La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La història
Una de les figures més típiques de Girona és la del Tarlà, un ninot que penjat de banda a banda del carrer de l'Argenteria, fa giravoltes durant determinats dies de l'any. Es tracta d'un ninot amb cap de fusta i cos de roba, farcit amb serradures.

Les seves vestimentes han canviat durant el pas dels anys. A principis del segle XX anava habillat amb barret bicorne, del qual penjaven borles i flocs, i amb robes llampants, en què destacaven galons lluents, cintes i bandes que tractaven d’imprimir-li caràcter de dignitat. Darrerament, i des de fa molt temps, va guarnit com una mena de joglar, amb esquellerincs a les puntes del seu barret. Té uns braços rígids, articulats per l'espatlla, i les mans estan fixades a una barra (abans de fusta, ara de ferro) que es pot fer girar mitjançant una maneta que actua des d'un dels balcons on reposa la barra.

El Tarlà de l'Argenteria
(Ampliar) - El Tarlà de l'Argenteria. Fotografia de V. Fargnoli anterior a 1908. CRDI - Ajuntament de Girona

La medalla que llueix al pit té el seu origen l’any 1902, quan el Tarlà va ser cedit pels veïns de l'Argenteria a Barcelona, en un intent de convertir les Festes de la Mercè en la festa major de Catalunya, on romangué penjat entre dos balcons del carrer també dit de l’Argenteria. I allò féu que, com a mostra d’agraïment, els barcelonins imposessin al ninot una bonica medalla, condecoració que el Tarlà lluïa al pit.

Abans, actuava durant les festes de l'Argenteria, als voltants del 28 d'agost, dia de sant Agustí, patró del carrer, del que encara es pot veure una imatge en una fornícula, que se celebraven amb audicions de sardanes i lluïts balls de nit.

Abans del ninot, inicialment farcit de palla, el personatge era interpretat per una persona de carn i os. Així ho esmenta Joan Amades al seu "Costumari català": Cada any era nomenat un clavari que guardava la imatge del sant patró (sant Agustí) a casa seva i curava de l’organització de la festa. La vigília es feia una mena de processó que anava de casa del clavari fins a l’església de Sant Feliu, on era dipositada la imatge, portada processionalment.

El seguici estava format per un gran nombre de veïns, presidits per una cobla. A la tarda, enmig del carrer, davant del veïnat i dalt d’un cadafal, era elegit un rei de la festa que rebia el nom curiós de Tarlà, o sia, el de boig. Es feia l’elecció per concurs. Era elegit el que demostrava ser més beneit o sabia interpretar millor aquest paper. Tenia per missió fer tantes bajanades com podia i comunicar l’alegria al veïnat durant tota la festa.

I afegeix: El matí del dia del sant, se celebrava una solemne festa religiosa, en sortint de la qual els pavordes i pavordeses del sant visitaven les cases dels veïns fent el llevant de taula, o sia captant per cobrir les despeses de la festa. A la tarda es feia una fontada que rebia el nom de "feixina", nom aplicat també a les fontades fetes per altres barris de la mateixa ciutat. De retorn del lloc on s’anava a berenar, es feia una ballada de sardanes. El Tarlà assistia a totes les gresques i procurava realitzar el màxim nombre possible d’excentricitats i estranyeses per fer riure el veïnat.

El Tarlà, esdevingut un ninot, també era conegut com el "Xato", feia voltes i tombarelles al so d’un tabal, mentre tothom cridava: "Visca el Xato!". En memòria de la tanca de canyes que tapava el carrer pels dos extrems durant una epidèmia de pesta, es repartien canyes verdes als veïns, perquè poguessin enramar les façanes i les entrades de les cases. Les festes de San Agustí ja no se celebren i, per tal de conservar la tradició, es penja el ninot durant les festes de primavera de la Rambla i Argenteria, pels voltants de sant Jordi.

La llegenda
La llegenda que justifica la seva actuació és ben coneguda pels gironins: en una època en que la pesta era un dels temors col·lectius més arrelats, per les seves mortals conseqüències, un petit brot d'aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona.

Per a evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es van posar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència.

Ampliar

(Ampliar) - Relleu amb el cap del Tarlà a un hotel de Girona

I durant tot el temps en que els veïns es van veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per l'actuació d'un personatge popular anomenat el Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates del circ. Per a recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos.

La figura del Tarlà va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu carècter alegre i gens protocol·lari i ha estat sempre a Girona símbol de gresca i diversió.

Llegenda extreta de "Llegendes i Misteris de Girona", de Carles Vivó - Quaderns de la Revista de Girona, 24. Diputació de Girona Novembre 1989


El Tarlà ballant a l'Argenteria

(Ampliar) - El Tarlà ballant a l'Argenteria

En Pere del burro transportant el Tarlà amb la seva carreta. Anys 40. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI

(Ampliar) - En Pere del burro transportant el Tarlà amb la seva carreta. Anys 40. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

  • Festes de Primavera 2014. Articles i reportatges fotogràfics dels actes i esdeveniments de les Festes de Primavera 2014.

  • Festes de Primavera 2013. Articles i reportatges fotogràfics dels actes i esdeveniments de les Festes de Primavera 2013.

  • Les Festes de Primavera 2012. Actes i activitats durant les Festes de Primavera 2012, amb la cercavila del Tarlà i la penjada a l'Argenteria.

  • Les Festes de Primavera 2011. Reportatges fotogràfics i articles de les activitats durant les Festes de Primavera 2011

  • El Tarlà antic. Història i imatges del Tarlà antic, a l'exposició "Faràndula. 500 d'imatgeria festiva a Girona" el 2013.

  • L'Auca del Tarlà de l'Argenteria. Auca dibuixada per Nuxu Perpinyà i textos de l'animador infantil Àngel Daban, creada amb motiu de les festes de Primavera del 2010.

  • El Tarlà de l'Argenteria en una imatge anterior a 1908
    (Ampliar) - El Tarlà de l'Argenteria en una imatge anterior a 1908. Les canyes verdes són presents als balcons i a les mans de la mainada. Al fons es veu la farmàcia Masó-Puig, actualment Saguer, abans de la reforma de Rafael Masó, del 1908
    El Tarlà de l'Argenteria. Aproximadament 1940
    (Ampliar) - El Tarlà de l'Argenteria. Aproximadament, dècada de 1940. Autor desconegut

    El Tarlà. Segle XIX. Museu d'Història de la Ciutat.

    El Tarlà actual, penjat a l'Argenteria.

    El Tarlà. Segle XIX. Museu d'Història de la Ciutat.

    El Tarlà. Segle XIX. Museu d'Història de la Ciutat. Exposició "Faràndula. 500 anys d'imatgeria festiva de Girona".


    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés