Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Capitell. Segle XII. Vilaür

Capitell. Segle XII. Procedent de Vilaür. Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

El papa Benet VIII

El papa Benet VIII. Viquipèdia - (Ampliar)

Segell municipal de Vilaür. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Mare de Déu a l'interior de l'església de Vilaür. 1923

Mare de Déu a l'interior de l'església de Vilaür. 1923. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El marquesat d'Aguilar fou un títol concedit per l'arxiduc Carles el 1711 a favor de Josep d'Aguilar Caçador i d'Oluja. Posteriorment, el 1920, fou rehabilitat amb la denominació de marquesat d'Aguilar de Vilaür. va ser reconegut com a títol espanyol pel rei Felip V

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor. 1771

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor. 1771. P. 415. Archivo Histórico Nacional - (Ampliar)

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor. 1771

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor. 1771. P. 416. Archivo Histórico Nacional - (Ampliar)

Porta de l'església de Sant Esteve de Vilaür

Porta de l'església de Sant Esteve de Vilaür. Segles XII al XVI. Maria Geli, Patronat de Turisme Costa Brava Girona - (Ampliar)


Vilaür

Història de Vilaür.

Establiments prehistòrics. L’agost de 1973, les obres de construcció del tram de l’autopista entre Girona i Figueres deixaren al descobert ossos humans, fragments de ceràmica i objectes de sílex a l’anomenat Camp d’en Galí, troballes que cronològicament es situen entre els 4.500 a 3.400 aC. Un crani gairebé sencer, set puntes de fletxa, un ganivet i un fragment d’un altre, tot de sílex, dos vasos ceràmics i una petita destral de serpentina posaren de manifest que les obres havien malmès un enterrament del tipus “sepulcres de fossa”, que a Catalunya són característics del Neolític Mitjà. L’estructura de la tomba s’havia perdut, però es va poder recuperar part de l’individu enterrat i la pràctica totalitat de les ofrenes que l’acompanyaven. Aquestes puntes de fletxa són del tipus anomenat “d’aletes i peduncle”.

Puntes de fletxa de silex. Neolític mitjà, 3500-2500 aC

Puntes de fletxa de silex. Neolític mitjà, 3500-2500 aC. Camp d’en Galí. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona - (Ampliar)

Al jaciment ibèric de les Cabanes, al costat del camí de la Roureda, s'ha localitzat un sitjar, amb set sitges, que formaria part d’un petit assentament rural ocupat durant un curt període de temps, entre els darrers anys del segle III aC i tota la primera meitat del segle posterior, per desaparèixer dins el tercer quart del segle II aC, en plena època ibèrica tardana.

Carrers de Vilaür

Carrers de Vilaür. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar)

Les primeres referències documentals. El nucli de Vilaür és esmentat per primera vegada el 1017, com a Vila Dur en una butlla del papa Benet VIII (papa entre 1012 i 1024) que confirma les propietats que el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia en aquest lloc (villa Dur vel infra ejus termines).
En un altre document dos-cents anys més tard, del 1245, el nom del poble és Villaurus. El 1299 s'esmenta que el cavaller Dalmau de Creixell feia obres de fortificació de l’església de Vilaür. Durant tot el segle XIII el nom s’escriu de formes diferents: Villauro el 1279, Villaur el 1280, etc. Durant el segle XIV es troba amb la forma Villa Huro (1316) o Villahuro (1362), entre d’altres.
El 1503 Caterina de Rocabertí i d’Hostalric, que entre d’altres títols posseïa el de baronessa de Sant Mori i senyora de Vilaür, es casà amb Jaume de Cardona, fill natural del primer duc de Cardona. D’aquest enllaç arrenca el llinatge Cardona-Rocabertí que figura al capdavant de la baronia de Sant Mori al llarg dels segles XVI i XVII. El 1698 Vilaür consta encara com a lloc de l’esmentada baronia, que dominava una branca de la casa de Rocabertí.

Antiga muralla de Vilaür

Antiga muralla de Vilaür. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)

Les muralles de Vilaür. El nucli antic de Vilaür estava circuït en època medieval per una muralla bastida vers els segles XIII-XIV. Es va mantenir dins el recinte fortificat fins als segles XVI-XVII, en què es va iniciar el procés d'expansió cap a la banda de ponent, atès que les grans masies de llevant limitaven el creixement cap a aquella banda. Una vegada perduda la funció defensiva, els murs van ser aprofitats, integrant-los als habitatges de Vilaür. Fora el primer recinte fortificat es construeixen les cases pairals de les principals famílies, propietaris rurals i classes benestants, de les quals va sorgir també el clergat local.
Del nucli medieval es conserva una part del recinte fortificat, sobretot a la banda de llevant i de tramuntana. És una fortificació senzilla, l’element més remarcable de la qual és el portal d’entrada a la plaça Major. És un curt passadís cobert amb volta de canó que travessa la part baixa de la torre. Les arcades d’un extrem i altre del portal són de mig punt i amb carreus ben tallats i amb un element decoratiu esculpit, com una mènsula.
Les muralles continuen cap al nord, ben conservades en alguns trams. En altres, algunes cases més modernes que s’hi van adossar i les mig amaguen. A partir del segle XVI neix un segon barri fora el nucli medieval on es conserven notables mostres de l’arquitectura dels segles XVII i XVIII, totes elles restaurades i a vegades ampliades de manera respectuosa amb el caràcter original de les cases.

Església de Sant Esteve de Vilaür

Església de Sant Esteve de Vilaür. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar)

L'església de Sant Esteve de Vilaür. Al centre de Vilaür hi trobem l’església parroquial de Sant Esteve que data dels segles X-XI, tot i que l'actual aspecte és el d’un edifici romànic del segle XII-XIII que va ser molt reformat durant la baixa Edat Mitjana i en el decurs dels segles posteriors.
El temple primitiu era d’una sola nau, amb absis semicircular a la banda de llevant, amb una finestra central d’arcs de mig punt i d’una sola esqueixada. Tot voltant de l’absis i de la nau hi ha una petita cornisa. La porta actual, d’estil gòtic-renaixentista, està oberta en el mur de migdia. Potser ocupa el mateix lloc que la porta original, però no es pot saber amb certesa ni comprovar l’existència d’una altra porta a ponent, atès que la façana original de l’església queda tapada per una casa dels segles XVI-XVII que s’hi va adossar.
L’església va ser fortificada cap el segle XV-XVI, aixecant una estructura al damunt del temple original que gairebé va doblar l’altura de l’edifici. Sembla que a la mateixa època s’hi van adossar els contraforts del costat de migdia per garantir-ne la solidesa i impedir que la nau s’esqueixés. El terrabastall fortificat presenta tot un seguit de sageteres a l’entorn, a la part més baixa, i algunes finestres rectangulars més amunt, gairebé sota el ràfec del teulat.
El campanar és una petita torre de planta quadrada o rectangular, amb arcades de mig punt i coberts a dues vessants, que es va construir en una època posterior al temple, potser quan es va fortificar.

Evolució demogràfica de Vilaür

Evolució demogràfica de Vilaür. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 17 focs; 1553, 20 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"L’assentament rural ibèric de les Cabanes (Vilaür, Alt Empordà)", Victòria Soler Fusté i Josep Casas Genover. 2020. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 51.
"Vilaür". Josep Casas i Genover, Victòria Soler i Fuster. 2006. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona. ISBN 84-9518-795-7.


  • www.vilaur.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Vilaür.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Vilaür

    Escut oficial de Vilaür

    Escut oficial de Vilaür.

    Mapa de Vilaür

    Situació del municipi de Vilaür dins la comarca de l'Alt Empordà

    Ceràmica ibèrica a mà. segle III aC

    Ceràmica ibèrica a mà. segle III aC. Jaciment de les Cabanes. Publicat a "L’assentament rural ibèric de les Cabanes", op. cit. - (Ampliar)

    Portalada de l'església de Sant Esteve de Vilaür. 1985

    Portalada de l'església de Sant Esteve de Vilaür. 1985. Bosch. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Cal Metge. Segles XVI-XX

    Cal Metge. Segles XVI-XX. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar)

    Mènsula d'una casa del nucli antic de Vilaür. 1989

    Mènsula d'una casa del nucli antic de Vilaür. 1989. Joan Segur. CRDI - Auntament de Girona. - (Ampliar)

    Església de Sant Esteve de Vilaür

    Església de Sant Esteve de Vilaür. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar)

    Porta de carruatges del mas de Dalt

    Porta de carruatges del mas de Dalt. Viquipèdia - (Ampliar)

    Façana de les antigues escoles

    Façana de les antigues escoles. Viquipèdia - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés