Síntesi biogràfica.
Joan Orihuel i Barta (Barcelona, 1907 - Buenos Aires, 1992), pintor i il·lustrador, va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, deixeble de Marés, Tenas i Clarasó. El seu pare, Antoni Orihuel i Bagdal, era valencià, i la seva mare, Mercè Barta i Prats, de Barcelona. De ben petit ja mostrava una predilecció especial pel dibuix. (Ampliar) - Marina. S/data. Oli sobre tela. Museu d'Art de Girona.
En aquesta etapa va cultivar el paisatge, principalment de Girona. Durant la Guerra Civil abandonà Barcelona i va marxar primer a Lloret de Mar, on va ser professor d'art i es casà amb Consol Fors i Oliver, nascuda a Girona el 1910, amb qui va tenir tres fills: Lluís, Jordi i Narcís. L'escola d'arts i oficis que va fundar va arribar a tenir més de vint alumnes, i el pintor impulsà diverses exposicions d'aquells deixebles i del mateix artista durant els anys 1937 i 1938. (Ampliar) - Paisatge. 1946. Oli sobre fusta. Museu d'Art de Girona.
Entre el 1938 i el 1950 va viure a Girona. El 1938 va treballar en el servei de propaganda de la Generalitat. El 1939 es va instal·lar definitivament a la ciutat en un pis del carrer Santa Eugènia, a tocar de la plaça Marquès de Camps. Entre el 1939 i el 1950 va fer una desena d'exposicions a Girona en espais relacionats amb la burgesia local i entitats com la clínica L'Esperança, el Col·legi Oficial de Farmacèutics i la Cambra de Comerç. Les seves obres eren adquirides per les famílies dels Bosch, Sarasa, Pla, Ordis, Quintana, Mota, Colomer, Vila, Salvatella, Masramon, Steegmann, etc. (Ampliar) - Detall del mural d'Orihuel al Saló d'Actes de la Cambra de Comerç de Girona. Fotografia Lluís Serrat, gentilesa de l'autor. Com a il·lustrador del diari 'El Pirineo' (a la seva capçalera deixava clara la orientació política: 'Diario al servicio de España y del Caudillo'), va desenvolupar tota la simbologia del nou Estat amb un to bèl·lic que també es troba als cartells publicitaris de les Fires i Festes de Sant Narcís dels anys 1943, 1944 i 1950. En l'etapa de reconstrucció d'esglésies després de la guerra, la seva relació amb el Bisbat de Girona el portà a fer pintures murals a les esglésies de Canet d'Adri, la Casa Missió de Banyoles o a Sarrià de Dalt (2). (Ampliar) - Notícia publicada al diari 'El Punt' el 03/03/2005. A Girona va fundar el 'Cercle Artístic', la primera junta del qual estava formada per Jesús Portas (secció pintura), Paco Torres Monsó (secció escultura), Francesc Civil (secció música), Miquel Oliva i Prat (arqueologia), Santiago Sobrequés i Vidal (lletres), i Josep Maria Busquets (decoració). Per als socis, la quota mensual era de cinc pessetes. Els socis podien participar a les diferents mostres que organitzava periòdicament el 'Círculo Artístico'. L'any 1949 van exposar-hi Adroher, Claret, Dalmau, Caselles, Espinosa, Fornells, Nieto, Orihuel, Perpiñà, Pere Planells, Jesús Portas, Riuró, Vila, Xargay, Casadevall, etc. El Cercle també organitzava sortejos mensuals d'una obra d'art entre tots els seus socis. El primer sorteig, que es va fer el març de 1948, va ser d'un quadre del pintor Orihuel i li va correspondre al senyor Gabriel Gómez. (Ampliar) - Signatura de Joan Orihuel. El 1950 va traslladar-se a Buenos Aires, temptat per Joaquim Pla i Dalmau, on es casà amb Matilde Rosa Manzullo i on visqué els últims dies de la seva vida. Des d'allà envià la reproducció fotogràfica de l'autoretrat de 1981 per l'homenatge que els seus alumnes varen fer a Girona el 1983. Va seguir pintant i va exposar a Bahía Blanca, San Fernando, Rosario, Córdoba, Mar del Plata, Mendoza i el mateix Buenos Aires. Va decorar l'església franciscana de la ciutat de La Plata i va pintar murals als establiments Roger Balet. La seva casa, al barri de Los Polvorines, a Buenos Aires, on va viure fins la seva mort el 1992, va ser declarada Patrimoni Cultural del partit de Malvinas Argentinas. La gitana gerundense. Joan Orihuel Bartra. 1940. Oli sobre tela. Museu d'Història de Girona - (Ampliar) La seva escola de Girona. L'escola d'art creada per Orihuel va ser l'empremta més important que va deixar i el punt de partida per a artistes com Emília Xargay i Pagès, Paco Torres Monsó, Enric Marquès i Ribalta, Ramon Maria Carrera i Savall, Montserrat Llonch Gimbernat, Joaquima Casas, etc. i que molts d'altres hi trobessin l'estímul necessari per perfeccionar-se en el dibuix i la pintura: Espinosa, Sánchez Fernández, Marian Oliver, Miquel Casadevall, Joan Riu, Joaquim Caselles, J.C. Vilallonga, Carles Vivó, etc. (Ampliar) - Dibuix de les Vestes de Girona. Publicat al programa de Setmana Santa de 1948.
Josep Clara, al seu article biogràfic del pintor esmenta que "En una ciutat provinciana i grisa, reclosa i controlada, com ho fou la Girona de la postguerra, Orihuel va ser un home estimat i valorat positivament. El fet que cobria un camp extens d'oferta especialitzada va distingir-lo, a més a més, dels altres pintors de l'època, i li donà una superioritat manifesta". (Ampliar) - Dibuix dels Manaies de Girona. Publicat al programa de Setmana Santa de 1948. Enric Marquès, al seu article 'L'homenatge al pintor Joan Orihuel', publicat al diari 'El Punt', el 27 de febrer de 1983 esmentava que "era un projecte difícil, el d'Orihuel, un projecte de realització artística carregat de força dosis de megalomanía. [...] "la seva inquietud, la seva ambició, el caràcter extrovertit del personatge interpretant el paper d'artista en aquella Girona ultraprovinciana, no podien passar desapercebuts. Ni deixar de produir els seus efectes". (Ampliar) - Dibuix de les Vestes de Girona. Publicat al programa de Setmana Santa de 1948. Eva Vazquez, a l'article "L’última empremta de Joan Orihuel" publicat al diari 'El Punt' el 22/12/2004, deia d'Orihuel que era "la mena de tipus capaç de guanyar-se al mateix temps la simpatia dels afins al règim i la dels contestataris sense el més petit indici de remordiment ni probablement tampoc de falsedat; la mena d’home que podia freqüentar amb la mateixa naturalitat el casino i les tavernes, les altes institucions i els rings de boxa; la mena d’artista que exigien uns temps de penúria en què per força havia de destacar un individu que es vantava d’excel·lir [...] igual en la pintura que en l’escultura, en la decoració d’interiors i en la restauració, en el cartellisme i en la il·lustració, en la litografia i en el disseny industrial, en el muralisme i en el retrat, en qualsevol manifestació plàstica, [...] un artista extraordinàriament dotat per afrontar amb dignitat qualsevol empresa artística, excepte potser la de l’originalitat". (Ampliar) - Dibuix de les Vestes de Girona. Publicat al programa de Setmana Santa de 1948. Notes (1) - "Ya en 1928, Don Ramón Pujadas Güell, para el cual hay siempre en mi corazón un recuerdo de rendida gratitud, me presionó para ampliar mis estudios en París, Florencia i Madrid, proporcionándome con ello la ocasión para ponerme en contacto con rusiñol, Fabregat, Maifrén y Calsina, de quienes recibí aleccionadores consejos que juntamente con el estudio de las obras de los grandes maestros de la pintura, completaron mi bagaje", deia Orihuel a l'article "Nuestros artistas: Juan Orihuel", publicat al diari 'El Pirineo' el 14 d'abril de 1941. [Tornar al text] (2) - L'any 2005 es va saber que el bisbat de Girona projectava l'eliminació dels murals d'Orihuel a l'església de Sarrià de Dalt. Un grup de veïns de Sarrià i el mateix Ajuntament es varen mobilitzar contra la destrucció de les obres, datades entre 1940 i 1942, Les pressions rebudes varen portar el Consell per al Patrimoni Cultural del Bisbat a rectificar la decisió i proposar que es conservessin i restauressin, i, a més, que es repintés l'interior del temple de forma harmònica amb la gamma cromàtica dels frescos. [Tornar al text]
Bibliografia |
(Ampliar) - Vista de la Catedral de Girona. 1945. Oli sobre tela. Museu d'Art de Girona. (Ampliar) - Autoretrat de Joan Orihuel. 1981. (Ampliar) - Portada del diari 'El Pirineo' del 28 d'octubre de 1939. (Ampliar) - Portada del diari 'El Pirineo' del 30 de novembre de 1939. (Ampliar) - Portada del diari 'El Pirineo' del 3 de febrer de 1940. (Ampliar) - Dibuix publicat al diari 'El Pirineo' el 3 de febrer de 1940. (Ampliar) - Dibuix publicat al diari 'El Pirineo' de l'1 d'abril de 1940. També va ser reproduït a la portada de l'exemplar del 17 de juliol de 1940. (Ampliar) - Dibuix publicat al diari 'El Pirineo' del 9 d'abril de 1941. (Ampliar) - Dibuix publicat al diari 'El Pirineo' del 28 d'octubre de 1941. (Ampliar) - Anunci de Joan Orihuel en el que ofereix un camp ampli i variat de serveis. Publicat al diari 'El Pirineo' l'1 de setembre de 1939. (Ampliar) - Cartell de l'exposició homenatge a Girona el 1983. (Ampliar) - Cartell de Setmana Santa. 1947. Publicat a la portada del programa d'actes. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |