Història de la plaça. L'indret ocupat per la plaça es trobava, a finals del segle XIV i primers del XV, tancat per les muralles i sense cap mena d'edificació, fins que el 10 de novembre de 1608 el bisbe de Girona Arévalo de Zuazo (bisbe 1598-1611) autoritzà els religiosos de Sant Agustí, instal·lats prop de l'església del Pilar de Pedret, perquè hi construïssin una església i un convent, que el 1678 encara restaven sense acabar. A les acaballes del segle XVII, a partir de 1676, es bastí el baluard de Figuerola, on actualment s'alça l'edifici de Correus i també el baluard de la Santa Creu i una caserna militar d'infanteria i de cavalleria.
Durant la Guerra del Francès el convent quedà molt damnificat per l'impacte dels setges, al 1840 l'edifici era desamortitzat, i poc més tard comprat per l'Ajuntament a l'Estat, conjuntament amb dos horts frontalers, per convertir aquells solars en una moderna plaça.
El desembre de 1854 Josep Prats presentà una instància a l'Ajuntament demanant que li fixessin les línies d'edificació de la seva propietat que limitava amb la plaça. L'arquitecte municipal Martí Sureda no només va informar de la sol·licitud, sinó que també presentà un projecte de plaça porxada que era aprovat el mes de març de 1855 (R. Alberch).
El 19 de març de 1856 es va col·locar la primera pedra de la nova plaça que, va rebre el nom de plaça de la Princesa, més tard va retornar el de Sant Agustí, i per fi el de la Independència. El 1861 es començaren a aixecar les primeres cases, amb les arcades fetes amb pedra de les pedreres gironines. Entre 1861 i 1870 s'enderrocava la "Torre de les Anelles", la caserna construïdes el 1689), la torre de ponent i un tram de llenç de la muralla.
El 1894 s'enderrocaven tres cases que limitaven amb el carrer de Santa Clara, amb l'objectiu de fer una entrada més àmplia, i durant un temps les obres restaren aturades en bona part per l'oposició d'alguns propietaris que es veien afectats pel projecte i que es resistien a les expropiacions proposades per Martí Sureda i Deulovol, l'artífex de la plaça (R. Alberch).
El 1908 es va ampliar la plaça per la banda nord (Jaume Marquès). A partir dels anys vint del segle XX hi hagué una represa de les obres de construcció de pisos, i la plaça prengué la configuració definitiva; el 1924 s'aprovava el projecte de Ricard Giralt per a la seva urbanització i enjardinament, i el 1925 s'hi col·locaven fanals, i uns bancs de fusta. El 1944 l'Ajuntament construí el paviment amb llambordes, instal·là nou enllumenat i agençà els jardins; també es va refer el monument i se l'alçà del nivell de terra.
Paral·lelament a la lentitud amb que s'anava acomplint la definitiva delimitació de la plaça, sorgiren diversos projectes que no reeixiren, com el d'un mercat d'abastaments (1855) i d'un avantprojecte d'aparcament subterrani de l'any 1976. En aquest segon cas, la iniciativa prengué cos quan l'Ajuntament, en el ple del dia 19 de novembre de 1976, aprovà l'avantprojecte d'aparcament subterrani a la plaça i en superfície sota la línia del ferrocarril fins l'avinguda de Ramon Folch. En aquells moments aquest projecte provocà l'oposició d'amplis sectors ciutadans que aconseguiren finalment que el projecte fos abandonat.
Les voltes del costat nord de la plaça són del 1977, completades el 1982. El setembre del 1984 s'enderrocà l'edifici del costat sud, antic local de l'empresa d'autobusos TEISA, i abans de l'entitat "Centro Moral", i el 1993 s'acabava definitivament el tancament porxat tal com havia estat projectada inicialment.

(Ampliar) - Postal de la plaça de la Independència. El matasegells reprodueix l'estàtua d'Álvarez de Castro. 1940. Sebastià Martí Roura. CRDI - Ajuntament de Girona.