La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Antecedents. Les "Palanques Vermelles". Les primeres referències a un pont en aquest indret consten al privilegi reial de 13 de juliol de 1599, pel qual es concedia al govern de la ciutat la facultat d’encunyar fins a 10.000 lliures en menuts o moneda petita per construir un pont que comuniqués la plaça de les Cols, l’actual Rambla de la Llibertat, i el Mercadal. El pont es va bastir davant la Casa de les Mesures, l’indret que avui s'anomena Punt de Trobada. En aquell moment es va construir una senzilla passera que les riuades continuades s’emportarien sovint, fet es repetiria, fins a mitjan segle XIX.

El pont de les Palanques Vermelles, la foto més antiga coneguda de Girona. 1852

(Ampliar) - El pont de les Palanques Vermelles, la foto més antiga coneguda de Girona. 1852. François Gobinet de Villecholes. National Library of Ireland, Dublin.

El 1733 es va signar amb Joan Cusanes el plec de condicions per tornar a construir la palanca i s’especificava, entre altres qüestions, que s’havia de pintar de color vermell. El 1737 la palanca va ser altre cop derruïda i el 1738 Josep Rovira rebia l’encàrrec de reconstruir el pont. El 1817 Josep Illa va inspeccionar el pont i va dictaminar que no estava en condicions i que s’havia de tancar al pas i refer-lo. A principi de 1818 l’Ajuntament va acordar edificar-lo de nou; paral·lelament el governador de la ciutat va encarregar l’obra al comandant d’enginyers de guarnició a la ciutat. El setembre de 1823 s'estudia un projecte de peatge per al pont i la seva rendibilitat, projecte que no es va dur a terme.
El 1828 una nova riuada va tornar a enderrocar quasi totalment la palanca i es van posar a la venda les restes de la passera. El febrer de 1829 ja tornava a estar obert al pas de manera provisional. El governador, però, havia proposat fer una col·lecta per sufragar-ne la reedificació, aquesta vegada de ferro. A mitjan de 1830, el governador Carratalà parlava d'una col·lecta per contribuir a la seva reedificació, i es nomenava dipositari dels diners a Roman Carreras. El 1836 Lluís Barnoya va presentar un pressupost de reparació, però l’obra va ser adjudicada a Josep Viladevall, carreter de Vilobí d'Onyar. La nova palanca va resistir fins al 1858, quan es va haver de refer.

El pont de les Peixateries Velles, sobre el riu Onyar, en fase de construcció. Al fons, el convent de Sant Francesc de Paula. 1877

(Ampliar) - El pont de les Peixateries Velles, sobre el riu Onyar, en fase de construcció. Al fons, el convent de Sant Francesc de Paula. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

La construcció del pont. El 1862, l'alcalde de Girona Marià Hernández i de Nogués mantenia contactes amb l'enginyer britànic establert a Barcelona Michel de Bergue per a la construcció d'un nou pont sobre l'Onyar, qui exposava, en una carta del 02/05/1862, tres possibles solucions: un sol tram, una columna central, o dues columnes i un tram central de vint metres de llum (1).
Sospesades les possibilitats, l'Ajuntament de Girona va aprovar el 16/05/1862 la solució d'un sol tram metàl·lic, i es va sol·licitar un projecte i un estudi econòmic que l'enginyer Bergue va trametre a l'Ajuntament el 09/09/1862. Durant les negociacions, però, hi van haver notables canvis a l'alcaldia, i l'Ajuntament va fer modificacions econòmiques que provocaren el desacord de Bergue; el 16/12/1862 l'Ajuntament li comunicava que trencava tot compromís pres.

El pont de les Peixateries Velles. Al fons a l'esquerra, l'edifici de les Peixetaries del qual agafa el nom. 1900

(Ampliar) - El pont de les Peixateries Velles. Al fons a l'esquerra, l'edifici de les Peixetaries del qual agafa el nom. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Així s'abandonà durant catorze anys el projecte del nou pont, fins que les protestes dels veïns per l'estat del pont de fusta existent, varen revifar la necessitat i l'Ajuntament va fer una inspecció oficial mitjançant l'arquitecte municipal Manel Almeda, qui exposava en un informe, amb data de 20/05/1876, que fent algunes reparacions, el pont encara podia durar alguns anys més (2). No hi ha referències que s'hi fes cap obra de reparació, i amb l'aiguat del 16 d'octubre d'aquest any de 1876, el pont va ser arrossegat aigües avall.

L'Onyar, amb el pont de les Peixateries velles, en una postal de 1914. Col·lecció particular, Girona.

Com a conseqüència l'Ajuntament, en sessió del 14/12/1876, va acordar treure a subhasta pública la construcció d'un pont de ferro. El dia 20 la Comisión de Administración y Policía de los ríos va redactar les condicions econòmiques, i l'arquitecte municipal Manuel Almeda va presentar els plànols i un pressupost per 26.175 pessetes.
Abans del dia de la subhasta, la casa Eiffel de París va enviar una carta a l'Ajuntament de Girona nomenant el seu representant l'enginyer Agustí Fragneau, també encarregat dels treballs de la línia fèrria de Girona a la frontera.

Placa de l'empresa constructora a l'estructura del pont

(Ampliar) - Placa de l'empresa constructora a l'estructura del pont.

La subhasta es va fer el 06/01/1877, sota la presidència de l'alcalde Marià de Camps; es varen obrir els sobres presentats en el mateix ordre que s'havien rebut: primer, la proposta d'Ignasi Serrallach i Mas, constructor de Barcelona, per un import de 24.500 pessetes. A continuació, la de Diego Serra, apoderat de La Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, per 23.500 pessetes, i finalment, la de la companyia Eiffel de París, per un import de 19.750 pessetes, que va resultar guanyadora (3).
Un mes més tard, es signava el contracte i començaven les obres, treballs que no anaven al ritme esperat, i que va motivar que l'Auntament demanés explicacions a l'empresa adjudicatària; el pont havia d'estar acabat el 31 de març, i el dia abans encara faltava bona part. Les explicacions de Fragneau, en nom de l'empresa Eiffel es basaven en les inundacions que hi havia hagut a França i que havien dificultat el transport de materials.

Pont de les Peixateries Velles des d'una vista enlairada. 1970

(Ampliar) - El pont de les Peixateries Velles des d'una vista enlairada. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Finalment, el 19/07/1877 es va fer la preceptiva prova de càrrega, i es van donar per acabats els treballs. Posteriorment, s'hi varen instal·lar uns fanals, obsequi de la companyia constructora. L'estructura del pont és en gelosia de 3,5 m de cantell, composta per perfils reblonats i peces en "L". El paviment és fet amb taulons de fusta per a evitar l'efecte negatiu del rovell en el ferro. El pont presenta una sola llum de 41,5 m, suficient per a salvar l'amplada del riu. L'amplada del paviment és de 2,62 m. Actualment hi ha taulons de fusta al sòl. L'alçada del paviment respecte del llit del riu és d'uns 7 m. Els estreps són de fàbrica de carreus.

Obres al pont de les Peixateries Velles. S'observen els obrers treballant en la substitució de la fusta del paviment, en el marc de les obres de reparació dutes a terme per la casa constructora Torras de Barcelona. 1923

(Ampliar) - Obres al pont de les Peixateries Velles. S'observen els obrers treballant en la substitució de la fusta del paviment, en el marc de les obres de reparació dutes a terme per la casa constructora Torras de Barcelona. 1923. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

El manteniment del pont. La importància del pont per la connexió de les dues bandes de la ciutat ha comportat, sovint, tasques de manteniment i reparació tant de la seva estructura metàl·lica com les elements de fusta que el composen. La primera reparació es va fer el 1887, quan es va canviar el paviment de fusta per un altre de melis. L'arquitecte municipal Manuel Almeda va presentar un pressupost de 1.020 pessetes, i es va convocar un concurs el 09/09/1887 (5).
El 13/06/1904 l'arquitecte municipal Martí Sureda emetia un informe sobre el mal estat del paviment, degut a la mala qualitat de la fusta, i redactava un nou projecte per 1.011,60 pessetes. El concurs per dur-ho a terme va quedar desert per dues vegades (22/08 i 07/09), i l'Ajuntament va decidir fer-ho amb gestió directa. No es té constància que es fessin les obres.

El pont, amb les bastides per al treball de restauració. Fotografia presa el 26 d'agost de 2008.

El 1923 l'Auntament va fer l'encàrrec a la comissió de Foment, de la que formava part Rafael Masó, comissió que va descriure una sèrie de reformes per un import de 7.000 pessetes, i recomanava que l'empresa fos la mateixa que en aquell moment estava treballant al pont de Sant Agustí, la "Torras-Herreria y Construcciones de Barcelona". Degut a les ampliacions, es va augmentar el pressupost en 6.000 pessetes.

Obres de restauració. Agost de 2008.

El setembre de 1958 l'Ajuntament va decidir fer una nova pavimentació a base d'un regat asfàltic, per un import de 2.206,60 pessetes. El 1979, segons informe dels enginyers Mateos i Coll (6), es va procedir a la consolidació i reforma del pont, reforç de l'estructura, entarimat de fusta de roure, esglaonat de pedra als accessos, i repintat, amb un pressupost global de tres milions de pessetes. Els treballs sobre l'estructura varen ser duts a terme per l'empresa Tain S.A. de Girona, i els de neteja i pintat, per Tallers Sala S.A. de l'Hospitalet. Posteriorment, s'hi han realitzat importants tasques de millora i manteniment el 2008.

Obres al pont de les Peixateries Velles. 2008

(Ampliar) - Obres al pont de les Peixateries Velles. 2008. Dani Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - F.X. Bosch (op. cit.) ens n'ofereix la transcripció: "Tres medios se ofrece para la construcción del puente sobre el rio Oñar, el uno con un solo tramo sin otro apoyo que sus estribos, otro con una pila central y el tercero con dos pilas y un tramo central de veinte metros de luz; pero considerando la posición del rio, la naturaleza y sección de las avenidas, el señor de Berger recomienda un solo tramo de hierro virgen de cincuenta y un metros de longitud, cuatro metros de altura en el centro y tres metros de ancho".
Tornar al text

(2) - "Del reconocimiento que hemos practicado no se puede deducir que esté en completo estado de solidez, si bien creemos que haciéndole alguna reparación, podría durar algún tiempo más atendiendo a que por ser peatonal no está sujeto a grandes cargas".
Tornar al text

(3) - "Resultando que la más ventajosa ha sido presentada por la casa G. Eiffel de Paris, el Sr, Presidente, oyendo a los Sres. concejales a este acto presentes, ha declarado admisible dicha proposición declarando que debía adjudicar la ejecución de la expresada obra a favor de la susodicha casa G. Eiffel y Cía. de Paris por la cantidad de diez y nueve mil setecientas cincuenta pesetas mediante el cumplimiento de todas las condiciones estipuladas en el proyecto del consabido puente".
Tornar al text

(4) - Segons un article del Punt Diari del 18/05/1979, la causa de l'endarreriment, malgrat haver argumentat les inundacions i el retard en els materials, seria que degut a que "a la ciutat occitana de Narbona s'estava construint un pont idèntic al que es bastia sobre l'Onyar· Les dimensions són més o menys iguals i l'estructura la mateixa. Cal suposar doncs que els enginyers encarregats de les obres haurien de ser en aquella ciutat a causa de la ja esmentada inundació".
Tornar al text

(5) - S'hi varen presentar Joan Preses, qui va pressupostar 997 pessetes; Miquel Cat, qui ho feia per 895; Joan Baptista Jovet, per 1.010; Francesc Auguet, per 949; Joan Sabadí, per 980, i Francesc Callicó, per 1.019.
Tornar al text

(6) - "El deterioro del puente ha sido causado principalment por el hecho de haber sustituido el pavimiento originario (madera) por un forjado que ha retenido la humedad impidiendo el rápido secado que se efectuaba en la solución primitiva. Por otra parte, con la colocación de un forjado formado por viguetas, bovedillas y pavimento de losetas se dió al puente una carga adicional importante en relación a la que correspondia a la solución de origen a base de madera".
Tornar al text


Bibliografia
- "Rius, Ponts i Aiguats". R. Alberch, P. Freixas i altres. 1982. Ajuntament de Girona. Dip. Leg. GE-803-82.
- "Girona entre quatre rius". Jaume Fabre. 1986. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-5054-365-7.
- "Els ponts de ferro de Girona". F.X. Bosch i Aragó. 1986. COAC - Ajuntament de Girona. ISBN 84-600-4249-9.
- "Girona. Construir la ciutat (II). De l'edat moderna als nostres dies". Diversos autors. 2014. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-200-7.
- "Girona, ciutat de ponts, passeres i viaductes". Diversos autors. COAC Girona. Dip. legal GI-427-1988.


Retrat d'uns vianants al pont de les Peixateries Velles. 1890

(Ampliar) - Retrat d'uns vianants al pont de les Peixateries Velles. 1890. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Anunci de la subhasta pública de la construcció d'un pont de ferro. BOP 29/12/1876

(Ampliar) - Anunci de la subhasta pública de la construcció d'un pont de ferro. BOP 29/12/1876. Arxiu Històric de la Diputació de Girona.

Gustave Eiffel, fundador de Eiffel et Cie, de París, el 1888, fotografiat per Félix Nadar. (Vikipèdia)

Retrat d'un home al pont de les Peixateries Velles. 1920

(Ampliar) - Retrat d'un home al pont de les Peixateries Velles. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pont de les Peixateries Velles. 1940

(Ampliar) - El pont de les Peixateries Velles. 1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'un grup d'homes treballant en l'estructura metàl·lica del pont de les Peixateries Velles. 1958

(Ampliar) - Retrat d'un grup d'homes treballant en l'estructura metàl·lica del pont de les Peixateries Velles. 1958. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pont de les Peixateries Velles. 1970

(Ampliar) - El pont de les Peixateries Velles des del carrer de Santa Clara. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Tasques de reparació del pont de les Peixateries Velles. 1979

(Ampliar) - Tasques de reparació del pont de les Peixateries Velles. 1979. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Passadís d'accés al pont de les Peixateries Velles des de la Rambla de la Llibertat. 1979

(Ampliar) - Passadís d'accés al pont de les Peixateries Velles des de la Rambla de la Llibertat. 1979. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Canvi del sòl del pont de les Peixateries Velles per roure argentí. 1992

(Ampliar) - Canvi del sòl del pont de les Peixateries Velles per roure argentí. 1992. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona.

Obres de restauració. Agost 2008.


Localització del pont de les Peixateries Velles
41º 59' 04" N
2º 49' 26" E

------Tornar-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés