La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats



Síntesi:

Del dissabte 12 al diumenge 20 de maig 2018 s'ha celebrat la 63ena. edició de l'esdeveniment "Girona Temps de Flors", una setmana durant la qual els projectes florals omplen de color i creativitat els principals monuments de la ciutat.
Al soterrani II de la Torre Gironella es va exhibir la instal·lació floral "El cor menjat", una creació de Rosa Maria Ferrer, Attitwood, Esmeralda Cortijo, Gemma Sardà, amb l'escultura "Enrique", de Javier Garcés.

[Torre Gironella, soterrani II 2017]
[Temps de Flors 2017]


Temps de Flors 2018. Instal·lació floral El cor menjat al soterrani II de la Torre Gironella

[Més imatges]

Index-Més imatges

La llegenda del cor menjat.
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló. Fou un home molt famós en armes, cortesia i servei.
Hi havia a la seva comarca una dama que s'anomenava Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, home molt noble i ric, dolent, fer i orgullós. Guillem de Cabestany amava la dama i per a ella cantava i componia les seves cançons. La dama, que era jove, alegre, gentil i formosa, l'estimava més que res al món.
Això fou dit al seu espòs; ell, com a home iracund i gelós, va inquirir el fet i va saber que era veritat, i manà de fer guardar la seva dona.
Cert dia Ramon de Castell es va trobar passejant amb Guillem de Cabestany, i el va matar; li va fer extreure el cor i li féu tallar el cap i els va fer portar a casa on féu rostir el cor i condimentar-lo amb pebre, i el féu donar per menjar a la seva esposa. I quan la dama l'hagué menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és el que heu menjat?" i ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa". Ell va dir que era el cor del seu amant i, perquè ho cregés millor, féu portar el cap davant d'ella. I quan la dama va veure i va sentir això, va perdre la vista i l'oïda. Quan tornà en sí digué: "Senyor, m'heu donat tant bon menjar que mai més en menjaré cap altre". Quan ell ho va sentí, va córrer amb la seva espasa i va volar clavar-li al cap; ella va córrer cap al balcó i es va deixar caure daltabaix; així va morir.
I pel Rosselló i per tot Catalunya va córrer la notícia de la tragèdia. Va haver-hi gran tristesa per totes les comarques, i la queixa va arribar davant del rei d'Aragó, que era senyor dels dos cavallers.
El rei anà a Perpinyà, al Rosselló, féu prendre Ramon de Castell, li prengé tot el que tenia, i el ficà a la presó on va morir. Aleshores féu recollir als amants, els féu portar a Perpinyà i posar en un monument davant de la porta de l'església; ordenà que per tot el comtat del Rosselló tots els cavallers i les dames els celebressin aniversari cada any.
(Extret de la instal·lació floral)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés