La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Pàgina miniada d'un Beatus. Finals del segle XII

Pàgina miniada d'un Beatus. Finals del segle XII - (Ampliar)

Encenser. Segle XIII. Metall

Encenser. Segle XIII. Metall. Ermita de Sant Maurici. Parròquia de Pujarnol, Porqueres (Pla de l'Estany) - (Ampliar)

Primer terme: Lipsanoteca, Segle XI. Fons: Any 1066

Primer terme: Lipsanoteca, Segle XI, Ex-Col·legiata de Santa Maria de Lladó. Fons: Any 1066, Església de Sant Miquel de Fluvià - (Ampliar)

Cancell d'altar alto-medieval

Cancell d'altar alto-medieval. Sant Feliu de Diana, veïnat de Sant Jordi Desvalls, Gironès - (Ampliar)

Pintura mural. Segle XII

Pintura mural. Segle XII. Església parroquial de Pedrinyà, La Pera, Baix Empordà - (Ampliar)

Pintura mural. Segle XII

Pintura mural. Detall. Segle XII. Església parroquial de Pedrinyà, La Pera, Baix Empordà - (Ampliar)

La lleona. Segle XII

La lleona. Carrer Calderers de Girona - (Ampliar)

Capsa aràbiga. Segle XI

Capsa aràbiga - lipsanoteca. Segle XI. Ex-Col·legiata de Santa Maria de Lladó, Alt Empordà - (Ampliar)

Mare de Déu. Segle XII

Mare de Déu. Dertall. Segle XII. Olot, La Garrotxa - (Ampliar)

Apòstol. Segle XII

Apòstol. Segle XII. Talla policromada - (Ampliar)


Museu d'Art de Girona

PREROMÀNIC I ROMÀNIC (2a. part). El Museu d'Art conserva i exhibeix una col·lecció d’època altmedieval representativa del desenvolupament artístic de la Catalunya d’època comtal. D’aquest moment són clau les obres religioses, en mobiliari litúrgic i la decoració monumental, realitzades principalment als monestirs i centres catedralicis, que estigueren durant segles en la primera línia creativa artística dels comtats pirinencs i prepirinencs, que al nordest aglutinava el bisbat de Girona.

Relleu alto-medieval

Relleu alto-medieval. Girona - (Ampliar)

Homiliari de Beda. Segle XI

Homiliari de Beda. Segle XI. Ex-Col·legiata de Sant Feliu - (Ampliar)

Peces clau. Homiliari de Beda. Segle XI. És un còdex sobre pergamí de 263 folis, i el seu contingut textual són unes homilies. No respon a l'esquema tradicional de l'homiliari; en aquest les homilies no són d'un sol autor, sinó que una major part són comentaris de sant Jeroni a l'evangeli de sant Mateu, de sant Agustí sobre l'Evangeli de sant Joan, i al final comença una homilia o comentari de sant Agustí a la Passió de sant Joan, i a continuació, al foli 260, comença una altra homilia sobre la Passió de sant Joan, aquesta última de l'anomenat Beda el Venerable, monjo i escriptor anglès dels segles VII-VIII, les obres llatines del qual li donen un lloc important en la primera etapa medieval. Aquesta homilia de Beda, que ocupa tres folis complets, desconeguda fins que es trobà en aquest còdex, és la que li ha donat el nom.

Lipsanoteca amb caràcters visigòtics. Segle XI

Lipsanoteca amb caràcters visigòtics. Segle XI. Ex-Col·legiata de Santa Maria de Lladó, Alt Empordà - (Ampliar)

Peces clau. Lipsanoteca amb caràcters visigòtics. Segle XI. Feta d'alabastre, de forma rectangular. A la tapa, amb caràcters visigòtics, hi ha la següent inscripció: "Sunifred em va manar fer / i Sunifred prevere em va fer". També hi ha inscripcions en els laterals de la caixa, on es llegeix: "Llobet prevere amb Ennalegi difunts, Ol·libar, Sunyer difunts, Algeleva difunta, Tilmeta d'Olivàs difunt em va manar (fer)".
En algun moment es va reaprofitar aquesta caixa en memòria d'uns difunts. El 1811 es va modificar un dels altars de Santa Maria de Lladó i amb les obres es va localitzar la lipsanoteca. Es va tornar a col·locar en el nou altar, però s'hi va afegir el text: "Se feu est Altar en lo any 1811 per Baltasar Subietas" i "Axó ya se trobà en lo Altar bell".

Elements decoratius del bol hispanoàrab

Elements decoratius del bol hispanoàrab. Dibuix de Mercè Ferré i Valls. Tinta sobre paper vegetal - (Ampliar)

Peces clau. Bol hispanoàrab. Segle X-XI. Tallat en cristall de roca, presenta una decoració en relleu de dues aus, molt estilitzades, enfrontades i flanquejades per motius geomètrics. D'aquest bol, probablement usat com a lipsanoteca, cal destacar-ne la tècnica d'execució, la iconografia i el fet que s'ha conservat sencer. És un bol únic, no comparable a cap altre exemplar de vidre conegut.
Va ser trobat per Joan Subias el 1936 a l'església de Sant Vicenç de Besalú, on es creu que va arribar juntament amb altres reliquiaris i on havia quedat amagat en un buit de l'absis principal, tapat per l'altar barroc. Algunes tesis el fan originari de l'Àsia Menor, d'Egipte o bé d'Iran. No obstant, estudis mé documentats, situen la seva procedència al Magreb o territoris d'al-Àndalus. [Veure la peça]

Relleu visigòtic. Segle VII

Relleu visigòtic. Segle VII. Sant Martí Sacosta, Girona - (Ampliar)

Relleu alto-medieval

Relleu alto-medieval. Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà - (Ampliar)

Sagramentari. Segle XII

Sagramentari. Segle XII. Ex-Col·legiata de Sant Feliu de Girona - (Ampliar)

Relleu. Segle XII

Relleu. Segle XII. Carrer del Llop de Girona - (Ampliar)


41º 59' 13" N
2º 49' 36" E
[Preromànic i romànic (3a part)]

Museu d'Art de Girona

Museus

Lipsanoteca. Segle XIII

Lipsanoteca. Segle XIII. Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Casa de la Canonja de Girona - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Casa de la Canonja de Girona - (Ampliar)

Encenser. Segle XIII

Encenser. Segle XIII. Església del Freixa, municipi de Mieres, La Garrotxa - (Ampliar)

Bol hispanoàrab. Segle X-XI

Bol hispanoàrab. Segle X-XI. Església de Sant Vicenç de Besalú, La Garrotxa - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Claustre del monestir de Santa Maria de Cervià, Gironès - (Ampliar)

Mare de Déu de les Agulles. Segle XII-XIII

Mare de Déu de les Agulles. Segle XII-XIII. Esglesiola de la Mare de Déu de les Aguges o Agulles. Sadernes, Oix, La Garrotxa - (Ampliar)

Mare de Déu. Segle XII

Mare de Déu. Segle XII. Olot, La Garrotxa - (Ampliar)

Mare de Déu del Salvador. Segle XII

Mare de Déu del Salvador. Segle XII. Ermita de Sant Salvador, parròquia de Cogolls, La Garrotxa - (Ampliar)

Mare de Déu. Segle XII-XIII

Mare de Déu. Segle XII-XIII. Obra catalana - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Pedres de Girona