La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La parella formada per Pere Oliveras i Planas, i Soledat Marquès i Rocas, molt populars a la Girona dels anys 60-70 del segle passat, eren coneguts pels sobrenoms de "En Rateta" i "la Sidrala", tot i que sovint se'ls anomenava, girant els motius, com "la Rateta" i "En Sidral", pel gènere dels mots, i també com "el Ratet" i "la Rateta".
No faltaven a cap festa que es celebrés, i amb els seus balls esdevenien l'ànima de les Festes Majors, en una època en la que cada barri celebrava la seva amb tot un seguit d'activitats. Molt coneguts per les seves disfresses, sobretot en uns temps que la festa de Carnestoltes estava prohibida pel govern franquista. De les seves simpàtiques excentricitats n'és bona mostra el seu costum de passejar, Rambla amunt i Rambla avall, amb un cotxet dins el qual portaven els seus gats.

Pere Oliver i Soledat Marquès, en Rateta i la Sidrala, durant les festes de Carnestoltes, a la plaça Catalunya. 1973

(Ampliar) - Pere Oliver i Soledat Marquès, en Rateta i la Sidrala, durant les festes de Carnestoltes, a la plaça Catalunya. 1973. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Soledat Marquès va néxer a Palafrugell el 1903, en el si d'una família acomodada; el seu pare tenia una petita fàbrica de suro i un títol nobiliari. De jove va treballar al firal dels bous, a la Devesa, on la seva mare, ja vídua, tenia parada de menjars, i hi anaven molts negociants. El seu primer marit Josep Ventura i Gener, amb qui es va casar molt jove, als 18 anys, popularment conegut com "Sidral" (1), cambrer de professió; d'aquí el sobrenom de Soledat Marquès, "la Sidrala". El "Sidral" va morir de cirrosi als 44 anys. A la postguerra, la família de Soledat tenien el quiosc de begudes al Teatre Municipal, on va veure actuar-hi Raquel Meller, Carmen Amaya i moltes orquestres internacionals de talla.

Pere Oliver i Soledad Marquès, en Rateta i la Sidrala. 1979

(Ampliar) - Pere Oliver i Soledad Marquès, en Rateta i la Sidrala. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Tenia 47 anys quan es va tomar a casar. El seu segon marit, Pere Oliveras i Planas, amb qui es va casar l'abril de 1949, sabia molt de ballar. N'havia après al "Barri Xino", on anava des de petit i les dones l'ensenyaven a ballar. En Pere va ser qui la va engrescar per ballar: "Si tu em segueixes a mi, serem els millors de Girona", explica que li va dir. I així ho va fer. Anaven a totes les festes on hi hagués ball, i tot sovint es trobaven sense cap mitjà de transport per tornar a casa seva. El sobrenom de Pere Oliveras, "En Rateta", vindria del fet que era d'una casa del carrer del Carme que els deien els Rateta (Can Crostó). Altres versions ho atribueixen a la baixa estatura d'en Pere.
El primer premi que varen guanyar amb els seus balls va ser a Can Sureda del Mercadal, on els van donar una col plena de caramels; després en varen venir molts d'altres. Anaven a les festes que es feien a cada barri, al Mercadal, la Cort Reial, la Rambla, la plaça d'en Vern, la plaça del Marquès de Camps, la de la Independència, el carrer del Carme, la plaça de Sant Pere... Després de la el costum de fer-les es va anar perdent. Al Coliseo, que era cinema i sala de ball l'any 1950, hi anaven a ballar el balls de moda: el tango, el vals, el pericó, el fox, el pasdoble... Aquí van començar a anomenar-los "En Rateta" i "la Sidrala".
El ball amb el que més es varen identificar va ser el mambo; els havien arribat a anomenat "Els Reis del Mambo". Varen tenir diverses actuacions per tota la provincia, i fins i tot els varen propossar de fer una actuació al Teatre Municipal. El projecte, però, no va tirar endavant.
A les festes de festa de Carnestoltes, fins i tot quan no eren autoritzades, ells es disfressaven (2); en una entrevista al diari 'Los Sitios' del 22/2/1970, explicaven, davant la vitrina on guardaven els trofeus aconseguits per les disfresses i els balls, que en aquella data ja s'havien disfressat unes quaranta vegades, i que en Pere tenia uns 25 vestits, 15 camises, 35 corbates i 12 parells de sabates, i la Soledat, uns 20 vestits i uns 30 parells de sabates, que lluïen a les sessions de ball o quan es disfressaven. El 1977, quan es va recuperar la festa a Girona, "En Rateta" i "la Sidrala" continuaren fent el que contra tot i tothom, havien fet els anys anteriors.

Pere Oliver i Soledad Marquès, en Rateta i la Sidrala, a casa seva. 1977

(Ampliar) - Pere Oliver i Soledad Marquès, en Rateta i la Sidrala, a casa seva. 1977. Fotografia Desalt. CRDI - Ajuntament de Girona.

En una entrevista a Soledat Marquès feta per Xevi Planas i publicada al diari 'El Punt' el 12/2/1983, recordava els noms de les orquestres amb la música de les quals ballava amb el seu marit: la Principal de la Bisbal, la de Cassà, l'Amoga, la Bolero (posteriorment Setson)... També explicava que "ens coneixia tothom i als balls teníem entrada de gos, o sigui, que no pagàvem". Recordant les festes de Carnestoltes, recordava que "ens havíem disfressat d'habitants del país de Bufilàndia, d'Isabel II, de venedors de sardines, amb sardines de debò a la butxaca, de reina d'Anglaterra i de Rei de la Seba".
El 1979, l'Associació de Veïns i Esquerra Republicana varen organitzar una revetlla-homenatge a 'la Sidrala' i 'En Rateta': un ram de flors per a Soledat i una copa d'argent per en Pere. El lliurament el va fer el senador Josep Rahola i d'Espona, vingut expressament des de Madrid (Enric Marquès. Diari El Punt, del 26/6/1979). A la gran festa del Carnaval, que organitzà el 1979 el "Talleret de Salt" i la Llibreria 22 al Pavelló Municipal, 'la Sidrala' i 'en Rateta' varen ser els veritables protagonistes de la festa, i els encarregats de presentar i animar al ball. En algunes festes la Doledat havia cantat, i també ho havia fet amb el locutor Jaume Teixidor a la ràdio.
El 13 de gener de 1980 moria a Girona Pere Oliveras i Planas, 'En Rateta', víctima d'una cangrena que se li va apoderar de la cama dreta. Deu dies abans de morir li havien hagut de tallar un tros de la cama, i la malaltia se li complicà amb una angina de pit i una úlcera d'estómag. Traslladat de l'hospital al seu pis de Pedret, l'agonia de la mort li durà de les quatre de la tarda fins a dos quarts de deu del vespre, i fins a l'últim instant s'adonà de tot (Isabel Juanola al diari 'El Punt', 20/1/1980). Pere Oliveras havia treballat tota la vida de paleta, fins que es va jubilar.
Durant la Festa Major del carrer del Carme i Vista Alegre, el diumenge 15 de juny de 1980, als Jardins del carrer del Carme, durant el sopar de germanor, Mary Sampere, a qui ja coneixia de veure actuar el seu pare al Teatre Municipal, va lliurar a Soledat Marquès un retrat a l'oli de grans dimensions (80 x 60 cm) del seu difunt marit, 'En Rateta', original de l'artista Forest, pintor de Calella de la Costa, molt vinculat a la ciutat. Era l'homenatge que els veïns del barri feien a la famosa parella, que havia viscut molts anys al barri (Diari 'Los Sitios de Gerona' 12/6/1980. i 'El Punt' 15/6/1980).

Soledad Marquès, la Sidrala. Ca. 1979

(Ampliar) - Soledad Marquès, la Sidrala, amb una rateta de porcellana, regal de l'Associació de Veïns de Montilivi. Ca. 1979. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Amb motiu de la celebració del tercer "Salt a la fama", el 4 de juliol de 1980, a la plaça Àngel Guimerà de Salt, es va convocar un concurs de ball que portava el nom de "Ratet i Rateta", al que es varen presentar nombrosos concursants. El premi era purament simbòlic, i consistia en el lliurament d'un llibre de fotografies d'actors dels anys vint (Diari 'El Punt' 17/6/1980 i 3/7/1980). A la Festa Major del barri de Montilivi del mateix any, es va retre un altre homenatge a "la Rateta" (de fet, "la Sidrala"), amb la participació de Joan Vidal i Gayolà, conseller de Governació de la Generalitat, i de l'alcalde la ciutat Joaquim Nadal (Diari 'El Punt' 7/9/1980).
Soledat Marqès va convertir el seu pis del bloc 'Mazo Mendo' (3), a l'inici del barri de Pedret, en un veritable museu. Entre premis, trofeus i records, guardava "un decàleg en broma del club dels que van néixer cansats que li va regalar el batlle Nadal quan va morir el seu home, en Rateta, per tal d'animar-la. Entre els seus amics i amigues recorda especialment la Mary Santpere. Diu que un cop a les Serres va ballar dins una cort de porcs que van netejar especialment i li van regalar un ram de flors que li van anar a buscar al cementiri".
Després de la mort del seu marit i parella de ball, 'la Sidrala' seguia ananat a balls i festes majors, tot i que amb menys intensitat que abans. El 1987 va guanyar un premi amb la seva disfressa de mora, dotat amb 25.000 pessetes, que li va ser lliurat en monedes dins d'un sarronet, i, com que pesava molt, l'alcalde Joaquim Nadal, amatent, l'hi va prendre de la mà i l'hi va portar fins gairebé casa seva, tot reposant de tant en tant ("En Nadal i la Rateta", article de Pere Madrenys publicat al diari 'El Punt' el 4/3/1987).
El 29/10/1993 moria Soledat Marquès i Rocas (necrològiques del diari 'El Punt' del 30/10/1993).

Soledad Marquès, la Sidrala, amb Xavier Cugat al balcó de l'Ajuntament, durant el pregó de Fires de Sant Narcís. 1986

(Ampliar) - Soledad Marquès, la Sidrala, amb Xavier Cugat al balcó de l'Ajuntament, durant el pregó de Fires de Sant Narcís. 1986. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - El primer marit de Soledat Marquès treballava al cafè Royal, i el sobrenom de 'Sidral' era perquè en aquell moment es varen posar de moda unes ampolles petites de gasosa. "Ell estava sempre carregat de dones i de 'mam'", explicava Soledat Marquès en una entrevista feta per Mercè Carbó per al diari 'El Punt' el 28/6/1981. La popular beguda 'Sidral' va arribar a Girona a remolc del futbol amb en Samitier, conegut pel "rei del Sidral". El cambrer 'Sidral' va fer-se un nom mercès a la popular beguda que ell va ser el primer de proclamar com "la millor beguda del país".
Els primers bars o cafès que varen instal·lar el famós aparell, una mena d'ampolla, cap per avall, amb un coll estret que graduava la sortida del granulat, varen ser el Bar Muntanya a la Rambla i el Bar del Coliseo Imperial a la plaça de la Independència. En 'Sidral' va recórrer molts cafès de Girona: l'Exprés-Bar, més tard al Cafè Granvia i finalment al Cafè Barris. S'explicava que alternava amb tothom, fins i tot amb els aviadors russos que varen instal·larse a Girona els darrers mesos de la Guerra Civil i que estaven de guarnició al camp d'aviació de Banyoles. Quan el metge li va dir, pràcticament al final de la seva vida, que havia de treure-li aigua del cos en 'Sidral' va respondre: "Com pot ser que tingui aigua al cos si mai no l'he provada?". (Publicat per Manuel Bonmatí a la revista Presència el 26/10/1974). [Tornar al text]

(2) - El febrer 1972, per Carnestoltes, es varen disfressar d'"enterrament de la sardina", disfressa amb la que varen desfilar per la Rambla de la Llibertat. [Tornar al text]

(3) - Segons J. Fabre, a l'article publicat al diari 'El Punt' el 18/11/1984 ("La plaça de Pompeu Fabra"), Soledat Marquès havia viscut a l'avui desaparegut carrer del Pavo, al mateix que Pepet Gitano, on avui hi ha la plaça Pompeu Fabra. Quan les cases van anar a terra l'any 1968, li van donar un pis al grup Mazo Mendo de Pedret. Altres versions expliquen que havia viscut al carrer Canaders, després de la mort del seu pare. [Tornar al text]


Bibliografia
- "La pareja más popular y bailarina de Gerona, en 'Rateta' y la 'Sidrala', hablan para 'Los Sitios'". José Vidal Fluviá. Los Sitios de Gerona. 22/2/1970.
- "El 'Rateta' y la 'Sidrala' recordaron en Gerona las fiestas típicas de antaño". José Vidal Fluviá. Los Sitios de Gerona, 19/2/1972.
- "En Sidral". Manuel Bonmatí. Presència, 26/10/1974.
- "Entrevista amb 'La Rateta'". Mercè Carbó. Diari El Punt, 28/6/1981.
- "Balls de disfresses". Xevi Planas. El Punt, 12/2/1983.
- "Soledat Marquès i Rocas, la Rateta". Pere Madrenys. Presència, 21/9/1986.
- "La 'Rateta', casada i vídua dues vegades, encara va a ballar". Diari de Girona, 22/4/1989.


Retrat d'estudi de Soledad Marquès i Pere Oliveras, 'la Sidrala' i 'En Rateta', disfressats. 1979

(Ampliar) - Retrat d'estudi de Soledad Marquès i Pere Oliveras, 'la Sidrala' i 'En Rateta', disfressats. Foto Machuca. 1979. CRDI - Ajuntament de Girona.

En Rateta (Pere Oliveras i Planas) i la Sidrala (Soledat Marquès i Rocas), durant les festes de Carnestoltes a la pujada de la Mercè. 26 de febrer 1979
(Ampliar) - En Rateta (Pere Oliveras i Planas) i la Sidrala (Soledat Marquès i Rocas), durant les festes de Carnestoltes a la pujada de la Mercè. 26 de febrer 1979. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.
En Rateta (Pere Oliveras i Planas) i la Sidrala (Soledat Marquès i Rocas). 1965
(Ampliar) - En Rateta (Pere Oliveras i Planas) i la Sidrala (Soledat Marquès i Rocas). Ca. 1965. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Retrat d'estudi de Soledad Marquès, coneguda com la Rateta, amb una disfressa. 1975

(Ampliar) - Retrat d'estudi de Soledad Marquès, coneguda com la Rateta, amb una disfressa. 1975. Foto Machuca. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de Pere Oliveras, 'En Rateta', fet per l'artista Forest. Va ser lliurat a Soledat Marquès durant les festes del barri del Carme i de Vista Alegre, el juny de 1980

(Ampliar) - Retrat de Pere Oliveras, 'En Rateta', fet per l'artista Forest. Va ser lliurat a Soledat Marquès durant les festes del barri del Carme i de Vista Alegre, el juny de 1980. CRDI - Ajuntament de Girona.

Soledad Marquès, coneguda com la Sidrala. Ca. 1979

(Ampliar) - Soledad Marquès, coneguda com la Sidrala. Ca. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Soledad Marquès, coneguda com la Sidrala. Ca. 1986

(Ampliar) - Soledad Marquès, coneguda com la Sidrala. Ca. 1986. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Soledad Marquès, coneguda com la Sidrala. 1986

(Ampliar) - Soledad Marquès, coneguda com la Sidrala. 1986. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.


--- Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés