Casa de Cultura de Girona Del 25 d'octubre al 10 de desembre 2012
L'exposició, acompanyada d'un llibre-catàleg, han estat concebuts pel fotògraf Josep Maria Oliveras, que ha dedicat anys intensos de sessions de treball amb l'artista per poder inaugurar una mostra integrada per una seixantena de fotografies molt elaborades, en el norantè aniversari de l'escultor de Santa Eugènia de Ter.
(Ampliar)
- Paco Torres Monsó i Josep Maria Oliveras.
Les fotografies exposades han estat fetes durant 25 anys a l'artista Paco Torres Monsó, i s'hi poden trobar moltes de les singularitats presents al llarg de la trajectòria vital de l'artista: l'agressivitat, la humilitat, la ironia, el sarcasme, l'absurd, aclucades d'ull a Man ray i a Marcel Duchamp, al photomaton...en definitiva les fotografies són una extensió del neguit i de l'ànsia reivindicativa de l'escultor.
(Ampliar)
- Inauguració de l'exposició. Carles Puigdemont, Paco Torres Monsó, Jaume Torramadé i Xavier Soy.
Francesc Torres Monsó
Nascut el 1922 a Santa Eugènia de Ter, estudià a l'Escola de Belles Arts de Girona amb Joan Orihuel i treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà. La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Clarà, però la influència de Jean Rodin l'incità a la construcció de masses animades.
El 1950 fundà el grup Postectura i participà al Tercer Saló d'Octubre. Aleshores va ser influït profundament per l'expressionisme anglès. Participà en els Salons d'Octubre i el 1954 guanyà una beca de l'Institut Français per a anar a París. Allà augmentà el seu expressionisme a la recerca d'un rigor formal, molt influït per Juli González. La seva Maternitat guanyà el primer premi d'escultura a la Tercera Biennal d'Alexandria.
(Ampliar)
- Exposició Torres Monsó, una illa habitada.
A principis dels anys 1960 es va deixar influir per l'art abstracte, però poc després tornà a un expressionisme figuratiu amb contingut sarcàstic i un tractament de la matèria progressivament més destructiu. El 1969 començà a treballar el polièster i les resines sintètiques, i introduí el color en les seves composicions, ara amb influències del pop art. Els anys setanta van portar a Torres Monsó a la descomposició definitiva de la forma, descomposició que de fet ja s'apunta en algunes peces de finals dels anys seixanta.
Després de quasi dos anys d'inactivitat artística torna a treballar unes peces lligades a la imatge del Pop art i, amb ironia, ens ensenyen un punt de vista crític sobre la societat del moment. Les dues últimes dècades del segle XX són un moment de plenitud creativa. La dècada dels vuitanta serà un moment de síntesi; les obres es despullen de decoració, adopten tendències minimalistes, que resumeixen en la seva austeritat les preocupacions latents de l'artista.
(Ampliar)
- Exposició Torres Monsó, una illa habitada. Entrada a l'exposició.
Una de les obres exhibides a l'exposició
Paco Torres Monsó. Detall de una de les peces de l'exposició, obra de Josep Maria Oliveras
Paco Torres Monsó amb l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, durant la inauguració
Paco Torres Monsó. Detall de una de les peces de l'exposició, obra de Josep Maria Oliveras