La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La Via Augusta va ser la calçada romana més llarga d'Hispania amb una longitud aproximada de 1.500 km; anava des dels Pirineus, travessant el Coll de Panissars, vorejant el Mediterrani, fins a Càdis. Al seu pas per Catalunya aprofitava la depressió pre-litoral, pas antiquíssim d'intercanvi i relació.

Al llarg de les èpoques va anar rebent diversos noms com Via Hercúlia o Via Heràclia, Camí d'Anníbal, etc. però seria l'emperador August qui li donaria el nom definitiu arran de les reparacions i millores que es van portar a terme sota el seu mandat, fent-lo més còmode, eficaç i funcional, entre els anys 8 i 2 aC aproximadament, quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

A mitjans del segle II aC, després d'haver estat Via Militar utilitzada per Roma durant la conquesta d'Hispania, estava ben establerta amb pedres mil·liars cada vuit estadis.

El recorregut d'aquesta via, l'ús de la qual s'allargà fins l'Alta Edat Mitjana, com a mínim, és conegut gràcies als Itineraria, que J. M. Nolla descriu com una mena de recordatoris on hi havia descrita una via o un conjunt de vies, des del començament fins el final, fent indicació de les distintes mansiones, és a dir, dels punts concrets, situats a distàncies variables i que com a màxim eren d'una jornada completa de camí, on el viatger sabia que hi trobaria seguretat, canvi de posta, aliments i lloc per repostar, indret que podia coincidir amb una ciutat -el cas de Gerunda-, amb un vicus o fins i tot amb una parada del camí, nascuda sense cap altra finalitat. [...] hi havia la indicació precisa, en milles romanes (1.478,50 m), d'una a l'altra.


Fragment de la Columna Trajana, a Roma, amb la representació de la construcció d'una via per legionaris.

Dos importants documents arqueològics reflecteixen la presència de Gerunda en aquesta via: per una banda, un dels quatre vasos Apol·linars, peces d'argent trobades a Vicarel·lo, al Laci (Itàlia) i conservats a Roma, datats durant l'Alt Imperi, que porten a l'exterior l'itinerari de la Via Augusta entre Càdis (Gades) i Roma. Girona, Gerunda hi queda situada entre Aquis Voconis (Caldes de Malavella, segurament), i Ciniana (Cervià de Ter o els seus encontorns, aproximadament).

Per una altra, la Tabula Peutinger, còpia realitzada el segle XIII per un monjo anomenat Colmar d'un itinerari romà del segle IV, és un rotlle de pergamí de 0,34 m d'ample i 6,75 m de llarg, en el que les calçades estan representades com línies paral·leles, i s'indiquen els noms de les mansiones i les distàncies, en milles, entre elles. Tant en aquest document com en l'alterior, Gerunda equidista en XII milles de les mansiones següent i anterior (Voconi i Ciniana, respectivament).

La determinació del pas de la Via Augusta per la ciutat de Girona es documenta en tres pedres mil·liàries, perfectament conservades, que assenyalaven la distància precisa des del senyal a la mansio més propera, junt amb altres indicacions com el nom de l'emperador sota el govern del qual s'havia fixat, el nom de la via, i altres.

Segons Nolla, [...] Aquests mil·liaris assenyalen el camí que devia passar per Palau Sacosta i que, pel que ara és carrer de la Rutlla, devia travessar l'Onyar pels arenals de l'actual Plaça de Catalunya, després pel carrer dels Ciutadans o lleugerement més cap a l'est, per anar a entrar a la ciutat pel portal de l'antiga placeta del Correu Vell, a l'inici del carrer de la Força, que era el kardo maximus de la ciutat i alhora la via. Probablement sortia pel portal del nord (Sobreportes), perfectament ben conservat, i, davallant cap al nord, passava el Galligants per allí mateix, continuava cap al Pont Major vorejant Montjuïc pel barri de Pedret i passava el riu Ter, la gran barrera natural, per un gual que hi devia haver en l'indret que ocupa el Pont de l'Aigua i on és molt probable que hi hagués hagut, en algun moment, un pont romà. És precisament el gual el que determina la situació concreta de Gerunda.


Bibliografia:

  • Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Josep M. Nolla. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1987. ISBN 84-505-5303-2.
  • Fotografies preses per gentilesa del Museu d'Història de la Ciutat. Girona.

    Enllaços:

    Museu d'Història de la Ciutat

    Back

  • Un dels quatre vasos anomenats Apol·linars trobats a Vicarel·lo, al Laci (Itàlia) conservats a Roma. Rèplica exhibida al Museu d'Història de la Ciutat, Girona.

    Fragment de la Tabula de Peutinger en la que es mostra Gerunda.

    Detall d'un mil·liari trobat a Sarrià de Ter el 1876. Mostra una inscripció dedicada a l'emperador Caius Iulius Maximinus i data del 238 dC.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés