El 1092 el prevere Arnau Gausbert donà al priorat de Santa Maria de Lladó l’alou d’Ermedàs (Ermetanos) amb la seva església de Santa Maria: “suum alodiu quod ille habebat in locum vocitatum Ermetanos, simul cum ipsa ecclesia sancte Marie"· El 1113 Guillelmus Berengarii de Ermedans va fer lliurament al monestir de Lladó, d'acord amb el testament del seu germà Ramon Berenguer, uns drets que tenia sobre ecclesiam sancte Marie de Ermedans. El 1124 el papa Calixte II confirmà els béns del priorat de Lladó entre els quals figura l’església sancte Marie Heremitanis. El 1279 i 1280 s’anomena ecclesia de Ermedanis i, en el segle XIV, l’Ecclesia parrochiali sancte Marie de Ermedanis.
El poble va ser propietat de la baronia de Creixell. A la fi del segle XVII formava part de la batllia reial de Siurana i al segle XIX, juntament amb el poble veí de Vilajoan, constituí un municipi independent.
L’església de Santa Maria d’Ermedàs, d’una nau capçada per un absis de planta semicircular molt aprofundida, és una mostra de romànic primitiu, bastida al segle X-XI. La porta és del 1798. Dins la rectoria, hi ha restes d’una altra nau amb absis semicircular, construït amb carreus, que són afegits al segle XII. No hi ha comunicació entre les dues naus. A l’interior de la rectoria hi ha l’entrada a una construcció subterrània excavada a la roca, d’uns 10 m de llargada, acabada en un petit recinte ovalat.

Església de Sant Miquel de Garrigàs. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar)

Vilajoan. El lloc és esmentat el 1119 en el testament d’Ermessenda, vescomtessa de Bas. Durant els segles XIII i XIV l’església de Santa Maria de Vilajoan és documentada com a parròquia. Aquesta església va ser donada al priorat de Lladó, el 1093. Actualment és sufragània de la parròquia d’Ermedàs.
L’església consta de dues naus romàniques juxtaposades, amb alguns afegitons posteriors. La nau situada al nord és la més antiga, construïda amb còdols, i l’absis té planta de ferradura. La nau és coberta amb volta de canó, que arrenca de banquetes, i l’absis, amb volta de quart d’esfera. Al presbiteri hi ha vestigis de pintures murals romàniques i es conserva una pica baptismal romànica. Durant el segle XVII Vilajoan formava part de la batllia reial de Siurana.

Castell de Vilajoan. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar)

El castell de Vilajoan. El 1406 Galceran de Pontós (1) era senyor del castell i del lloc. Aquesta és la primera referència de l’edificació, que podria haver-se construït poc abans. L'antic palau-fortalesa, un dels més notables edificis civils del gòtic empordanès, va ser el centre d'un petit senyoriu. Com el seu veí el castell d'Arenys, es tracta de castells o torres in termini castri de Ciurana, que s'englobava en la vasta vegueria de Besalú. El trobem documentat el 1406. El 1493 va passar a la família Rocabruna, que en va mantenir la possessió fins a la fi del segle XVI.

Ermita de Santa Llúcia de Tonyà. Maite Oliva, Viquipèdia - (Ampliar)

El veïnat de Tonyà. En una butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, datada el 1017, es confirmen les propietats que l’esmentat cenobi tenia in Tonamo. El 1231 el comte Ponç IV d’Empúries va vendre a l’abat Ramon de Santa Maria de Roses el castell de Siurana i tots els masos que posseïa dins la parròquia de Santa Coloma de Siurana. Tonyà pertany eclesiàsticament a aquesta parròquia i no a la de Garrigàs. El 1281 el comte Ponç V concedí permís als monjos de Roses per alçar una força a Tonyà, de la qual ja no queden restes. El 1592 Santa Maria de Roses, amb els béns que posseïa a Tonyà, passà a dependre de Santa Maria d’Amer. La capella de Santa Llúcia de Tonyà és una construcció de caràcter popular, totalment coberta d’arrebossat. Davant la façana té un pòrtic amb arcades de mig punt.

Evolució demogràfica de Garrigàs. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 46 focs; 1515, 22 focs; 1553, 30 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Garrigàs". Joan Ferrerós i Serra. 2017. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-1580-847-3.

---

Notes
(1) Galceran de Pontós va ser un donzell que apareix documentat el 1406 com a senyor del castell de Vilajoan, on residia. Es va casar amb Francesca de Rocabruna i un dels seus fills, Galceran de Rocabruna va ser abat del monestir de Sant Quirze de Colera. - (Tornar al text)

---

www.garrigas.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Garrigàs.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)