Aquest itinerari transcorre per la zona est de la ciutat, a tocar del Barri Vell, al barri de les Pedreres, denominació que evoca el seu origen i funció històrica per a la ciutat. La ruta, que segueix l'antic camí de la Ferradura, favorit dels gironins per parar-hi el Sol les tardes dels diumenges d'hivern, era el recorregut per excel·lència de la població gironina fins a la urbanització de les Pedreres, i ens introdueix en el coneixement de l'anomenada pedra de Girona. Ens permet descobrir alguns aspectes relatius a la seva composició i formació, fa milions d'anys, i mostra els antics espais d'explotació des d'on s'extreia la pedra i evidencia la seva omnipresència en l'arquitectura patrimonial gironina, a més d'oferir unes vistes extraordinàries sobre la ciutat. (Ampliar) - Picapedrers treballant a la pedrera Pruneda. En primer terme, un carro de llança per al transport de blocs de pedra. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona Des de la Torre d’Alfons XII, s'obtén una panoràmica de la ciutat, amb els Pirineus al fons. Aquesta torre és el punt més elevat de l’itinerari, i constitueix una gran talaia de 160 metres d’altitud, per això permet apreciar la Devesa, i el Canigó i el Puig Neulós com a teló de fons, tot recorrent el perímetre habilitat com a camí que l’envolta. Seguint la ruta assenyalada, s'arriba a l'antiga pedrera Anglada, amb més elements didàctics sobre la pedra de Girona. Des d'aquí i seguint el camí de la Ferradura fins al barri de Torre Gironella, s'arriba a un altre mirador que posa fí a aquesta part de l'itinerari. (Ampliar) - Vista d'una pedrera on s'observen blocs tallats. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona La pedra nummulítica. L'anomenada “pedra de Girona” és una roca calcària que presenta molts fòssils, majoritàriament nummulits (1). L'indret de les Pedreres té un gran interès geològic. Fa 300 milions d'anys, un enorme cataclisme va aixecar les Gavarres i va provocar la invasió del mar que va acumular-hi enormes quantitats de materials calissos. Entre aquests materials, hi havia milions d'animals marins, els nummulits, que van quedar petrificats i més durs que la calissa que els envoltava. Durant segles la zona ha estat explotada per a tot tipus de construccions i obres d'art. Els blocs de la muralla republicana romana, del segle I aC, ja procedien de les Pedreres. (Ampliar) - Pedrera de can Casellas. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
La muntanya de les Pedreres ha assortit de matèria primera edificis tan emblemàtics de la ciutat com la Catedral o l'església de Sant Feliu. Tant els esbornacs a la roca com encara algun petit obrador que hi queda són vestigis històrics d'un activitat notable a la ciutat. Les Pedreres també ha estat, per la seva posició dominant de Girona, un enclavament militar de primer ordre, per les muralles, baluards, castells i fortificacions de la zona. (Ampliar) - Personal de la pedrera de Can Casellas, treballant. 1930. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona Notes
(1) - Els nummulits són organismes marins unicel·lulars, malgrat poder arribar a tenir fins a 6 cm de diàmetre, que van tenir el seu màxim desenvolupament durant l’Eocè, fa uns 40 milions d’anys. Vivien en grans quantitats en un mar poc profund que ocupava bona part de la zona central de
l’actual Catalunya. Tenien un esquelet extern de calcita, dins on vivia l’organisme, i un sistema pseudopodial en forma de xarxa, rizòpodes, que utilitzaven per moure’s i capturar l’aliment. [Més imatges]-- -- |
(Ampliar) - La pedrera Anglada. (Ampliar) - Lluís Casellas treballant a la pedrera de Can Casellas. 1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Els germans Lluís, Ramon i Narcís Casellas treballant a la pedrera de can Casellas. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Escut amb les eines de Picapedrer i la data de 1561, símbol del gremi dels picapedrers. Es troba a la llinda d'una casa del carrer Pedret, al número 128. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Marca de picapedrer. Catedral de Girona, plaça dels Apòstols.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |