La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El 29 d'octubre se celebra la festa major de Girona. A la basílica de Sant Feliu es fa un ofici solemne, presidit pel bisbe i amb l’assistència de les autoritats civils. Els assistents recullen durant tot el dia el cotó de Sant Narcís, una bosseta amb cotó beneït, que guareix el mal d'orella, i es permet besar les poques relíquies que queden, a la capella dedicada al sant.

Detall de l'obra 'Vida, milagros y martirio del glorioso San Narciso, hijo obispo y patrón de la ciudad de Gerona'. Ca. 1763. Girona, impremta de Josep Bro

(Ampliar) - Detall de l'obra 'Vida, milagros y martirio del glorioso San Narciso, hijo obispo y patrón de la ciudad de Gerona'. Ca. 1763. Girona, impremta de Josep Bro. Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona.

En l’obra "Vida, milagros, y martirio de S. Narciso, hijo, obispo y patrón de la Ciudad de Gerona" publicada cap al 1763 s’esmentava que, segons la tradició, una de les ferides que van causar la mort del bisbe gironí era situada en un turmell i que, en el seu cos mantingut incorrupte durant segles, sagnava com si s’hagués acabat de provocar. Per regular el flux de sang, se li aplicaven bocins de cotó fluix. Aquest cotó tenia propietats miraculoses: "[...] se repartía despues con los devotos del Santo, y aplicado al oido, ó a otras partes lesiadas del cuerpo, maravillosamente unos, y otros quedan remediados” i s’esmentaven diferents casos d’aquesta facultat de la fibra. A l’actualitat, es tracta de cotó beneït.

Gironins fent cua al cambril de la capella de Sant Narcís, després de la missa en honor al sant, per anar a recollir el tradicional cotó remeier. 29 d'octubre de 2007

(Ampliar) - Gironins fent cua al cambril de la capella de Sant Narcís, després de la missa en honor al sant, per anar a recollir el tradicional cotó remeier. 29 d'octubre de 2007. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Antigament, la Confraria de Sant Narcís repartia pomes (les "pomes de San Narcís") entre els fidels, que s'havien posat abans, durant el temps de la missa, sobre el sepulcre del sant. Es deia que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia una de les freqüents inundacions que afectaven la ciutat.
Anar a buscar el cotó era una tradició indestriable de les Fires des de ben antic. A "L'Autonomista" de l'octubre de 1931, Josep Maria Corredor publicava un article titulat "Les Fires vuitcentistes", on escrivia: "Al dia següent el gloriós Sant Narcís. Tot l'aplegament de les comarques, no com ara, en què l'estada és instantánia i deshumanitzada per l'obsessió comercial. Allò era una diada com se'n trobaven poques i en què el boll, les eures i les vaques de la masia mereixien ésser abandonades per adquirir el cotó miraculós, visitar les parades i assaborir un "Hornillo" a propòsit, amb dolços i castanyes per postres. Tot un extraordinari, llargament esperat".

Bossetes amb cotons de Sant Narcís

(Ampliar) - Bossetes amb cotons de Sant Narcís.

J Gispert, a "", ens explica que "La seva capella [de Sant Narcís] es trobava imponentment il·luminada, i a tota hora l'omplia una gentada per anar devotament a veure el cos incorrupte voltat per la vermellor d'un munt de petites pomes dins el seu sepulcre d'argent, que sols anualment, en el dia d'avui [29 d'octubre], es mostrava al poble fidel.
Secular era el costum de repartir entre els devots uns bocins de cotó que s'havien posat en contacte amb el cos del sant, en la ferida que se li veia a la cama, vora el turmell; aquest cotó es guardava per aplicar-lo als malalts de qualsevol greu dolència, i molt especialment per a la sordera i el mal d'orelles.

Homenatge al Sant Narcís. 29 d'octubre de 2014

(Ampliar) - Homenatge al Sant Narcís. 29 d'octubre de 2014. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona.

Sant Narcís era un sant remeier. A tota hora l'invocaven els gironins perquè veien en el seu Patró la panacea de llurs mals i dolors. Ell ho guaria tot, preservava de tot. Per això era implorat per la febre, pels ossos trencats, per la sordera, per la trencadura, per ferides, per guerra, per fam i per pesta, per poca aigua i per massa aigua, és a dir, tan gran era la fe que cap a ell es dirigia tothom en qualsevol necessitat".

El sepulcre de Sant Narcís

(Ampliar) - El sepulcre de Sant Narcís.

Detalls del sepulcre de Sant Narcís, conservat al cambril de la capella homònima, a la basílica de Sant Feliu. 2000

(Ampliar) - Detalls del sepulcre de Sant Narcís, conservat al cambril de la capella homònima, a la basílica de Sant Feliu. 2000. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detalls del sepulcre de Sant Narcís, conservat al cambril de la capella homònima, a la basílica de Sant Feliu. 2000

(Ampliar) - Detalls del sepulcre de Sant Narcís, conservat al cambril de la capella homònima, a la basílica de Sant Feliu. 2000. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cos de Sant Narcís, a la capella homònima, a la basílica de Sant Feliu. 1906-1918

(Ampliar) - Cos de Sant Narcís, a la capella homònima, a la basílica de Sant Feliu. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.



[Més imatges] --- Back - Index - Next

Matriu xilogràfica amb la representació de Sant Narcís emprada a l'edició de de 'Vida Milagros y Martirio de San Narciso, hijo, obispo y patrón de la ciudad de Gerona', 1763

(Ampliar) - Matriu xilogràfica amb la representació de Sant Narcís emprada a l'edició de de 'Vida, Milagros y Martirio de San Narciso, hijo, obispo y patrón de la ciudad de Gerona', Ca. 1763. Museu d'Art de Girona.

Gironins fent cua al cambril de la capella de Sant Narcís, després de la missa en honor al sant, per anar a recollir el tradicional cotó remeier. 29 d'octubre de 2007

(Ampliar) - Gironins fent cua al cambril de la capella de Sant Narcís, després de la missa en honor al sant, per anar a recollir el tradicional cotó remeier. 29 d'octubre de 2007. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Imatge de Sant Narcí a la capella homònima. 1906-1918

(Ampliar) - Imatge de Sant Narcí a la capella homònima. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Imatge policromada de Sant Narcís, del segle XVI, que formava part del retaule de Sant Feliu, que es va desmuntar parcialment durant la Guerra Civil

(Ampliar) - Imatge policromada de Sant Narcís, del segle XVI, restaurada el 2015, que formava part del retaule de Sant Feliu, que es va desmuntar parcialment durant la Guerra Civil. Imatge Departament de Cultura de la Generalitat.

Baldaquí i de l’altar de la capella de Sant Narcís. 1911-1920

(Ampliar) - Baldaquí i de l’altar de la capella de Sant Narcís. 1911-1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Portada de 'Vida Milagros y Martirio de San Narciso, hijo, obispo y patrón de la ciudad de Gerona', 1763

(Ampliar) - Portada de 'Vida, Milagros y Martirio de San Narciso, hijo, obispo y patrón de la ciudad de Gerona', Ca. 1763. Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona.

Reliquiari de Sant Narcís, exhibit davant el seu sepulcre

(Ampliar) - Reliquiari de Sant Narcís, exhibit davant el seu sepulcre.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés