El dijous 23 de novembre 2023 l’Ajuntament de Girona va denominar un espai del barri de Vila-roja amb el nom del sindicalista Pedro Montalbán Hernández (1923-2008). Es tracta de la placeta situada a l'encreuament de la pujada del Primer de Maig i el carrer de la Font. L'acte es va iniciar amb la descoberta de la placa i va seguir amb les intervencions de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; de la secretària general de Comissions Obreres, Belen López, i de la néta de Pedro Montalbán. També hi va assistir el tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Girona Quim Ayats i Bartrina. (Ampliar) - Fill i néts de Pedro Montalbán Hernández durant l'acte. La Comissió del Nomenclàtor de Girona i el Ple van aprovar el nom de placeta de Montalbán Hernández arran de la petició de Comissions Obreres i Esquerra. Es va assignar el nom en aquest espai de Vila-roja, atès que Montalbán va viure durant molts anys amb la seva família en aquest barri i sempre va col·laborar amb l'associació de veïns. (Ampliar) - D'esquerra a dreta: Àngel Serradell, Francesc Pararols i Pedro Montalbán. Gentilesa de la família Montalbán. Pedro Montalbán Hernández (1923-2008).
Va néixer a Alcúdia de Guadix, Granada, el 8 de novembre de 1923. Es va traslladar a Girona el 1945 on va començar a treballar a la Pedrera de Pedret, on va ser acomiadat per queixar-se de l’escassa paga (1). El 1952 van venir a viure a la ciutat la seva dona i les dues filles. Vivien a Les Pedreres i, a partir de 1958, al barri de Vila-roja. (Ampliar) - Agrupació del PSUC del barri de Vila-roja. Gentilesa de la família Montalbán. La vaga dels Químics.
L’abril de 1962 es va iniciar una vaga a la fàbrica d’Industrias Químicas y Tartáricas, coneguts com Els Químics, que acabaria derivant en una vaga total i es perllongaria durant set dies. L’empresa els feia anar a treballar diumenges. El principal promotor d’aquella vaga va ser Pedro Montalbán, que al capdavall es convertiria en un símbol de lluita de les classes populars a la ciutat de Girona.
Notes (2) - En una entrevista de Ramon Rovira explicava el 1981, que "[el bisbe Cartañà] va dir que no havien donat permís i per per tant el diumenge s'havia de fer festa. El delegat de treball per la seva banda ens mostrà el document eclesiàstic que autoritzava els Químics a treballar fins i tot els dies festius. Arran d'això un grup de treballadors ens vàrem adreçar al bisbe gironí i li vàrem manifestar el nostre disgust per haver-nos enganyat. Vàrem tenir una enganxada molt considerable i des d'aleshores no en refio de ningú". [Tornar al text] (3) - Els setze treballadors acomiadats foren: Dídac Planas Ribot, Josep Oliver Turón, Albert Crous Font, Joaquim Brugués Orts, Pedro Montalbán Hernández, Antonio Alonso Ortega, Manuel Romero Romero, Enric Codina Pujol, Valentín Romero Cano, Joan Farrés Verdaguer, Josep Roura Carreras, Joan Peradalta Pinsach, Josep Llinàs Carreras, Lluís Salvan Vilar, Ferran Gotarda Artimà i Joan Bach Vilà. [Tornar al text] Bibliografia |
(Ampliar) - Notícia de l'acomiadament de Pedro Montalbán per la vaga a Indústrias Químicas y Tartáricas. Diari 'Los Sitios de Gerona', 17/10/1978. (Ampliar) - Vista de la fàbrica de les Indústries Químiques i Tartàriques, coneguda popularment com els Químics, a la zona de Palau-sacosta. 1979. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Pedro Montalbán. 1981. Foto Codolà. Publicat al diari "El Punt". (Ampliar) - Vista de la fàbrica de les Indústries Químiques i Tartàriques. 1988. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - La xemenia de les Indústries Químiques i Tartàriques, salvada de l'enderrocament. 2001. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
Creat: 09/12/2023 |