El president de la República espanyola Manuel Azaña Díaz (1880-1940). Viquipèdia

Interior de l'església de Sant Martí de la Vajol. Viquipèdia - (Ampliar)

La Vajol abans del segle XX. Pels entorn on amb els anys s’hi ha situat el poble de La Vajol, hi ha diferents vestigis d'establiments humans des de la Prehistòria; a pocs quilometres, hi ha la necròpolis de Can Bech de Baix del segle IX-VII aC, actualment en el municipi d’Agullana, com també monuments megalítics, molt presents al llarg de la geografia nord de l’Alt Empordà.
Una de les teories del pas d'Hanníbal cap a Roma el situa en aquest municipi, amb ruta cap al Portús, durant la Segona Guerra Púnica, al voltant de l'any 210 aC. Més tard s'hi va fer passar la Via Domitia, que unia Roma amb Hispània per la Via Narbonesa.
Al segle XIII els senyors del castell de Mont-roig, del terme de Darnius, tenien dominis a la Vajol: Galceran de Mont-roig va retre homenatge al bisbe de Girona pels delmes que cobrava en aquesta rodalia, entre els quals els de Sancti Martini de Savayolo. Durant els segles XIII i XIV l’església de Sant Martí era sufragània de la parròquia d’Agullana, condició que va perdurar al llarg del temps. En una visita pastoral del 1704 es fa constar que el poble havia quedat derruït, però que en aquell moment la població estava augmentant i tenia 40 cases. El lloc havia format part del comtat de Besalú.
En contrast amb la tendència general, l’evolució de la població durant el segle XVIII va ser negativa: 130 h el 1718 i 102 h el 1787, a causa de la inseguretat de la frontera, però al llarg del segle XIX el lloc experimentà un creixement demogràfic (394 h el 1860). Posteriorment, es produí un procés de despoblament, propi de la ruralia, agreujat per la situació apartada del poble, l’escassa rendibilitat de l’explotació forestal i la minva de les possibilitats del contraban, que havia estat també una activitat tradicional. Dels 245 h del 1900, la població baixà a 131 h el 1960, 66 h el 1979 i 60 h el 1990.
Al llarg de la seva història la part nord del territori de La Vajol ha tingut dos passos naturals de connexió: el Coll de Lli o el Coll de Manrella, aquest últim dins el municipi d’Agullana, però d’accés a partir de La Vajol, que juntament amb el Coll del Pertús, han estat passos entre banda i banda dels Pirineus.

Mina de talc a La Vajol. 1993. Pere Pagès Santos. CRDI - Auntament de Girona - (Ampliar)

La Guerra Civil: l'exili. Durant la Guerra Civil espanyola, a mitjans de 1937, el President del Govern de la República, Juan Negrín, va trobar a La Vajol un indret ideal per guardar el tresor de la República en cas de perdre la guerra. La Vajol era una petita població fronterera amb França, de difícil accés i que tenía unes mines subterrànies de talc, on es podien guardar elements de valor. Per això, cap a final de 1937, Negrín va confiscar la Mina Canta als germans Giralt Canta i, sota l'estricte control del seu fill, Juan Negrín Júnior, es començaren les obres d'adaptació de la mina per poder albergar l'or de la República i obres d'art provinents del Museu del Prado. Negrín va fer venir obrers de Cartagena per construir un edifici de tres plantes sobre les mines, que encara es conserva, i una cambra cuirassada al subsòl revestida de ciment pels possibles bombardeigs. La mina va quedar expropiada sota l'autoritat del govern, i estava sota la responsabilitat directa i vigilància absoluta del Ministre d'Economia i Hisenda, Francisco Méndez Aspe.
Juan Negrín també es va instal·lar a la vila els últims dies de la guerra, al mas de Can Barris. Més tard, s'hi va instal·lar també l'Estat Major, el Ministre d'Estat i altres membres del Govern; el President de la Generalitat, Lluís Companys, i el lehendakari, José Antonio Aguirre, estaven instal·lats al veí poble d'Agullana, a Mas Perxers. El dia 1 de febrer del 1939 hi arribà el President de la República, Manuel Azaña. Per tant, La Vajol, va ser l'última capital d'Espanya en temps de la II República. La nit del 4 al 5 de febrer, Azaña s'exilià cap a França, una hora abans que ho fessin Lluís Companys i José Antonio Aguirre. Tots tres van acabar travessant la frontera pel coll de Lli fins a arribar a les Illes, al Vallespir.

Monument a l'exili, escultura de Joan Garcia-Codina i Lola Reyes. 2009. Josep Maria Oliveras Puig. CRDI - Auntament de Girona - (Ampliar)

Les obres d'art que hi havia guardades a la mina foren posteriorment traslladades a la Societat de Nacions a Ginebra, a Suïssa, per la seva custòdia temporal, amb un document signat la nit del dia 3 de febrer al castell de Figueres. Pel que fa al tresor de la República, l'endemè 71 camions, protegits per carrabiners, van transportar-lo cap a el Pertús per tal d'embarcar els quadres cap a Mèxic amb el vaixell "Vita". Alguns van travessar la frontera pel coll de Lli, en direcció a les Illes, però van tenir problemes en passar per la carretera; el setè camió es va tombar per la zona de la masia de Can Barris, de manera que alguns quadres van caure al camp. Mai no es va saber si va ser traslladat posteriorment.
El setmanari francès L'Express va publicar el 1993 un reportatge sobre aquest setè camió perdut, on esmentava la possibilitat que els soldats haguessin amagat els lingots d'or. Sobre aquest fet tracta també el llibre "El setè camió", de la historiadora Assumpta Montellà, i que va ser presentat el 2007 a l'antiga mina de talc, can Canta, també dita mina d'en Negrín.

Evolució demogràfica de La Vajol. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"La Vajol". Albert Juanola i Boera. 1996. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona. ISBN 84-8681-267-4.
"El setè camió: el tresor perdut de la República". Assumpta Montellà. 2007. Ara llibres. ISBN 84-9676-729-4.

---

www.lavajol.cat------Web oficial de l'Ajuntament de La Vajol.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Soldat de l'exèrcit popular 1938-1939. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Monument a l'exili, escultura de Joan Garcia-Codina i Lola Reyes. Viquipèdia - (Ampliar)