Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Menhir de la Dona Morta

Menhir de la Dona Morta. Viquipèdia. - (Ampliar)

Diner de Jaume II de Mallorca, 1300-1304

Diner de Jaume II de Mallorca, 1300-1304. Viquipèdia - (Ampliar)

Pere el Cerimoniós. Jaume Cascalls, 1345

Pere el Cerimoniós. Jaume Cascalls, 1345. Museu de la Catedral de Girona. Viquipèdia - (Ampliar)

Joan II (1398-1479)

Joan II (1398-1479). Viquipèdia

Pierre Cardin Le Bret de Flacourt (1640-1710)

Pierre Cardin Le Bret de Flacourt (1640-1710). Pierre Cardin Le Bret de Flacourt (1640-1710). Viquipèdia - (Ampliar)

Plànol de la Mare de Déu de les Salines. 1719

Plànol de la Mare de Déu de les Salines. 1719. Jacques Pennier. Arxiu Militar d'Àustria. Viena. - (Ampliar)

Soldat d'infanteria lleugera (1780-1795)

Soldat d'infanteria lleugera (1780-1795). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Relació de les poblacions que abonen el cadastre sota el noms de batllia de Maçanet [de Cabrenys], segle XVIII

Relació de les poblacions que abonen el cadastre sota el noms de batllia de Maçanet [de Cabrenys], segle XVIII. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El mariscal Pierre Françoise Augereau (1757–1816)

El mariscal francès Pierre Françoise Augereau (1757–1816). Viquipèdia

Altar del Sant Crist a l'església de Sant Martí. 1922

Altar del Sant Crist a l'església de Sant Martí. 1922. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de catalunya - (Ampliar)

Absis de l'església de Sant Martí

Absis de l'església de Sant Martí. Viquipèdia - (Ampliar)

Segells municipals de Maçanet de Cabrenys. Publicats a "Geografia General de Catalunya"m Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Campanar de l'església de Sant Martí

Campanar de l'església de Sant Martí. Viquipèdia - (Ampliar)


Maçanet de Cabrenys

Història de Maçanet de Cabrenys.

Les primeres referències documentals. Els vestigis més reculats de presència humana a l'actual municipi són els menhirs de la Pedra Dreta (4000-3000 aC) i de la Dona Morta, i el dolmen de Can Vinyes o de Can Lleona. El nom de Maçanet sembla que prové del llatí matianetum, pomareda, però la primera referència documentada apareix amb la colonització carolíngia i la formació de la Marca Hispànica; en un precepte del 814 de l'emperador Lluís I on es fa constar que la població de Ceret, al Vallespir, limita al sud amb villam quae dicitur Maçanetum (1). El 954 el comte Guifré II de Besalú va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis, per construir-hi el santuari de les Salines; segons altres documents dels anys 1074 i 1095, aquest alou limitava amb el villare Leiter. Una altra notícia sobre Maçanet i la seva església és datat el 1017 en la donació del comte de Besalú Bernat Tallaferro a la seu de Besalú in valle quae dicitur Mazaneto Ecclesiam sancti Martini. El 1117 es cita Sancti Martini de Mazaneto.

Maçanet de Cabrenys. 1890-1930

Maçanet de Cabrenys. 1890-1930. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Maçanet medieval. El 1288, comandat per Jaume II de Mallorca, l’exèrcit francès envaí l’Empordà i destruí el castell de Cabrera. El 1357 el rei Pere IV el Cerimoniós va vendre la jurisdicció de Maçanet a Guillem Galceran de Rocabertí. El 1440 s'afegí de Cabrenys al nom de Maçanet, perquè la vila passà a pertànyer a la baronia de Cabrenys, provinent de l'indret nord-català de Cabrenç o Cabrenys, una línia del llinatge dels Rocabertí.

Els segles XVI i XVII. El 1553 la pesta negra anorreà mitja població. El 1626 Maçanet obté el títol de vila. Pel maig del 1653, enmig del descontentament contra les tropes espanyoles a causa de les fortes contribucions, els vilatans acolliren els soldats francesos, el que va provocar una forta represàlia de part del baró de Sabach, que va saquejar i cremar bona part de la població. La Pau dels Pirineus, del 1659, convertí Maçanet en plaça fronterera.
Després d'una treva, el desembre del 1673, els francesos tornaren, però la partida de la vila, amb l'ajut dels Angelets de la Terra vallespirencs revoltats contra l'impost de la sal i la dominació francesa, els obligaren a retirar-se i en mataren més de 50. Per aquesta acció quatre maçanetencs varen ser distingits amb el títol de ciutadà honrat i la població es deslliurà durant 10 anys de contribucions i allotjaments. El gener del 1674 varen ser els de Maçanet els qui anaren a ajudar els Angelets, que assetjaven el fort dels Banys d'Arles, on prengueren el governador, els oficials i 20 soldats i els portaren detinguts a Barcelona. També a l'agost, els homes de Josep de Trinxeria varen atacar les tropes que anaven a rellevar les del castell dels Banys i mataren 40 soldats i varen fer 220 presoners. El juliol de 1675 el general Le Bret va atacar Maçanet amb 1.500 homes. La guarnició de 50 homes que menava el capità Josep Boneu es defensà pels carrers i a l'església, on els francesos enderrocaren part d'un contrafort i s'endugueren les campanes. A la fi, la població es rendí i va ser cruelment castigada i cremada. Aquesta guerra costà la vida de 20 maçanetencs i s'acabà amb la Pau de Nimega el 1678.
El juny de 1694, la vila es trobava en absoluta misèria, a causa del manteniment forçós de 250 soldats francesos des de la invasió de 1689.

Plànol de Maçanet de Cabrenys. 1719

Plànol de Maçanet de Cabrenys. 1719. Jacques Pennier. Arxiu Militar d'Àustria. Viena. - (Ampliar)

La Guerra Gran a Maçanet. Al segle XVIII es va viure un llarg període de tranquil·litat i prosperitat, amb un considerable augment de la població. Aquest benestar acabà sobtadament amb la Revolució Francesa del 1789 que va provocar l'esclat de la Guerra Gran, el 7 de març del 1793. La primera escomesa la feren els espanyols, i Maçanet va ser escollit com a centre d'atac de la frontera. El l6 d'abril s'aplegaren a la vila 4.000 homes que a les ordres del mariscal Escofet, en clarejar l'endemà, repartits en tres columnes, atacaren per sorpresa Sant Llorenç de Cerdans i successivament ocuparen el Vallespir. Llavors el gros de l'exèrcit del general Ricardos tingué via lliure i a l'estiu dominava el Rosselló.
El maig del 1794, la contraofensiva francesa derrotà els espanyols a la batalla del Voló i travessaren la frontera. A Maçanet entraren 300 soldats del general Augereau, el 8 de maig, i s'hi quedaren durant 16 mesos; gairebé tots els maçanetencs havien fugit per refugiar-se a la plana: Avinyonet de Puiventós, Palamós, etc.. El 26 de setembre de 1795 trobaren el municipi devastat, 29 cases cremades, molts documents destrossats i que s'havien endut el rellotge i les campanes. Acabada la guerra, la vila no podia suportar la munió d'emigrants francesos que des d'aquí conspiraven contra la República i es feien amos de tot. Davant d'això, el primer de gener de 1796 tota la població es va revoltar i els foragitaren del terme.

Central elèctrica de Maçanet de Cabrenys. 1930

Central elèctrica de Maçanet de Cabrenys. 1930. Fotografia Unal. CRDI . Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El segles XIX i XX. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Maçanet va estar gairebé sempre sota el domini francèMs i cal remarcar el combat que tingueren les tropes del coronel Joan Rimbau, àlias Simonet, el 27 de febrer de 1811, a la contrada de Costa Margarida, que derrotà una columna de francesos que es dirigia a Maçanet.
El 1822, els reialistes cremaren 86 cases i en la primera Guerra Carlina (1833-1840), el cabdill Ramon Roger i Ballell va fer reforçar les muralles i des d'aquí iniciava les seves gestes amb 30 seguidors incondicionals. La població, de majoria liberal, hagué de patir les envestides dels carlins, com la del 16 de juny de 1842, comandada pel facciós Felip. El maig del 1872 entrava a Maçanet el general Savalls, procedent de França. El 21 d'abril del 1873, Barrancot amb 500 carlins atacà Maçanet, cobrà les contribucions i destruí els portals i les fortificacions; els liberals fugiren cap a l'Empordà. El 1875, a les acaballes de la guerra, els carlins encara tenien el quarter a can Donés.
El 1893 el cementiri és traslladat fora del nucli urbà. Començà l’explotació de les mines de talc, i l’electricitat arribà al poble el 1915. Durant els anys vint del segle XX s’acabà la carretera forestal de les Salines i l’Estat expropià la muntanya del Comú.
Durant el gener i el principi de febrer del 1939 arribà a Maçanet una allau de refugiats que fugien del nou Règim franquista i travessaren el Pirineu. Les tropes de Franco entraren al poble el 13 de febrer. Durant la postguerra el contraban esdevingué un mitjà bàsic de supervivència. Arribaren a Maçanet molts refugiats europeus fugits del nazisme, que volien arribar al nord d’Àfrica.
A principis dels anys seixanta es fan a Maçanet les primeres urbanitzacions de xalets. Entre el 1965 i el 1968 s’hi instal·la l’aigua potable, el clavegueram i el repetidor de televisió. El 1985 es comença a construir la carretera interestatal de Costoja, que finalment s’inaugura el 1995.

Ruïnes del castell de Cabrera

Ruïnes del castell de Cabrera. Màrius Clapés, Viquipèdia - (Ampliar)

El castell de Cabrera. La roca de Cabrera és documentada l'any 1003, fent de fita dels béns que posseïa a la zona el monestir de Sant Pere de Camprodon. En les últimes dècades del segle XI ja és segur que existia un castell sobre la roca, esmentat per primera vegada en el jurament de fidelitat fet al comte Bernat II de Besalú després de l'any 1070 pels seus vassalls, que es conserva registrat al Liber feudorum maior. Entre els vassalls del comte compareix Guillem Bernat, fill d'Arsendis, que jurà pel castell de Cabrera i tot el seu terme, i també per molts altres castells a la regió, entre els quals el de Serrallonga o Cabrenys.
Durant el segle XIII el castell de Cabrera i el seu terme, amb el lloc de Maçanet, pertanyien als Hortal, que més tard es cognomenaren Cabrera, com a feudataris dels Serrallonga, senyors de la baronia de Cabrenys, i per això també cognomenats Cabrenys o Cabrenç. El 1221 Beatriu d'Hortal testà a favor del seu marit Pere d'Orriols. Cap al 1260 era senyor del castell un Mascarós d'Hortal, que el 1271 sol·licità llicència al bisbe de Girona per construir el santuari de les Salines, que el 1275, juntament amb la seva esposa Ermessenda de Cabrera, dotaren amb béns a la muntanya i a prop del castell. El seu successor es va fer anomenar Arnau de Cabrera i també Arnau de Maçanet, amb el nom del poble on segurament ja preferien residir els senyors. En aquest temps, segons el testimoni de les Gesta comitum Barcinonensium, el castell de Cabrera, igual com altres de l'Empordà, va ser pres i saquejat pels francesos el 1288, durant la invasié de l'Empordà per Jaume II de Mallorca poc posterior a la croada contra la Corona d'Aragó.
El 1313 la baronia de Cabrenys, amb totes les seves pertinences a banda i banda de la muntanya de les Salines, va ser heretada per Beatriu de Serrallonga, casada aquell any amb el vescomte Dalmau VII de Rocabertí, i així va passar a domini dels Rocabertí. Arnau de Cabrera va morir el 1328 i va ser heretat pel seu germà Simó de Cabrera, que el 1330 va vendre la possessió directa del castell i de Maçanet a la seva senyora eminent, Beatriu de Serrallonga. El 1337 Beatriu va fer reconstruir les muralles i les teulades de la fortalesa de la roca, segurament encara afectades pel pas dels francesos, la guarnició de la qual era integrada pels homes de Maçanet.

Maçanet de Cabrenys. Horta de'n Roger. 1900

Maçanet de Cabrenys. Horta de'n Roger. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Morta Beatriu de Serrallonga el 1344, els dominis de Cabrenys van ser heretats pel seu fill menor, Guillem Galceran de Rocabertí i de Serrallonga, mort cap el 1385, que el 1357 va adquirir del rei la plena jurisdicció sobre Maçanet i el 1365 va fer reparar les murales del castell de Cabrera. Amb ell es va iniciar la línia secundària dels Rocabertí de Cabrenys del llinatge dels Rocabertí, que posseïria la baronia fins a la seva extinció, el 1589. El 1420 consta un llegat de Joana d'Avinyó, senyora de les Illes, per a la capella del castell de Cabrera, que tenia l'advocació de sant Miquel.
El 1462, durant la Guerra Civil Catalana, va ser novament ocupat pels francesos, que hi establiren una guarnició de 15 homes comandats pel capità Martin Durcayo. El 1468 el lloctinent de Catalunya Joan de Lorena confiscà la baronia a Dalmau de Rocabertí de Cabrenys, partidari de Joan II, i la donà a Arnau de Foixà, que havia estat desposseït de la seva senyoria d'Albons per Joan II. Recuperada pels Rocabertí a l'acabament del conflicte civil, el 1497 Pere de Rocabertí encara mantenia una petita guarnició al castell de Cabrera, comandada per Jaume Olivet com a castlà.
A partir de finals del segle XV deixà de tenir utilitat militar, va ser abandonat i al segle XVII ja estava enrunat. Les seves restes serviren de refugi a bandolers i desertors i a principis del segle XX hi havia un cobert per al bestiar que pasturava per la muntanya.
El 1589 la baronia de Cabrenys passà per matrimoni als Peguera, però ja no hi posseïen la jurisdicció, que almenys des de 1588 tornava a ser del rei. El 1624 la baronia era dels Sorribes i el 1644 va passar als Ros. El 1689 Francesc de Ros i la seva muller Josepa de Sorribes van vendre Maçanet de Cabrenys i el seu terme al monestir de Sant Daniel de Girona, que ho posseí fins a l'extinció de l'Antic Règim. Des de la desamortització, el castell de Cabrera és de propietat privada i pertany al mas Vinyes de Maçanet.

Maçanet de Cabrenys. 1880-1910

Maçanet de Cabrenys. 1880-1910. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El santuari de la Mare de Déu de les Salines. El 1275 la capella ja estava acabada i s'hi instituí un capellà. El 1384 Guerau de Cabrera va institutir el benefici de sant Nicolau a l'església parroquial, en el qual incloïa el manteniment de la capella. A final del segle XVII la capella va ser objecte d'una reforma gairebé total.
És un conjunt de construccions adossades, format per la capella, l'hostatgeria, el refugi i el pati. L'església, de petites dimensions, és d'una nau de volta apuntada, seguida i repicada; amb absis semicircular, orientada a ponent. Darrere l'absis se n'hi afegí un altre; també semicircular, que fa la funció de sagristia. La portada del frontis és d'arc de mig punt, adovellada. A la clau del seu arc hi ha gravada la data 1687 i les inicials JVR. A sobre la façana s'alça el petit campanar de cadireta d'un sol arc. Al mur de migdia de la nau, hi ha una altra porta, romànica, amb dovellatge, d'un arc que forma gradació. El timpà és omplert amb carreuada. L'abis correspon a una reforma gairebé total del santuari a finals del segle XVII. Bona part de l'hostatgeria també es va construir a finals del segle XVII.
La capella o ermita és esmentada ja el 1279. Durant les lluites de religió franceses, un grup d'hugonots assassinaren l'ermità i varen fer destrosses i trossejaren la imatge de la Mare de Déu. El 1640 va ser esculpida una nova imatge, d'alabastre.

Evolució demogràfica de Maçanet de Cabrenys

Evolució demogràfica de Maçanet de Cabrenys. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 27 focs; 1553, 37 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Maçanet de Cabrenys", Pere Roura i Sabà. 1997. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-86812-71-2.
"Els pous de neu de Maçanet de Cabrenys". Pere Roura i Sabà. 1989. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 22.
"L’inventari de béns del doctor Jacint Garí, prevere i rector de la vila de Maçanet de Cabrenys (1738)". Pere Roura i Sabà, Pep Vila Medinyà. 2013. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol. 44.
"Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015". Enric Carreras, Josep Tarrús. 2016. Cypsela vol. 20. ISSN 0213-3431.
"Els altres voluntaris d'en Simonet". Xavier Castillon, Jaume Simon. 2010. Revista de Girona, núm. 258.


Notes
(1) La invasió dels àrabs comportà que la població s'allunyés de la plana i busqués refugi a la muntanya pirinenca o bé, més al nord, a la Septimània. Aquesta gent emigrada era anomenada hispans i varen ser ben acollits per Carlemany i el seu fill Lluís I, els quals els lliuraren terres segons el règim d'aprisió o dret que tenia cada persona individual o col·lectiva d'artigar i conrear les terres ermes i ser-ne propietària.("Maçanet de Cabrenys", Pere Roura i Sabà). - (Tornar al text)


  • www.maçanetdecabrenys.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Maçanet de Cabrenys.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Maçanet de Cabrenys

    Escut oficial de Maçanet de Cabrenys

    Escut oficial de Maçanet de Cabrenys.

    Mapa de Maçanet de Cabrenys

    Situació del municipi de Maçanet de Cabrenys dins la comarca de l'Alt Empordà

    El menhir de la Pedra Dreta. Ca. 1902

    El menhir de la Pedra Dreta. Ca. 1902. Cèsar August Torras. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    Moneda de Lluís I el Pietós (778-840)

    Moneda de Lluís I el Pietós (778-840). Viquipèdia - (Ampliar)

    Lipsanoteca. Segle XIII

    Lipsanoteca. Segle XIII. Maçanet de Cabrenys. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

    Església de Sant Martí

    Església de Sant Martí. Bertrand Grondin, Viquipèdia. - (Ampliar)

    Escut dels Rocabertí

    Escut dels Rocabertí.

    Joan II de Lorena (1427-1470)

    Joan II de Lorena (1427-1470). Viquipèdia. - (Ampliar)

    Absis de Sant Miquel de Fontfreda. 1920

    Absis de Sant Miquel de Fontfreda. 1920. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

    Cap militar dels Angelets de la Terra. 1667-1689

    Cap militar dels Angelets de la Terra. 1667-1689. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

    El general Antonio Ramón Ricardos (1727-1794)

    El general Antonio Ramón Ricardos (1727-1794). Viquipèdia - (Ampliar)

    El general carlí Francesc Savalls i Massot (1817–1885)

    El general carlí Francesc Savalls i Massot (1817–1885). Viquipèdia - (Ampliar)

    Primera guerra carlina. Soldat de cavalleria i oficial

    Primera guerra carlina. Soldat de cavalleria i oficial. Isidoro Magués, "Don Carlos e i suoi difensori", Firenze 1837, Viquipèdia. - (Ampliar)

    Imatge de la Mare de Déu de les Salines. 1955

    Imatge de la Mare de Déu de les Salines. 1955. Viñalonga. Fons Valentí Fargnoli. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

    Edifici la Maçanetenca. 2010

    Edifici la Maçanetenca. 2010. Miquel Ruiz. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés