La Cisterna del Museu d'Història, 2007

Exposar a “Girona, temps de flors” en els nostres dies pot voler dir plantejar-se edició rere edició la recerca poètica d’un matrimoni efímer, l’anhel simbiòtic per a un espai que pren el paper d’envolvent d’un recurs floral amb el qual adquirirà compromís durant deu dies.

El protagonisme ha de ser compartit. Ambdós lloant-se recíprocs, sovint amagant a l’espectador la tristesa del seu desenllaç conegut.

Un d’aquests envoltoris més celebrat és la cisterna del museu d’història de la ciutat, magnífica lliçó històrica d’enginy aprovisionador, al soterrani de l’antic convent de Sant Antoni, configurat per aire, voltes de pedra sobre parets, arcs i pilar.

Intervenir-hi suggereix la necessitat d’estimular el visitant aprofitant-ne la màgia que rau al seu volum, el material que emmotllen els murs i sostre: l’aire.
Per redescobrir-lo potser el que s’escau és omplir-lo de nou per no poder ser percebut en la seva totalitat.

De com omplir la cisterna.
Les parets ens reverberen sons que li són coneguts. La simultaneïtat de sentits en funcionament com a recurs. Accentuant la humitat festejant amb la saturació de l’ambient.
Aprofitant la temperatura de l’aire diferencial segons l’alçada relativa del recipient és permès recollir subtils corrents per generar moviment, apte per a elements florals de poc pes, fins i tot que ja a priori es trobin en teòric equilibri de pesos en un supòsit d’estabilitat ambiental.

De com assolir un teòric equilibri de pesos en un supòsit d’estabilitat ambiental.
Els amaranthus, planta capritxosa de color, molt resistent a climes freds i poc pes, i les tillences, de similars característiques físiques però discretes, poden suspendre’s d’esferes gegants de làtex transparent inflades amb heli.
Aquest gas, de calor específic elevat i vapor dens, s’expandeix ràpidament al ser calentat a temperatura ambient. És més lleuger que l’aire i desafia la gravetat.

El privilegi resultant fou assistir a l’espectacle d’efímera simbiosi amb l’aire, medi espaial pel viatge atzarós de la planta que en estrats inferiors més freds ascendia i a l'arribar als estrats superiors més calents descendia.

Text de Víctor Almazán Guasch, arquitecte, publicat per gentilesa de l'autor. So de Pau Majó.
valmazan@coac.net

Text acompanyatori a les imatges del muntatge decoratiu de la cisterna del museu d’història per la 52ena edició de l’exposició de flors de la ciutat de Girona. (Muntatge de Víctor Almazán, Pau Majó, Imma Alonso i Marta Alonso; fotografies de Víctor Almazán i Pau Majó, publicades per gentilesa dels autors)

---