L'actual Passeig Arqueològic

L'actual passeig constitueix un dels principals atractius de la ciutat de Girona. El seu traçat ressegueix la muralla carolingia i les torres medievals de la banda nord de l'antic recinte emmurallat de la ciutat, en el vessant que dóna al riu Galligants, i a tocar els claustres de la Catedral, i valora els monuments i l'entorn històric veí. Als seus peus, el monestir de Sant Pere de Galligants, actual Museu Arqueològic, i més enllà la muntanya i el castell de Montjuïc i la vall de Sant Daniel. S'inicia a l'indret on es troba l'arc de Sobreportes i l'església de Sant Lluc, i, enfilant-se pel turó, arriba fins a la Torre Gironella.

(Ampliar) - Arcada de l'entrada a les Sarraïnes. Als fons, l'església de Sant Lluc, Castrum dels Manaies

Abans del Passeig: els projectes

La proposta d'un passeig arqueològic, malgrat haver-se construït als anys seixanta del segle passat, ja la va presentar Rafael Masó, qui, com a regidor, i amb el criteri modern de respecte de la trama urbana i de conservació dels valors històrics i arqueològics de la zona, promogué el 28 de novembre de 1930 la proposta d’estudi d’un passeig arqueològic, que fes el recorregut del perímetre de la muralla carolíngia de la ciutat, des de la plaça de les Sarraïnes fins el portal de Sant Cristòfol i la Torre Gironella (1).

(Ampliar) - Cara nord de la Catedral de Girona vista des de la pujada de Montjuïc. En primer terme, el que seria el passeig Arqueològic i el recinte emmurallat, on destaquen la torre Júlia i la torre Cornèlia. Postal de 1900-1920. Col·lecció Ajuntament de Girona

El novembre de 1954 els serveis tècnics municipals prepararen un nou "Anteproyecto de Paseo Arqueológico" en el que es referien als antecedents de l’any 1935 (2). El nou avantprojecte va ser sotmès l’any 1955 al tràmit de consulta institucional i s’hi constatava que "en el anteproyecto se ha recogido, en líneas generales, por estimarse muy acertado, el trazado diseñado por el Arquitecto D. Rafael Masó para la primera etapa del mismo" (3). Aquest avantprojecte, que anava acompanyat de dibuixos i gràfics, respectava el traçat de Masó però acabaria introduint criteris d'intervenció arquitectònica i de transformació paisatgística i monumental considerables amb un gust i orientació allunyats del de Masó.

(Ampliar) - Construcció del Passeig Arqueològic, 1959. Fotografia Eulogi Bordas. Ajuntament de Girona

Les obres de construcció

El primer pas administratiu de l´actual passeig Arqueològic, que comprenia l'entrada del mateix per les Sarraïnes, va tenir un cost de 56.839 pessetes. La proposta va ser defensada pel regidor De Ribot, i per l'alcalde Pere Ordis, que va fer "remarcar l'interès i la petició que a l'efecte ha formulat la Comissió Provincial de Monuments" (4).

Amb tot, però, la intervenció realitzada fins els primers anys seixanta (5) tot i que havien començat mès de trenta anys enrere, i desprès de la cessió dels terrenys que havien estat propietat del Cor de Maria, va estar inspirada per criteris forans, com totes les intervencions que impulsava la Dirección General de Bellas Artes, projecte que pervertia els espais i les formes i volums del Barri Vell de la ciutat amb la introducció de formes impròpies. Com diu Joaquim Nadal a l'article esmentat a les notes, lluny d’un recorregut, d’un itinerari, d’un passeig esmaltat d’art i d’arqueologia es va promoure una actuació massa potent, en què les intervencions noves eclipsaven i diluïen els valors que es pretenia de ressaltar.

(Ampliar) - Inici de les obres del passeig Arqueològic al tram del carrer Ferran el Catòlic, davant els edificis de les Sarraïnes i els Banys Àrabs, 1959-1961. Autor desconegut. Ajuntament de Girona

La inauguració de l'any 1961

El dia de Sant Narcís d'aquest es va inaugurar solemnement amb una benedicció del Bisbe, Josep Cartañà. L'acte es va fer al carrer de Sacsimor, el punt d'accés al Passeig, amb la presència dels arquitectes del projecte Pons Sorolla, Gordillo i De Ribot i de l'alcalde de la ciutat, Pere Ordis Llach. Tapi Carreras, a l'article esmentat a les notes, recull el que publicava el diari "Los Sitios" del 31 d'octubre de 1961, quan el batlle gironí "després de referir-se a la Pau de la nostra Pàtria i agrair al Caudillo que la regeix, va exposar els desitjos propis i de la resta del consistori de portar Girona al lloc que per la seva situació privilegiada li correspon". Es va aplaudir llargament la seva intervenció. S'havia de fer malgrat es discrepés no només en el discurs sinó també en les obres fetes en aquell punt de la ciutat antiga.

(Ampliar) - Inauguració de les obres d'accés al passeig Arqueològic al carrer Ferran el Catòlic. Benedicció a càrrec del bisbe Cartañà. Fotografia Fons Narcís Sans, Ajuntament de Girona

(Ampliar) - Inauguració de les obres d'accés al passeig Arqueològic al carrer Ferran el Catòlic. Parlaments de l'alcalde Pere Ordis Llach. Fotografia Fons Narcís Sans, Ajuntament de Girona

(Ampliar) - Visita del Ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne al passeig Arqueològic, el 1962, acompanyat del governador civil de Girona, Víctor Hellín Sol. Fotografia Fons Narcís Sans, Ajuntament de Girona

El passeig "democràtic"

A partir de les eleccions municipals de 1979, es continuaren les obres respectant més els principis i propostes inicials de Rafael Masó i als criteris de simplicitat elemental que els havia caracteritzat; austeritat de la intervenció, predomini del tractament vegetal i paisatgístic per reforçar el valor dels monuments i del perímetre murat de la ciutat. Sota la pauta del Pla especial del Barri Vell aprovat i vigent des de 1983, es va continuar el passeig Arqueològic amb intervencions successives a les muralles, entre 1983 i 2003, amb projectes sobre la mateixa ronda de la muralla i el convent de la Mercè que la tenia incrustada, amb els projectes dels arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santi Vives, i també el passeig de fora Muralla, projectat pels arquitectes Jeroni Moner i Josep Zazurca, que s’executà entre els anys 1990 i 1995.

Amb això, es va desistir del projecte de 1955, d’una via per a vehicles que havia de connectar els espais exteriors de Sant Pere de Galligants, en els jardins del Doctor Figueras, seguint tot el perímetre de la muralla fins a la plaça del general Marvà, en l’arrencada del carrer del Carme. El criteri municipal fou de no permetre aquesta continuïtat viària que podia tenir alguna utilitat però que comportava excessius riscos d’atracció de fluxos de trànsit que no eren desitjables.

Com diu Joaquim Nadal, a l'article referenciat a les notes, avui, des del cos de guàrdia del portal de França fins al Jardí de la Infància, el somni il·lustrat dels joves revoltats dels anys vint i els projectes, assenyats i ambiciosos alhora, de persones com Rafael Masó i Carles Rahola són finalment una feliç i completa realitat que, gr`cies a la vegetació esponerosa i a l’adequada intervenció a partir dels primers vuitanta, va arraconar el barroquisme de les primeres intervencions dels anys cinquanta i seixanta. Aquest recorregut és ara, encara, com una gran novetat, el nervi d’una visió esglaonada de la ciutat antiga des de la muralla fins a l’areny de l’Onyar, que és la primera visió panoràmica i la millor introducció a la geografia i a la sociologia i història del recinte de la fundació romana de Gerunda i els seus desenvolupaments medievals.

---

Notes

(1) - L’acompanyaven i l’empenyeren en aquesta idea, entre d’altres, Carles Rahola i Josep de C. Serra i Ràfols. Aquest darrer, que va treballar a Girona fent l’estudi de les muralles romanes de la ciutat, l’any 1930 formulà una proposta concreta en l’article "A Girona", a la revista La Nau de 2 de desembre de 1930, en el qual proposava "la neteja del camí que ressegueix les muralles que duen a la Torre Gironella, com a futur passeig Arqueològic". En realitat, Serra Ràfols escriu a Rahola una carta el 4 de desembre de 1930, on li diu: "Li envio l’article promès a La Nau sobre Girona. Ara, vostè amb molta més perfecció, pot insistir des de La Publicitat i, si aconseguim alguna cosa, haurem contribuït a fer una obra interessant i que, dintre de la seva enorme senzillesa, serà una cosa bellíssima".
No és gens estrany, doncs, que la idea que ja havia promogut el 1930 i que bullia al cap de Masó, des de feia temps, esdevingués més que una idea quan després de les eleccions de gener de 1934 obtingueren la majoria a l’Ajuntament els regionalistes amics seus. Serra i Ràfols contesta una carta de Masó i li diu que 2el que em dieu del Passeig Arqueològic, ja sabeu, ho trobo admirable, i per la nostra part estem a la disposició de l’Ajuntament en tot el que puguem: informes, propaganda, etc" (6 d’abril de 1934). Masó insisteix i Serra i Ràfols li diu el 22 de juny de 1934: "He llegit el vostre document sobre el Passeig Arqueològic de Girona, que trobo molt bé en totes les seves parts, i que us retorno interclús" (document de 1931). L’Ajuntament li encarregà un avantprojecte, que proposà el 1935 i que va donar peu a unes primeres obres elementals suspeses arran de l’esclat de la Guerra Civil.
(Joaquim Nadal i Farreras, a l'article "El Passeig Arqueològic", Revista "El roure" núm. 40) - Tornar al text

(2) - "Dicha aspiración... dio lugar en el pasado, a la formación de un croquis o anteproyecto concebido por el ilustre Arquitecto gerundense D. Rafael Masó Valentí, llegándose después y a base de dicho anteproyecto a iniciar unas obras de explanación en el sector anexo a las murallas, junto a la puerta y baluarte de San Cristóbal y a los Claustros de la Catedral, obras que se realizaron bajo los auspicios del Excmo. Ayuntamiento de Gerona a últimos de 1935 paralizándose algún tiempo después".
(Joaquim Nadal i Farreras, a l'article "El Passeig Arqueològic", Revista "El roure" núm. 40) - Tornar al text

(3) - El diari L´Autonomista del 31 de març de 1936, a menys de tres mesos de l´inici de la Guerra Civil, ja explicava que "s'ha començat a construir el passeig Arqueològic, importantíssima millora urbana que posarà de manifest i relleu aspectes inèdits -per a la immensa majoria dels gironins- de la nostra ciutat històrica i monumental. Fins ara s'ha obert un camí en l'anomenada Torre Gironella i en la part posterior de la catedral, en el mateix vessant que dóna al riu Galligans. Precisament en aquesta part s'acaba de trobar el clar i eloqüent vestigi d'una torre romana, en els mateixos fonaments de la torre medieval. Aquesta important troballa obre nous cursos lluminosos per a la història de la primitiva ciutat romana".
Les primeres expropiacions es van signar després de la Guerra Civil. El 1939 s´adquiria una part de les Sarraïnes.
(Jesús Badenas, a l'article "De deixalleria a passeig cultural", Diari de Girona, 7 de desembre 2007) - Tornar al text

(4) - Un dels màxims defensors de la construcció del passeig Arqueològic, el periodista Carles de Bolós, va ser nomenat aquell mateix any cronista oficial de la ciutat, juntament amb Joaquim Pla i Cargol. De Bolós, amb el seudònim Gerión escrivia el 1949 a Los Sitios: "Han anat passant els anys, i la situació d'aquell sector no només ha romàs en el seu estat primitiu sinó que ha anat empitjorant, fins al punt, que quan es tracti de posar fil a l'agulla caldrà topar amb interessos més o menys creats ja que en el que entra dins de l'àrea de passeig s'ha estès ja el trogloditisme i el barraquisme. I certament, encara que no aspirem en la nostra gironina modèstia a emular al Generalife, tampoc és cosa de quedar-nos en el Sacro Monte, que com se sap és un famós aixopluc de gitanos esparracats". L´article instava a convertir el passeig en una realitat. Encara van trigar 8 anys aprovar-lo i dotze més a ser inaugurat.
(Jesús Badenas, a l'article "De deixalleria a passeig cultural", Diari de Girona, 7 de desembre 2007) - Tornar al text

(5) - L'any 1961 els treballs havien durat diversos anys i encara s'allargarien uns anys més. Però l'accés estava acabat. S'havia reconvertit un costat de muntanya en un espai on poder caminar i meditar arran de muralla i amb la Catedral com a vigilant. Totes les escales i les rampes les havien fet un equip de gallecs. Mai eren més d'una desena d'homes. Van ser els mateixos que també intervindrien en la rehabilitació del pont de Besalú i a l'església de Pedrinyà.
(Tapi Carreras, a l'article "El passeig Arqueològic" publicat al Diari de Girona el 30 octubre 2011) - Tornar al text

---

-

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice