La cuina i la música

Dins el marc de l'exposició Harmonies de Blau i d'Ocre, d'octubre a febrer de 2010, el Museu d'Història dels jueus de Girona presenta una notable mostra d'instruments musicals jueus. Aquest apartat complementa un dels aspectes de la vida quotidiana jueva, la gastronomia a la música sefardita que se subtitula "pan i kezo i un buen bezo".

Col·lecció d'instruments musicals jueus. Museu d'Història dels jueus

Fruit de tradicions mil·lenàries, a més de les influències que els jueus vàren rebre a Espanya i més tard les adoptades als territoris de la conca mediterrània que els acolliren en el seu exili, la cuina sefardita es distingeix de la resta en primer lloc per tractar-se d'una cuina mediterrània en la que es fusionen de forma harmònica les millors tradicions gastronòmiques de l'entorn geogràfic que habitaven, però alhora és una cuina jueva, profundament marcada per les tradicions i les lleis dietètiques jueves.

Aquests trets són fàcilment reconeixibles en els noms de molts plats sefardites, noms que provenen del castellà (albóndigas, bollos, mazapán...), del turc (yaprak, karni yarik...), i de l'hebreu (hamin, adafina...).

L'art culinari és part integral de la cultura sefardita i es reflecteix en molts aspectes de les seves tradicions, destacant les cançons i els refranys que s'han anat acumulat al llarg dels temps.

- Mas vale pan i kezo kon amor i no geyna kon dolor.
- Al ken amasa todo le pasa.
- Bendichas manos ke tal gizaron.

Los guisados de las berenjenas (Rodas, Grècia)

Siete modos de guisados se guisa la merenjena:
la primera que la guisa es la vava de Elena,
ya la hace bocadicos y la mete'n una cena,
esta comida la llaman: comida de merenjena
A mi tio Cherasí, que le agrada beber vino:
con el vino, vino, vino, muncho y bien a él le vino.

La segunda que la guisa es la mujer del shamás;
la cavaca por adientro, y la hinchi d'aromat
esta comida la llaman: la comida la dolmá.

La trecera que la guisa es mi prima Ester di Chiote:
la cavaca por adientro, y la hinchi d'arroz moti,
esta comida la llaman: la comida la almondrote.

La alburnía es savorida en color y en golor;
ven, haremos una cena, mos gozaremos los dos
antes que venga el gosano y le quite la sabor.

En las mesas de las fiestas siempre brilla el handrajo:
ya l'hacemos pastelicos, ellos brillan en los platos
asperando a ser servidos con los guevos jaminados.

La salata maljasina es pastosa y saborida,
mi vecina la prepara con muncho aceite de oliva;
estos platos acompañan a los rostros de gallinas.

La setena que la guisa es mejor y más janina,
la prepara Filistí, la hija de la vecina,
ya la mete en el forno de cabeza 'a la cozina,
con aceite y con pimienta ya la llama: una meyina.

De las coplas de Hanuká: Preparativos de Hanuká
(Chanakale, Turquia)

La gallina de la cucina,
dale a gostar a la vicina,
que le seia milicina.
Ocho días de Hanuká,
le'hadlik ner šel Hanuká.

Mete la carne al tandur,
tañeremos un buen santur
en šabat de Hanuká.
Ocho días de Hanuká,
le'hadlik ner šel Hanuká.

El vino de la serada
que a mí muncho m'agrada
a beber en Hanuká.
Ocho días de Hanuká,
le'hadlik ner šel Hanuká.

De las coplas de Purim: Los manjares de Purim
(Salònica, Grècia)

Viniendo la hora seš del primer día
en la mesa empecés con muncha alegría;
haced la hombría como el dover:
empecemos a beber
día y la noche hasta la hora doce.

Tenemos de ajuntar todos los vicinos
para tañer y cantar y prebar los vinos,
troquen marachinos y que den bakšis,
salchichas metan al šiš,
las mesas bien hartas, frutas y salatas.

---

"La cuina d'El Pont dels Jueus". Presentació del llibre de Martí Gironell sobre gastronomia jueva medieval.

---