La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'antiga església parroquial de Santa Llúcia Sacosta, també anomenada antigament de Santa Eulàlia, està situada al començament de la pujada (o costa) de Montjuïc, al fons dels carrerons acostats a la muralla, i és considerada un dels recintes sagrats d'origen més reculat que té Girona.

Els orígens d'aquesta església són obscurs; la seva mateixa situació, a l'inici de la pujada cap a Montjuïc i Campdorà, damunt de Sant Pere de Galligants, és insòlita en relació al espais conreats i les vies de comunicació a l'època. També s'especula amb que l'advocació de la santa i màrtir pot indicar-ne un orígen molt més remot.

Relleu antropomorfe a l'església de Santa Llúcia.

Santa Eulàlia a l'Edat Mitja.

A "El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV", treball referenciat a la bibliografia, s'indica que l'antiguitat del terme parroquial de l'església, que abastava fins les ribes del Ter pel nord i l'oest, queda testimonada l'any 1066, en el testament d'Arnau Ramon de Sobreportes; des dels seus orígen el territori de Campdorà surt esmentat dins el terme parroquial de Santa Eulàlia. Així, el 1078 el testament del cabíscol Joan, de la Catedral de Girona, cedía a Sant Martí Sacosta un mas situat en un indret no detallat del terme parroquial de Santa Eulàlia, segurament cap a les planes enlairades de Campdorà.

Malgrat aquestes breus i aïllades referències del segle XI, probablement aquest terme no estaria gaire poblat a l'època. En canvi, durant el següent segle XII, s'indica documentalment un procés d'urbanització incipient al seu entorn. El 1147 Ermessenda i Berenguer de Campdorà definien a Santa Eulàlia Sacosta i al seu capellà la tinença d'una casa situada dins el burg de Santa Eulàlia. La referència d'un burg al voltant de l'església s'ha d'entendre com un grup de cases situades al llarg de la pujada des de davant Sant Pere de Galligants fins l'església, quatre o cinc cases que segueixen apareixent en capbreus episcopals del segles XIII i XIV. Al voltant de les cases hi hauria plantacions de vinyes, oliveres i arbres de secà.

Durant el segle XIV la pujada de Santa Eulàlia va ser motiu de disputa entre el bisbe de Girona i els jurats de la ciutat, a causa de les activitats de prostitució que s'hi duien a terme; una missiva del 19 de juny de 1336 adreçada pel rei Pere el Gran al bisbe Arnau de Montrodon, explicava que el carrer o pujada de Santa Eulàlia, al costa del burg de Sant Pere, es trobava en un lloc llunyà i separat de la ciutat, motiu pel que els jurats de la ciutat l'havien establert com a lloc de prostitució, i el consideraven apte per a l'habitatges de les vils dones, on aquestes obertament exercien el seus actes libidinosos. Pregava al bisbe que permetés aquestes activitats encara que es realitzessin en el seu alou, atès que el burg de Santa Eulàlia era domini episcopal.

A mitjans del segle XVI, segons la talla de 1535, l'església, desafectada al culte des de feia anys, al voltant de la qual s'escampava l'antic cementiri parroquial (1), havia quedat incorporada dins la muralla de la ciutat, a tocar la torre cilíndrica anomenada de Santa Llúcia, encarregada de la defensa de l'angle nord-est de la muralla en el sector del burg de Sant Pere, encarada cap a Montjuïc, un dels punts febles del recinte baix-medieval, torre que actualment està desapareguda.

Durant la Guerra del Francès, aquella zona va patir les greus conseqüències del setge de 1809, i l'església en va quedar molt afectada.

Després d'una època en què va ser de propietat privada, darrerament de la família Franquet, torna a ser d'accés públic, amb visites especialment recomanables durant l'esdeveniment anual Girona Temps de Flors, en què és decorada amb motius florals i instal·lacions.


Notes

(1) - El gener del 2002 es pubiclava la notícia de la troballa de les restes humanes de cap a trenta persones de la necròpolis de Santa Eulàlia: els esquelets d'alguns dels habitants del primer barri gironí aixecat fora de les muralles. Concretar-ne una datació va ser difícil perquè no apareixeren materials complementaris, com ceràmica i aixovar, però va prendre força la hipòtesi dels arqueòlegs que les restes eren anteriors al segle XV. Les excavacions es varen fer amb motiu de les obres d'obertura de la nova porta de les muralles.
Les restes humanes descobertes pertanyien a veïns del barri que va créixer fora de les primeres muralles, entre els segles XI i XIV, a redós dels temples de
Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i la mateixa Santa Eulàlia. Es va excavar el vessant nord de l'església de Santa Llúcia, l'antiga Santa Eulàlia, al final del tram de la muralla objecte de restauració inclosa la obertura de la nova porta. S'especulava amb la possibilitat que les excavacions haguessin descobert la fossa comuna on van inhumar els morts d'una de les batalles més sagnant de la Guerra del Francès, produïda el setembre del 1809, però no va ser així. A metre i mig de profunditat i a sota d'unes estructures enderrocades,es descobriren dos grups d'enterraments, cap del quals disposava de caixa (la fusta no s'hagués conservat però tampoc apareixeren els claus). D'una banda, arrenglerats paralel·lament a la paret del temple (amb el cap a ponent, com manava el ritu cristià medieval), sortiren 21 esquelets, quasi tots d'adults. No estaven al mateix nivell, sinó que molts se superposaven. I d'altra banda, sota un vell paviment de calç, n'apareixeren 6 més (5 d'adults i un d'una criatura} amb el cap dirigit al nord-oest.
Tornar al text


Bibliografia

- El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 2000. ISBN 84-86837-98-7.

- La Girona del segle XIII. L'embranzida de la burgesia 1190-1285. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2005. ISBN 84-8496-007-2.

- La ciutat de Girona l'any 1535. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 1995. ISBN 84-86837-56-1.

- La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 1998. ISBN 84-86837-68-5.

Relleu d'àngel a l'església de Santa Llúcia.

Gravat d'Albrecht Dürer per a l'edició original en llatí del Vaixell dels ximples de Sebastiano Brant amb la representació d'un habitatge de prostitutes. Basilea, 1506-1507. (Wikipèdia)

Detall de capitell del claustre del proper monestir de Sant Pere de Galligants.

La torre de Santa Llúcia des del Passeig Arqueològic.


Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés