Visita guiada La Regina fa festa. Festivitats i tradicions a la Girona jueva.

Un dia de l'any 1312, en una casa del Call de Girona es celebrava el naixement d'una nena amb la cerimònia de la Vijola. La nena, que va rebre el nom de Regina, era filla de Na Bonafè i d'En Bonjudà Cresques, un home molt ric i influent, que feia d'argenter i de prestamista.

Quan la Regina acabava de complir els 12 anys, moment en el que segons la llei jueva una noia ja era considerada major d'edat i es podia casar i formar una família, el seu pare la va donar en matrimoni al fill petit dels Saltell, una família jueva important i rica, originària de Barcelona. Na Regina i En Saltell es varen casar el 1325 de l'era cristiana, i la celebració del seu casament va durar tota una setmana. A la casa dels Cresques, les dues famílies varen fer una gran festa on hi varen convidar gent jueva i gent cristiana, familiars vinguts de prop i de lluny, amistats i personalitats de la ciutat.

A partir del moment en què fou una dona casada, Na Regina va començar a actuar i a tenir responsabilitats de mare de família. Per això, havia de vetllar per a que el Xabbat fos rebut correctament a casa seva, i es fessin tots els preparatius i tots els rituals que manava la llei de Moisès. Igualment passava amb totes les festes solemnes que s'anaven desgranant en el calendari jueu al llarg de l'any, sobretot les festivitats majors com la Pasqua (Pésaj) o l'Any Nou (Rois ha Xanà). Hi havia festes que, com a dona que era, la tocaven de més a prop, com ara la festa d'Ester (Purim), o la de les Cabanes (Sukkot); en d'altres, més masculines, com el Dia dels perdons (Iom Quippur) o la Celebració de la Torà (Simjat Torà) era ella que cuitava que tot estigués a punt per tal que els homes de la família (espòs i fills), acomplissin correctament amb el ritual prescrit, tant a casa com a la sinagoga.

Com totes les dones jueves, la funció principal de la Regina era la de donar descendència al poble d'Israel i continuïtat a les seves comunitats i famílies. Per a poder procrear amb santedat i correcció, calia que es purifiqués en moments concrets dels seu cicle vital. Per aixó acudia al micvé set dies després d'acabada la menstruació i abans de mantenir relacions sexuals (destinades sempre a la procreació). Per afavorir l'embaràs, per ajudar-se en els parts, per a mantenir-se fèrtil i bonica i per complir amb la funció que com a jueva li havia estat encomanada, Na Regina es servia dels consells i dels remeis que hi havia escrits en obres hebrees com la Lletra Santa d'ajustament carnal entre marit i muller, o el Llibre d'amor de les dones, totes dues anònimes però molt lligades a la cultura judeocatalana del segle XIII, i molt concretament, a l'àmbit de la Girona jueva.

Tots els rituals i totes les festes que practicava Na Regina per tal de dur a terme una vida correcta i digne segons pertocava a una "filla d'Israel" els trobem ben descrits en un procés inquisitorial de finals del segle XV, que conté les confessions de Joana Libiana, una conversa gironina, acusada de judaitzar. La Joana explica les cerimònies, els àpats i les celebracions que encara mantenia, segons la tradició ancestral que li havia estat llegada per la seva mare i per la seva àvia.

Les dones com la Joana foren els autèntics "dics de contenció" que varen ajudar a preservar, durant molts anys, unes creences, unes pràctiques, unes festes i unes tradicions que, de no haver estat per elles, haurien caigut molt més ràpidament en l'oblit.

Al llarg de la visita, es passeja pels camins de la memòria i de la vida d'aquestes dones, com Na Regina, que un dia varen habitar el Call de Girona i que hi varen deixar una empremta subtil i discreta, però inesborrable.

(Text del fulletó de la presentació de la visita guiada, conduïda per Sílvia Planas, amb acompanyament musical de Míriam Encinas i Joan Miró)

Les imatges del reportatge han estat obtingudes durant la visita el 6 de setembre de 2009.

---

El Call. Reportatge fotogràfic dels carrers que formaren l'antic barri jueu de Girona.

El Centre Bonastruc ça Porta. Reportatge fotogràfic del centre que acull el Museu d'Història dels Jueus.

Història dels jueus a Girona. Sèrie d'articles sobre la història dels jueus a la ciutat de Girona, fins l'any 1492.

El Museu d'Història dels Jueus. Reportatge fotogràfic i dades d'interès del Museu, que té la seva seu al Centre Bonastruc ça Porta.

---