Xavuot. Xavuot (setmanes o Pentecosta) és una festa agrícola de dos dies que s’escau al mes de sivan (entre maig i juny), set setmanes després de la Pasqua.
Tradicionalment s’associa als primers fruits de la collita i també commemora el lliurament de la Torà a Moisès al mont Sinaí. A l’edat mitjana, les famílies jueves sortien de casa amb vitualles i anaven a passar la jornada als camps propers, on menjaven pans i formatges o altres derivats làctics, ja que aquesta és l’època d’alletament dels cabridets i xais.
Roix ha-xanà. L’any nou jueu s’escau habitualment per setembre o principis d’octubre, el mes jueu de tixrí, que marca l’inici d’un calendari agrícola d’orígens prehistòrics.
S’hi commemora la creació del món i es considera premonitori dels fets que s’esdevindran aquell any. Per això cal començar-lo dolçament, amb mel. Els àpats d’any nou inclouen també aliments simbòlics de renaixement i fecunditat, com els pans rodons i les magranes (plenes de llavors).
Sukkot. La festa de les Cabanyelles o dels Tabernacles se celebra durant una setmana a partir del 15 de tixrí (setembre o octubre). La celebració consisteix en construir una cabana (sukkà) a l’aire lliure per rememorar els temps en què els israelites vagaven pel desert en sortir d’Egipte. S’hi ha de fer vida durant tota la setmana i convidar-hi parents i coneguts per compartir els àpats, que són frugals i es basen en els productes de la collita (blat, ordi, raïm, figues, magranes, olives i dàtils). Aquesta festa apareix representada en manuscrits medievals i sabem que se celebrava al segle XV pel testimoni de la conversa gironina Joana Libiana, que va viure a Tarragona, on: "servava e colia la festa de les Cabanyelles... entrà en una casa hon les havian fetes ab enramada".
Hanukkà. Hanukkà és la festa de les llums i dura vuit dies durant el mes de quisleu (desembre). Commemora la purificació del Temple de Jerusalem, després de la victòria dels macabeus, al segle II aC i es relaciona amb l’oli d’oliva, amb què es va produir un miracle. Per això, les menges tradicionals d’aquesta setmana inclouen receptes de peix i dolços fregits amb oli, com ara els bunyols. De fet, la cuina jueva es relacionava estretament amb l’oli d’oliva durant tot l’any, ja que el greix dels animals no és caixer (apte). Aquesta prohibició diferenciava les aromes de la cuina jueva de les de la cuina de les cases cristianes, on s’utilitzava només sagí o llard. No és estrany, per tant, que sobretot les dones converses esdevinguessin sospitoses de judaïtzar, acusades per l’olor que desprenien les seves receptes.
Purim. Les Sorts, Purim en hebreu, se celebren el dia 14 del mes d’adar (febrer) i giren al voltant del Llibre d’Ester, en què la bella heroïna salva el seu poble de l’extermini programat pel malvat ministre persa Aman. Un dia abans de Purim cal fer dejuni. És una festa alegre que es caracteritza per la lectura pública del rotlle (meguil·là) d’Ester, la caritat, els regals d’aliments, les disfresses, el menjar abundant i, també, per l’excés en la beguda (justificat pel paper determinant del vi en la salvació dels jueus). A l’edat mitjana, quan la majoria de persones no tenia possibilitats de consumir amb freqüència proteïnes animals, la celebració es materialitzava amb menjars abundants, com guisats de gallina o pollastre amb ous durs, i amb el consum de vi en grans quantitats.
Xabbat. El dissabte és el dia consagrat a Déu, el setè dia durant el qual el Creador va contemplar la seva Creació, com diu el Gènesi. Respectar el dissabte inclou la prohibició de treballar i d’encendre foc, per tant, de cuinar mentre dura el Xabbat.
L’afamí (en hebreu, khamín) era un plat a base de llegums i vegetals. Es cuinava en una olla durant el divendres abans de la posta del sol, mentre es podia encendre foc. Després es mantenia sobre les brases fins l’endemà, per alimentar la família fins a la nova posta de sol.

(Ampliar) - Inauguració de l'exposició.

Dejunis i dol. Per a la comunitat jueva dejunar era, sobretot, una manifestació de tristesa i de dol. L’únic dejuni prescrit a la Torà és el del Dia de Perdons (Iom Kippur). Però també es dejunava abans de la Festa de la reina Ester (Purim) i pel Tixà ve-Av, que commemora la destrucció del Temple. En aquestes dates no es consumia cap aliment ni es bevia cap líquid, des que es ponia el sol fins al vespre del dia següent. Un cop acabat el dejuni, es feia un sopar a base de peix, fruita, verdures, llegums i dolços, però mai carn.
Així ho explicava el 1495 la Marquesa, conversa al cristianisme, que confessava als inquisidors que "quan tenia onze anys ella feia lo dejuni judaich del mes de setembre [Iom Kippur], ço és, que no manjava ne bevia de tot lo dia fins la nit les steles vistes, e al vespre a sopar manjaven carn de gallina o peix però no manjaven carn de carnisseria".
En el cas de mort d’una persona propera, la família manifestava el seu dol també a través dels àpats, com el se’uddat havra’a, o àpat de consolació, preparat i servit per amics o veïns.
(Textos del full de sala de l'exposició).

(Ampliar) - Dibuix de magrana, símbol de plenitud. Segle XIV.