L'any 1901 la festa litúrgica del Sagrat Cor s'esqueia el 14 de juny. Aquell va ser el dia escollit per consagrar i obrir el temple al culte. Va ser una diada viscuda amb plenitud per la gentada de Girona i comarques, que hi participà, segons les informacions aparegudes al diaris de l'època.
A les 6 del matí es va procedir a la benedicció. A continuació el prelat diocesà celebrà la primera missa. La comunió, impartida per tres sacerdots, durà cinc quarts d'hora. La concurrència va ser nombrosa en tots els actes del tridu (sèrie d'exercicis religiosos que dura tres dies), acabà el diumenge amb un pontifical al matí i funció de conclusió al capvespre.
De seguida el nou temple esdevingué un dels principals centres de culte de la ciutat. L'any 1932 els jesuïtes hagueren d'abandonar la residència, que restà tancada i segellada, i el temple continuà a cura de clergues diocesans, fins al juliol de 1936. El 20 de juliol d'aquest any el temple va ser saquejat i incendiat. L'edifici, considerablement malmès, es destinà a magatzem fins al febrer de 1939. Durant aquest període, les figures d'àngel de les dues torres, obra de l'escultor Bonaventura Llauradó, varen perdre les ales, destruïdes en un intent de secularitzar l'edifici.
Finalitzada la Guerra Civil, recuperada la propietat per l'Apostolat de l'Oració i retornats els jesuïtes, es procedí a la restauració de l'edifici i la reposició del mobiliari que s'havia perdut totalment. Aquesta tasca durà uns quants anys, fins el 1951, durant els quals els fidels aportaren les quantitats que els permetia la difícil situació econòmica del moment. En la relació de donatius hi figuren aportacions mensuals de 0,50 pessetes. Aquestes obres de reconstrucció estan reflectides en el Boletín del Apostolado de la Oración 2ª época.
Essent Provincial el pare Justo Fernández, el bisbe de la diòcesi de Girona Josep Cartañà va oferir als dominics el temple expiatori Diocesà del Sagrat Cor i la vivenda adjunta com una forma de restaurar la presència de l'Orde Dominicana a Girona, que havia sigut interrompuda arran de l'exclaustració de l'any 1835. Havien passat 116 anys d'absència oficial dels dominics a Girona. Els quatre primers religiosos que van prendre possessió del convent i l'església van ser els pares Jesús Pla, Joan Parcerisa, Dionisio Irízar, i el germà Luis Calvo. Al ser erigida canònicament la comunitat l'any 1952, es va incorporar com a superior de la mateixa el pare Claudio Llevant.
Un cop incorporat, es varen proposar la tasca de millorar mínimament les condicions materials de la vivenda, deixada feia uns quants mesos pels jesuïtes. Des del primer moment varen disposar de la valuosa ajuda de les Germanes Dominiques de l'Anunciata del Col·legi del carrer Nord i els Col·legis de Salt i Pont Major. També va ser decisiu el suport incondicional rebut per les Dominiques de clausura del Monestir de Santa Caterina de Siena, assentades en la Creu de Palau.
A banda de l'església del Sagrat Cor i de la vivenda adjacent, els dominics també van heretar dels jesuïtes les institucions de l'Apostolat de l'Oració i l'Adoració Nocturna, i les Congregacions Marianes, de les quals sorgiria, més endavant, la Confraria del Silenci.
El 30 de juny 2017 varen marxar els dos últims dominics que quedaven a la ciutat, després de 66 anys de regir l'església del Sagrat Cor, des de 1951. La comunitat havia arribat a comptar amb una mitjana d'entre 7 i 9 religiosos a la ciutat, malgrat que els seus integrants van anar envellint progressivament i el 2017 només en quedaven dos.