La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El diumenge 28 de gener 2018 es va inagurar a l'espai d'exposicions temporals del Museu d'Història dels Jueus de Girona, l'exposició "Diàspores jueves, camins europeus", una mostra produïda per la Biblioteca Nacional d’Israel i promoguda per l’Associació Europea per a la Preservació i la Promoció de la Cultura i el Patrimoni Jueus (AEPJ), sobre les diferents etapes de la diàspora del poble jueu al llarg de la història: un viatge constant, forçat sovint per la intolerància. La inauguració va coincidir amb la commemoració del Dia Internacional de la Memòria de l'Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat al pati dels Rabins, del Centre Bonastruc ça Porta.

Quetubà. Tudela, 18 d'agost de 1300. Còpia facsímil

(Ampliar) - Quetubà. Tudela, 18 d'agost de 1300. Còpia facsímil. Arxiu Reial i General de Navarra.

El jueu ha estat, des de temps remots, un poble itinerant, en un viatge constant provocat per la intolerància i els fets històrics adversos. En la seva llarga dispersió, ha travat relació amb les cultures i nacions en les quals s’ha vist immers. Hi ha aportat la seva cultura immensa i la seva tradició mil·lenària. I ha contribuït així a la forja de la història i de la societat mundial actual. L’exposició, produïda per la National Library of Israel, i promoguda per la AEPJ, fa incís en les diferents etapes de diàspora del Poble Jueu i n’explica les característiques i els moments més importants.

Mapa de Venècia. de Frans Hogenberg. 1572

(Ampliar) - Mapa de Venècia. de Frans Hogenberg. 1572. Biblioteca Nacional d'Israel. El gueto de Venècia era lluny de ser homogeni. Les comunitats jueves italianes, catalanes, castellanes, portugueses, alemanyes i les de llevant tenien cadascuna la seva pròpia sinagoga. La condició que ostentava Venècia com a centre de la cultura impresa va donar lloc a un intercanvi constant d'idees entre jueus i no jueus.

Fragment de 'Beneïda sigui l'emanació del Sant Esperit' de Yehudà ha-Leví (ca. 1070/75 - ca. 1141)

(Ampliar) - Fragment de "Beneïda sigui l'emanació del Sant Esperit" de Yehudà ha-Leví (ca. 1070/75 - ca. 1141). El meu cor és a orient, i jo en l'occident més llunyà... Com puc trobar gust al menjar? Com podrà mai ser-me plaent? Biblioteca Nacional d'Israel.

Hagadà del moviment Halutz. Varsòvia, 1937

(Ampliar) - Hagadà del moviment Halutz. Varsòvia, 1937. El text d'aquesta Hagadà es desvia del tradicional. Aquesta compilació en hebreu i ídix va ser feta per membres del moviment juvenil sionista Halutz (Pioner) el 1937 i vol reflectir els seus rituals reinventats de Pasqua, el seu desig apassionat de retornar a Sió i les seves idees sobre la creació d'una nova cultura jueva basada en la modernitat dels valors seculars, en aquells moments ja arrelats en la tradició jueva.


Hagadà de Barcelona. Catalunya, segle XIV. Facsímil. (Detall)
(Ampliar) - Hagadà de Barcelona. Catalunya, segle XIV. Facsímil. (Detall). L'Hagadà, que conté el relat de l'Èxode, es llegeix en el sopar de Pasqua.

Obra de Marc Chagall (Vítsiebsk, 1887 – Saint-Paul de Vence, 1985
(Ampliar) - Obra de Marc Chagall (Vítsiebsk, 1887 – Saint-Paul de Vence, 1985.

Hagadà de Barcelona. Catalunya, segle XIV. Facsímil. (Detall)
(Ampliar) - Hagadà de Barcelona. Catalunya, segle XIV. Facsímil. (Detall).

El regidor de l'ajuntament de Girona Eduard Berloso i la directora del Museu, Sílvia Planas
(Ampliar) - El regidor de l'ajuntament de Girona Eduard Berloso i la directora del Museu, Sílvia Planas.


[Més imatges]-------------Back - Index - Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés