10 d'octubre 2013. Narcís. Emmarcat en els actes amb motiu del centenari de l'escriptor, l'associació Amics de la UNESCO de Girona amb la col·laboració de l'associació de comerciants del Mercat del Lleó, organitza mensualment una proposta l'objectiu de la qual és apropar l'escriptor al gran públic, a partir del llibre de Salvador Espriu "Les roques i el mar, el blau". (Ampliar) - Il·lustració de Clara Bacquelaine.A partir d'aquest text, Amics de la UNESCO de Girona ha convidat a 12 socis i col·laboradors escriptors i artistes, a fer la seva pròpia lectura de dotze capítols; al cap d'un any es disposarà de dotze capítols nous i dotze il·lustracions, que seran llegits i presentats, un cada mes coicidint en el dia 10, en l'activitat Espriu al Mercat que va del 10 de juliol 2013 al 10 de juliol 2014. (Ampliar) - L'artista Clara Bacquelaine, autora de la il·lustració.Narcís. Del llibre "Les roques i el mar, el blau", d'Espriu (...) El jove es va quedar sol, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a mi, sospito. Com tantes altres i tants d'altres, i el fenomen darrer, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui gosarà acusar-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la pietat ni la por no han d'influir sobre el meu comportament. Tan sols em permeto d'embadalir-me al mirall. És algun mal? Si algú en sofreix, com escapar a la vida de relació, a la societat dels altres, tan buida per a mi, i no omplir els salons frívols amb la meva presència? Ho evito sempre que puc, sovint m'amago. Però bé he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com a càstig, la conversa dels altres, sense solta, quan em basto, solitari." I els seus ulls es varen immobilitzar de cara al mirall. "Ets aquí?", el renyava, unes quantes hores després, en tornar de l'espectacle, la senyora Magdalena Blasi. "I sense bellugar-te gens?" (...). (Ampliar) - Penjada del treball presentat al Mercat del Lleó.Narcís, de Lluís Lucero Comas La mosca que ara flaira, distreta, el seu perfum, desconeix els replecs d'una vida creixent: el bulb humit cobert de terra aspra, l'estèril periant tubulós, els pètals, blancs o grocs, d'una corol·la que escampa per l'aire efímers aromes vagament narcotitzants. Potser un barbut i fredolic austríac, l'avi Simon, hi llegiria pregoneses plausibles enfonyades als cataus del subconscient: una lúcida voluntat d'autoconeixement inspirada, tal volta, en la màxima, socràtica o dèlfica, del nosce te ipsum; una lleu misantropia, pràctica peroò, alhora, socialment reprovada en l'era de les xarxes inconsútils, epidèrmiques i fal·laces; els frívols enfarfecs de l'imperi de les aparences autocomplaents. Tot plegat un reflex, al mirall, d'aquest temps? Un temps que tal vegada començà amb el retrat malèfic del dandi irlandès de la presó de Reading i que guanyà dignitat amb les riques i complexes reflexions del poeta del cementiri de Sète? Qui és ara, doncs, el paper de la senyoreta Eco? És veritablement una nosa incòmoda o més aviat el còmplice indispensable per fer voleiar als quatre vents els estendards de jocs mediocres -il·lusos o bé estúpids- que fan angúnia i ens fastiguegen? [Més imatges]------------- - - |
(Ampliar) - Penjada del treball presentat al Mercat del Lleó. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |