La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Fragments de "Calaix de sastre" del baró de Maldà (1746-1818).

La ciutat de Gerona jau en los confins del Ampurdà y dintre de la Selva de Gerona, és situada entre los dos rius nomenats lo Ter y el Onà, juntantse a estos altres dos rius. En dita ciutat se contan, en número de habitants, 6.753 personas; bisbat de tretse mil ducats; plasa forta, ab governador militar. Part de la caseria de Gerona queda a la falda de una cordillera de montanyas, ab set fortins en ellas, sobre de dita ciutat, haventhi altres dos fortalesas a son rededor que se nomena la una Monjuich y l'altra lo condestable, ab sos governadors en ellas. Las casas de dintre ciutat estàn posadas com en anfiteatro, las restants quedan en paratge pla en los barris del Mercadal, que las divideixen dos ponts, lo un de pedra y lo altre de fusta, sota dels quals pasa lo riu Oñà unit ab lo Ter, que separan las casas de dintre la ciutat de las del Mercadal..

El clima no és dels més saludables, y los camps quedan tots plantats de vinyas y arbres ab abundancia de grans, ví, hortalisas, fruitas delicadas, cànam y altres fruits a socórrer las plujas.

És murallada la ciutat, ab alguns baluarts y canons molt pochs, y estos, fora de algú, desmuntats. Té 6 portals Gerona que són: lo den Vila, lo del Carme, lo de la Verge Maria, lo de Sant Christòfol, lo del Areñ y la porta Nova. [...]

Mirada des del Mercadal a tota la casería de la ciutat, sembla colocada en anfiteatro; al mitg de tota ella se eleva la cathredal, ab son campanar, y, més baix de la Seu, lo de la collegiata de Sant Feliu. Dita santa iglesia cathredal, baix la invocació de María Santíssima en sa gloriosa Asumpció y del gloriós patró y bisbe Sant Narcís, és prou gran. A sa entrada fins a trobar lo cor és una nau capacísima, y des de el cor al altar major a tres naus regulars, sent prou ben proporcionadas las columnas. Lo altar major, que tindrà la elevació de dos estats de home, és de plata masisa ab pedrerias. La mesa forma quatre caras, las laterals y detràs són de plata de pich de martell ab figuras antiguas, y lo frontal de or a pichs de martell tamb‚ guarnit de pedras preciosas; memorable entre éstas un carbuncle que antes de ofuscada sa brillantez, ab termes vulgars escaldat, donaba ell sol resplandor a tota la iglesia, segons així se conta. [...]

En quant a la sagristía, és molt rica, no tant sols per sos molts sants de plata, candeleros y demés que se guarda en sos armaris, si que per las pedras y joyas preciosas, una de estas una creu de or pur, la copa de Carlos Magno, ab la qual bebia aigua después de haver combregat, de or o plata sobredorada, ab altres memorias de tan insigne emperador que conquistà a Gerona y sen reza com a sant. [...]

Desde lo portal major de la cathredal, per ser en elevació considerable, se descobra gran part de la ciutat de Gerona y sas montanyas lluny azia ponent y tramontana; los finestrals del campanar de la collegiata de Sant Feliu vénen casi a nivel de la portalada y pla de la Seu. Baxantse per la gran escalinata, és al baix lo collegi del bisbe. Se deixa a mà esquerra lo carrer nomenat de la Forsa, sent per allí cerca la Alfarería o casa de la Pia Almoyna. A la dreta se ix mediant una travesía a una plaseta y a una petita iglesia nomenada de Sant Lluch, dels capellans de la Seu pegada casi al detràs de las parets de la collegiata de Sant Feliu. [...]

Dita collegiata no és molt capaz, feta a la antigua, y per sa arquitectura notablement se repara; fosca en son interior y baixa de bòbeda, servida per canonges ab la dignitat de un abat, nomenat de Sant Feliu, qual goza de prou bona renta y extesa jurisdicció. Reposa en lo altar colateral del major, a la part del evangeli, lo cos de sant Narcís, bisbe y patró de Gerona, qual gloriós sant patí martiri en dita ciutat; conservantse, no obstant de pasadas algunas centurias, la llaga de la cama fresca y encarnada, y cotons per reliquia, quals per devoció molts ne han recullit per remey en sas dolencias. Queda lo cos dintre de una arca de plata ab cristalls. Vuy dia se treballa ab activitat en la construcció de la fàbrica de la capella de Sant Narcís, emplentse en ella marbre y jaspe, haventse encontrat allí cerca una cantera de varios y exquisits colors, entre estos de color vert. [...]

Molts carrers y travesías inclou Gerona, y los que no vénen ràpidos, que los més de la ciutat ho són, tenen lo paviment de pedras regulars y descansats per caminarsi. Hi ha dos bonas plasas dintre ciutat, nomenadas la de las Cols y la del Vi, ab sas voltas en tot lo circuhit de ditas plasas, ab bells frentes de casas, quedant en la del Vi la del Sr. governador. Las casas de senyors de Gerona són la de Zarriera en lo carrer de Ciutadans, que és de las més distingidas de Gerona y coneguda de tota aquella primera gent; la de Benages, la de Fluxà, la de Sala, la de don Salvador Puig, la de Burgés, la de Cruyllas, &c. Totas estas tenen coches, ab las de S.Illma, Sr governador y algunas dignitats del Capítol. [...]

La Devesa, que era un deliciós paseig als rededors de Gerona, ab dos filas de arbres espesos, vuy dia no és res de lo que era. [...]

[...] En la part contraria a esta [una petita creu cuberta, amb un Sant Llàtzer esculpit prop de les capelles de Nostra Senyora del Pilar, de Sant Jaume i de Sant Llàtzer], eixint de Gerona per anar a Barcelona, és la fèrtil y frondosa Selva, ab molts llochs y vilas que se tocan, pues que s veuhen a molts campanars de diferentas hechuras y masías dispersas, arboledas frondosas ab gran copia de aigua, a socórrer las plujas, ohintsi cantar a varios aucellets y no pocs russiñols, que és una melodia. Los anyells tenen nomenada en tot aquell terreno, per lo que és son menjar delicat. Los pobles de tot aquell rededor, són: Santa Pelaya, Cassà de la Selva, Salelles, Madremanya, Llagostera, Calonja, Palol, Santuari de la Mare de Déu dels Angels y la vila de la Bisbal, situada als principis del Ampurdà, &c.



Bibliografia

- Calaix de sastre, Rafel d'Amat Cortada i Senjust, baró de Maldà (1746-1818). Des de 1769 i fins a la seva mort el 1819, durant cinquanta anys i amb una regularitat admirable, va escriure un diari que va anomenar Calaix de sastre. Va copsar tot allò que succeïa al seu voltant i en va donar notícia. Amb les seves anotacions el Baró de Maldà va omplir milers de pàgines que varen integrar setanta-un volums manuscrits conservats. No va publicar mai el Calaix de Sastre ni ho pretenia, sinó que el va donar a conèixer fragmentàriament a través de lectures en les tertúlies barcelonines que freqüentava, o les que improvisava durant les seves estades fora de Barcelona. També en copià volums per fer-ne obsequi a coneguts i familiars. La Reial Acadèmia de Bones Lletres el nomenà Membre Numerari d’aquesta Institució l’any 1816.

El text conserva la grafia original.


Back - Index

El Portal de Sant Cristòfol, al Passeig Arqueològic.

Façana principal de la Catedral.


Campanar de Sant Feliu.

Portada de "Calaix de sastre".

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés