La pintura

El gran dia de Girona, de Ramon Martí i Alsina, és un oli sobre tela, de 5,4 per 11,9 metres, considerat entre les obres més destacades de l’art català del segle XIX. La pintura representa un episodi de la Guerra del Francès a Girona. Per les seves dimensions, l’artista va pintar el quadre a la sala gran del Casino de Sants. Per pintar-lo, Ramon Martí i Alsina es va documentar sobre la Guerra del Francès a Girona, així com sobre els vestits i les armes de l’època, tot i que l'obra final presenta diversos anacronismes, com els uniformes dels francesos morts, situats en primer terme, que correspondrien a la Guàrdia Imperial, cos que mai va ser a Girona. L’obra, que no està datada, va ser començada abans del 1865.

(Ampliar)
El gran dia de Girona

La pintura va ser adquirida per Joan Font i Sangrà, el col·leccionista d’art que va reunir més obres de Martí i Alsina. L’any 1929 en va fer donació a l’Ajuntament de Barcelona i la pintura va quedar instal·lada al Gran Saló del Palau de Belles Arts. Quan les col·leccions d’art modern que es conservaven en aquest edifici del passeig de Sant Joan es van traslladar al Palau Nacional de Montjuïc per integrar-se al nou Museu d’Art de Catalunya el 1934, les obres de gran format van restar, possiblement per raons d’espai al Palau de Belles Arts.

Finalitzada la Guerra Civil espanyola, la reestructuració dels museus amb la instal·lació de les col·leccions modernes a l’antic edifici de l’Arsenal del Parc de la Ciutadella i l’enderrocament del Palau de Belles Arts van dificultar l’exposició d’aquesta pintura que des d’aleshores s’havia conservat sense ser exposada al públic.

El juny de 2009, la Generalitat de Catalunya, el MNAC i Caixa Girona varen signar un conveni que va permetre la restauració de l’enorme oli al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, amb seu a Valldoreix, i la seva instal·lació a la nova seu de la Generalitat a Girona.

(Ampliar) El setge de Girona de 1809. Museu d'Art de Girona

L'autor, Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826-1894)

El pintor Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894) va ser una de les peces claus en la renovació de la pintura catalana moderna. Considerat la figura més important del realisme artístic de Catalunya i Espanya, Martí i Alsina s'emmarca dins els corrents europeus més moderns i trencadors del moment. Estudià a París on conegué l'obra de Gustave Courbet, l'exponent internacional més gran del realisme, i l'obra de l'escola de Barbizon. Tot i que les seves primeres obres es veien influenciades pel romanticisme, posteriorment seria l'introductor de les idees de Courbet a Catalunya.

Atret pel pensament positivista i els corrents progressistes, Martí i Alsina expressà el seu realisme militant en obres com El Bornet o La migdiada on es palesa el postulat realista bàsic de retratar la realitat sense idealitzacions o embelliments innecessaris.

Un de les temàtiques principals de la seva obra se centra en un esdeveniment històric: els setges de Girona de 1808 i 1809 durant la Guerra del Francès. Les obres més destacades d'aquesta època són Les heroïnes de Santa Bàrbara o El setge de Girona de 1809 .

Una altra de les temàtiques principals de la seva obra foren la realització de marines i paisatges, on es pot veure l'abandonament dels tòpics romàntics deixant pas a un realisme pictòric evident, defensant la realitat com a única font d'inspiració. Fou acadèmic de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i catedràtic de l'Escola de la Llotja, però renuncià als dos càrrecs per motius polítics.

Al seu taller, on produïa un munt d'encàrrecs, es van formar de manera paral·lela a l'ensenyament oficial, mestres com Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Tusquets i Galofre, entre d'altres. Amb el temps Martí Alsina s'anà adaptant sense massa convenciment als nous corrents com l'impressionisme. És per això que alguns crítics consideren el pintor un artista eclèctic, que no es pot adscriure a cap corrent pictòric concret.