La construcció dels pessebres. J. Gibert, a "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", 1946, explica que la diada de Santa Llúcia, el 13 de desembre, era el dia escollit per que la mainada anés a cercar la molsa, el suro pelegrí i els gallerans per als pessebres nadalencs, i de retorn començaven a repassar i a enganxar les cames i els braços trencats de les figures d'argila cuita que tot l'any havien guardat en una caixa plena de serradures. Pessebre, segons un dibuix de F. Cusachs, publicat al periòdic vuit-centista "La Llumanera de Nova York".
El dia de Nadal començaven les visites als pessebres, alguns dels quals eren veritables composicions artístiques, i sempre la mostra d'una devoció i d'un esperit genuïnament gironí. Ja des del dia de Santa Llúcia s'havia anat a la Vall de Sant Daniel o per les altures de Palau Sacosta a buscar la molsa, els gallerans, els brucs i les atzavares, i el suro que havien de servir per a la instal·lació del pessebre. (Ampliar) - Figures de pessebre. El caçador, el llenyataire i el capellà amb un parasol. Gravats publicats per J. Amades.
Per al pessebre eren forçosament necessaris els següents elements: sorra, molsa, suro pelegrí, bruc, atzavares i gallerans, i a més un tros de mirall o de "paper de plata" d'embolicar la xocolata, per fer un riu o un estany. De figures, a més de les evangèliques, eren del tot imprescindibles els àngels anunciadors, els Reis i el sopar dels pastors. (Ampliar) - Invitació per visitar el pessebre de l'Exposició Universal de l'any 1888. Col·lecció Arxiu Històric de Barcelona. La visita als pessebres.
Els pessebres d'alguna pretensió donaven motiu a una visita per part dels gironins, que era de rigor que es fes en aquestes festes. Aquests pessebres, ja fets amb més enginy i manya, es procurava variar-los cada any, sense que mai hi manqués, però, el rierol, ni els camins que la sorra dibuixava, ni els gresolets indispensables per a il·luminar-los els dies que s'ensenyaven, que solien ser els dijous i dies festius. (Ampliar) - Invitació col·lectiva per visitar un pessebre. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Publicat per J. Amades. Entre els pessebres que gaudiren de més anomenada des del darrer quart del segle XIX, cal esmentar el de l'advocat Vinyes que vivia davant de l'església del Carme, cap a 1890, el de la fundició Planes al carrer de la Indústria, cap a 1870, el de ca l'Escolà, terrisaire del carrer dels Plats (2), cap a 1875, el de can Betla, al primer pis del Palau del Vescomtat, cap a 1880, el del banquer Montsalvatge, al carrer Albareda cantonada amb el pont de Pedra, on s'exhibien precioses figures de Ramon Amadeu, cap a 1890, el d'En Poch bagulaire, a la plaça del Mercadal, cantonada amb el carrer de les Bernardes (actual Santa Clara), cap a 1910, el d'En Llapart matalasser (3), cap a 1910, el d'En Vinyer ganiveter, a la plaça del Molí, cap a 1912, etc., a més dels conventuals. També era notable el d'un barber establert a la baixada del pont de Pedra, que, cap a 1914, exhibia una figureta portant una minúscula manguera amb la qual ruixava el badoc que romania massa temps al local, i que pagant cinc cèntims, feia rodar el molí. (Ampliar) - Figures de pessebre. La gallina i el gall. Gravat publicat per J. Amades. El pessebre de la Missa del Gall a la Catedral. La Missa del Gall es celebrava a la Catedral a l'altar major cobert de brancatges i convertit en una veritable cova de Betlem, amb figures pastorils de dimensió natural, i damunt l'altar es posava un bressol amb la imatge del Nen Jesús, a la qual s'anava adorant. L'oficiant gairebés sempre era el bisbe, i un tradicional costum litúrgic volia que el bisbe s'assegués a la cadira de pedra treballada, situada darrera l'altar major, en un lloc enlairat, l'anomenada popularment "cadira de Carlemany". (Ampliar) - Parada de figures de pessebre a la Rambla de la Llibertat. 1982. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes
(1) - El senyor Perfet era un mestre de dibuix amo d'una coneguda botiga al carrer Ballesteries, on pels volts de Nadal, no s'entenia de feina venent figures de pessebre, les més boniques i lluents de la ciutat, cosa que li donava gran anomenada. Pagava dos quartos al modelista per cada una d'elles, que es portaven a coure al forn de can Dillet, al carrer dels Plats. També venia figures d'argila cuita, però sense pintar, que la mainada acoloria. (2) - Es refereix al carrer de Canaders, vulgarment conegut com el carrer dels Plats, que avui ha desaparegut, i que segons Enric Mirambell, cronista oficial de Girona, s'iniciava a ponent de la Casa de la Convalescència, anava paral·lel a l'antic hospital de Santa Caterina i estava format per cases velles i decrèpites que van ser objecte d'una intervenció de l'Ajuntament. (3) - A la pujada de Sant Martí. Com que una vegada va anar a Terra Santa en un pelegrinatge, li agradava ensenyar a tothom records "d'allà", i tenia pintada una decoració col·locada semicircularment en la qual es veien els principals llocs, rius i mars d'aquell país. Bibliografia
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert, 1946. Barcelona. [Més imatges] --- - - |
(Ampliar) - Figura de plom fosa per la casa Ortelli. Mitjans segle XIX. Gravat publicat per J. Amadres a "El pessebre".
(Ampliar) - El pessebre. Dibuix de J. Pellicer. Publicat a "La Vanguardia" el 21 de desembre de 1895.
(Ampliar) - Figures de pessebre. Pastor amb nen. 1809-1814. Ramon Amadeu. Museu Nacional d'Art de Catalunya.
(Ampliar) - La fira de pessebres de la Puríssima i de Santa Llúcia. Auca de les funcions de Barcelona.
(Ampliar) - La fira de pessebres de la Puríssima i de Santa Llúcia. Auca de les funcions de Barcelona.
(Ampliar) - La fira de pessebres de la Puríssima i de Santa Llúcia. Auca de les funcions de Barcelona.
(Ampliar) - La fira de pessebres de la Puríssima i de Santa Llúcia. Auca de les funcions de Barcelona.
(Ampliar) - Figures de pessebre. 'El qui fa les feines'. Gravat publicat per J. Amades.
(Ampliar) - Figures de pessebre. 'L'home que pesca'. Gravat publicat per J. Amades.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |