Dins els actes organitzats, en primer lloc, al migdia, es va descobrir una placa a la seva casa natal, al número 3 del carrer del Nord. En aquest acte simbòlic hi van prendre part els seus fills, Enric i Virgili, vinguts expressament de l'Argentina, la regidora del Barri Vell, Coralí Cunyat, el delegat dels Serveis Territorials de Cultura, Antoni Baulida, i la neboda-nèta de l'artista, Imma Salazar-Mauri Roig, entre d'altres familiars i assistents a l'acte.

---

[Galeria d'imatges]

(Ampliar) - Virgili Roig, fill de Fidel Roig Matons, durant la inauguració de l'exposició, acompanyat de la regidora Coralí Cunyat i el delegat dels Serveis Territorials de Cultura, Antoni Baulida, al Museu d'Art de Girona.

Inaguració de l'exposició al Museu d'Art

Posteriorment els familiars, els representants de les institucions implicades en l'homenatge i amics es van desplaçar al Museu d'Art de Girona, que acollirà durant els mesos de maig i juny una exposició amb diverses obres de l'artista; olis i carbonets cedits per la família Roig, i també documents il·lustratius de la seva trajectòria, com el cartell de la primera edició dels recuperats Jocs Florals a l'exili, el 1958, dels quals ell mateix en va ser el secretari, o una entrevista publicada a Diari de Girona el 16 de maig de 1986 amb el llavors director del Md'A, Narcís Soler, sobre la donació del fons de Fidel Roig, que els seus hereus van fer a l'equipament.

---

[Galeria d'imatges]

(Ampliar) - Una de les obres de l'exposició, "Noia adormida", 1932. Oli sobre fusta.

Biografia

Fidel Enric Jaume Roig i Matons (Girona, 1885 - Mendoza, Argentina, 1979), va fer els primers estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, actualment Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, sota la direcció de Lluís Perich i Lluís Graner i Arrufí.

El 1907 va marxar a l'Argentina i després d'una breu estada a Buenos Aires s'instal·là a Mendoza el 1908. Fins a l'inici de la dècada de 1930, es va dedicar a interpretar música de cambra i a la docència d'arts plàstiques, primer al col·legi Don Bosco, del 1911 al 1925, i després al Colegio Nacional Agustín Àlvarez (del 1926 al 1931).

A partir del 1925 comença a abandonar gradualment la interpretació musical per a dedicar-se exclusivament a la pintura. En un principi els seus temes se centraven en la descripció dels trets físics i els costums de les poblacions indígenes huarpes, que habitaven a l'àrea de les Lagunas de Guanacache, a Mendoza.

Cap al 1936, dedica la seva obra a plasmar el paisatge de la Serralada dels Andes i a produir una seqüència pictòrica complerta de la campanya militar que va portar a terme el general José de San Martín el 1818 en el marc de les Guerres d'independència hispanoamericanes i coneguda com la Travessia dels Andes.

Va ser cofundador de la Sociedad Orquestal de Mendoza, el 1922, i de la Academia Provincial de Bellas Artes de Mendoza, actual Escuela de Bellas Artes, el 1933. La seva prolífica activitat pictòrica es va suspendre a partir del 1952 a conseqüència de la pèrdua gradual de la visió.

---

--