La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'evolució que al llarg dels temps ha seguit el carrer de la Força ha estat ben curiosa. Si fem una seqüència ràpida en el temps, passariem de via romana, el kardo maximus de la Gerunda romana, que resseguia la Via Augusta, a via principal del barri jueu durant segles (s'havia anomenat "carrer del Call"), carrer clerical (1), itinerari d'estudiants durant gairebé un segle i mig (2), anant a l'Institut Vell, fins que a l'actualitat és itinerari obligat dels turistes que ens visiten i, sovint, testimoni d'actes ciutadans, com la Marxa de torxes el 10 de setembre.

En el darrer mig segle també ha canviat notablement la fesomia ciutadana del carrer: havia estat una via artesanal i comercial considerable, amb botigues de queviures, tallers artesanals, compradors-venedors de mobles vells, una perruqueria, un taller d'enquadernació, despatxos i oficines, una impremta, fins i tot els locals de Ràdio Girona. Un dels tallers d'artesans que hi havia era el d'Adolf Fargnoli, germà del famós fotògraf, que treballava la fusta i el metall, i tenia les seves instal·lacions als baixos de la casa Boschmonar, als peus de la Pujada de la Mare de Déu de la Pera.

La Festa del carrer, l'any 1903.

En un article publicat al Diari de Girona, Enric Mirambell, cronista de la ciutat, esmenta un programa de la festa del carrer de la Força i Sabateries Velles, que se celebrà l´any 1903, que serveix per il·lustrar els esdeveniments que tenien lloc en una festivitat com aquesta fa poc més d'un segle. Aquest curiós programa es titula "Pregó que els molt honorables prohoms i pabordes e clavari del barri de la Força e Sabatarias Veyllas fan als ciptadans e demés forasters de la molt lleyal e immortal ciptat de Gerona. Laus Deo"

Les referides festes es varen celebrar els dies 5, 6 i 7 de setembre, en honor de la patrona del barri, la Verge de la Bona Mort, que té la seva capella en el portal de Sobreportes. El primer dels tres dies, a les sis del matí, coets i un brandar de les campanes de l'església de Sant Lluc va despertar els veïns. A la tarda, un cercavila amb la participació de nans i capgrossos, a les set celebració a l'església de Sant Lluc, i a les nou ballada de sardanes llargues.

El segon dia encara es matinejà més; a les cinc les campanes i els coets ja despertaven el veïnatge, i a les deu ofici solemne a l'església de Sant Lluc, amb acompanyament d´orquestra i sermó, a fi que els músics tinguin ocasió de sortir a l´exterior a fumar la cigarreta. Mirambell indica que aquest costum de músics i cantaires estava molt generalitzat. Jo recordo com els que actuaven a la Catedral, mentre es pronunciava el sermó en la Missa solemne, sortien a fumar a la porta dels Apòstols o al peu de l´escala d´accés al campanar, al fons de la capella del Baptisteri. Durant tot el dia seguien les festes amb sardanes, balls, teatre de titelles i xerinola.

El tercer dia, amb l'objectiu que els veïns que no haguessin d´anar a treballar puguin dormir una mica més, no hi havia el despertar amb coets i campanes; a les nou Missa en sufragi dels veïns morts aquell any, i a la tarda una cursa de braus a la plaça de la Catedral. Mirambel explica que en aquella plaça hi hem pogut presenciar molt diversos actes i espectacles; però això d´una cursa de braus resulta una singular novetat. Hem de suposar que es tractaria d´una cursa grotesca, fingint l´existència d´uns toros inexistents. Especifica el programa que els animals no seran morts a "estoque", sinó a fàstics. Seguidament es convocava a les quatre de la tarda als veïns per anar tots cap als paratges de La Barca, a l'altra banda del Parc de la Devesa, per celebrar-hi la tradicional "feixina", i finalment acabar la festa amb la darrera ballada de sardanes llargues, que començaria a les nou del vespre.


Notes

(1) - El cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell, en un article publicat al Diari de Girona titolat "La festa de la Força i Sabateries Velles ", esmenta que [...]"Jo encara recordo quan en l´espai que va de la plaça de l´Oli fins a la plaça de la Catedral hi tenien el seu domicili catorze capellans. I podem suposar que, l´any 1903, encara se n´hi van concentrar més. Canonges, beneficiats, capellans de convents, professors de Seminari, amb les corresponents majordomes. Tots vestits i vestides de negre donaven al carrer un caràcter seriós, recollit".
Tornar al text

(2) - Enric Mirambell, a "Retalls de Vida Gironina", esmenta que [...] des de 1845 fins al 1966 l'Institut, instal·lat en desamortitzat convent de caputxins era el centre docent més important de la província. L'Institut de Girona i el Figueres eren els dos únics centres oficials d'ensenyament mitjà que existien a les comarques gironines. [...] Tots els gironins de la ciutat i d'una bona part de les comarques que pretenien seguir una carrera universitària havien de passar prèviament per l'Institut. Uns assistien regularment a les classes; altres venien a examinar-se com a lliures en les convocatòries de juny i setembre.
Tornar al text


Fornícula amb un relleu de Sant Llorenç, amb la graella símbol del seu martiri. La llegenda diu que sant Sixte, papa i màrtir, acompanyat de sant Llorenç, es van hostatjar a la casa nº 12 d'aquest carrer. Això va originar que durant un temps el carrer s'anomenés de Sant Llorenç.


Bibliografia

- Retalls de Vida Gironina. Enric Mirambell i Belloc. Ajuntament de Girona, Col·lecció Història de Girona nº 40, 2007. ISBN 84-8496-039-0.

Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés