|
|
|
||
10 de juny 2014. Una nimfa. Emmarcat en els actes amb motiu del centenari de l'escriptor, l'associació Amics de la UNESCO de Girona amb la col·laboració de l'associació de comerciants del Mercat del Lleó, organitza mensualment una proposta l'objectiu de la qual és apropar l'escriptor al gran públic, a partir del llibre de Salvador Espriu "Les roques i el mar, el blau". 
(Ampliar) - La catedràtica de Llatí Dolors Condom durant la lectura del text d'Espriu.A partir d'aquest text, Amics de la UNESCO de Girona ha convidat a 12 socis i col·laboradors escriptors i artistes, a fer la seva pròpia lectura de dotze capítols; al cap d'un any es disposarà de dotze capítols nous i dotze il·lustracions, que seran llegits i presentats, un cada mes coicidint en el dia 10, en l'activitat Espriu al Mercat que va del 10 de juliol 2013 al 10 de juliol 2014. 
(Ampliar) - Eusebi Ayensa, autor del text "Una nimfa".Una nimfa. Del llibre "Les roques i el mar, el blau", d'Espriu "A trenc d'alba, la joveneta s'ha llevat de l'herba estesa dins la cova, ha begut un glop de l'aigua gelada de la seva font i s'ha dirigit per camins magnífics, a través del bosc de roures i d'alzines, al riu proper. Hi entra fins als genolls i s'hi emmiralla. Atansa, potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més baixa de l'últim arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha advertit de perills, cap eco no l'espantarà. Ningú, sinó ella, no contemplarà la seva nuesa. Tot el matí i tota la tarda jugarà amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels cims, i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la frescor del seu jaç. Demà serà com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un eixam, una flor en esclatar l'entreten. I per sempre ignorarà tant l'esglai de la fugida del temps com el pes del tedi, l'aversió a una feixuguesa parada i buida que els esperits senzills, les ànimes candoroses, anomenen felicitat". 
(Ampliar) - Dolors Condom llegint el text d'Espriu.Una nimfa, d'Eusebi Ayensa Ha estat realment una bona pensada cloure aquest homenatge a Salvador Espriu dedicant el darrer capítol del projecte "Espriu al Mercat" a uns personatges tan genuïnament grecs com les nimfes. Personificació de la fecunditat de la naturalesa, les nimfes apareixen ara i adés en molts mites grecs com a esperits de les aigües -aquest és el cas de la nimfa espriuana- i dels camps, i no és estrany que acompanyin, formant un alegre seguici, altres nimfes com Calipso o Circe, o deesses relacionades també amb amb el món natural, com Artemis. Potser per aquest lligam tan estret amb la naturalesa han resistit mé,s que altres divinitats el pas del temps, i les seguim trobant den el folklore grec modern (i en el d'altres pobles mediterranis), per bé que sota l'aspecte sinistre i terrible a què tan acostumats ens tenen les narracions populars. Així, en una bella cançoacute; popular grega, transmesa oralment durant generacions i titulada "El nedador", la protaginista, una bella nimfa, es plany perquè li ha caigut l'anell de noces en el fons d'un pou i promet als nois que s'hi acosten que es casarà amb ells si aconsegueixen de trobar-lo. El protagonista de la cançó cau en el parany i, quan sospita que tot és un engany i li assegura que ha trobat l'anell, aquesta amolla la corda que l'aferrava al brocal del pou. Les nimfes, doncs, configuren una bella imatgeria tradicional d'arrels antiquíssimes que, al capdavall, nodreix ab una saba perenne el bell imaginari col·lectiu de la Mediterrània. |
(Ampliar) - Il·lustració de Rosa Dachs.
[Més imatges]------------- |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |