La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Inaugurada el dijous 2 de maig 2013, l'exposició al Museu d'Història de la Ciutat, es pot visitar fins el 29 de setembre. Aquestes són algunes de les peces que s'hi exhibeixen. Els textos són extrets de les explicacions les peces de l'exposició i publicats per gentilesa dels comissaris.

Els capgrossos blancs
En el procés de preparació d'aquesta exposició van aparèixer en el dipòsit del Museu d'Història vuit capgrossos sense pintar, probablement adquirits en algun moment dels anys 80 del segle XX per a una finalitat que es desconeix.
Aquestes figures que no s'han utilitzat mai i s'han acabat durant els mesos en què l'exposició ha estat oberta, amb la voluntat de cedir-les, un cop pintades, a les escoles bressol de la ciutat.

Els capgrossos blancs pintats

Els "capgrossos blancs", pintats - (Ampliar)

Detall del capgròs d'En Cap d'Estopes

Detall del capgròs d'En Cap d'Estopes

Inici. Somni

Capgrossos blancs. La bruixa de la Catedral

La bruixa de la Catedral

És una figura concebuda com la malvada bruixa que va endormiscar la Blancaneus oferint-li una poma enverinada.
Té tots els trets característics de les bruixes de conte, nas ganxut i berruga inclosos. Per convertir-la amb una bruixa molt més nostrada només ha calgut maquillar-la amb el to grisós de la pedra de Girona, sense cap dubte el color més escaient per la pètria Bruixa de la Catedral.

[La llegenda de la Bruixa]

Capgrossos blancs. En Cap d’Estopes

Capgrossos blancs. En Cap d’Estopes

En Cap d’Estopes

És un retrat de l’actor còmic nord-americà Harpo Marx que es va fer molt popular actuant al costat dels seus germans Groucho i Chico.
El seu personatge simulava ser mut, tocava l’arpa, i sempre portava una perruca pèl-roja rinxolada.
Aquest tret ha possibilitat reconvertir-lo en el comte Ramon Berenguer II conegut en el seu temps amb el sobrenom de Cap d’Estopes a causa de la seva espessa cabellera rossa. Els ulls molt oberts li donen una característica expressió de sorpresa, una ganyota molt adient pel desventurat comte que morí d’una inesperada punyalada a l’esquena.

[El falcó d'En Cap d'Estopes]

[El sepulcre d'En Cap d'Estopes]

Capgrossos blancs. La comtessa Ermessenda

Capgrossos blancs. La comtessa Ermessenda

La comtessa Ermessenda

Inicialment era la figura de la Blancaneus, la princesa que fugint de la cruel madrastra va anar a parar a la casa del set nans, un conte que es va fer molt popular arran del film d’animació de Walt Disney del 1937.
El capgròs està coronat amb una diadema i s’ha transformat en una joveníssima comtessa Ermessenda, una de les dones més poderoses i influents de la seva època i una figura cabdal de la història de Catalunya.

[La comtessa Ermessenda]

[El sepulcre d'Ermessenda]

Capgrossos blancs. El Lladre de Sant Feliu

Capgrossos blancs. El Lladre de Sant Feliu

El Lladre de Sant Feliu

És un capgròs que originàriament no representava cap personatge concret.
Es comercialitzava amb el nom genèric de Pèl-roig i porta un barret de roba que li recull parcialment el cabell. Té un cert aire de babau i caracteritzat amb una barba de quatre dies s’ha convertit en el Lladre de Sant Feliu.

Capgrossos blancs. En Pepet gitano

Capgrossos blancs. En Pepet gitano

En Pepet gitano

Té la fisonomia d’en Cantinflas, el personatge interpretat per l’actor còmic d’origen mexicà Mario Moreno, que des del seu debut a la gran pantalla el 1936 fins a la seva darrera pel·lícula el 1982 va participar en més de 50 films, fent-se extremadament popular en els països de parla hispana.
El seu capgròs ha acabat convertint-se en una altra figura de popularitat contrastada en Pepet gitano.

[En Pepet gitano]

Capgrossos blancs. Osiris rei d’Egipte

Capgrossos blancs. Osiris rei d’Egipte

Osiris rei d’Egipte

És el capgròs de l’actor còmic nord-americà Chico Marx, el seu personatge era el company inseparable del seu germà Harpo i l’únic capaç d’entendre’l. Amb els seus germans van protagonitzar algunes de les millors comèdies de tots els temps. Amb la cara pintada de verd i el característic maquillatge d’ulls dels antics egipcis s’ha convertit en el poderós Osiris, el primer justicier de la ciutat, que va deslliurar els gironins del monstruós gegant de tres caps Gerió.

[En Gerió]

Capgrossos blancs. El general Napoleó

Capgrossos blancs. El general Napoleó

El general Napoleó

No podem afirmar amb certesa absoluta de qui es tracta, però ens sembla que és el retrat de l’actor nord-americà Harold Lloyd, considerat un dels millors còmics de la història del cinema.
Entre 1913 i 1947 va participar en 208 pel·lícules, sent l’actor més popular i més ben pagat de la dècada dels anys 20, fins i tot per sobre de Buster Keaton i Charlie Chaplin.
El capgròs, amb les celles alçades i uns enormes ulls oberts, fa l’expressió d’estar admirat, i s’ha convertit en el llunàtic general francès Napoleó.

[La Guerra del Francès]

Capgrossos blancs. El Tarlà de l’Argenteria

Capgrossos blancs. El Tarlà de l’Argenteria

El Tarlà de l’Argenteria

És un altre capgròs d’identificació dubtosa, però pensem que es tracta de l’actor i ballarí Fred Astaire.
Va protagonitzar 31 pel·lícules musicals, 10 d’elles al costat de Ginger Rogers amb qui va revolucionar el gènere, convertint-se en un parella de ball mítica.
El capgròs, que té el posat somrient típic dels galants de cinema, s’ha convertit en el bufó gironí per excel·lència: el Tarlà de l’Argenteria.

[El Tarlà de l'Argenteria]

[Més imatges]-------Back-Index-Next
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés