La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

.

L'itinerari (primera part)
El recorregut que es proposa segueix el camí de ronda dels murs de la part de les muralles que es conserva, que corresponen a la banda est de Girona. S'inicia al Jardí de la Infància, prop d'on se situava un dels portals de la Ciutat, el portal del Carme i, ressegueix l'antic baluard de La Mercè. Des d'aquí, seguint un traçat recte, arribarem a la torre dels Socors, primera de les talaies que anirem trobant i que ens permeten una visió de 360º del paisatge.
Continuant el camí de ronda, arribarem a la torre del general Peralta, a tocar el campus del Barri Vell de la Universitat, i d'aquí, a la torre de Sant Domènec o dels Predicadors, la més enlairada del recorregut.
Des d'aquest punt, l'itinerari del camí de ronda baixa fins la torre del Llamp i el portal de la reina Joana, ja als Jardins dels Alemanys, i a la torre Gironella. La ruta segueix fins el baluard de Sant Cristòfol, a l'inici del Passeig Arqueològic, i els Jardins de la Francesa, a tocar els absis de la Catedral. a continuació, la ruta segueix l'exterior de les muralles carolíngies fins arribar al castell de Sobreportes.
El següent tram s'inicia a l'altra riva del Galligants, al monestir de Sant Pere de Galligants, segueix la muralla de Santa Llúcia, i finalitza a la plaça de Sant Pere.

.

.

De l'inici a la Torre dels Socors

El recorregut s'inicia al Jardí de la Infància, on hi havia el portal del Carme, avui desaparegut, segueix el baluard de la Mercè, la torre del Portal Nou i el conjunt defensiu del portal i la torre dels Socors. Fent la ruta pel camí de ronda de la muralla es pot gaudir d'unes magnífiques vistes de la ciutat.
També és recomanable, com a complement, seguir, de forma paral·lela, el mateix traçat des de exterior de les muralles, des d'on es pot observar les restes del baluard de la Mercè, una de les poques garites que es conserven, i els llenços que uneixen el baluard i les dues torres, la del Portal Nou i la dels Socors. L'interior del conjunt defensiu de la torre dels Socors no és accessible des del camí de ronda, però sí des del passeig exterior de la muralla.

[+info: article històric i imatges]
[El baluard de la Mercè]


Vista de la Catedral i Sant Feliu des del baluard de la Mercè

(Ampliar) - Vista de la Catedral i Sant Feliu des del baluard de la Mercè.

Portal i torre dels Socors

Diferenciat de la resta de torres que reforcen els panys de muralla, aquest conjunt defensiu tenia una importància estratègica singular: des del portal (amb doble porta) partien les vies de comunicació amb els forts i reductes de les Pedreres.
El conjunt està situat entre la torre del Portal Nou i la del general Peralta. L'interior de la torre i el mur espitllerat no té accés, actualment, des del camí de ronda que uneix tota la línia de la muralla.

El portal exterior

(Ampliar) - El portal exterior

Conjunt defensiu dels Socors

(Ampliar) - Conjunt defensiu

[+info: article històric i imatges]


El conjunt defensiu del portal i la torre dels Socors

(Ampliar) - El conjunt defensiu del portal i la torre dels Socors

De la torre dels Socors a la torre de Sant Domènec

Durant aquest itinerari es pasa pel petit baluard Carlí, la torre del general Peralta i, mitjançant un pont, per damunt del que havia estat el portal de Sant Domènec, arribarem a la torre de Sant Domènec, dita també dels Predicadors. Des del camí de ronda d'aquest tram es pot gaudir d'unes extraordinàries vistes de la ciutat, amb l'església de Sant Domènec i el complex universitari del Barri Vell en primer terme.

Vista des de la muralla

(Ampliar) - Vista des de la muralla

Torre del general Peralta

(Ampliar) - Torre del general Peralta

[+info: article històric i imatges]


Tram de muralla fins la torre del general Peralta

(Ampliar) - Tram de muralla fins la torre del general Peralta.

De la torre de Sant Domènec a la torre del Llamp

A partir de la torre de Sant Domènec o dels Predicadors, anirem fins la torre del Llamp o del Telègraf, a la Torre Gironella i Jardins dels Alemanys. Des del camí de ronda que comunica les dues torres, arribats a la del Llamp, es pot descendre i visitar el complex de la Torre Gironella i les restes de l'antiga caserna dels Alemanys, o, alternativament, iniciar l'itinerari pel Passeig Arqueològic.

Garita de la torre del Llamp

(Ampliar) - Garita de la torre del Llamp

Vista des de la muralla

(Ampliar) - Vista des de la muralla

[+info: article històric i imatges]


Girona, llindar d'Europa

(Ampliar) - Camí de ronda de la muralla de Pere el Cerimoniós.

De la Caserna dels Alemanys als Jardins de la Francesa

En aquesta part de l'itinerari, seguint el camí de ronda de la muralla, s'arriba al baluard i portal de Sant Cristòfol, i a continuació als Jardins de la Francesa on finalitza la ruta pel camí de ronda.
Des d'aquest indret es poden contemplar magnífiques vistes dels absis de la Catedral, del campanar i de la torre de Carlemany, al claustre de la Catedral.

La bruixa de la Catedral

(Ampliar) - La bruixa de la Catedral

Absis de la Catedral

(Ampliar) - Absis de la Catedral

[+info: article històric i imatges]


El baluard de Sant Cristòfol

(Ampliar) - El portal i el baluard de Sant Cristòfol.

Del baluard de Sant Cristòfol al portal de Sobreportes

Aquest tram el resseguirem per l'exterior de la muralla, el Passeig Arqueològic, des d'on es poden contemplar les muralles carolíngies, la torre Júlia i, davant els Banys Àrabs, la imponent torre Cornèlia.
Més enllà arribarem fins al portal de Sobreportes on podrem gaudir de les potents torres que el defensen, i també contemplar un tram de muralla fundacional romana.

El castell de Sobreportes

(Ampliar) - El castell de Sobreportes

La torre Cornèlia

(Ampliar) - La torre Cornèlia

[+info: article històric i imatges]


Torre Júlia i muralla carolíngia

(Ampliar) - Torre Júlia i muralla carolíngia.

De Sant Pere de Galligants a la plaça de Sant Pere

Possiblement és el tram amb unes vistes més pintoresques dels monuments de Girona: el Passeig Arqueològic, la Catedral, l'església de Sant Feliu, el mateix monestir de Sant Pere, la capella de Sant Nicolau...
A una de les bandes del recorregut van quedant les feixes dels jardins de John Lennon, alguns trams amb herbes aromàtiques i remeieres degudadement identificades.

Muralla de Santa Llúcia

(Ampliar) - Muralla de Santa Llúcia

Cos de guàrdia del portal de França

(Ampliar) - Muralla i Cos de guàrdia

[+info: article històric i imatges]


La Catedral, Sant Pere i Sant Feliu des de la muralla de Santa Llúcia

(Ampliar) - La Catedral, Sant Pere i Sant Feliu des de la muralla de Santa Llúcia.

Les muralles romanes de l'antiga Gerunda

Itinerari monogràfic de descoberta de les muralles, portals i torres de l'època fundacional (segle I aC) i baiximperial (segle III dC). Aquesta part de la ruta ens porta a visitar el pati de les Àligues, la plaça de Sant Domènec, el carrer de l'Escola Pia, i, finalment, la pujada de Sant Feliu i el carrer Ballesteries.

Carrer de l'Escola Pia amb la torre Vescomtal al fons

(Ampliar) - Carrer de l'Escola Pia
amb la torre Vescomtal al fons

Muralla del pati de les Àligues

(Ampliar) - Muralla del pati de les
Àligues (plaça de St. Domènec)

[+info: article històric i imatges]



Porta i torre Rufina a la plaça de Sant Domènec

(Ampliar) - Porta i torre Rufina a la plaça de Sant Domènec.

Les muralles del Mercadal

Avui desaparegudes (només queda en peu una part del baluard de Sant Francesc), el recinte murallat medieval del Mercadal va ser aixecat en tres etapes; la primera entre 1368 i 1370, interrompuda per decisió reial; la segona, entre 1374 i 1376, viscuda per una ciutat amb senyals clars de recessió; la tercera, entre 1385 i 1389. però amb obres fins al 1402, o més tard, va ser la de l'impuls definitiu i va ser fonamental per al tancament del tram meridional del mur.
Posteriorment, al segle XVII, varen reforçades amb cinc baluards i una lluneta: el 1654, el de Santa Clara, el de Sant Francesc es va construir el 1655, el del Governador, el de la Santa Creu i el de Figuerola, el 1676, i la lluneta de Bournonville el 1678.
L'any 1901 es va iniciar l'enderrocament de la muralla del Mercadal i no finalitzarien fins al començament de la Guerra Civil.

[+info: article històric i imatges]



Part soterrada del baluard de Sant Francesc

(Ampliar) - Part soterrada del baluard de Sant Francesc.

Enderrocament i recuperació de les muralles

Com a cloenda de l'itinerari, podem veure el procés d'enderrocament de muralles, portals, torres i baluards, iniciat a la finalització de la Guerra del Francès i durant la retirada de les tropes de la ciutat, i que va seguir fins a mitjans del segle XX per altres raons: l'expansió urbanística i industrial de Girona aconsellada disposar de vies de comunicació i espais edificables que les defenses encara en peu dificultaven o impedien.
Així fins a 1936 es va anar procedint a l'enderrocament de les muralles del Mercadal i dels corresponents portals, torres i baluards, llevat de la punta del de Sant Francesc, on es va erigir un monument als defensors de Girona l'any 1909, el Lleó del Mercat. A la dècada de 1980 es va iniciar el procés de recuperació i consolidació del patrimoni històric que representen els elements defensius de la ciutat, procés que finalitzaria el 2003 amb la recuperació de la muralla de Santa Llúcia fins la plaça de Sant Pere.

[+info: article històric i imatges antigues]


Enderrocament de la muralla del Mercadal. 1901-1908

(Ampliar) - Enderrocament de la muralla del Mercadal. 1901-1908.


Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés