El comte Hug V d'Empúries (+ 1277) sanciona la lluïció dels censos i altres drets que gravaven el mas de Barcelona, vídua de Berenguer de Pla, d'Ullastret, feta per 1.300 sous melgoresos, pagats als marmessors de Guillem d'Ullastret; El comte Hug V d'Empúries (+1277) declara afranquit el mas de Barcelona, vídua de Berenguer de Pla d'Ullastret, a conseqüència de la lluïció de censos i drets feta als marmessors del difunt Guillem d'Ullastret. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar) Escut d'armes dels comtes d'Empúries: faixat de sis peces, or i gules. Detall de les muralles. - (Ampliar) 1434, gener 30. Venda. Guillem Tàpia el Jove ven a Antoni Arbonès un camp de terra al lloc dit "La Coma" del terme de la parròquia de Sant Pere d'Ullastret pel preu de 23 lliures malgoreses, de les quals fa àpoca de rebut al peu del document. Bernat de Senesterra, senyor del castell d'Ullastret, subscriu en conformitat i senyoria, Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar) Absis de l'església romànica de Sant Pere, del segle XI. - (Ampliar) Campana de l'església de Sant Pere. - (Ampliar) Espitllera per armes de foc a la torre cilíndrica, la planta baixa de la qual va ser utilitzada com presó. - (Ampliar) Col·locació de la nova campana a l'església de Sant Pere. 10 d'agost de 1984. Antoni Crosa Mauri. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Muralles i torres de secció quadrada. Al fons, la torre circular anomenada de la Presó- (Ampliar) El sostre de la Llotja - (Ampliar) La porta de la Presó a la torre circular - (Ampliar) Façana de l'església de Sant Pere d'Ullastret. - (Ampliar) Cases del nucli històric d'Ullastret. - (Ampliar) Campanar de l'església de Sant Pere d'Ullastret. - (Ampliar) Pou. Nucli històric d'Ullastret. Torre cilíndrica de la Presó. - (Ampliar) Tram de muralla. - (Ampliar) Torre de la muralla. - (Ampliar) Torre de la muralla. - (Ampliar) Església de Sant Pere. - (Ampliar) Carrer d'Ullastret. - (Ampliar) |
Ullastret L'entorn històric i paisatgístic. Ullastret es troba emplaçat al bell mig de la plana del Baix Ter, delimitat al nord pel massís del Montgrí, al sud-est pel massís de Begur i al sud i a l'oest pel massís de les Gavarres. Antigament tot aquest territori estava dominat per terrenys plans i pantanosos. Un dels elements geogràfics més destacables del paisatge antic era l'estany d'Ullastret, alimentat per les aigües de l'antic curs del Daró i que va arribar a assolir fins a 200 ha de superfície. Aquest estany va ser dessecat durant la segona meitat del segle XIX per convertir-lo en fèrtils camps de conreu. Les terres de l'antic estany encara s'han inundat en èpoques de fortes pluges, l'última vegada, l'any 1994. Absis i comunidor de l'església de Sant Pere d'Ullastret. - (Ampliar) Els grans jaciments d'hàbitat d'època ibèrica d'Ullastret (el Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac)es van situar a l'entorn d'aquest estany, a poc més d'un quilòmetre al nord-est de l'actual poble d'Ullastret. Ambdós nuclis van constituir conjuntament, entre els segles VI i II aC, una autèntica ciutat que va exercir la capitalitat de la tribu que els autors clàssics anomenaren indiketes. Aquesta aglomeració urbana va desenvolupar el paper de centre polític, econòmic, militar i religiós d'un territori estès entre el riu Tordera al sud i el massís de l'Albera al nord. Al llarg del temps aquest poble iber mantingué contactes amb les principals cultures de la Mediterrània (etruscs, fenicis, grecs...) que afavoriren el desenvolupament econòmic, tecnològic i cultural d'aquestes poblacions autòctones. L'arribada del roman al nord-est de la península Ibèrica, en el context de la Segona Guerra Púnica, va precipitar l'abandonament forçat de la ciutat a inicis del segle II aC. Relleu. Detall d'una finestra d'una casa. - (Ampliar) Història d'Ullastret. El nucli originari del poble actual, a la riba dreta del Daró i prop de la ciutat ibèrica, és situat en una petita elevació a 49 m sobre el nivell del mar, encerclat per importants restes de muralles del segle XIV, el traçat de les quals es pot seguir amb facilitat. Se'n conserven restes notables: força llenços, nou torres de planta quadrada i una de circular. Al centre d'aquest recinte, hi ha l'església romànica de Sant Pere, segle XI, de tres naus amb sengles absis, el mur exterior dels quals té decoració llombarda d'arcuacions cegues i lesenes. El primer lloc documentat (1) d’Ullastret és el veïnat de Velloses l’any 834 amb el mateix nom (2). Can Romaguera, muralla i torres quadrades d'Ullastret. - (Ampliar) El comte Ramon Borrell de Barcelona havia comprat la vila d’Ullastret al comte Hug I d’Empúries. El 1019 la comtessa Ermessenda guanyà dos litigis al comte Hug sobre la possessió de l’alou d’Ullastret, que el comte pretenia de recuperar. L’any anterior, el 1018, el comte Guifré de Cerdanya havia prestat jurament de fidelitat a la dita comtessa Ermessenda pel lloc d’Ullastret. El 1078 la dominicatura d’Ullastret ja devia haver retornat al comte d’Empúries, atès que Ponç I en disposa en el seu testament. El 1225 s’esmenta per primer cop el castell d’Ullastret, el castrum de Oleastreto. Panoràmica de les muralles i la llotja d'Ullastret. - (Ampliar)
Entre els segles XVI i XVIII diversos elements del recinte varen ser modificats, entre els quals la porta d'accés. Davant de l'església, hi ha una esplanada força amplia que correspondria al recinte del castell. Del castell d’Ullastret no es coneixen esments documentals fins el 1225, any en què el bisbe de Girona el demanava al comte d’Empúries com a garantia d’un conveni. Durant el segle XIV el castell continuava en possessió dels comtes emporitants. Al segle XV passà a poder dels Santfeliu, dels Margarit i, finalment, dels Senesterra, famílies emparentades entre elles. Absis i comunidor de l'església de Sant Pere d'Ullastret. - (Ampliar)
El 1698 Ullastret era cap de la batllia reial d’Ullastret, que comprenia, també, els pobles de Llabià, Serra de Daró i Casavells. Antic portal d'entrada al recinte. - (Ampliar) L'església de Sant Pere, les muralles i les torres de defensa.
El conjunt històric d'Ullastret, declarat l'any 2014 Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, té una superfície aproximada d'uns 13.000 m2. Es troba envoltat d'una muralla amb un traçat d'uns 400 metres lineals, que data del selgle XIII, amb reformes del segle XIV, i que conserva deu torres originals, una d'elles de planta circular datada entre els segles XV i XVI. Absis de l'església de Sant Pere, 1902-1944. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
El topònim permet associar aquest sector del poble amb l'antic castell que hauria estat aixecat a l'interior del recinte fortificat i que apareix documentat per primera vegada el 1225, malgrat que es considera que la seva construcció devia ser bastant anterior. La plaça que encara es conserva entre l'església i aquest conjunt de cases hauria estat el pati d'armes del castell. En aquest domini dels comtes d'Empúries també hi funcionava una notaria, un tribunal o cúria, molins i una ferreria. Muralla recuperada a la zona de l'antic transformador. - (Ampliar) La recuperació de l'espai de l'antic transformador i de la muralla.
L'espai conegut com "el vell transformador" per haver estat ocupat parcialment, fins fa poc temps, per un transformador que subministrava l'electricitat a la pràctica totalitat del nucli d'Ullastret, va ser recuperat i incorporat a la trama urbana l'any 2010. Durant els treball d'excavació, realitzats per arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret, es va descobrir un tram de la muralla medieval amb espitlleres que circumdava el nucli històric de la població. Les estructures descobertes es varen consolidar i restaurar per aconseguir-ne una correcta preservació i van ser integrades en el nou espai urbà. D'altra banda, l'any 2015 es va recuperar un altre tram de la muralla medieval, situat a pocs metres de l'espai del vell transformador. Planta general del nucli antic i eix muralla església. Extret dels panells indicatius. - (Ampliar) La recuperació del nucli històric durant els anys vuitanta.
Entre els anys 1982 i 1987 es varen dur a terme actuacions de pavimentació i millora del nucli antic d'Ullastret, portades a terme per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, i dirigides per l'arquitecte Josep Lluís Mateo Martínez. Aquesta actuació ha esdevingut una referència en l'àmbit de la intervenció en els nuclis històrics de tota Catalunya i són nombroses les visites de les escoles d'arquitectura de tot arreu a Ullastret.
Conjunt de l'església de Sant Pere d'Ullastret. - (Ampliar) L'església de Sant Pere.
Es troba situada al centre del nucli antic. La primera referència documental sobre el temple al poble d'Ullastret data de l'any 899, en època carolíngia. L'edifici actual, però, correspon a una edificació romànica del segle XI que ha sofert nombroses modificacions, especialment als segles XVI i XVIII. L'església és de planta basilical amb tres naus cobertes amb volta de canó i tres absis semicirculars coberts amb volta de quart d'esfera. Al seu interior és remarcable la decoració esculpida que es conserva en les impostes de l'arc toral, que es considera com una de les mostres d'escultura romànica m&és primitiva conservada a l'Empordà. Els paraments exteriors del temple són decorats seguint l'estil llombard propi del segle XI. La porta, d'estil barroc, correspon a una reforma del segle XVIII. En aquesta època també s'hi van afegir capelletes i la sagristia, adossades als murs laterals. El campanar és d'espadanya o de cadireta, que conserva quatre arcs, i sobre l'absis central s'aixeca un comunidor en forma de torre, que data del 1621.
Pòrtic comunal de la Llotja, dels segles XIV-XV. - (Ampliar) La Llotja.
La plaça coberta d'Ullastret, o pòrtic comuncal, coneguda popularment amb el nom de la Llotja, és una edificació que pel seu estil arquitectònic es pot datar dels segles XIV-XV. Aquest era un tipus d'edifici bastant corrent als diferents pobles de l'Empordà. Eren espais de titularitat municipal que tant podien servir per a la venda de productes com per celebrar-hi les assemblees dels caps de les famílies dels pobles. El pòrtic d'Ullastret és l'únic edifici d'aquest tipus que s'ha conservat sencer fins avui dia a l'Empordà, Va ser construït fora del recinte fortificat que protegia el nucli històric d'Ullastret, davant del portal d'accés, a l'altra banda del fossat. És de planta rectangular de 10,50 m de llargada per 9,50 m d'amplada, amb una coberta a doble vessant sostinguda per dos arcs apuntats. La façana de migdia era oberta i l'altra banda estava tancada i comunicava amb el carrer dels Bous mitjançant un portal d'arc de mig punt.
Can Mascarós, edificat entre els segles XVI i XVII. - (Ampliar) Can Mascarós.
Gran edificació construïda al carrer Valls, datada entre els segles XVI i XVII. Es tracta d'una masia d'estructura basilical, de dues plantes, llevat del cos central que en té tres. A la façana principal hi resten diverses finestres decorades i una porta adovellada d'arc rebaixat.
Torre circular de la presó. - (Ampliar) La Presó.
Aquesta torre, la més ben conservada i l'única de planta circular i de forma cilíndrica, conserva espitlleres preparades per a armes de foc i la planta baixa va ser utilitzada com a presó.
Plànol de situació dels principals elements del conjunt històric d'Ullastret. - (Ampliar) Evolució demogràfica d'Ullastret. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 75 focs; 1515, no consta; 1553, 109 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat - (Ampliar)
Notes (2) L'antic castell de Velloses és una de les construccions militars més antigues de l’Empordà. Es va fundar al segle IX, però va tenir una vida molt curta; es va desmantellar al segle XI. Era un edifici de planta trapezoïdal amb quatre torres cilíndriques a cada angle. Després de temps de ser abandonat, al segle XV les restes del castell es van convertir en el santuari de Sant Andreu de l’Estany, fent referència a l’antic estany d’Ullastret que cobria tota la plana. Les ruïnes del castell es poden veure dins el recinte arqueològic de la ciutat ibèrica d’Ullastret, on un tram del mur del castell coincideix amb una de les parets de l’actual museu, i en una sala d’aquest es conserven els arcs diafragmàtics d’estil gòtic del santuari. - (Tornar al text) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia)
|
Escut d'Ullastret. Situació del municipi d'Ullastret dins la comarca del Baix Empordà Façana de l'església romànica de Sant Pere, del segle XI, amb modificacions els segles XVI i XVIII. - (Ampliar) Detall de les muralles. - (Ampliar) 1393, agost 13. Venda. Francesc de Déu, de Sant Iscle d'Empordà, ven a Guillem de Déu, de Matajudaica, una feixa de terra als "Pinyols" d'Ullastret, pel preu de 30 sous malgoresos, equivalents als barcelonesos de tern, a reserva dels drets de domini directe del comte Joan I d'Empúries (+ 1398) que subscriu en senyoria. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar) Portal d'accés al nucli emmurallat d'Ullastret. - (Ampliar) Muralla recuperada a la zona de l'antic transformador. - (Ampliar) Detall de la porta de l'església de Sant Pere. - (Ampliar) Detall d'una finestra. - (Ampliar) Torre de secció quadrada de la muralla. - (Ampliar) Detall del portal d'accés. - (Ampliar) La Presó a la torre circular. - (Ampliar) Absis de l'església de Sant Pere. - (Ampliar) Façana d'una casa d'Ullastret. Teulada de la Llotja. - (Ampliar) Portal d'accés al nucli històric. Muralla a la zona anomenada de l'antic transformador. - (Ampliar) Absis de l'església de Sant Pere d'Ullastret. - (Ampliar) Vista de la muralla des de l'arcada de la Llotja. - (Ampliar) Un carrer d'Ullastret. - (Ampliar) Torre de la muralla. - (Ampliar) Torre de la muralla. - (Ampliar) Torre de la muralla. - (Ampliar) Absis de Sant Pere. - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |