La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El 9 de desembre 2014 s'ha inaugurat al pati de la Diputació un bust dedicat a Agustí Riera i Pau, qui fou president de la Diputació entre els anys 1911 i 1924 i vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya del 1914 al 1923. Membre de la Lliga Regionalista, metge de professió i pare de tres fills, va ser assassinat el 27 d'agost del 1936.
El bust ha estat presentat pel president de la Diputació, Joan Giraut, l'escultura Ció Abellí, autora de l'obra, i dos néts de Riera i Pau, Gabriel Riera Matute i Frederic Quintana Riera.

El president de la Diputació, Joan Giraut, i un nét d'Agustí Riera i Pau, Gabriel Riera Matute, al costat del bust inaugurat
(Ampliar) - El president de la Diputació, Joan Giraut, i un nét d'Agustí Riera i Pau, Gabriel Riera Matute, al costat del bust inaugurat.

Agustí Riera i Pau (1876-1936)

Agustí Riera i Pau, fill del metge Narcís Riera Illa de Vilamarí, Pla de l’Estany, i de Crescència Pau Caulas de Besalú, catalans emigrats a Cuba fugint de la Tercera Guerra Carlina, va néixer a Sábalo de Guane, Cuba, el 2 de juliol de 1876. Quan tenia vuit anys, el 1884, la família va tornar a Catalunya, ja que el seu pare havia aconseguit una plaça de facultatiu al Pont Major de Girona.
Va cursar els estudis primaris al Col·legi de Santa Maria del Collell i després va fer el batxillerat a l'Institut Provincial de Girona, on va coincidir amb Francesc Cambó, amb qui l'uniria una amistat que duraria tota la vida. Va estudiar medicina i li van concedir el premi extraordinari de llicenciatura com a reconeixement pels seus bons resultats acadèmics el 30 de maig de 1899. Després, va marxar a Madrid a fer el doctorat. Una vegada finalitzada la seva etapa madrilenya, va tornar a Barcelona i es va convertir en ajudant del doctor Esquerdo a la Clínica Quirúrgica.

Parlament del president de la Diputació Joan Giraut
(Ampliar) - Parlament del president de la Diputació Joan Giraut.

El 1903 es va casar amb Maria Teresa Trotcha Estalella, nascuda a Cuba, filla de Zenon Trotcha, ex-banquer d'Arenys de Mar, també emigrat a Cuba. A la mort del seu pare l'any 1905, es va mudar a Sarrià de Ter, per fer-se càrrec de la consulta mèdica d'aquest. El matrimoni vivia en una casa al carrer Major, on van néixer els seus cinc fills, quatre noies i un noi, el qual també va estudiar medicina.
La seva relació amb la política va començar als anys universitaris, cultivada per l’amistat amb el seu company Francesc Cambó, anys durant els quals es va incorporar a les files del catalanisme conservador com a membre de la Joventut Catalanista del Centre Catalanista de Girona i Comarca. A Girona, Agustí Riera, el 1911, va ser el representant de la Lliga Regionalista a les eleccions provincials de Girona, i va ser escollit president de la Diputació, càrrec que va ocupar durant 13 anys, fins que a causa de la dictadura va cessar el gener del 1924. Durant aquests anys de gestió, Agustí Riera va ser una peça clau perquè la Diputació s'incorporés a la Mancomunitat de Catalunya, òrgan format per les quatre diputacions catalanes, vigent entre 1914 i 1925; Riera va ser un dels enviats per la província per participar en la redacció de les Bases mancomunals els anys previs al 1914, i més tard, va formar part del Consell Permanent i va ocupar el càrrec de conseller de Comunicacions i Obres Públiques.

Descobriment del bust d'Agustí Riera i Pau
(Ampliar) - Descobriment del bust d'Agustí Riera i Pau.

A banda de ser a la primera línia política, Agustí Riera també va destacar per tenir sensibilitat cultural: el 9 de gener de 1921 va presidir els Jocs Florals a Sarrià de Ter i es va implicar directament amb l'Orfeó Joventut.
Després d'uns anys dedicant-se exclusivament a la medicina, amb la proclamació de la Segona República, Agustí Riera va tornar a aparèixer en el panorama polític a la Lliga Regionalista. Però durant aquesta etapa republicana la societat es va anar polaritzant en una creixent divisió entre esquerra i dreta, i aquesta tensió latent va esclatar definitivament quan el cop de Francisco Franco el juliol del 1936. Els sectors més radicals de l'esquerra i de l'anarquisme volien acabar amb les velles estructures per crear una societat nova. Per fer realitat el seu ideal, col·lectivitzar empreses i propietats, van destruir temples i van assassinar tothom qui consideraven sospitós de ser partidari dels rebels colpistes.
Amb l'esclat de la Guerra Civil va ser amenaçat de mort. Cambó li va oferir la possibilitat d'exiliar-se, com molts altres polítics feien, però va declinar l'oferta, a diferència dels principals líders de la Lliga Catalana. El 27 d'agost del 1936 es va localitzar el seu cadàver a la zona boscosa propera a les Encies, a les Planes d'Hostoles. Tot apunta que els responsables de l'assassinat van ser els membres del Comitè d'Orriols, el més violent dels que van operar a la zona de Girona.

Claustre de la Diputació durant la inauguració del bust d'Agustí Riera
(Ampliar) - Claustre de la Diputació durant la inauguració del bust d'Agustí Riera i Pau.

L'autora, Ció Abellí

Ció Abellí (Girona 1963), alumna de l'escultor Ricard Sala, és llicenciada en belles arts, amb especialitat en escultura, per la Universitat de Barcelona. Des del gener de 1987, ha realitzat 15 exposicions individuals a Catalunya, Andorra i França, en les quals ha mostrat les seves escultures en bronze de temàtica figurativa i els seus dibuixos en tècnica mixta. Durant tot aquest temps ha compaginat la creació d'obra pròpia amb la d’obra pública i d'encàrrec, i ha participat en exposicions col·lectives. Actualment imparteix també classes d'art a Llagostera, Riudellots de la Selva i Vilablareix.
Entre les seves obres destaca l'Ava Gardner de Tossa de Mar, Els nens de Sils i L'Atleta de Palau, que està ubicada a l'estadi del GEIEG de Palau a Girona.
Ció Abellí ha reeixit en la creació del bust d'Agustí Riera i Pau, tot i disposar de poques fotografies en què basar-se. Primerament, va fer un modelat amb argila, a partir del qual va obtenir un motlle i, tot seguit, va crear el bust de bronze, que pesa 18 quilos. El bust està instal·lat en un una peanya de pedra de Girona, on es pot llegir “Agustí Riera i Pau. President de la Diputació (1911-1924) i vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)”.

Parlament de l'escultora Ció Abellí, autora del bust
(Ampliar) - Parlament de l'escultora Ció Abellí, autora del bust.


[Més imatges]-------------Back-Index-Next

L'escultora Ció Abellí, autora del bust
(Ampliar) - L'escultora Ció Abellí, autora del bust.
El president de la Diputació Joan Giraut, i l'escultora Ció Abellí, autora del bust
(Ampliar) - El president de la Diputació Joan Giraut, i l'escultora Ció Abellí, autora del bust.

El nét d'Agustí Riera i Pau, Gabriel Riera Matute, durant el seu parlament.

El nét d'Agustí Riera i Pau, Frederic Quintana Riera, durant el seu parlament.


Retrat d'Agustí Riera i Pau el 1936, i la seva signatura. Viquipèdia

Retrat d'Agustí Riera i Pau, senador per Barcelona el 1923. Viquipèdia

Retrat de Francesc Cambó i Batlle, per Ramon Casas i conservat al MNAC a Barcelona. Viquipèdia

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés