Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Menhir de Mas Roqué

Menhir de Mas Roqué. Roc de Gil, Viquipèdia - (Ampliar)

Capbreu de la hostalería del monestir de Sant Pere de Rodes a Vilamaniscle, Rabós d'Empordà, etc. 1333-1336. Còpia del segle XVIII

Capbreu de la hostalería del monestir de Sant Pere de Rodes a Vilamaniscle, Rabós d'Empordà, etc. 1333-1336. Còpia del segle XVIII. Arxiu de la Corona d'Aragó - (Ampliar)

Segell municipal de Vilamaniscle. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Església de Sant Gil de Vilamaniscle

Església de Sant Gil de Vilamaniscle. Viquipèdia - (Ampliar)

Pou públic de Vilamaniscle. 1989

Pou públic de Vilamaniscle. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Vilamaniscle

Història de Vilamaniscle.

Monuments megalítics. El menhir de Mas Roqué, també conegut com la "Pedra dreta", és un monument megalític que data aproximadament de cap al 3000 aC. Està ubicat al costat de la carretera que porta del poble al monestir romànic de Sant Quirze de Colera, a uns 2 km de Rabós d'Empordà, poc després del trencant del camí que va a Vilamaniscle. Rep aquest nom per la proximitat d'un mas homònim. El menhir és de pissarra, té dues bases, ja que està situat en una feixa i fa 3,60 m d'alt. Al capdamunt s'hi havia col·locat una creu per cristianitzar-lo. Diu la llegenda que a causa de la seva profunditat si s'hi col·loca l'orella es pot sentir el mar.

Capellans i nens al costat d'un estable amb xais i un paller. 1940-1950

Capellans i nens al costat d'un estable amb xais i un paller. 1940-1950. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Les primeres referències documentals. Jordi Clúa, a "Les vil·les romanes" (op. cit.) indica que el nom de la vila procedeix del llatí Villa Ermeniscle, nom personal germànic que es troba documentat a Catalunya ja en els anys 941 i 964. A una butlla del papa Benet VIII, del 1017, s'anomena Villare de Melandre com a possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Al segle XIV, en un document de compra, Ermessenda Taverner de Peralada ven el delme de Vilamaniscle i el de Noves (Garriguella) al canceller Guillem de Palau. Durant el segle XVI es té constància escrita de la pertanença del municipi als Vilarig.

Can Gorgot o castell de Vilamaniscle

Can Gorgot o castell de Vilamaniscle. Viquipèdia - (Ampliar)

Can Gorgot o Castell de Vilamaniscle. A la part més alta del poble hi ha un gran casal conegut amb el nom de Castell de Vilamaniscle. Tot i ser anomenat castell no té l'aspecte d'una fortalesa, ni tan sols el d'un palau, sinó el d'una gran masia fortificada. El nom de Castell de Vilamaniscle, ve segurament a causa de les seves enormes proporcions i de la seva situació preemient dins el nucli urbà.
Té planta rectangular, i disposa de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt de pedra calcària ben tallada. Damunt la clau de l'arc hi ha un emblema en relleu, amb decoració barroca, amb una inscripció que diu: "Nada sin Dios". L'aparell de pedruscall apareix en tot l'edifici a excepció del perímetre de les obertures, on s'aprecien carreus ben escairats que permeten remarcar-les visualment. A la part superior de la façana i del llenç nord es conserven dues grans mènsules que devien sostenir un matacà defensiu. En aquest mateix sentit s'obriren algunes espitlleres que avui apareixen cegades. Al mur de ponent hi ha sageteres.

Vista des d'un carrer de Vilamaniscle, amb el castell de Can Gorgot al fons. 1925

Vista des d'un carrer de Vilamaniscle, amb el castell de Can Gorgot al fons. 1925. Joan Subias Gaiter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Sant Gil de Vilamaniscle. Hi ha referències a una capella que existia a finals del segle XIV, sufragània de Santa Eulàlia de Noves (Garriguella), condició que encara conserva l'actual, però no se n'ha trobat cap resta. L'actual es data entre els segles XVIII-XIX. És un edifici de dimensions reduïdes de planta basilical. Presenta un absis semicircular i dues capelles laterals que donen lloc al creuer. L'accés es realitza pels peus, a través d'una senzilla porta allindanada, decorada amb pilastres i mènsules d'estil neoclàssic. Més amunt, centrat el frontis, hi ha un ull de bou. Sobre el mur de la façana es construí un campanar de cadireta. L'aparell és de lloses de pissarra sense treballar, travades amb argamassa i disposades sense cura. Sota teulada sobresurten algunes lloses de coberta més antiga. La volta i la façana del temple apareixen encalcinades, a diferència de la resta del temple.

Evolució demogràfica de Vilamaniscle

Evolució demogràfica de Vilamaniscle. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 5 focs; 1553, 4 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Els aspres de l'Albera: Garriguella, Rabós d'Empordà, Vilamaniscle", Rosa Maria Moret Guillamet et alt. 2013. Guies de patrimoni local. Diputació de Girona. ISBN 84-1580-805-3.
"Les vil·les romanes a Catalunya i la seva localització a l'Empordà i altres sectors propers", Jordi Clúa i Mercadal. 1966. Institut d'Estudis Catalans.


  • www.vilamaniscle.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Vilamaniscle.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Vilamaniscle

    Escut oficial de Vilamaniscle

    Escut oficial de Vilamaniscle.

    Mapa de Vilamaniscle

    Situació del municipi de Vilamaniscle dins la comarca de l'Alt Empordà

    El papa Benet VIII

    El papa Benet VIII. Viquipèdia - (Ampliar)

    10 d'abril de 1125. Testament d'Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem [...] llega a la seva filla menor Juliana el seu alou de Vilamaniscle [...]

    10 d'abril de 1125. Testament d'Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem [...] llega a la seva filla menor Juliana el seu alou de Vilamaniscle [...]. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

    Església de Sant Gil de Vilamaniscle. 1989

    Església de Sant Gil de Vilamaniscle. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés