Tant la persona de Pere Mates com la seva obra han anat essent identificats de manera lenta i progressiva gràcies a l'estudi de diferents fonts documentals. Fins fa poc anys es desconeixia la seva personalitat, i el conjunt de la seva obra, catalogada pel restaurador Sutrá (1956-1957) s'atribuïa a un pintor anònim, que Post (1958) batejà amb el nom de “Monogramista català”, pel fet de signar-ne algunes amb un monograma format per les lletres MTAS. Amb aquest fet, Pere Mates ja ens demostra la novetat de la seva obra i la seva actitud personal envers la seva professió.
Contràriament als pintors medievals, ell signava la seva obra. Posteriorment, i gràcies als estudis de diferents historiadors, com Alàrcia, Clara, Freixas, es va poder documentar la persona de Pere Mates i relacionar-lo amb el conjunt de l'obra del catàleg del “Monogramista català”. Dissortadament, algunes de les obres que estan documentades al Museu d'Art de Girona no ens han arribat, com el retaule que li va encarregar el 1532 per Sant Pere de Rodes, i a la inversa, hi ha diferents pintures conservades que no es coneix documentació.
Queda constància en la documentació coneguda que Pere Mates realitzà altres feines menors de caràcter ornamental o d'art efímer, la majoria per encàrrec de la catedral de Girona. El 1534, per exemple, pintà una cortina per a la Capella del Sant Crist, 1548 decorà el monument del Dijous Sant, el 1550 pintà tres frontisses, etc.

Pilastres de retaule. Ca. 1500-1550. Alabastre - (Ampliar).

Peces clau. Taula de Santa Úrsula. És una pintura a l'oli i tremp sobre taula obra de Joan de Borgonya de 1520, i procedeix de l'església de Santa Maria de les Olives, prop de Sant Esteve de Guialbes, al Pla de l'Estany.
Taula central, l'única preservada, del retaule de "Santa Úrsula i les Onze Mil Verges", destruït el 1936. En origen, el retaule s'encarregà al pintor Joan de Borgonya (o Burgunya, segons la documentació consultada), el 3 d'octubre de 1520.
Consta que l'artista havia enllestit el seu treball abans del 30 de maig de 1525, data de la liquidació dels 400 ducats d'or estipulats en el contracte. No se sap el moment del trasllat: potser ja tingué lloc poc després del 1592, quan l'antic priorat canonical de Santa Maria de les Olives quedà secularitzat i agregat a la canònica de la seu de Girona, o potser no es realitzà fins al segle XVIII, quan l'església de Santa Maria esdevingué centre de romiatges i fou reedificada.

Exvot de Carles V. Segle XVI. Penjoll d'or, plata, ivori i argent. Viquipèdia - (Ampliar).

Peces clau. Exvot de Carles V. És un penjoll d'orfebreria en forma de mà realitzat amb or, plata, ivori i esmalt. Segons la tradició oral, va ser una ofrena de l'emperador Carles V a la Mare de Déu de Castelló d'Empúries l'any 1533.
La tradició de la utilització de penjolls com a amulet es remunta a l'antiguitat. Els corrents del Renaixement solien fusionar la tradició cristiana amb els mites antics i pagans. D'aquesta manera no ŕs gens estrany que, segons la llegenda, Carles V se servís d'aquesta peça com a element protector. L'exvot de Carles V és considerat una peça rellevant de l'orfebreria del seu temps, tant pels materials utilitzats com pel preciosisme en la tècnica.

Una de les sales amb obres del segle XVI - (Ampliar).

Peces clau. El retaule de Segueró, de Pere Mates. Prové de l'església parroquial de Santa Maria de Segueró, al municipi de Beuda. Del seu conjunt, ens ha arribat vuit taules dedicades a escenes de la vida de la Mare de Déu, quatre figures d'apòstols, una taula de la Creació i una del Judici Final. Es tenen notícies que l'any 1908 el retaule ja era desmuntat, tot i que es conserven encara les dotze figures dels apòstols i una taula amb un Calvari (Monsalvatje, 1908). L'obra no és documentada, però el seu autor, Pere Mates va signar amb el seu monograma –MTS- l'escut d'un dels soldats de la Resurrecció, i la pica que duu sant Tomàs apòstol.
Al llarg de la seva carrera pictòrica, es pot observar en l'obra de Pere Mates una evolució progressiva de l'estil i una consolidació de la tècnica. Es considera que aquest retaule i el de Sant Pere de Montagut s&eoacute;n dues de les seves millors obres, a partir de les quals la seva tècnica, el seu estil, no canviarà més. Tot el que pintarà a partir d'aquest moment seran imitacions o repeticions d'un tipus de personatges d'unes composicions, una mateixa distribució de l'espai, etc. En aquest retaule, el tractament de l'espai, el volum, els colors i la llum es poden ja incloure dins d'un estil més italianitzant.

---

41º 59' 13" N 2º 49' 36" E

[Sales dels segles XVII-XVIII]

---