La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La tradició de la Diada del Corpus als segles XIV i XV.

L'orígen de la diada del Corpus a Girona és incert. Així ho manifesta Julián de Chía quan esmenta que Berenguer de Palol, mort el 1314, va dotar-la perquè tingués una solemnitat més gran, el que indica un inici més reculat. Indica que la processó el feia al matí i que, a més d'anar-hi gegants i altres figures, a les places de Sant Pere i del Vi els beneficiats de la Catedral representaven el sacrifici d'Isaac, el somni i venda de Josep i altres temes sagrats.

Sis anys més tard, el 1320, el bisbe Pere de Rocaberti va ordenar que una part dels ciris destinats a cremar entre les reixes de l'altar major de la Catedral a les primeres solemnitats de l'any, es desessin per a la de Corpus i la seva processó que es feia al claustre el matí abans de "la sisena"; el mateix bisbe l'any següent va fer una altra ordenació manant que es construís una custòdia quae fiat pulcra ad portandum Corpus domini nostri Jesuchristi die festi Corporis ejusdem.

De fet, però, l'elaboració de la costòdia no va passar de projecte, atès que no se'n torna a parlar fins a 1430, any en el que es va fer un contracte per construir l'actual, que va quedar finalitzada el 2 de maig de 1438. El bisbe Andreu Bertrán hi va contribuir amb una aportació de 150 florins d'or d'Aragó.

El 1380 la festivitat del Corpus va coincidir amb l'arriba a Girona de Violant de Bar, esposa de l'infant Joan, duc de Girona. Aquesta doble festa degué anar acompanyada de fastuoses demostracions, segons les ordenacions de l'època (1) i els preparatius acordats en consell general de 6 de maig per a la recepció de la duquesa (2).

Set anys més tard, el 1387, en el Manual d'Acords, consta un ban publicat a finals de maig, en el que es reglamenta la processó i l'ordre; s'ordena que tots els veins assisteixin a la processó i l'acompanyin bé i devotament, i que tot hom deja pregar nostre senyor deus per la salud e restauracion del senyor Rey (el rei Joan I estava malalt); que es posi sorra, es netegin i adornin amb domassos els carrers i les cases per on passi. També disposa que ningú jugui ni faci representacions deshonestes sota una pena de 10 sous; que les confraries es preparin el mati, amb ciris encesos, al peu de les escales de la Catedral per acompanyar la processó com de costum. Autoritzava a tothom per tallar branques d'arbres per adornar els carrers, llevat dels fruiters. En anys següents, pràcticament es repetien aquestes ordenacions.

El baix nivell de despesa (3) que s'hi dedicava a l'època, indica el poc entusiasme per a aquesta festivitat, que sí que augmentaria en temps posteriors. El pressupost dedicat el 1412 era practicament el mateix, llevat de dues noves partides, una de 2 sous i 7 diners per un boure qui donaren als sonadors de corde lo digmenge ans de Corpus christi qui se assegauen i una altra de 8 sous per cordes dels sturments (4). Aquest va ser l'orígen de la capella musical en en temps posteriors acompanyava la processó.

L'entusiasme per la festivitat havia anat reculant, de forma que el 1416, a finals de maig, el Jurats adreçaren un ban als ciutadans amb els següents termes: "Oiats tot hom queus notiffican los honorables Jurats de la ciutat de Gerona, que la festa del precios cors de Jeshuchrist se acosta, perque excitan amonestan e pregan tot hom, e tota dona que apparellen de fer grans solemnitats e representacions a lahor e gloria de nostre Sr. Jesuchrist".

Durant els primers anys del segle XV, la corporació municipal i les autoritats eclesiàstiques s'enfrontaren per la qüestió de sobre quins ciris dels dos col·lectius havia de situar-se a la dreta de la custòdia, tema que varen solucionar amb una amistosa avinença el 31 de gener de 1419, acordant que els ciris del bisbe anessin a la dreta, i els enviats per la ciutat a l'esquerra, i que aquest, dotze o més, serien de cera blanca sense cap classe de pintura, i portats per ciutadans elegits pels Jurats.

En el ban d'aquest any de 1419 es va disposar per primera vegada que tot hom en la dita processió per tot lo dia de la dita festa deien posar lo dol que porten i també, repetint una altra disposició de 1402, que els assistents a la processó no vagin agrupats, sinó de dos en dos, ço es de perey en perey prohibint que sortissin del carrerons i s'interposessin als que marxaven de forma desordenada.

A mesura que anava augmentant la magnificència de la festivitat, també en creixien les despeses. Així, el 1425, l'import que hi era destinat s'havia elevat a 39 lliures 10 sous 9 diners, a més d'uns altres 11 sous barcelonesos de tern, satisfets a Guillem Montanya, qui els havia avançat a Jacobo Ripoll legum doctori qui die ffesli corporis christi sonauit seu acaritzauit quandam guitarram associando et sequendo procesione dicta (la del Corpus), segons àpoca del Manual d'Acords de 1426 fol 130.

A la mort del papa Martí V el 1431, el seu successor Eugeni IV va donar un nou impuls a la celebració. En aquest entorn, el cardenal administrador del bisbat de Girona Fra Joan de Casanova, va introduir un nou element a la processó, segons consta en acta del notari Joan Bruguera de 18 de maig 1432: en aquest s'indica que seguint les indicacions del vicari general Arnau de Gurb, procurador del cardenal del títol de Sant Sixte i administrador de l'església gironina, els frares de Nostra Senyora del Carme, els del convent de predicadors (Sant Domènec) i els de menor, Sant Francesc d'Asis, assistisin a la processó amb la creu alçada, per donar-li més solemnitat (5).

També aquest mateix any seguiren la processó vuit sonadors de corda amb vestits i caps d'àngel, com apareix en un compromís del 2 de desembre amb Guillem Artau basterius per que adobés octo capita sive testes angelorum quod per octo homines sonatores instrumentorum de corda portatas fuerunt in proximo lapso ffesto Corporis christi. Aquest Guillem Artau degué, segurament, haver-les construït.

El 1432, al ban acostumat per a la convocació de la processó, es va afegir que durant el matí del dia de Corpus no es pogués cavalcar pels carrers, i a l'any següent es va afegir la prohibició de dur armas tro sia feta la dita professó, interdicció deguda als greus moments d'aldarulls que estava vivint la comarca i la mateixa ciutat. Tan tensa degué ser la situació el maig de 1436, que es va ajornar la processó al 7 de juny, quan s'havia d'haver fet el 31 de maig (6).

El 1439 consta per primera vegada la despesa d'enramar i ensorrar la Casa de la ciutat, i la utilització de flor de ginesta per a aquesta festa, segurament amb motiu de l'estrena de la nova custòdia, acabada a mitjans de l'any anterior. Aquest any, els Jurats enviaren a la processó 12 ciris blancs i uns altres 12 pintats ab lo senyal de la ciutat, i també hi assistiren quatre cobles de trompes, dotze sonedors de corda qui sonaren deuant lo cors preciós de Jesuchrist a qui es va donar calçat i calses vermelles; segons aquestes dades, la imatge d'aquests "àngels" seria un cap semblant als actuals cap-grossos, una casulla o dalmàtica, calses vermelles, sabates i unes ales de fusta sostingudes per unes peces de ferro.

Entre 1440 i 1449, les cobles de juglars, trompés ó trompedors havia arribat a cinc, composta cadascuna de quatre músics, amés del dotze sonadors de corda que anaven vestits d'àngels. L'any 1447, s'hi va afegir unum taballum tocat per un negre,i una altra guitarra per un sonador de Caldes de Malavella.

El 1446 s'hi afegiren també quatre nous personatges, quatuor presbiteris qui cantauerunt et representauerunt evengelistis ante costodiam, i per a ellos foren les IIII camises romanes e IIII cordons qui feu madona costa per la festa del coprpus. També s'augmentaren altres elements, com la cera, i els ramalets, ramets de flors artificials que els Jurats i altres persones portaven durant la processó. Aquests foren obra i regal de les monges del convent de Santa Clara, obsequi al que la ciutat va correspondre enviant a l'abadessa la tarde del Corpus un cabrit y mige bota de vin blanch.

També en aquesta dècada es va emprar per primera vegada pirotècnia, que utilitzada de forma maldestre va ocasionar danys i desgràcies personals; el 1442 es va disposar que negu gos fer fochs grechs voladors ne cohets sots pena de deu spus á cascun e per cascuna vegada empero es entes que no gosen fer entre capellans. El 1483 es va disposar el mateix, afegint que ni entre dits homens ni donas que la dita proffeso seguiran.

El 1454 les cobles de juglars de les trompes són uniformats amb sobrevestas de tela vermella de Costanza ornades amb plomalls i, damunt, l'escut de la ciutat; el seu nombre oscil·lava entre quatre i cinc. Els instruments el 1455 eren tubas, fluviol e tamor i el 1456 tubas, fluviols, rebeus e tambós. De la música de corda, el 1452 s'esmenta un tocador de arpa que, associat amb altres deu sonadors, tocaven davant la custódia; apareixent per separat unam flahutam, mentre que en algunes processons hi anaven diversos negres i esclaus tocant tabals ó tembors, trompetes é temborinos (7).

El quatre evangelistes segueixen apareixent, el 1460 amb noves vestidures verdes fetes per madona na rouira pintades i argentades per un dels pintors de Girona, amb guants a les mans, i al cap xipelleta (8) d'auro barbarino (talc). El 1458 es van afegir al seguici XII reys amb corona d'oropell, guants i ciris blancs, símbols del sotmetiment de totes les potestats de la terra. La capella de cant va anar variant del quatre preveres inicials, a quatre homes i quatre nens (pueri), o a un magister scolarum cantus ecclesiae sedis Gerunde amb diverses persones i escolars cantant el Te-Deum laudamus et alias devotas cantinelas ante custodiam.

El 1453 es va introduir una novetat que va durar pocs anys: un home a cavall, luxosament guarnit, portant la senyera o bandera de la ciutat, fent la cerca, o cercavila pel camí de la processó.En aquest mateix anys s'esmenten per primera vegada les astes o vergues que portaven els arrengladors (regidors) de la processó, pintades cada any de colors vermell, blanc, negre, verd, violat i lleonat, pels pintors Honorat Borrassá, Ferran de Çesarola pintor Valencià i Francesc Mathalini, qui, a més també pintaven els ciris i els escuts, i les vestidures. Com element extraordinari, apareixen ballas, balls públics a la plaça de les Cols, i la construcció d'un cadafal in platea sedis Gerunde en el qual, el 1460, s'hi representaren antramesia sive joca a la festa del Corpus.

Era costum donar un refresc (un boure) als músics de corda el diumenge anterior al Corpus, que era el dia en el que assajaven les peces que tocarien durant la processó. El 1412 el boure, després beure i més tard collació va representar una despesa de només 6 sous i 7 diners. El 1439 s'hi va incorporar una migera de forment en pa, una bota de vin blanch, un corteró de vin vermel i un cistell de cireres.

El 1445 i 1447, els Jurats i alguns ciutadans s'afegiren al boure, i aquest va pujar a 4 lliures 9 sous. El 1455 els Jurats i els seus adjunts participaren en el refresc dels músics, que va comportar, a més d'allò que s'ha esmentat, 2 formatjes; el del dia de Corpus es va limitar a pa, sireres, figues e prunes i, malgrat que el compte no parla de vins, és de suposar que n'hi hagueren, atès que hi figuren quatre dotzenes de brocals e copes, de les que s'en trencaren set. L'any següent els Jurats, a més de pa i les fruytes, hi afegiren formatje sech y quatre dotzenes de flaons (pastissos farcits de crema), i es trencaren 5 brocals e una tassa.

El 22 d'agost de 1461, amb el propòsit de regular i frenar el abusos que es donaven, els Jurats disposaren que les cobles de juglars fossin quatre, de quatre persones cadascuna, i que havien d'acompanyar els Jurats en les funcions i la processó de Corpus; a la nit, havien de tocar a les places, i per aquests serveis cobrarien 2 lliures 5 sous i 4 diners, incloses dels despeses d'hostatjament, com a màxim. També tindrien dret a participar d'un refresc de pa i fruita, conjuntament amb els Jurats. Per a les dues trompetes ordinàries de la ciutat es fixava una quantitat de 5 sous i 6 diners per a cadascuna. Establiren un màxim de 12 qui, amb el cap, ales i altres estris (taviis), anirian davant la custòdia, i se'ls pagaria a cadascun 9 sous, i tambñe dret al beura. Davant la custòdia anirian 12 reyesbeure. Totes aquestes despeses, i la d'enramar l'Ajuntament, es pagarien de l'assignació de 60 a 70 lliures que tenia assenyalada la festivitat. Els Jurats quedaven autoritzats a encarregar els ramalets a les monges de Santa Clara, amb una despesa màxima de 22 sous. Suprimiren la despesa de les vergas pintadas.

Finalitzada la processó, el Jurats disposaven de les quatre cobles de juglars per a les bales (balls públics), situant-les, la primera i millor a la plaça de les Albergaries (actual plaça del Vi), la segona a la plaça de les Cols també anomenada a l'època de la Galea, la tercera, un any a la plaça de Sant Pere i un altre a la plaça de Sant Feliu, i la quarta, el primer any a la plaça del Mercadal i el següent a la dels frares menors.

Totes aquestes disposicions, però, no arribaren a dur-se a la pràctica per la situació que hi havia a la ciutat; l'any 1462 Girona patia el pitjor episodi de la Guerra Civil catalana: la part baixa de la ciutat estava en poder del comte de Pallars, i la part alta, la Força era el refugi de la reina Joana i el seu fill, l'infant Ferran. Fins el 1467 no es va tornar a anunciar la festivitat del Corpus, però ni aquest any es va celebrar amb la fastuosidad acostumada: el dia 27 de maig, diada de Corpus, la ciutat estava assetjada pel duc de Lorena, i no es va celebrar més que de portes endins de la Catedral.

El 1469 tampoc es va celebrar el Corpus a la ciutat de Girona; el dia 1 de juny, diada de la festivitat, entrava a Girona el mariscal francès comte de Danoys a una població sotmesa per capitulació; va ser ajornada fins el 19 del mateix mes.

Segons les dades de despeses i reglamentacions esmentades, els evangelistes, que no hi apareixen clarament, no són esmentats fins el 1470, en què se'ls col·loca devant del Corpus; la darrera vegada en què varen intervenir en les processons va ser els anys 1485 i 1486. Les seves quatre vestidures de tela verda i les corresponents diademes (ja no xipellets), romanien el 1498 arraconades en un magatzem municipal, segons consta en un inventari d'efectes d'aquest any.

El 1461 es varen confeccionar vestibus albis et coronis aureis per a uns (no indica quants), que anaven davant la custòdia decantando Te-Deum laudamus et alios ymnos et oraciones ad laudem domini nostri Jesuchristi. El 1471 apareixen IIII personas vestimentis rasum coronarum decantando ante custodiam [...] Te-Deum laudamus et alias canciones devotas.

Durant la resta del segle apareix molt poques vegades l'orquestra de sonadors de corda, i menys encara formada per dotze individus. El 1473 va desaparèixer, i en el seu lloc figuren XI hominibus qui indutibus vestibus, sive dalmacias dicte ciuitatis et cum alis et cum capitibus angelorum fuerunt ordinati ad defferendum quilibet eorum unum cereum... ardentem ante custodiam. No se'n torna a parlar fins el 1481; al llibre d'àpoques figura un pagament de XXX sous fet a Antoni Liol i Jaume Torra pel seu salari, i el de quatuor aloirum de nostre societate qui vestibus nos ut angeli ante corpus domini in processione facta die festi corporis christi proximi lapsi, sonando videlicet ego dictus anthonius lyol arpa, ego dictus Jacobus torra lahut, petrus Janouer et anthonius leopard singulas citaras sive guittarras, leonardus balaguer flahutam et Clemens vallosera mige viula.

Aquesta mateixa orquestra de sis components va tocar a la processó de 1484, en la que també hi va haver quinque hominibus cantoribus sive musicis, et XII aliis hominibus qui induti ut reges.

Els sonadors de corda eren habitualment gironins; en canvi, les cobles de joglars solien ser contractades a Cassà de la Selva, Medinyà, Púbol o Aiguaviva, i més tard, a Sarrià, Cervià, Celrà, i la mateixa Girona.

A partir de 1484 es va establir com costum l'aiga ros, l'aigua de roses, per los ramells; el 1491 s'afegeix l'adjectiu d'almescada, així com també el de laiganaf, aigua de tarongina. Aquestes eren distribuïdes als Jurats, la vigilia de Corpus, amb els ramells o ramalets, per donar olor a les flors artificials. Aquest costum va ser vigent fins a finals del segle XVI. Aquest ramets eren inicialment elaborats per les monges de Santa Clara; a partir de 1479 els rams de paper, sedes i talc, foren substituïts per ramells o ramallets de ambra que elaboraven un frare de la Mercè, o el capellà major de la col·legiata mossèn Berenguer Calvó i un prevere de la mateixa església. El 1555 els elaborava el pintor Josep Coll.

El 1484 ja consta l'assistència a la processó del tàlem o sobrecel qui vá sobre lo preciossissim cors de Jesuchrist nostre senyor; les vares (bordons o ganfanons) eren portades per veguer, sis jurats i un ciutadà de la mà major. Sis prohoms de la mà major, quatre de la mitjana i dos de la menor portaven els dotze ciris que anaven al voltant del Sacrament.

Degut a l'alçament pagerol contra els senyors feudals iniciat el 1484, la situació econòmica i política no va permetre els anys següents que la celebració de la diada tingués els mateixos nivells de fastuositat: així, el 1487, entre les despeses de la processó, només figura una cobla de juglars, tres dotzenes de ramells de ambra i sis homes vestits d'àngels tocant diversis sonis. A partir de 1489 es va afegir a la situació social la presència de la pesta, a més de les bandes de bandolers; fins el 1491 no es va tornar a celebrar la processó. El 1492 hi assistiren 4 cobles de juglars, 12 sonadors de corda amb la seva corresponent vestimenta, les confraries gremials, diversos angells, 13 arrengladors del seguici i els ciris corresponents.

En el compte de despeses d'aquesta festivitat figura una migera de forment en forma de pa, mitja bota de vin cuit i una altra mitja de vermel, XVII liures de molto, tres canes e VI palms de langonisa, una lliura de sucre, sal, claus d'espècia, taronges i 10 lliures de torrons picats. Aquestes despeses, extraordinàries, que s'havien excedit, varen haver de ser restringides per ordre de 17 de juliol (9). La situació econòmica de la ciutat va fer que fins el 1498 no hi hagués collacio el diumenge del Corpus, reduïda a donar pinyonade e confits de sucre a jurats, ciutadans e caualers e molta gent, la despesa de la qual va ser de 13 sous.


Notes

(1) - Julián de Chía la transcriu: "Ara oiats tothom que con per reuerencia e honor de la festa del precios cors de jesuchrist sie acostumat fer processon solempnialment per la ciutat. E per aquella fer empeliar, enramar, agranar, e nedejar les carreres, E are no solament per raho de la dita festa, mas encara per la festiuitat que los honrats jurats han ordonade fer en la dita ciutat per la venguda de la senyora duchessa sien necessaris fer los dits appereyllaments, perço lonrat en P. de Sancta Maria batle de Gerona de part del senyor duch ab conseyl del honrat jutge ordinari d Gerona, a raquesta e ordinacio dels honrats jurats de la dita ciutat, ab veu daquesta present crida mana generalment a tot hom de qualcuns condicio lig o stament sie que encontinent quescun en sa frontera faça agranar e ne3degar, encortinar empaliar e enramar be e sollempnament segons ques pertany ne es acostumat les carreras de la ciutat sots pena de d sol (deu sous) a quescun [...] con los dits jurats haien haut cert ardit quel desnyor duch e la dita senyora duchessa son pertits de perpinya e duen esser en aquesta ciutat abans de la festa dessus dita" Aquest ban no porta data i està unit, en classe d'esborrany i paper solt, al Llibre de correspondència o copiador de cartes dels Jurats de 1380 a 1384, fol 8.
Tornar al text

(2) - Segons les dades que transcriu Chía, en aquest consistori es va acordar que els Jurats procuressin adquirir panys de seda pel tàlem (subreceli), desota del qual havia d'anar la duquesa; que tinguessin preparats cordons de seda per governar l'animal en que aniria muntada segons costum; que es manés treballar dues palanganes (duos bacinos siue lauamanos) d'argent daurat amb les armes de la ciutat per al servei de la duquesa; que organitzessin balls i altres festes (balas e gochs) a dos llocs de la ciutat, així com també banderins (juglas e pannos) de trompas e nafflis. Finalmente disposaren que tots els veins vestissin de festa, segons la seva classe i estament. Manual d'Acord, fol 26.
El 16 de maig els Jurats varen escriure al batlle, que es trobava fora de la ciutat, esmentant que ja sabets con lo senyor Duch deu esser tot jorn açi e nos appereyllam de fer bella festa per la entrada de la senyora Duchessa encarregant-lo que tornés aviat a ordenar la neteja i ornament de la ciutat car lo temps es inst.
Tornar al text

(3) - La despesa de la processó del 1391 va ser de 13 lliures 5 sous 4 diners, distribuïts 12 sous a uns altres tans homens qui portaren los brondons, 3 lliures 12 sous 6 diners als juglars, 5 sous al que fessin el pregó anunciant el Corpus, 2 lliures 4 sous per a la manutenció dels juglars, que era responsabilitat dels Jurats; y 6 lliures 15 sous 4 diners, per a la cera de la processó.
Tornar al text

(4) - Durant aquesta època i molts anys més tard, assistien a les processons dues classes de música. la dels anomenats juglars i la dels sonadors de corda. La primera, cridanera, alegre i de caràcter profà, servia d'acompanyament als representants de la ciutat i es col·locava a la capçalera de la processó. La segona, mística i suau, anava tocant melodiosos intrument davant el santíssim. A la primera se la retribuïa amb un import concertat de bell antuvi, i també se'ls abonava l'hostatjament; als segons se'ls donava l'assignació acostumada, més un lleuger refresc el dia de l'assaig i una grossa de cosdes de llaüd per als instruments.
Tornar al text

(5) - Aquest acord va ser signat, pel convent del Carme, pel Prior, el Magister in sacra pagina, el bacallarius conventus i sis frares; pel de predicadors, el Prior, el magister in sacra pagina i divuit frares, i pel de frares menors, el guardian, el magister in sacra pagina, el lector domus, el magister novicourum i deu religiosos.
Tornar al text

(6) - De la tensió i aldarulls d'aquells moments en dona testimoni en Manual d'Acords de 1436. L'11 de març els Jurats dictaren orden per que el sots-batlle detingués en p. campnay scrina e tots sos valedors. E en johan clos specier francesch negrell notari Nicholau soler e en Gabriel comich hostaler e tots lurs valedores de la part altre; tots foren arrestats a casa seva o en una altra que escollisin, sense poder-ne sortir fins que haguessin fet la pau i treva mitjançant jurament, a judici dels Jurats. El 31 de març sabbati vigilia Ramis palmarum proclamaren una altra ordinació pro pacifico et tranquillo statu dicto ciuitatis. Una altra, sense data, a continuació d'aquesta, per honor e reuerencia de la sancta passió de Jesu crist e per cessar bregues scandols e inconuenients, els Jurats prohibeixen portar, tan de dia com denit, qualsevol classe d'armes ço es spases broquers lances lunes godondarts balestes pilotes ne algunes altres armes e aço sots pena de cinchonta sous e de perdre les armes.
Tornar al text

(7) - En els documents comptables de 1447 en davant, apareixen els noms de diversos negres, sclaus e catius que, en nombre de dos a quatre, assistien algunes vegades a les processons de Corpus i de l'Àngel Custodi, tocant instruments; a la del Corpus de 1457 hi figuraren cotre sclaus qui sonaren trompetes, que pertanyien a Joan Gornau, Benet Vicens pedrer, a un tal Xetmar i a Simó Burgués, corder.
Tornar al text

(8) - El xipellet, diminutiu de xipell o capell, encara s'utilitzava a mitjans segle XVI, i devia ser un barret propi de persones principals. El 1533 l'emperadriu en portava un de pèl de seda negre quan va sortir de Barcelona per rebre el seu espòs Carles V. El 7 de juliol de 1524 els Jurats de la ciutat formaren les ordenances per a la cofradia dels bonaters, xipellers y sombrerers, instituida sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser al monestir de predicadors de la ciutat.
Tornar al text

(9) - S'especificaven les següents quantitats: per als ciris de cera, 3 lliures; per a tres coblas de juglars i el manteniment, 9 lliures i 12 sous; per a vergas, 12 sous; per pintar els ciris, 8 sous; per portar-los, 6 sous; per paper, sis diners; per a l'arranjament dels àngels i el reis, 3 lliures; total 19 lliures 18 sous i sis diners. Per augmentar aquesta quantitat, que consideraven insuficient, els Jurats imposaren un arbitri de fleca d'onze lliures en aiuda de les despeses de la festa del Corpus christi. Però ni així es va arribar a la fastuositat de la processó d'anys anteriors.
Tornar al text


Bibliografia

- "Festividad del Corpus en Gerona. Noticias históricas acerca de esta festividad desde el siglo XIV hasta nuestros días". Julián de Chía. Gerona. Imprenta y libreria de Paciano Torres. 1895.

- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.



  • La festivitat del Corpus. Reportatge fotogràfic de la festivitat del Corpus a Girona el 2006.

  • La processó del Corpus. Reportatge fotogràfic de la processó del Corpus a Girona l'11 de juny del 2007.

  • Processó de Corpus a Girona l'any 1918. Dibuixos del Sr. Joaquim Pla i Dalmau. (Muntatge a partir de les làmines publicades per Pla i Dalmau Llibreria).

  • Back

    Pere III el Cerimoniós, per Jaume Cascalls (mitjan s. XIV). Wikipèdia.

    El rei Joan I d'Aragó. Pintura de Manuel Aguirre i Monsalbe (1885). Wikipèdia.

    Signatura del rei Joan I d'Aragó. Wikipèdia.

    Músics medievals. Miniatura de les Cantigas d'Alfons X. Wikipèdia.

    Músics medievals. Miniatura de les Cantigas d'Alfons X. Wikipèdia.

    Músics medievals. Miniatura de les Cantigas d'Alfons X. Wikipèdia.

    Signatura del rei Martí l'Humà. Wikipèdia.

    Músics medievals. Miniatura de les Cantigas d'Alfons X. Wikipèdia.

    El rei Ferran I d'Aragó. Pintura de Manuel Aguirre y Monsalbe (1851-1854). Wikipèdia.

    Cavallers de dol. Detall del sepulcre del rei Ferran I, procedent del monestir de Poblet, 1417. Musée du Louvre. Wikipèdia.

    El rei Joan II d'Aragó. Wikipèdia.

    El rei Alfons V. Pintura de Juan de Juanes. Wikipèdia.

    El rei Ferran II. Pintura de Michael Sittow. Wikipèdia.

    Sortida de la custòdia de la Catedral de Girona, el dia de Corpus de 2007.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés