|
|
La via comunica la ronda de Ferran Puig amb l'encreuament del carrer de l'Obra i el carrer del Perill, al costat mateix de l'església de Santa Susanna del Mercadal. També connecta amb el carrer de Cristòfol Grober, l'avinguda de Jaume I i les places de Santa Susanna i de l'U d'octubre de 2017. El seu traçat coincideix amb el recorregut final de la sèquia Monar que, derivada del Ter a l'altura de la Pilastra, al terme de Bescanó, va a parar a l'Onyar, ben a prop del Pont de Pedra. La sèquia va fer que el seu traçat fos molts anys un seguit d'indústries i fàbriques: de xocolata, de paper, foneries, un escorxador, la fàbrica Grober, i una estació-garatge mig subterrània dels autobusos de la línia Girona-Sant Feliu de Guíxols.
(Ampliar) - A l'esquerra, el baluard del Governador; a la dreta, la fàbrica de Sabó Esteve Bachs i la sèquia Monar, posteriorment coberta pel carrer del mateix nom. . 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
La vocació industrial del carrer.
El desenvolupament d'aquesta via va lligat al procés de Desamortització (1798-1924) i a l'enderrocament de les muralles que tancaven la ciutat per la banda de ponent. A conseqüència del primer fet experimentà una embranzida fabril prou considerable, atès que s'hi va fer notar l'activitat d'empreses com la paperera "La Gerundense", la foneria Planas, Flaquer i Cia (entre d'altres, fabricants de turbines), i la Grober. El 18 de juny de 1900 l'Ajuntament atorgà permís a la casa Planas i Flaquer per col·locar la línia del tramvia "que tienen instalado a uno de los lados de las calles de la Indústria y Acequia, en el centro de las mismas".
Anunci de la fàbrica de xocolata Massa, publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias' del 16/5/1897. El mateix dia el diari publicava el seu trasllat al carrer de la Sèquia cantonada amb el carrer de la Premsa. L'any següent s'anomenava "La Económica" - (Ampliar)
La urbanització del carrer.
El diari "La Nueva Lucha" del 6/1/1889 publicava la notícia de l'empedrat del carrer: "Una de las brigadas del municipio ha dado comienzo á las obras necesarias para empedrar la calle de la Acequia en la sección de la misma comprendida desde el Matadero público hasta la plazoleta del frente de la Iglesia del Mercadal", obra que l'Ajuntament va dur a terme, en part, amb material aportat pel regidor Antonio Boxa, que "ha regalado al Ayuntamiento cincuenta quintales de cemento romano para las obras del empedrado de la calle de la Acequia" (La Nueva Lucha, 11/1/1889). Aquests arranjaments es varen repetir a principis del segle XX. El Diario de Gerona de Avisos y Notícias de 10/3/1917 informava que es procedia a "arreglar la calle de la Acequia, colocando bordillos, adoquinándola y construyendo la necesaria alcantarilla". El 1933 es va tornar a empedrar amb llambordes.
Venda de la fàbrica de xocolata 'La Económica', publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias' del 21/4/1901 - (Ampliar)
La conversió en un carrer de llargada considerable es va assolir per l'enderrocament de les muralles del Mercadal. A l'Ajuntament "se leyó una proposición firmada por los señores Plá, Carreras y Gimbernat en la que proponian se acordara solicitar de la Superioridad la apertura de un boquete en las murallas frente a la calle de la Acequia, otro en el cruce de las calles Industria y Galera y otro en el cruce transversal de la calle de Ronda; la demolición del lienzo de muralla de la puerta de Figuerola al boquete contiguo; el derribo de los lienzos de las calles de Peso de la Paja, Puente Mayor y Plaza de San Francisco; y la cesión de los baluartes de San Narciso y Gobernador, el primero para facilitar la comunicación con el barrio del Mercadal por medio de un puente ó vado y el segundo para convertirlo en plaza pública" (Diari de Girona d'avisos i notícies, 2/3/1899).
Anunci publicat al diari 'L'Autonomista' del 13/11/1936 - (Ampliar)
El 1944 s'efectuaren les obres per cobrir el primer tram del canal, que comprenia de la Ronda de Ferran Puig a la Gran Via de Jaume I. En aquest sector es projectà un carrer de dotze metres d'amplada i aviat es començà a aixecar edificis particulars sobre el tros cobert. El pressupost de les obres va ser de 98.903 pessetes. Més endavant, el 1953, es realitzà la pavimentació d'aquesta part del carrer. La de l'altre sector més proper al Mercadal va ser adjudicada al contractista Francesc Aubert i rebuda provisionalment el 10 de setembre de 1956. El 3 d'abril de 1964 l'Ajuntament aixecà acta de la recepció de les obres d'enllumenat.
Arran de les obres previstes en el Pla Mercadal del 1971, el carrer va veure com desapareixien el garatge dels autobusos de la Hispano Hilariense (abans d'en Vila), la fàbrica de cartrons Planas i el passadís on funcionava la fusteria Plana. Al seu lloc, a la meitat dels anys setanta, hi aparegueren blocs de pisos d'una certa alçària; el que fa cantonada amb la Gran Via de Jaume I i el que aixecà el 1977 la immobiliària Pérez Xifra i que dóna al carrer de Cristòfol Grober foren els primers. Aleshores es cobrí també el tram de la sèquia que restava al descobert, i això va permetre d'eixamplar el carrer. A finals de 1985 va ser enderrocada la part de la fàbrica Grober que donava a la sèquia i que allotjava, a més de la nau industrial, la guarderia infantil de l'empresa.
Diada de Corpus al carrer de la Sèquia. A l'esquerra, l'edifici de l'actual Museu del Cinema. 1956. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El nom del carrer: la sèquia Monar.
Segons Jaume Marquès, Monar és un topònim derivat del llatí "molinare", molí d'aigua, per síncope de la síl·laba interior "li", i es basa en els filòlegs Anton Griera i Francesc de B. Moll. "Rec" &eaute;s un mot sinònim de "sèquia", per tan dir Rec Monar és el mateix que "rec moliner".
El Rec o Sèquia Monar té la presa al l&iaute;mt dels termes de Bescanó i Salt, regava els termes de Bescanó, de Salt, de Santa Eugènia de Ter i del Pla de Girona i desguassa a l'Onyar dins la ciutat. Esmentat al segle XI (1), segons Marquès construït pels comtes de Girona, passà a ser propietat de la ciutat. Aprofitada per a la agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal, on en el segle XIX s'instal·laren les empreses fabrils més importants.
Segons Marquès la construcció de la sèquia cal datar-la de començaments del segle XI i va ser promoguda pel fet que, havent estat destruïda la ciutat de Barcelona i conquerides les terres de la seva rodalia pels àrabs acabdillats per Al-Mansur, Borell II, comte de Barcelona i de Girona, hagué de residir més sovint a la ciutat de Girona des d'on podia organitzar la contraofensiva que li permetés reconquerír i reedificar Barcelona.
Edificis de la fàbrica Grober al carrer de la Sèquia. 1982. Jordi Parés. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Aquella primera sèquia prenia l'aigua del Ter poc més amunt del poble de Santa Eugènia i en regava les terres. a més de donar la força hidràulica als molins i fàbriques de l'època. Xavier Monsalvatje Iglésias (1881-1921) esmenta un document de 1207 on consta que a l'indret del poble hi havia la "resclosa superior". També Santiago Sobrequés precisa que la sèquia o canal que alimentava aquella mateixa fàbrica l'any 1346 havia estat ampliada per Pere III el Cerimoniós prenent l'aigua del Ter en el terme de Vilanna. Era una possessió del rei, que ell cedia a particulars per a la convenient utílítzacíó, reservant-se l'alt dominí í sovint fent la cessió a carta de gràcia, és a dir, reservant-se la recuperació de la propietat i l'ús mitjantçant la restitució del preu percebut.
En els setges que ha sofert la ciutat al llarg de la seva historia, sovint l'atacant desviava l'aigua de la sèquia per privar als assetjats de la força per als molins; aleshores els gironins es servien de molins de sang per a moldre blat i tenir farina per als forns de pa. Marquès esmenta que a l'Ajuntament n'hí hagué un de cada classe, mogut per aigua i per atzembles í fins i tot el Capítol Catedral en tenía un de sang per al servei del clergat de la Seu, el qual va ser separat de la Canonja establerta a nivell del Claustre i col·locat a l'estança que hi havia dessota la capella de la Mare de Déu del Claustre, per acord de 20 de setembre de 1725.
Al llarg del segle XVII es documenten controvèrsies i concordies entre l'Ajuntament de Girona i el Capítol Catedral sobre l'ús dels molins de la sèquia Monar. Després de la fortificacíó del barri del Mercadal l'any 1653, la ciutat hagué de reconstruir la sèquia trencada durant els setges d'aquella centúria i pràcticament va esdevenir propietària i governadora del canal í dels molins que en prenien l'aigua.
En els anys quaranta del segle XX, un canal derivat de la sèquia Monar permetia regar l'horta i les terres del Pla de Girona fins al carrer de Sant Joan Baptísta de la Salle. L'asil de les Germanetes dels Pobres en reportava important profit per a l'alímentació dels asilats en aquells anys de penúria econòmica general.
Edifici de la fàbrica Grober a la cantonada del carrer de la Sèquia, a l'esquerra, i el carrer Cristòfol Grober, a la dreta. 1986. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El document més antic relacionat amb el rec Monar i amb els molins que movía data de l'any 1018 i consisteix en la
"donacíó de molins i monars del riu Ter"; ja existia d'ençà d'alguns temps la sequia i ja servia per a moure els molins de les seves voreres. El segon en antiguitat és esmentat per l'historiador Santiago Sobrequés i data de l'any 1185. Conté la cessió feta pel rei Alfons I d'una fàbrica o ferrería moguda per la força de l'aigua de la sèquia Monar a Pere Mascaró, ferreria que més tard va ser adquirida per la familia Margarit (J. Marquès, op. cit). -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer de la Sèquia". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" del 28/10/1986.
- "El carrer de la Sèquia". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 13/7/1980.
- "El 'Pla Mercadal', al descobert". Pere Madrenys. Article publicat al setmanari "Presència" de l'1/6/1978.
- "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J- Sagrera. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-183-3.
- "Urbanisme i arquitectura a la Girona d'època moderna: XVI-XVIII". Anna Carbonés Amagat. 2015. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
|
(Ampliar) - El carrer de la Sèquia. Al fons, el campanar de l'església de Santa Susanna del Mercadal. 1925. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Lletres citatòries expedides per la Reial Audiència sobre conflicte entorn de molins i aprofitaments de la sèquia Monar. 1771. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Edicte de l'Ajuntament de Girona sobre l'ús de l'escorxador del carrer de la Sèquia. Publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias' del 9/10/1892.
(Ampliar) - Retrat d'un nen amb bicicleta al carrer de la Sèquia. A banda i banda, la fàbrica Grober. Al fons, la torre de les Aigües. 1955. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer de la Sèquia. A banda i banda, diferents edificis de la fàbrica Grober. 1974. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Relleu del Nen Jesús, obra de Joan Carrera Dellunder, situat a la dovella superior de la porta del la Llar d'Infants de la fàbrica Grober, al carrer de la Sèquia. L'edifici va ser enderrocat i la imatge es conserva al dipòsit del Museu d'Història. 1985. Carles Mitjà Caballé. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Anunci dels nous habitatges construïts al carrer Sèquia a inici dels anys vuitanta. Publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' el 29/3/1981.
(Ampliar) - Obres de construcció d'un edifici al carrer Sèquia, 7. 1980. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 00" N
2º 49' 14" E |
 -
|
