Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Capitell procedent de Sant Pere de Rodes

Capitell procedent de Sant Pere de Rodes. Segle XII. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Capitell procedent de Sant Pere de Rodes

Capitell procedent de Sant Pere de Rodes. Segle XII. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Capitell procedent de Sant Pere de Rodes

Capitell procedent de Sant Pere de Rodes. Segle XII. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Capitell procedent de Sant Pere de Rodes

Capitell procedent de Sant Pere de Rodes. Segle XII. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Imatge de Sant Pere, procedent de Sant Pere de Rodes

Imatge de Sant Pere, procedent de Sant Pere de Rodes, a l'església de Port de la Selva. Imatge entre 1889 i 1916, d'autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Plànol de Sant Pere de Rodes. Nivell 1. Església i claustre inferior

Plànol de Sant Pere de Rodes. Nivell 1. Església i claustre inferior - (Ampliar)

Plànol de Sant Pere de Rodes. Nivell 2. Claustre superior i plaça

Plànol de Sant Pere de Rodes. Nivell 2. Claustre superior i plaça - (Ampliar)

Plànol de Sant Pere de Rodes. Nivell 3. Sobreclaustre i dependències externes

Plànol de Sant Pere de Rodes. Nivell 3. Sobreclaustre i les dependències externes - (Ampliar)

Relleu de l'aparició de Crist ressucitat. Fragment de la portada, obra del Mestre de Cabestany

Relleu de l'aparició de Crist ressucitat. Fragment de la portada, obra del Mestre de Cabestany. Rèplica a la galilea de l'església. Original al Museu Marés de Barcelona - (Ampliar)

Decoració del basament d'una columna del claustre superior

Decoració zoomòrfica del basament d'una columna del claustre superior - (Ampliar)

Entrada al monestir de Sant Pere de Rodes

Entrada al monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Campanar del monestir de Sant Pere de Rodes

Campanar del Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Campanar del monestir de Sant Pere de Rodes

Campanar del Sant Pere de Rodes. Detall - (Ampliar)

La torre del monestir de Sant Pere de Rodes, des del claustre superior

La torre del monestir de Sant Pere de Rodes, des del claustre superior - (Ampliar)

Capitell del claustre superior

Capitell del claustre superior - (Ampliar)

El claustre superior de Sant Pere de Rodes

El claustre superior de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell del claustre superior

Capitell del claustre superior - (Ampliar)

El claustre superior de Sant Pere de Rodes

El claustre superior de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

El claustre superior de Sant Pere de Rodes

El claustre superior de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Detall del capitell anomenat dels monjos, al claustre superior de Sant Pere de Rodes

Detall del capitell anomenat dels monjos, al claustre superior de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Campanar de Sant Pere de Rodes

Campanar de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

L'entrada al celler

L'entrada al celler - (Ampliar)

La volta del celler

La volta del celler - (Ampliar)

L'entrada al celler

L'entrada al celler - (Ampliar)

Edificació del celler sobre la roca viva

Edificació del celler sobre la roca viva - (Ampliar)

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

La Biblia de Sant Pere de Rodes

La Biblia de Sant Pere de Rodes. Miniatura de la portada del Llibre de Josuè. Bibliothèque Nationale de France

La Biblia de Sant Pere de Rodes

La Biblia de Sant Pere de Rodes. Miniatura del foli 5r del volum 2. Bibliothèque Nationale de France - (Veure la pàgina sencera)

La Biblia de Sant Pere de Rodes

La Biblia de Sant Pere de Rodes. Elies i el carro de foc. Volum 2 fol. 48r. Bibliothèque Nationale de France - (Veure la pàgina sencera)

Arqueta hispano-àrab. Segles IX-X

Arqueta hispano-àrab. Segles IX-X. Procedent de Sant Pere de Rodes. Museu d'Art de Girona. Fotografia Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Pintura mural amb representació d'un lleó. Segle XI. Claustre inferior

Pintura mural amb representació d'un lleó. Segle XI. Claustre inferior - (Ampliar)

Claustre inferior

Claustre inferior - (Ampliar)

Pintura mural amb escena de la Crucifixió. Segle XI. Claustre inferior

Pintura mural amb escena de la Crucifixió. Segle XI. Claustre inferior - (Ampliar)

Pintura mural amb escena de la Crucifixió. Segle XI. Claustre inferior

Pintura mural amb escena de la Crucifixió. Segle XI. Claustre inferior - (Ampliar)

Accés al claustre superior des de l'església

Accés al claustre superior des de l'església - (Ampliar)

Detall de construcció amb opus spicatum

Detall de construcció amb opus spicatum - (Ampliar)

Accés a les dependències monacals des del claustre superior

Accés a les dependències monacals des del claustre superior - (Ampliar)

Claustre superior

Claustre superior - (Ampliar)

El campanar des del claustre superior

El campanar des del claustre superior - (Ampliar)

Capitell anomenat del monjos. Detall. Claustre superior

Capitell anomenat del monjos. Detall. Claustre superior - (Ampliar)

La Mediterrània des de Sant Pere de Rodes

La Mediterrània des de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

El conjunt romànic de Sant Pere de Rodes

El conjunt romànic de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

El cap de Creus des de Sant Pere de Rodes

El cap de Creus des de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capçalera de l'església de Sant Pere de Rodes

Capçalera de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)


Monestir de Sant Pere de Rodes

Història del monestir. L'orígen del monestir es perd en el temps i en les llegendes. S'especula la seva fundació per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de sant Pere i altres sants, amb la comesa de custodiar-les per no ser profanades per les hordes bàrbares que amenaçaven d'atacar Roma. Passat el perill, el papa Bonifaci IV hauria ordenat construir el temple.
Malgrat aquest orígen llegendari, la primera documentació de l'existència del monestir data de l'any 878, en què és esmentat com a un simple cel·la monàstica, que es disputaven dues abadies: Sant Esteve de Banyoles i Sant Policarp de Rasés, consagrada a sant Pere.

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

L’inici de l’esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan un noble anomenat Tassi i el comte Gausfred d’Empúries s’interessaren per Sant Pere de Rodes (1). El monestir rebé grans donacions de terres per part seva i aconseguí preceptes i privilegis dels papes i dels reis francs, com el que el 944 el convertí en abadia.
Des de la seva fundació, va gaudir de la protecció dels comtes d'Empúries, que el van dotar de terres i privilegis, i això va fer que es convertís també en un important senyor feudal. Entre els seus dominis hi havia Santa Creu de Rodes, un poble dedicat fonamentalment al comerç i la producció artesana que atenia les necessitats del monestir.
Entre els segles X i XI es construí l’església que avui podem contemplar. La importància creixent del cenobi en féu una destinació de pelegrinatges, especialment amb ocasió dels jubileus de la Santa Creu de maig, els anys en què la festa del 3 de maig s'esqueia en divendres, que es celebraven fins a finals del segle XVII.

Testament de Ponç Dalmau a favor de Sant Pere de Rodes. Ca. 1100

Fragment del testament de Ponç Dalmau en el que elegeix sepultura a Sant Pere de Rodes i al qual llega diversos béns. Ca. 1100. Biblioteca Nacional de Catalunya - (Veure'l sencer)

La consolidació del poder i el màxim prestigi de l’abadia de Rodes és entorn dels segles XII i XIII, moments en els que era un dels centres de poder espiritual, polític i econòmic més importants, capaç d’ampliar de forma important les seves dependències i de fer obres de gran valor artístic com la portalada del Mestre de Cabestany (2). Els primers indicis de decadència cal situar-los a partir del segle XIV, generats per diverses causes, entre les quals els conflictes bèl·lics i les epidèmies que van afectar directament l’Empordà. En aquest moment el sistema feudal, i també l’orde benedictina, comencen a entrar en crisi.
Els problemes s’agreujaren durant els segles XV i XVI, les guerres continuaren afectant directament el monestir i les seves propietats, s’incrementaren els atacs de pirates i bandolers i s’encetà una etapa de relaxament de la vida religiosa.
Entre els segles XVII i XVIII, moment de recuperació econòmica deguda a l’expansió del cultiu de la vinya que es visqué a Catalunya, es reflecteix en la gran extensió de terrasses de pedra seca existents a les muntanyes del cap de Creus i també en els grans edificis que es bastiren al voltant del cos claustral.

Monestir de Sant Pere de Rodes. Fotografia presa entre 1889 i 1916

Monestir de Sant Pere de Rodes. Fotografia presa entre 1889 i 1916. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Tot i això, l’abadia continuà patint atacs i saqueigs per part de tropes franceses i bandolers (3). El 1798 els monjos van decidir abandonar definitivament el monestir i instal·lar-se a Vilasacra. El 1818 es van traslladar de nou, aquest cop a Figueres. Poc temps després es produí la definitiva extinció de la comunitat de monjos benedictins de Sant Pere de Rodes, amb la desamortització de 1835 i la subsegüent liquidació dels seus béns.
Un cop abandonat, el monestir va patir al llarg del segle XIX i part del XX un procés d’enrunament progressiu i una etapa d’intensa espoliació absoluta. El 1930 va ser declarat Monument Historicoartístic Nacional, i el 1935 la Generalitat de Catalunya hi inicià les primeres restauracions que, interrompudes per la Guerra Civil de 1936-1939 i, tot i una nova declaració efectuada pel règim franquista el 1949, per un nou període d'abandonament, es reprengueren a partir de la dècada de 1960.
A partir d'aquest moment, el monestir de Sant Pere de Rodes ha esdevingut en un dels monuments més visitats del nostre país. La llei del Patrimoni Cultural català de 1993 l'empara com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Entrada a l'església i campanar de Sant Pere de Rodes

Entrada a l'església i campanar de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Arquitectura i dependències del monestir. Al capdamunt de la serra de Verdera s'aixeca un dels conjunts monumentals més interessants per conèixer el món medieval. En aquest espai es reuneixen tres elements que representen els puntals de la societat feudal: els que resen, al monestir de Sant Pere de Rodes; els que produeixen, al poblat de Santa Creu, i els que lluiten, al castell de Verdera.
El centre del conjunt és el monestir de sant Pere, que va esdevenir el monestir més important del comtat d'Empúries tant pel paper rellevant dels seus abats com per ser un important centre de pelegrinatge gràcies a les relíquies que custodiava.

Celler de Sant Pere de Rodes

Celler de Sant Pere de Rodes. A la part baixa, entrades a la zona més antiga - (Ampliar)

1. Celler. Segles XVII-XVIII. Es tracta d’un edifici de tres plantes que es construí sobre estructures més antigues. Els dos pisos superiors es devien reservar a magatzems i habitatges de pagesos i criats. Les habitacions conservades a la planta baixa devien servir de rebost i cellers. L’interior és construït amb voltes i arcades que separen els diferents espais, a l’extrem sud s’observa l’aprofitament arquitectònic de la roca mare de la muntanya. Cal relacionar la construcció de tot l’edifici amb el gran moment d’expansió de la vinya que visqué el cap de Creus a partir del segle XVII. (Veure plànol)

Església de Sant Pere de Rodes

Església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

2. Església. Segles X-XI. La datació de l’església és encara avui un tema de debat entre els historiadors. Una hipòtesi explica que les obres es podrien haver iniciat al final del segle X, de manera que l’any 1022, única data de consagració de la que es disposa, no indicaria que l’església fos acabada, sinó que només se n’hauria consagrat la capçalera. L’acabament del temple se situaria cap a mitjan segle XI. Les dificultats existents en la datació de l’església venen donades per la poca documentació existent i la gran originalitat arquitectònica, que la converteix en un edifici únic en el món medieval. (Veure plànol)

Relleu de l'Agnus Dei, del Mestre de Cabestany

Relleu de l'Agnus Dei, del Mestre de Cabestany. Fragment de l'antiga portada de marbre, actualment al Museu Marés, Barcelona. A la galilea se n'exhibeix una rèplica - (Ampliar)

3. Atri o galilea. Segle XI. L’element més destacat de la galilea, construïda poc després que l’església i a l’extrem occidental d’aquesta, fou la desapareguda portalada de marbre que el taller del Mestre de Cabestany hi esculpí a mitjan segle XII. La portalada fou espoliada al començament del segle XIX i avui la majoria de les peces es troben escampades en museus i col·leccions d’arreu del món. Al monestir només queden dos petits fragments a la part inferior de la porta i també es poden contemplar dues còpies de relleus al mur de tramuntana de la sala. Al costat de les còpies de la portalada, unes restes murals que representen l’escut comtal d’Empúries recorden la funció de panteó nobiliari que exercí la galilea. (Veure plànol)

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

4. Nau. Segles X-XI. Tant l’arquitectura com la decoració dels capitells de l’església de Sant Pere de Rodes mostren una expressa voluntat de recordar construccions d’època romana. La volta de canó de la nau central, de 16 metres d’alçada, és sostinguda per un poderós sistema de pilars i columnes que esdevé l’element més singular de la seva arquitectura.
La decoració dels capitells de les columnes de la nau és d’estil corinti i la dels arcs formers és d’entrellaços. Les naus laterals, amb volta de quart de canó, actuen de contraforts per sostenir la nau central i els seus passadissos desemboquen directament en la girola de l’absis principal.
Per comprendre la gran obra que significà el temple de Rodes cal tenir en compte que es va construir en un pendent de la muntanya i que es rebaixà la penya al sector sud de l’església, mentre que al nord s’omplí un desnivell de fins a 4 metres per poder equilibrar l’edifici i la nau central. (Veure plànol)

Capçalera de l'església de Sant Pere de Rodes

Capçalera de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

5. Capçalera. Segles X-XI. La capçalera és formada per tres absis de planta semicircular: els laterals dedicats als apòstols Pau i Andreu i el central a Sant Pere. L’absis central és una construcció complexa, amb cripta i deambulatoris. L’obertura quadrangular que s’obre al terra del presbiteri era el reconditori, destinat a guardar les relíquies que atreien els pelegrins. Aquesta zona fou una de les que va patir més durant els anys d’abandonament del monestir.
L’altar de marbre i altres decoracions foren espoliats i fins i tot, en els primers anys del segle XX, la utilització de dinamita en excavacions clandestines va deixar totalment malmès aquest sector. (Veure plànol)

Pintura mural a la girola de l'església

Pintura mural a la girola de l'església - (Ampliar)

6. Girola o deambulatori. Segles X-XI. La girola és el passadís que volta l’espai del presbiteri i era utilitzada pels pelegrins per retre culte a les relíquies que es trobaven a l’espai del reconditori. A l’extrem oriental del deambulatori hi ha una petita absidiola, al sostre de la qual es pot observar una pintura mural que mostra una escena on apareixen uns personatges nimbats. En cadascun dels murs d’accés a la girola i a la cripta trobem un arcosoli funerari, possiblement dedicat als enterraments de Tassi, el gran impulsor del monestir al segle X, i d’Hildesind, el seu fill i primer abat de Sant Pere de Rodes. (Veure plànol)

Cripta de Sant Pere de Rodes

Cripta de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

7. Cripta. Segles X-XI. L’espai estava relacionat amb el culte a les relíquies. La planta anular recorda un deambulatori i la situació, sota el presbiteri, afavoria la consideració de lloc sacratíssim. Arquitectònicament, la cripta fou una construcció necessària per salvar el desnivell del terreny i poder construir l’absis de l’església. Al mur occidental, potser l’única resta conservada de l’església anterior a l’actual, trobem una columna adossada amb forma de palmera que aconsegueix sostenir el sostre de l’espai i també el pes de totes les estructures superiors. (Veure plànol)

El claustre inferior

El claustre inferior - (Ampliar)

8. Claustre inferior. Segle XI. Es tracta d’un claustre molt primitiu, que es descobrí en les excavacions de 1989. L’espai tenia quatre galeries porticades al voltant d’un pati trapezoïdal. En arribar el segle XII, l’esplendor i la prosperitat del monestir van fer que aquest claustre es considerés insuficient i es decidís construir-ne un de més gran.
La topografia del lloc dificultava l’ampliació de l’espai, per la qual cosa es va decidir soterrar el claustre per tal de poder fer-ne un de nou al pis superior. La galeria de ponent fou destruïda segles després per fer-hi una cisterna i la galeria de llevant és l’única que conserva la volta de canó original. S’hi conserven algunes restes de pintura mural, entre les quals les més destacades són la imatge d’un lleó i una escena del calvari. (Veure plànol)

El claustre superior

El claustre superior - (Ampliar)

9. Claustre superior. Segle XII. El claustre, que va formar part de les importants obres d’ampliació del monestir al segle XII, actualment es troba pràcticament reconstruït. Gairebé no queda res d’original perquè els capitells i les columnes van ser espoliats, amb el consegüent enderrocament dels murs de les galeries. Durant el segle XX s’hi van fer dues intervencions de reconstrucció i, seguint el criteri de voler imitar l’obra original, les bandes sud i est foren reconstruïdes el 1973, mentre que les dues galeries restants es van refer l’any 1997 utilitzant materials diferents dels originals.
Es pot considerar el claustre com el cor del monestir benedictí. Entre altres funcions, era un lloc per llegir, escriure, meditar, jugar, però sobretot actuava com a distribuïdor de les estances que utilitzaven els monjos en la vida quotidiana. (Veure plànol)

L'anomenat capitell dels monjos del claustre superior

L'anomenat capitell dels monjos del claustre superior - (Ampliar)

10. Sala capitular. Segle XII. A la sala capitular, l’abat despatxava assumptes importants per al govern del monestir i també es reunia amb la comunitat de monjos. Estava situada a la banda de llevant del claustre, l’entrada original era per la porta central del mur, i compartia l’edifici amb altres espais importants per a la vida quotidiana com ara el dormitori dels monjos, al pis superior.
Segons la regla benedictina, els monjos havien de dormir junts en una gran sala, que solia estar prop de l’església per facilitar-hi el desplaçament a l’hora dels oficis nocturns. Avui l’interior de l’edifici és una gran sala buida, amb la coberta i bona part de la façana de llevant reconstruïdes. Espai no visitable. (Veure plànol)

Refetor de Sant Pere de Rodes

Refetor de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

11. Refetor. Segle XII. Era la sala destinada a menjador comunitari, situada al costat sud del claustre. S’hi accedeix per una porta amb llinda i timpà, sobre la qual destaca un òcul. L’interior de la sala del refetor és cobert per una volta apuntada i envoltat de finestres de vessant interior. L’espai era compartit amb la cuina, situada al sector de ponent, on hi havia una porta, avui tapiada, que comunicava amb els horts. Les dimensions de l’espai del menjador demostren que la comunitat de Sant Pere de Rodes gairebé no superà mai la vintena de monjos.
Al fons de la mateixa galeria del claustre hi ha una font que devia servir als monjos per rentar-se les mans abans de menjar. Al costat de la font, a la façana de la porteria, es poden veure filades d’opus spicatum o obra en espiga, construcció característica dels segles X i XI. (Veure plànol)

La porteria del monestir

La porteria del monestir - (Ampliar)

12. Porteria. Segles X-XII. La porteria, delimitada al nord per la base de la torre del campanar i al sud per la de la torre de defensa, era l’espai que connectava la vida claustral del monestir amb el món exterior, mitjançant la porta que comunica amb la plaça, oberta al segle XII. Tot i que els benedictins no eren monjos de clausura, tenien recomanat sortir poc al món. Igualment, poques vegades els laics tenien accés a la intimitat del claustre. Al sector sud de la sala s’han localitzat evidències de l’existència d’una cuina del segle XVI. (Veure plànol)

El rebost del monestir

El rebost del monestir - (Ampliar)

13. Rebost. Segles XII-XVI. L’espai anomenat rebost es trobava comunicat amb la cuina d’època moderna i la porteria i amb el sector dels estables i dels horts. Dins la sala es troben dues estructures subterrànies que s’han identificat amb un carner i un dipòsit d’aigua. El dipòsit s’omplia a través d’una canalització que duia l’aigua des de la zona dels horts perquè sortís per la font del claustre, al costat del refetor. (Veure plànol)

La plaça del monestir, amb la galilea al fons

La plaça del monestir, amb la galilea al fons - (Ampliar)

14. Plaça. Segle XII. Durant les excavacions que s’hi van fer durant el període 1989-1991, es va descobrir que fins al segle XII aquest havia estat un espai d’enterraments privilegiats i que l’accés a l’interior del monestir es feia des de la galilea, tal com es pot veure sota la coberta de vidre que hi ha a la base del campanar. A partir del segle XII, amb la construcció del nou claustre, es modificà l’accés al monestir. S’obrí l’entrada que avui comunica amb la porteria i es cobrí l’espai funerari per convertir-lo en l’esplanada que podem veure actualment. (Veure plànol)

Sobreclaustre, entre la torre i el campanar

Sobreclaustre, entre la torre i el campanar - (Ampliar)

15. Sobreclaustre. Segles XVII-XVIII. Ja des del final de l’edat mitjana, els monjos anaren deixant de fer vida comunitària segons la regla de sant Benet, fins al punt que al segle XVIII cada monjo tenia una casa pròpia en aquesta zona del sobreclaustre. A les diferents dependències conservades es poden veure vestigis de finestres, balcons i xemeneies. En direcció oposada a la de la torre de defensa hi ha un mirador que ofereix una espectacular vista de la costa nord del cap de Creus, del castell de Sant Salvador i de la zona dels antics horts del monestir. (Veure plànol)

La torre i el campanar, des del claustre superior

La torre i el campanar, des del claustre superior - (Ampliar)

16. Torre. Segles XII-XIII. La torre tenia una funció defensiva: no disposava de porta d’entrada a la planta baixa i s’hi accedia a través de les obertures del primer pis. Un cop dins, la comunicació entre les tres plantes de la torre es feia a través de trapes com la que es pot veure al sostre de la planta baixa. Al capdamunt de l’edifici resten els matacans que sostenien una balconada de fusta des d’on els monjos i altres refugiats podien defensar-se i observar sense perill quan el monestir era saquejat. (Veure plànol)

Interior del campanar

Interior del campanar - (Ampliar)

17. Campanar. Segle XII. Igual que la torre de defensa, aquesta fa 27 metres d’alçada. El campanar és una de les obres que es van fer durant la gran ampliació del monestir al segle XII. És una estructura de planta quadrada i tres pisos. Els dos primers tenen finestres de mig punt, senzilles i sense decoració. En canvi, al tercer pis s'hi pot observar la característica decoració d’estil llombard present a la majoria de campanars catalans del segle XII. Per darrere el campanar es pot accedir al deambulatori superior de l’església. (Veure plànol)

El deambulari superior, des de la nau de l'església

El deambulari superior, des de la nau de l'església - (Ampliar)

18. Deambulatori superior. Segle XII. Es va construir sobre la planta del deambulatori inferior i circumdant la part alta del mur de l’absis principal, en el qual es pot observar la construcció en espiga o opus spicatum. En aquest espai es poden veure dos arcosolis amb restes pictòriques del segle XIII. Al costat de les escales del final de la girola trobem l’accés a una petita cambra circular, anomenada avui capella de sant Martí, que hauria fet les funcions de sagristia de la capella de sant Miquel. (Veure plànol)

Pintura mural amb escena de cruxifixió. Segle XI. Detall

Pintura mural amb escena de cruxifixió. Segle XI. Detall - (Ampliar)

19. Torre i capella de Sant Miquel. Segles XI-XII. Construïda sobre el braç nord del transsepte de l’església, hauria tingut la funció de campanar, juntament amb una altra torre bessona situada a l’altre extrem del transsepte, avui desapareguda. En construir-se el campanar del segle XII, les torres perderen la funció que havien tingut fins llavors i es convertiren en capelles per a cerimònies restringides als monjos. Des de l’església s’hi accedia directament mitjançant una estreta escala de cargol. (Veure plànol)

Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

20. Hospital. Segles X-XI. L’hospital era una estructura que, en el context del monestir benedictí, tenia la funció d’hostatgeria per als pelegrins. És una construcció de planta rectangular, de dos pisos. Al mur oest conté filades d’opus spicatum i a l’est hi ha la porta d’accés. El pelegrinatge a Sant Pere de Rodes és documentat des de molt antic i sabem que s’hi celebraven jubileus el tres de maig, dia de la Santa Creu, quan s’esqueia en divendres. Els jubileus es van celebrar fins a l’any 1697. (Veure plànol)

El cap de Creus des de Sant Pere de Rodes

El cap de Creus des de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

21. Sagristies. Segle XVIII. Aquest gran edifici de planta rectangular i coronat amb merlets es troba adossat a la façana nord de l’església. La sagristia era l’espai destinat a desar els objectes que s’utilitzaven durant les litúrgies a l’església i calia que estigués situat prop d’aquesta. A la seva base es poden veure estructures més antigues, possiblement una sagristia anterior i la sala de l’arxiu. Només se’n conserven les façanes originals perquè l’interior fou totalment reconstruït en una intervenció al principi dels anys noranta. Espai no visitable. (Veure plànol)

Capitells de la nau de Sant Pere de Rodes

Capitells de la nau de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

22. Palau de l’abat. Segles XV-XVI. De l’antic palau de l’abat actualment només en queda la façana, on es pot veure una finestra geminada i merlets defensius a la part superior. Va ser construït per servir de residència als abats del monestir. Durant la campanya d’excavació de 1989 hi va aparèixer un important tresor numismàtic constituït per 658 monedes d’or i plata datades entre els segles XIV i XVI. Actualment el tresor es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A la planta baixa del palau actualment hi ha un punt d’informació del Parc Natural del cap de Creus. (Veure plànol)

La galilea i el campanar de Sant Pere de Rodes

La galilea i el campanar de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

23. Horts. Segles XVII-XVIII. Al sud del monestir, a recer de la tramuntana i a favor dels vents humits de llevant, es troben els espais que foren destinats a cultivar els vegetals comestibles o medicinals necessaris per als monjos. La terra de les dues grans esplanades va ser aportada artificialment i es construïren grans murs i contraforts per sostenir-la. Alguns dels contraforts, els més propers al monestir, daten de l’edat mitjana, mentre que la resta són moderns. Els horts comunicaven amb les zones de l’interior del monestir que hi tenien relació: estables, tallers, cuina, rebost i refetor. (Veure plànol)
(Textos basats en "Monestir de Sant Pere de Rodes", publicació del Museu d'Història de Cayalunya)

Cripta de l'església de Sant Pere de Rodes

Cripta de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)


Notes
(1) Gausfred I (900 - 991), va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991. Fill del comte Gausbert d'Empúries-Rosselló i de Trudegarda, va consolidar l'autoritat del llinatge i mantenir junts el Rosselló, Peralada i Empúries. Contribuí a la fundació del Monestir de Sant Pere de Rodes, al qual, junts amb el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, atorgà drets sobre la pesca del cap Norfeu al cap Morrell, drets sobre els naufragis i molts béns i dons prop la mar i en terres empordaneses. - (Tornar al text)

(2) Mestre de Cabestany és el nom assignat per Josep Gudiol el 1944 per referir-se a un escultor desconegut de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló i les comarques de Girona; aquest nom es deu a una de les seves obres més representatives, el timpà de Cabestany. Cronològicament i en relació amb els edificis en que va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII. - (Tornar al text)

(3) El 1693, el mariscal francès Anne Jules de Noailles, primer duc de Noailles, durant la Guerra dels Nou Anys, va comandar les campanyes a Catalunya, sobretot a l'Empordà. Va ocupar molts llocs de les terres de Girona, i es va emportar l'anomenada "Biblia de Sant Pere de Rodes" del monestir. Aquesta obra manuscrita en quatre volums, malgrat que no hi ha unanimitat en la seva datació, possiblement es tracta d’una Bíblia escrita i il·lustrada en la seva major part entre els anys 1010 i 1025, encara que la seva elaboració es va allargar en el temps i hi van participar diverses mans. Al menys des del 1130 el manuscrit es trobava al monestir de Sant Pere de Rodes, fet que es pot assegurar perquè en aquella data es va copiar en un full en blanc un document relacionant-lo amb aquest monestir. Per altra banda l’origen del manuscrit cal cercar-lo, segons sembla, en el monestir de Ripoll, on hauria sortit del seu conegut escriptori, malgrat això, sembla que els darrers folis es van afegir per altres mans segurament en el mateix monestir de Rodes. Actualment es troba a la Bibliothèque nationale de France, a París (BNF Latin 6). - (Tornar al text)


Bibliografia
"El monestir de Sant Pere de Rodes". I. Lorés i Otzet, amb la col. de C. Mancho i S. Vidal. Universitat Autònoma de Barcelona, 2002.
"Sant Pere de Rodes, lloc de pelegrinatge". Sònia Masmartí i Recasens. Generalitat de Catalunya, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, 2009. ISBN 978-84-3938-234-8
"El Tresor de Sant Pere de Rodes. Una ocultació de monedes d'or i plata a l'inici del segle XVI". M. Clua, T. Marot, M. Mataró, A. M. Puig. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1999. ISBN 978-84-8043-049-4


(Imatges base capçalera: Viquipèdia)


Edificis religiosos de l'Alt Empordà

Escut de Port de la Selva

Escut de Port de la Selva.

Mapa de Port de la Selva

Situació del municipi de Port de la Selva dins la comarca de l'Alt Empordà

Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes

Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes. Imatge entre 1889 i 1916, d'autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Cap d'home amb barba procedent de la portada del monestir. Marbre. Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII. Fitzwilliam Museum, Cambridge

Cap d'home amb barba procedent de la portada del monestir. Marbre. Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII. Fitzwilliam Museum, Cambridge - (Ampliar)

Cap d'home procedent de la portada. Marbre. Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII. Museu d'Art, Girona

Cap d'home procedent de la portada. Marbre. Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII. Museu d'Art de Girona. Fotografia Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Cap d'home procedent de la portada. Marbre. Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII. Col. Oleguer Armengol Junyent, Barcelona

Cap d'home procedent de la portada. Marbre. Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII. Col. Oleguer Armengol Junyent, Barcelona. Fotografia Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Cap d'home procedent de la portada. Marbre. Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII. Col·lecció particular

Cap d'home procedent de la portada. Marbre. Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII. Col·lecció particular. Fotografia Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Ara portàtil de Sant Pere de Rodes. Segle X. Museu d'Art, Girona

Ara portàtil de Sant Pere de Rodes. Segle X. Làmina de plata repussada amb ànima de fusta i pissarra. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Absidiola de Sant Andreu. Segles X-XI

Absidiola de Sant Andreu. Segles X-XI - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Deambulari de l'església de Sant Pere de Rodes

Deambulari de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

El campanar de Sant Pere de Rodes des del claustre superior

El campanar de Sant Pere de Rodes des del claustre superior - (Ampliar)

Interior del campanar de Sant Pere de Rodes

Interior del campanar de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Capitell de la nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

La Biblia de Sant Pere de Rodes

La Biblia de Sant Pere de Rodes. Miniatura d'Adam i Eva al paradís. Bibliothèque Nationale de France - (Veure la pàgina sencera)

La Biblia de Sant Pere de Rodes

La Biblia de Sant Pere de Rodes. Miniatura de la Creació. Bibliothèque Nationale de France - (Veure la pàgina sencera)

La Biblia de Sant Pere de Rodes

La Biblia de Sant Pere de Rodes. Miniatura de la portada del Deuteronomi. Bibliothèque Nationale de France

La Biblia de Sant Pere de Rodes

La Biblia de Sant Pere de Rodes. Miniatura del Llibre dels Jutges. Bibliothèque Nationale de France - (Veure la pàgina sencera)

Monedes de l'anomenat Tresor de Sant Pere de Rodes

Monedes de l'anomenat Tresor de Sant Pere de Rodes. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Monedes de l'anomenat Tresor de Sant Pere de Rodes

Monedes de l'anomenat Tresor de Sant Pere de Rodes. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Accés al claustre superior

Accés al claustre superior - (Ampliar)

Porteria del monestir

Porteria del monestir - (Ampliar)

Capitell anomenat del monjos. Claustre superior

Capitell anomenat del monjos. Claustre superior - (Ampliar)

Capitell. Claustre superior

Capitell. Claustre superior - (Ampliar)

Cripta. Absidiola de la Mare de Déu de la Cova. Segles X-XI

Cripta. Absidiola de la Mare de Déu de la Cova. Segles X-XI - (Ampliar)

Cripta de l'església de Sant Pere de Rodes

Cripta de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Cripta de l'església de Sant Pere de Rodes

Cripta de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Atri o galilea de l'església de Sant Pere de Rodes

Atri o galilea de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

El claustre inferior

El claustre inferior - (Ampliar)

Pintura mural amb el senyal heràldic del comtat d'Empúries. Segle XIII. Galilea de l'església

Pintura mural amb el senyal heràldic del comtat d'Empúries. Segle XIII. Galilea de l'església - (Ampliar)

Escut del comtat d'Empúries

Escut del comtat d'Empúries

Entrada a la galilea de l'església de Sant Pere de Rodes

Entrada a la galilea de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes

Nau de l'església de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Construcció amb opus spicatum a l'accés al claustre superior

Construcció amb opus spicatum a l'accés al claustre superior - (Ampliar)

Claustre superior

Claustre superior - (Ampliar)









Localització
42º 19' 24" N
3º 09' 58" E
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés