![]() |
![]() |
![]() |
||
![]() |
||
Les edificacionsL'església del convent era d'una sola nau, amb una gran capacitat, amb l'absis orientat cap al nord. Tenia dos claustres, les restes d'un dels quals encara poden ser observats a l'interior de la galeria d'art El Claustre, del carrer Nou, un ampli refectori i una gran horta. Al pati del Palau Solterra, del carrer Ciutadans, s'hi conserva una altra part del claustre de l'antic convent, i una altra, cinc arcades més, a l'església de la Mare de Déu de l'Esperança, a s'Agaró. |
![]() (Ampliar) - Ruines d'un couvent à Girone. Gravat de Bacler d'Albe, Louis Albert Ghislain, 1824. Col·lecció Ajuntament de Girona. Detall del convent de Sant Francesc en ruïnes, a Girona. A la part central s'observa un monjo en actitud de pregar. Al fons, possiblement es vegin els campanars de Santa Susanna i el de les Bernardes. |
|
![]() |
||
Plànol basat en el publicat acompanyant el treball La venda del convent de Sant Francesc, de Josep Clara, en publicació i data desconegudes. (Escala del plànol en canes catalanes, unitat que equival a 8 pams, 6 peus o 2 passos, que són 1m 55cm) |
Llegenda del plànolA = Carrer de Santa Clara. |
|
El conjunt conventual estava comunicat amb la resta de la ciutat, a l'altra riba de l'Onyar, mitjançant l'anomenat Pont de Framenors o de Sant Francesc, pont que va ser substituït el 1856 per l'actual Pont de Pedra. ![]() (Ampliar) - Vista del riu Onyar a Girona, amb el pont de Sant Francesc a la part central i la torre homònima, a la dreta. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. A la dreta, el de Sant Feliu, la torre de Sant Francesc i la Catedral. També s'observa la muralla del riu. Gravat de Francesc Xavier Parcerisa Boada, 1839. Col·lecció Ajuntament de Girona. Degut a la seva situació, el veïnatge amb el riu Onyar i la sèquia Monar, va patir inundacions, al menys, els anys 1380, 1552, 1597, 1617 i 1678. Aquesta relació del convent amb el riu de Girona, explica que, durant el segle XIV, es prohibí diverses vegades de llençar escombraries i assecar lli i cànem vora el riu Onyar, a tocar l'indret on estava situat el convent, a fi d'evitar, diuen els documents, l'aire malsà i pestilent generador de malalties (alias infecciones
propter quas vobis seu dicto conventiu insequantur aut insequi possint infirmitates, fetores, tedia seu gravamina...) Notes: (6) - A "Girona, rius, ponts, aiguats" s'esmenta que consta que el 1311 l'Onyar ja se l'havia endut i, més tard, mitjançant cartes reials que es conserven a l'Arxiu Històric Municipal, l'any 1332 el rei Jaume II ordenà als encarregats del cobrament del passatge del pont de pedra de Sant Francesc d'Assís que lliuressin als jurats de la ciutat dos-cents sous per reconstruir el pont de fusta que comunicava el Mercadal amb la Plaça de les Cols, l'actual Rambla de la Llibertat. Bibliografia bàsica:
|
![]() (Ampliar) - El convent de Sant Francesc, que també va ser anomenat de Framenors de Girona. Dibuix de Jordi Sagrera. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. S'hi pot observar el pot medieval que va ser substituït per l'actual Pont de Pedra. ![]() (Veure sencer) - Vista meridional de la ciudad de Gerona. Xilografia, datada entre 1809 i 1812. Amb el número 14 s'indica el convent "de Franciscanos". Ajuntament de Girona. ![]() Fragment de finestral dins una habitació de l'Hotel Peninsular. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |