L’exposició "Despertant instruments adormits", del 21 de febrer al 20 de març de 2020, mostra rèpliques d’instruments musicals del romànic. Es tracta del projecte europeu Awakening European Sleeping de difusió dels instruments i de les músiques creades al voltant de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll durant l'Edat Mitjana. (Ampliar) - Arpa. Peça exhibida a l'exposició.
Els instruments de corda medievals són construïts a partir d’un bloc de fusta, per això són anomenats instruments monòxils, a diferència de la majoria d’instruments actuals, que es componen a partir de l’acoblament de diverses planxes i peces de fusta. (Ampliar) - Personatges tocant fídules. Miniatura mossàrab del 'Beati in Apocalipsin libri duodecim', Ca. 900-950. Viquipèdia. La Fídula o viola oval.
La fídula o viola oval era l’instrument més utilitzat pels trobadors i joglars, destinat a acompanyar el cant. És l’antecessor de la família dels violins. Té quatre o cinc cordes, algunes de les quals són dobles, i en alguns models se n’afegeix una d’exterior al mànec. El pont és pla, la qual cosa facilita la vibració simultània de les cordes alhora. Els llargs arcs, que apareixen a la iconografia, permeten l’execució de notes de molta durada o bordons, que actuen com a suport harmònic de la melodia cantada. (Ampliar) - Personatge tocant la cítola. Imatge de l'exposició. Cítola.
La cítola forma part dels instruments de corda pinçada, amb els llaüts i les guiternes, emprats pels trobadors i els joglars per acompanyar el cant. Es tracta d'un instrument compacte, monòxil, amb mànec sovint acabat amb una imatge zoomorfa, de cordes dobles o simples i amb trasts. El mànec podia ser simple, doble o de grans proporcions només amb un forat per passar-hi el polze de la mà esquerra. La seva forma peculiar el feia molt apte per ser tocat mentre es caminava, pel fet d'aguantar-se pel propi pes damunt dels braços. (Ampliar) - Rei músic fantàstic tocant l'arpa. Col·legiata de Saint-Martin de Candes-Saint-Martin, Indre-et-Loire. Segle XIII. Viquipèdia. Arpa.
L’arpa, originària de Mesopotàmia, és un dels instruments musicals més antics, que ja existia en el III mil·lenni abans de Crist. De forma triangular, la qual implica una diferent longitud de les cordes, i caixa de ressonància en un dels costats. Llaüts. Els llaüts, guiternes, cítoles i d’altres instruments de corda pinçada són originaris d’Orient, i reben diferents noms al llarg dels segles de l’Edat Mitjana. Normalment es tocaven amb un plectre o pua, que podia ser de canya, pergamí, ploma o banya, i guanyen importància a finals del període. Els trobem a la porta dels Apòstols de la Catedral de Girona. Rabec o giga. D’origen oriental, és un instrument de so agut, i té forma de pera, dues o tres cordes i clavilles frontals. D’estructura semblant a la fídula, també es toca amb arquet però és de grandària més reduïda. Es tocava a l’espatlla però també sobre el genoll per influència àrab. Apareix al Beatus de Girona. Viola de roda.
La viola de roda és un instrument de corda fregada, un dels pocs instruments medievals d'invenció europea. Una roda accionada per una manovella frega les cordes de l'instrument, que són pinçades per unes petites peces de fusta montjançant un teclat. Aquest instrument rep el nom d'organitrum quan es toca entre dues persones i és d'una grandària considerable, i s'utilitzava en el cnt litúrgic a partir del segle X. Salteri. És un instrument consistent en una caixa de fusta amb diverses formes, sense mànec, amb cordes a una de les seves bandes, que s’accionen amb els dits o amb un plectre. És un instrument que perviu encara en molts països, des de l’orient d’Europa fins a Àsia. Rota. El funcionament de la rota roman encara com un misteri; segurament era la combinació d’una arpa i d’un salteri. Va ser un dels instruments més populars durant el segle XII i tenia cordes a banda i banda de la caixa, amb una forma molt semblant a la de l’arpa. (Ampliar) - Monocordi de Zarlino. Il·lustració de "Le istitutioni harmoniche" (Venecia, 1558). Viquipèdia. Monocordi. El monocordi és un instrument destinat a un ús pedagògic, consistent en una caixa estreta i allargada, i d’una sola corda, amb un pont mòbil. Segurament hi apareixia escrit el nom de les notes, de manera que, en moure el pont i escurçar la llargària de la corda, permetia als estudiants entendre les proporcions matemàtiques en què s’expressen els intervals musicals. En convivència amb tots aquests instruments de cordes apareixen esmentats en els textos i en les reproduccions plàstiques tota mena d’instruments de vent de la família de les flautes, orgues, corns, cornamuses, instruments de canya, també d’origen àrab; instruments de percussió de membrana com tambors i panderos i campanes o petits idiòfons de fusta que es tocaven amb una sola mà. Podem trobar corns al Tapís de la Creació i al Beatus de Girona, i també una cornamusa a sota de les voltes de la Rambla de la Llibertat. (Ampliar) - Biga de Cruïlles, procedent del monestir de Sant Miquel de Cruïlles (segle XII-XIII). Representa una processó de monjos cantant. Museu d’Art de Girona. La música als monestirs.
La música tenia una funció essencial en la vida monàstica durant l’Edat Mitjana. Servia per acompanyar la litúrgia, i també era font d’estudi per part dels monjos. La veu era l’instrument per excel·lència a l’església, i el cant en llatí, el vehicle per expressar la pregària dels monjos i dels fidels. Els instruments tenien un paper molt secundari en la litúrgia, tret de l’orgue o de l’organistrum, que servien per acompanyar el cant, sovint en forma de bordons o notes sostingudes. Tanmateix, la iconografia religiosa fa pensar que l’ús dels instruments era més habitual del que es pot pensar, atenent l’aparició de molts instruments en Bíblies il·luminades, en els capitells dels claustres o en les portalades, així com els comentaris crítics al seu ús i, fins i tot, les prohibicions d’utilitzar-los durant el culte. (Ampliar) - Mènsula de la porta dels Apòstols de la Catedral de Girona. S'hi representa un àngel músic. La música dels joglars.
Són els intèrprets per excel·lència de la música medieval, i també del repertori dels trobadors. Però també els trobem interpretant èpica, drames litúrgics, actuant a les places i als carrers o a les cases de la noblesa. (Ampliar) - Detall de Beatus de la catedral de Girona (segle X). S’hi aprecien els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi portant gigues o rabecs. Tresor de la Catedral de Girona. El Beatus de la Catedral.
El Beatus de Girona és un manuscrit que transcriu el comentari a l’Apocalipsi, escrit pel Beat de Liébana i acabat el 975. Està escrit en escriptura visigòtica i il·lustrat amb 114 miniatures. No va arribar
a Girona fins el 1078 quan va ser cedit a la canònica de Girona. En una de les miniatures del Beatus de Girona apareixen els vint-i-quatre Ancians de l’Apocalipsi sostenint les gigues o rabecs, juntament amb les copes. Podem trobar paral·lelismes en l’atribució d’aquest instrument als Ancians en la Portalada de Ripoll, i en molts d’altres edificis i manuscrits. [Més imatges]--------------- |
(Ampliar) - Giga o rabec. Peça exhibida a l'exposició. (Ampliar) - Cornamusa. Relleu a les voltes de la Rambla de la Llibertat. (Ampliar) - El rei David tocant l'arpa. Procedeix del monestir de Notre-Dame de la Daurade a Tolosa de Llenguadoc. Museu dels Agustins. Viquipèdia. (Ampliar) - Violes de roda. Miniatura a les 'Cantigas de Santa María' d'Alfons X. Còdex de El Escorial (1221-1284). (Ampliar) - Savi de l'Apocalipsi amb la seva giga. Segle XII. Timpà a Moissac, Occitània. Viquipèdia. (Ampliar) - Capitell del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants on s’hi representa un músic tocant una fídula. (Ampliar) - Guido de Arezzo mostra el Monocordi al bisbe Teobaldo. Segle XI. Codex Lat. 51, Viena. Viquipèdia. (Ampliar) - Cítola. Ca. 1300. British Museum. Viquipèdia. (Ampliar) - Personatge tocant la fídula. Imatge de l'exposició. (Ampliar) - Cítola. Peça exhibida a l'exposició. (Ampliar) - Ballarina amb castanyoles i joglar amb salteri de costats còncaus. Miniatura del Cancioneiro de Ajuda. Ca. 1350. Viquipèdia. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |