La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Aquest reducte (1), construït en el punt més elevat de l'actual barri de Torre Gironella, defensa avui desapareguda, formava part de la cadena defensiva dels turons de llevant de la ciutat. Construït el 1675, conjuntament amb els del Calvari i el de la Ciutat (aquest darrer des de 1874 "la torre d'Alfons XII"). Va cobrir una posició estratègica entre aquests dos forts i el del Condestable, i la seva relació amb la Torre Gironella, contrafort ja de l'emmurallat de Girona.

Detall de 'Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694'

(Ampliar) - Detall de "Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694". Bibliothèque Nationale de France.

Construït, com hem dit, el 1675, amb el nom original de "Fort dels Quatre Màrtirs", era d'arquitectura molt senzilla, tan sols era una posició destacada del proper fort del Condestable, i la seva missió era assegurar les comunicacions entre la ciutat i els forts de la muntanya, i ajudar en la defensa de la vall de Sant Daniel.
El nom de "del Capítol" prové, probablement, del seu finançament a expenses de la ciutat i el capítol catedralici, que també varen finançar el fort del Calvari, i la reconversió parcial del convent de Sant Agustí en caserna.
El mateix 1675, Jeroni de Real, 1626-1683), a la seva "Crònica", deia: "en lo fortí de l'Il·lustre Capítol estava de guarnitió lo dit don Alexandro Boixadós, ab sa gent, y al de la Ciutat i del Condestable, la gent del Conceller de Barcelona, així que dins dita Ciutat no quedaven sinó alguns dos-cents hòmens y los naturals de ella".

Detall de Plan de Gironne et de ses environs, dessiné par Louis Armand Paulmier. Ca. 1820

(Ampliar) - Detall de "Plan de Gironne et de ses environs, dessiné par Louis Armand Paulmier". Ca. 1820. Bibliothèque nationale de France.

Durant la Guerra del Francès el reducte va tenir un paper important com enllaç entre les diverses defenses de les Pedreres. El 1814, amb la sortida de les tropes napoleòniques de la ciutat, va ser volat, com també altres forts. Tal com explica Joaquim Pla Cargol a l'article publicat a la Revista de Girona "La torre gerundense de Alfonso XII", "En 1814, cuando los napoleónicos evacuaron Gerona y se retiraron en dirección a Francia, procedieron a volar todos los fuertes de las Pedreras, y también la torre Gironella".
Des d'aquest reducte es gaudien (i, en part, encara es gaudeixen), d'unes magnífiques panoràmiques de la ciutat i de la torre d'Alfons XII, des del sud, i de la vall de Sant Daniel, de Montjuïc i de la muntanya del Calvari, des del nord.

Detall de 'Gironne. Dessiné par A. Bertau'. 1711

(Ampliar) - Detall de "Gironne. Dessiné par A. Bertau". 1711. Bibliothèque Nationale de France.

Les construccions defensives de les Pedreres varen ser completades el 1708 amb el fort dels Captxins, el més gran de la ciutat i l'únic que s'aconsegueix construir dels projectes i la celebració de grans festes, amb motiu de la benedicció de l'estendard del Regiment dels Espanyols de Girona, festes en les quals predicà un sermó patriòtic Fra Antoni de la Concepció.
Després dels setges patits per la ciutat el 1711-1712 durant la Guerra de Successió, el cos d'Enginyers Militars elaborà un complexe Pla de recinte fortificat, complementat per un inacabat Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne (1701), d'un arquitecte espanyol desconegut, contraposició a Plan de la ville et de ses attaques d'A. Bertran (1711).
(Extret de "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII Les propostes il·lustrades de Francisco de Zamora", de Montserrat Moli Frigola. Universitat de Nàpols).

Detall de Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne. 1710

(Ampliar) - Detall de "Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne". 1710. Bibliothèque Nationale de France.

Plan de la ville de Gironne ses forts et redouttes, attaques et tranchées. 1694. Amb el número 16 s'indiquen 'batteries qui n'ont poivu tiré'

(Ampliar) - Detall de "Plan de la ville de Gironne ses forts et redouttes, attaques et tranchées". 1694. Amb el número 7 s'indica el reducte i amb el 16 s'indiquen 'batteries qui n'ont poivu tiré'. Bibliothèque Nationale de France.

Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles'. 1694

(Ampliar) - Detall de "Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles". 1694. Bibliothèque Nationale de France.

Detall de 'Plan des attaques de Gironne, depuis le 22 décembre que la tranchée a esté ouverte jusqu'au 23 janvier 1711 que la place s'est rendu'. 1711

(Ampliar) - Detall de "Plan des attaques de Gironne, depuis le 22 décembre que la tranchée a esté ouverte jusqu'au 23 janvier 1711 que la place s'est rendu". 1711. Bibliothèque Nationale de France.


Notes

(1) - Un reducte és una fortificació campal, relativament petita, i completament tancada, destinada a refugi o fortificació per a la defensa. Deriva de la paraula llatina reductus, que significa "apartat, retirat". Els reductes adopten diverses formes i mides, tot i que ordinàriament tenen diversos costats i consten de parapets i una o més banquetes. Es construeixen els reductes regularment en les línies de circumval·lació i al seu voltant i també en els retorns de la trinxera i el fossat. - Tornar al text


Bibliografia.

- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
- "La Girona del set-cents. Els lí"mits d'una transformació (1700-1792)". Ramon Alberch i Josep Quer, 2001. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-95187-31-O.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86952-21-9.
- "La muralla de Girona". Jaume Prats i Jordi Pericot, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809". Guillermo Minali. 1840. A. Figaró impresor. Gerona.


- Artillerie á pied. Uniforme napoleònic de la Guerra del Francès. 1809. Bibliothèque Nationale de France.

Combatent del cos de reserva i Sometent. Girona. 1809

(Veure'l sencer) - Combatent del cos de reserva i Sometent. Girona. 1809. Dibuix de Francesc Riart.

- Train d'artillerie. Uniforme napoleònic de la Guerra del Francès. 1809. Bibliothèque Nationale de France.

- Uniformes des régiments de France sous Louis XVI. 1775. Bibliothèque Nationale de France.

- Bombes i granades disparades sobre Girona durant la Guerra del Francès. Museu d'Història de la Ciutat.


Localització
41º 59' 06" N
2º 49' 54.3" E

Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés