La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Síntesi. Aquest complex urbà ha tingut, successivament, tres usos: conventual, militar i docent, amb la instal·lació de la Universitat de Girona a les seves dependències. El convent de Sant Domènec va ser fundat el 1253 (1), a la part alta del nucli antic de la ciutat, pel bisbe Berenguer de Castellbisbal i fra Arnau de Segarra, provincial de l’orde, i consagrat l'any 1339, a l’exterior del recinte de muralles que, aleshores, protegia la ciutat. És un conjunt monumental format per dos claustres (un desaparegut), el convent i una església d'estil gòtic primitiu català.
El convent de Sant Domènec constitueix un dels models més rellevants de fundació d'orde mendicant a Catalunya, atès que ha conservat la seva distribució inicial, malgrat les reformes sofertes. Les antigues dependències conventuals són ocupades per les instal·lacions de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i la nau de l'església fa les funcions d'Aula Magna de la mateixa facultat. .

Claustre del convent de Sant Domènec. 1886

(Ampliar) - Claustre del convent de Sant Domènec. 1886. Jean-Auguste Brutails. Université Bordeaux Montaigne.

Història del conjunt. El 1253 el bisbe dominic Berenguer de Castellbisbal va fer comprar unes terres a la part oriental de fora de les muralles per construir-lo-hi, objectiu que va continuar fra Arnau de Segarra. El creixement i ampliació d'un nucli inicial es va produir mercès a llegats testamentaris i donacions de persones nobles i dignitats eclesiàstiques, entre ells Pere Ordis, qui va fer donacions per a construir l'església i l'escala, Giralt d'Hostalric, que va dotar la obra del claustre, i Beatriu de Torroella, que va donar diners per fer la sala capitular i la font del claustre, avui desapareguda.
L'any 1310 s'acabà l'església, consagrada el 1339. Des del seus inicis els dominics impulsaren el projecte de creació de l'Estudi General, al qual dotaren amb alguns professors.

Vista parcial del claustre del convent de Sant Domènec. 1920-1930

(Ampliar) - Vista parcial del claustre del convent de Sant Domènec. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Entre els personatges que albergà els convent cal destacar l'inquisidor Nicolau Eimeric (1320-1399), i també dos religiosos declarats sants: el beat Dalmau Moner (1291-1341), que hi va ser enterrat (2), i Sant Francesc Coll. També Sant Vicenç Ferrer, que va venir a Girona convidat pels Jurats per convertir els jueus, i que hi té una estàtua i una làpida commemorativa, durant anys a l'exterior, i actualment al mur del claustre.
Des d’aquí es fundaren les cases de Castelló d’Empúries (1317) i Peralada (1578). Durant la Guerra del Francès per la seva posició propera a les muralles i especialment a la Torre dels Predicadors (anomenada així pel convent), va patir considerables desperfectes, sobretot al claustre gòtic.

Vista des de la muralla del convent i de l'església de Sant Domènec. A la dreta, un tram de la muralla de Sant Domènec i al fons, la torre homònima. 1905-1911

(Ampliar) - Vista des de la muralla del convent i de l'església de Sant Domènec. A la dreta, un tram de la muralla de Sant Domènec i al fons, la torre homònima. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 7 d'agost de 1835 s'executaven les ordres d'exclaustració, i disset frares sacerdots, sis frares llecs i catorze estudiants, abandonaven el convent. L'altar i l'escultura de la Mare de Déu de Roser es varen conservar a l'església del Mercadal fins a la Guerra Civil. Després de l'exclaustració, el convent fou destinat a caserna. El 1945 l'església va ser abandonada pels militars, la qual cosa en permeté la restauració (1956-57), que consistí bàsicament a suprimir el forjat interior que dividia el temple en dos pisos; les dependències conventuals continuaren allotjant, però, el Govern Militar. El 8 de juliol del 1985 fou declarat monument historicoartístic nacional. Al 2000 s'hi va establir la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, la qual cosa va suposat la rehabilitació integral del conjunt arquitectònic. En aquesta línia es va restaurat el claustre i la capella del Roser, molt malmesa, i des de l'inici del curs 2005-2006 també allotja la Facultat de Turisme.

Plànol del convent de Sant Domènec. 1906

(Ampliar) - Plànol del convent de Sant Domènec. 1906. Publicat a "Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX".

Les edificacions. La seva església, dedicada a l'Anunciació, consagrada el 1339, consta d'una única nau coberta amb voltes de creueria, il·luminada per finestres altes i estretes i amb capelles entre els contraforts, i absis poligonal. Durant el segle XVII l'església va ser redecorada i es construïren noves capelles d'estil barroc. Al segle XVIII, i com a prolongació de les del parament nord, es construïren dues capelles barroques, dedicades a sant Dalmau Moner i a la Mare de Déu del Roser. La façana del temple és de factura simple, amb un portal d'arc rodó i arquivoltes en degradació, i un rosetó al capdamunt. S'hi accedeix per una escalinata que ha estat restaurada modernament.
L'edifici conventual, al sud de l'església, forma angle recte amb la façana d'aquesta, ocupa tota la part sud de l'església. Ha sofert diverses ampliacions i modificacions. L'edifici s'organitzava entorn de dos claustres: un d'ells, romànic de transició, que va ser enderrocat, i un altre, gòtic, contigu a l'església. El claustre romànic va ser parcialment desmuntat durant l'ocupació militar de l'edifici i remuntat al davant del convent fins a la rehabilitació del conjunt, quan va ser traslladat a la terrassa del Museu d'Història de la Ciutat (3).

Vista de l'església i convent de Sant Domènec des de la muralla. 1940-1945

(Ampliar) - Vista de l'església i convent de Sant Domènec des de la muralla. 1940-1945. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El claustre més proper a l'església, pràcticament sencer, és de finals del segle XIII i principis del XIV, i representa una transició entre el romànic i el gòtic. Està format, a la part baixa, d'arcs trevolats i columnes geminades i capitells amb motius vegetals, exceptuant alguna representació del Naixement. L'any 1809 es va mutilar la part annexa al convent i més tard es va refer, però d'obra massissa. En el pis superior, renaixentista, presenta arcs carpanells i columnes senzilles, afegits el segle XVII.

Els frares conventuals del Convent de Sant Domènec de Girona, presidits en absència del Prior, pel subprior Fra Miquel Arbona, es reuneixen a la Capella de Sant Miquel, situada als claustres del convent i reconeixen que Joan Sarriera i de Gurb, els ha pagat les 200 lliures d'un censal del qual fa lluïció, a més d'unes altres 4 lliures barceloneses, en concepte d'interessos i anualitats. 17 de març de 1588

(Ampliar) - Els frares conventuals del Convent de Sant Domènec de Girona, presidits en absència del Prior, pel subprior Fra Miquel Arbona, es reuneixen a la Capella de Sant Miquel, situada als claustres del convent i reconeixen que Joan Sarriera i de Gurb, els ha pagat les 200 lliures d'un censal del qual fa lluïció, a més d'unes altres 4 lliures barceloneses, en concepte d'interessos i anualitats. 17 de març de 1588. Biblioteca de Catalunya.

L'espai que ocupava l'antic claustre ara és un espai obert on a sota hi ha la cisterna a la que es baixa per una escala soterrània i feta amb les antigues làpides del claustre. Podria ser un antic passadís fora muralles. Al mig del pati hi ha un pou finament treballat i d'època barroca, amb un escut d'orles i pileta lateral, octogonal. El pati està envoltat per la Sala Capitular, cel·les antigues i dormitoris. Les façanes estan molt modificades.

Imatge de Sant Vicenç Ferrer, obra de l'escultor Francesc Bacquelaine i Carreras instal·lada a la plaça Sant Domènec. A l'esquerra, l'edifici de les Àliguesligues. Ca. 1965

(Ampliar) - Imatge de Sant Vicenç Ferrer, obra de l'escultor Francesc Bacquelaine i Carreras instal·lada a la plaça Sant Domènec. A l'esquerra, l'edifici de les Àliguesligues. Ca. 1965. Eulogi Bordas. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cessió de censal atorgada per Pau Genovès, doctor en teologia, prior del convent de Sant Domènec de Girona, i pels frares de l’esmentat convent, congregats a toc de campana per manament del capellà de Sant Miquel en el primer claustre del convent, a favor de l’administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de la ciutat de Girona. 1501-1600

(Ampliar) - Cessió de censal atorgada per Pau Genovès, doctor en teologia, prior del convent de Sant Domènec de Girona, i pels frares de l’esmentat convent, congregats a toc de campana per manament del capellà de Sant Miquel en el primer claustre del convent, a favor de l’administrador de la Taula de Canvi o de Dipòsits Comuns de la ciutat de Girona. 1501-1600. Fons Ajuntament de Girona.

Retrat de grup del Batallón de Cazadores de Montaña núm. 2 al claustre del convent de Sant Domènec. 16 de febrer de 1932

(Ampliar) - Retrat de grup del Batallón de Cazadores de Montaña núm. 2 al claustre del convent de Sant Domènec. 16 de febrer de 1932. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El convent de Sant Domènec durant els anys en què va ser utilitzat com a caserna. En primer terme, els jardins de la caserna amb el claustre que posteriorment es traslladaria al Museu d'Història de la Ciutat. 1906-1918

(Ampliar) - El convent de Sant Domènec durant els anys en què va ser utilitzat com a caserna. En primer terme, els jardins de la caserna amb el claustre que posteriorment es traslladaria al Museu d'Història de la Ciutat. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista de la muralla amb la torre de Sant Domènec, també anomenada dels Predicadors o dels Sastres. A la part central, el convent de Sant Domènec en funcions de caserna militar. En primer pla, el convent de les Filles de Sant Josep, conegut popularment com les Butinyanes. 1920-1936

(Ampliar) - Vista de la muralla amb la torre de Sant Domènec, també anomenada dels Predicadors o dels Sastres. A la part central, el convent de Sant Domènec en funcions de caserna militar. En primer pla, el convent de les Filles de Sant Josep, conegut popularment com les Butinyanes. 1920-1936. Valentí Fargnoli Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'un grup de militars al claustre de Sant Domènec durant els anys en què el convent fou utilitzat com a caserna militar. 1910-1920

(Ampliar) - Retrat d'un grup de militars al claustre de Sant Domènec durant els anys en què el convent fou utilitzat com a caserna militar. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Rafaela, vídua del cavaller i jurista gironí Francesc March, sentint-se malalta, atorga Testament. Nomena marmessors i disposa sepultura al convent de Sant Domènec, vestida amb l'hàbit dominicà. Fa deixes piadoses i familiars, i institueix hereu universal el seu germà i marmessor Galceran Masdéu, apotecari de Girona. 28 d'abril de 1614

(Ampliar) - Rafaela, vídua del cavaller i jurista gironí Francesc March, sentint-se malalta, atorga Testament. Nomena marmessors i disposa sepultura al convent de Sant Domènec, vestida amb l'hàbit dominicà. Fa deixes piadoses i familiars, i institueix hereu universal el seu germà i marmessor Galceran Masdéu, apotecari de Girona. 28 d'abril de 1614. Biblioteca de Catalunya.

Claustre de la cisterna. 1988

(Ampliar) - Claustre de la cisterna. 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Claustre de la cisterna. 1988

(Ampliar) - Claustre de la cisterna. 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes
(1) - De fet, segons la inscripció de l'església, es va fundar el 1252. F.J. Altés (op.cit), ja indicava el 1906 que "Estaba ya hecho en 1253, puesto que á 30 de diciembre de ese año fué ya admitido por la Orden como uno de sus conventos. Dícelo una inscripción que está en su iglesia en la pilastra entre las capillas de San Dalmacio Moner y Santo Tomás, donde se lee: Tertio kal. jannarii anno Dñi MCCLIII fuit acceptus hic Gerundae convetitus. La iglesia actual se comenzó á construir tan pronto, que ya hay breve de indulgencias para su prosecución, dado por el papa Inocencio IV el año XII de su pontificado, que fué el siguiente (1254) y último de su vida". - Tornar al text

(2) - El dia 24 de setembre de l'any 1608 es va lliurar una relíquia de les despulles del beat Dalmau Moner, destinada a l'església parroquial del seu poble nadium Santa Coloma de Farners ("Una data assenyalada en la història del convent dominicà de Girona", Albert Collell i Costa). - Tornar al text

(3) - F.J. Altés (op.cit), publicava el 1904 que "Actualmente se conserva de este claustro sólo el antepecho que del patio separaba las galerías, y la cisterna con su brocal, que es de piedra, de gusto barroco. Se me ha dicho que unas columnitas pareadas románicas, muy delgadas y graciosas, que hoy forman la glorieta del jardín de la Comandancia General, proceden de este claustro, y á la verdad lo creo, fundando mi creencia, no tan sólo en el dicho indicado, sino también en la diferencia que las separa de las del claustro mayor. Las del menor saben á época anterior á éstas, bien que próxima, y están dibujadas, aunque con gracia y esbeltez, con mayor sencillez que las primeras. Los arcos por ellas sostenidos describen el medio punto. Así este claustro sería románico, pero de las últimas etapas de este estilo. Los capiteles no vienen adornados de historias, sino de grandes hojas en penacho. Formada ya por mí esta suposición, la vino á quebrantar el dicho de un autor alemán que después del 1835 ha visitado esta casa, quien escribe que el segundo claustro es del siglo XIV, y está en gran parte destruído (Es refereix a Schulcz Ferencz. Monuments d'Architecture inèdits. Girona—París). Atendiendo á la longitud del antepecho hoy subsistente y á la anchura de los arcos, es lícito opinar que éstos se contarían en unos 14 en los largos y de 12 á 13 en los cortos. Aceptando el dicho del alemán, hay que creer que las indicadas columnitas de la glorieta del jardín actual proceden de la que habría en el claustro primero". - Tornar al text


Bibliografia.
- "Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX". 1906. Francisco J. Altés y Alabart. Barcelona.
- "Documentació arxivística de Sant Domènec". 2016. Jaume de Puig i Oliver. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 57.
- "Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX". 2005. Anna Gironella i Delgà. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-012-9.
- "La documentació de convents desamortitzats a l'Arxiu municipal de Girona". Anna Gironella, Joan Boadas i Lluís Esteve Casellas. 2011. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 52.


  • El claustre de Sant Domènec. Reportatge fotogràfic i article històric del claustre del convent de Sant Domènec.

  • Els capitells del claustre de Sant Domènec. Reportatge fotogràfic i estudi dels capitells del claustre dels convent de Sant Domènec.

  • Nicolau Eimeric. Biografia de qui va arribar a ser inquisidor general de Catalunya i Aragó durant els regnats de Pere IV i Joan I.

  • L'home de Sant Domènec. Article de la història i la llegenda de l'escultura de la porta del convent de Sant Domènec, avui al Museu d'Art de Girona.


  • --- Back

    Les casernes de Sant Domènec, ubicades al convent homònim. 1883

    (Ampliar) - Les casernes de Sant Domènec, ubicades al convent homònim. 1883. Antoni Castelucho Vendrell, gravador. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Venda de censal atorgada per Joan la Real, mestre en teologia, prior del convent de Sant Domènec de Girona, Joan Aixerrat, Pere Antoni de Llaners, Martí Casanova, Jaume Coma, Jaume Balcarca, Blai de Roca, Joan Balufer, Miquel Celina, Joan Alegria, Garcia d’Argien, Pere Pagès i Baudili Escuder, frares de l’esmentat convent, reunits a la capella de Sant Miquel del Claustre. 2 de maig de 1511

    (Ampliar) - Venda de censal atorgada per Joan la Real, mestre en teologia, prior del convent de Sant Domènec de Girona, Joan Aixerrat, Pere Antoni de Llaners, Martí Casanova, Jaume Coma, Jaume Balcarca, Blai de Roca, Joan Balufer, Miquel Celina, Joan Alegria, Garcia d’Argien, Pere Pagès i Baudili Escuder, frares de l’esmentat convent, reunits a la capella de Sant Miquel del Claustre. 2 de maig de 1511. Fons Ajuntament de Girona.

    Interior de la nau de l'església de Sant Domènec. 1960-1980

    (Ampliar) - Interior de la nau de l'església de Sant Domènec. 1960-1980. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Venda de censal atorgada per Marianna Juliana, vídua i usufructuària dels béns d’Enric Julià, pedrer de Girona, a favor de Miquel Font, prior del convent de Sant Domènec de Girona, de l’orde dels predicadors. 29 d'abril de 1605

    (Ampliar) - Venda de censal atorgada per Marianna Juliana, vídua i usufructuària dels béns d’Enric Julià, pedrer de Girona, a favor de Miquel Font, prior del convent de Sant Domènec de Girona, de l’orde dels predicadors. 29 d'abril de 1605. Fons de l'Ajuntament de Girona.

    Retrat d'un militar a cavall a l'exterior del Govern Militar, a l'actual plaça Josep Ferrater Mora. A l'esquerra, l'antic Seminari Diocesà. Al fons, la plaça Sant Domènec i el campanar de la Catedral. 1953

    (Ampliar) - Retrat d'un militar a cavall a l'exterior del Govern Militar, a l'actual plaça Josep Ferrater Mora. A l'esquerra, l'antic Seminari Diocesà. Al fons, la plaça Sant Domènec i el campanar de la Catedral. 1953. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

    El lloctinent Jordi de Hessen-Darmstadt, landgravi de Hessen, als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la manca d’aigua que té la caserna dels alemanys, els comunica que el Capítol i el convent de Sant Domènec li han concedit permís per obrir més el seu conducte, sempre que això no els causi cap perjudici i les obres vagin a càrrec de la ciutat. 13 de setembre de 1699

    (Ampliar) - El lloctinent Jordi de Hessen-Darmstadt, landgravi de Hessen, als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la manca d’aigua que té la caserna dels alemanys, els comunica que el Capítol i el convent de Sant Domènec li han concedit permís per obrir més el seu conducte, sempre que això no els causi cap perjudici i les obres vagin a càrrec de la ciutat. 13 de setembre de 1699. Lletres Reials. Fons Ajuntament de Girona. Ajuntament de Girona.

    Obres a l'edifici de les Àligues, a la plaça Sant Domènec. Ca. 1965

    (Ampliar) - Obres a l'edifici de les Àligues, a la plaça Sant Domènec. Ca. 1965. Eulogi Bordas. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Porta de l'església del convent de Sant Domènec. 1918

    (Ampliar) - Porta de l'església del convent de Sant Domènec. 1918. Valentí Fargnoli Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    El lloctinent Fadrique de Portugal, bisbe de Sigüenza, als jurats de la ciutat de Girona. Els prega que no llueixin els censals que el monestir dels frares predicadors rep sobre la universitat de la ciutat de Girona, malgrat que s’ha arribat a un acord entre el dit monestir i el Capítol de la Seu sobre l’afer de les aigües de les fonts. 17 de març de 1526

    (Ampliar) - El lloctinent Fadrique de Portugal, bisbe de Sigüenza, als jurats de la ciutat de Girona. Els prega que no llueixin els censals que el monestir dels frares predicadors rep sobre la universitat de la ciutat de Girona, malgrat que s’ha arribat a un acord entre el dit monestir i el Capítol de la Seu sobre l’afer de les aigües de les fonts. 17 de març de 1526. Lletres Reials. Fons Ajuntament de Girona. Ajuntament de Girona.

    Vista del convent de Sant Domènec, utilitzat com a caserna. 1919-1921

    (Ampliar) - Vista del convent de Sant Domènec, utilitzat com a caserna. 1919-1921. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Claustre de Sant Domènec amb bancs i estris de cuina quan era caserna militar. 1930-1940

    (Ampliar) - Claustre de Sant Domènec amb bancs i estris de cuina quan era caserna militar. 1930-1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Claustre de Sant Domènec. S'hi observa la font. 1922

    (Ampliar) - Claustre de Sant Domènec. S'hi observa la font. 1922. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya.

    Exposició de flors a l'interior de l'església de Sant Domènec. 1982

    (Ampliar) - Exposició de flors a l'interior de l'església de Sant Domènec. 1982. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Claustre de la cisterna. 1988

    (Ampliar) - Claustre de la cisterna. 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Convent de Sant Domènec. 1988

    (Ampliar) - Convent de Sant Domènec. 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés